El sector bancari "viento en popa a toda vela"

Ens aixequem amb la notícia que el BBVA va obtenir un benefici net de 2.882 milions d'euros els sis primers mesos d´aquest 2013, NOMÉS un 90,8% més que el mateix període del 2012 segons informa la Comissió Nacional del Mercat de Valors. Per intentar apaivagar la notícia, es detalla que malgrat tot el el marge brut d'explotació del banc -ingressos més comissions- es va reduir el 1% i bla, bla, bla, bla....Quedem-nos amb el titular:  un benefici d´un 90.8% respecte el 2012 i en plena crisi...¿o no?. Ahir va ser el torn del Banc de Santander ja que, també en plena crisi ¿o no?, botín va dir que es preparen per "una nova etapa de creixement", i els noticiaris econòmics apuntaven que el banc càntabre havia obtingut els primers sis mesos de l´any un benefici de 2.255 milions d´€, un 29,6% més que el 2012. 

Per remtar el festival el conegut FROB, el fons de rescat espanyol de la banca, creu que podrà recuperar part dels diners injectats a les entitats gràcies a Bankia, la fèrtil i fantàstica Bankia tan ben gestionada, l'eventual venda de les quals en un futur donaria no només per retornar les ajudes (Ja, ja,ja!) sinó per compensar part dels fons que es puguin perdre amb altres entitats, amb el conseqüent embutxacament de comissions.

Jo no se quina és la catadura moral de tots aquests actors, però sí se com i de quina manera ens prenen el pèl. I arriba un moment que potser fins i tot em pot semblar bé. Perquè no es pot entendre que amb totes aquestes notícies on veiem com es segueixen inflant a calers els de sempre, mentre n´hi ha una tasa d´atur fora de control, unes més que díficils expectatives de redreçament econòmic i uns científics a punt d´anar a l´atur (CSIC), ens quedem igual davant els beneficis aconseguits a costa de les persones. Som el que volem ser i n´hi ha el que n´hi ha, ¿no?

Au siau!

Control amb les mans

Interessant article d´Angel Jimenez de Luis, periodista i especialista en tecnologia. Explica al seu espai que el el ja llunyà 1999, el director de cinema Steven Spielberg va reunir tres futuristes en una reunió per intentar imaginar quin seria el món l'any 2054. Sembla ser que es van aportar moltes idees i que aquestes es van recollir en un llibre que també, a mode de guia futurista, resaltava també els canvis que n´hi haurien en aquest cicle d´anys en els camps polític, econòmic i tecnològic. Senyala Angel Jimenez que un dels canvis proposats era a nivell de software, disposar d´un sistema operatiu informàtic que pogués funcionar amb el gest, semblant al que vàrem poder gaudir al film d´èxit Minority Report. La veritat és que avui en dia moltes d´aquestes idees no semblen tan allunyades de ser realitat, si no ho són ja. Dispositius com les ulleres de Google o com Kinect, ens porten ja a donar ordres verbals als dispositius tecnològics o apropar el que veiem als cristalls dels dispositius. També manipulem les imatges ja o comprem impressores que fan figures en tres dimensions.  Comenta però el nostre especialista que malgrat que encara queda molt pel 2050, ha provat desenvolupadors que acosten aquesta situació a la realitat: Leap, un accessori capaç de veure el moviment de les mans a l'espai i traslladar-ho a la pantalla. Leap és un dispositiu petit que es connecta al PC mitjançant un USB. Una vegada connectat i instal·lat el programa és possible usar-ho per moure's per l'escriptori i prémer les diferents icones, fer scroll o jugar amb diverses aplicacions. El resultat és encara primitiu, però la precisió és bona per calcular la posició de mà i dits encara que no calcula bé la rotació de la mà a l'espai i no pot distingir els dits tret que es trobin estesos. 

Es donen els primers passos en aquests interfícies gestuals i ja funciona bé amb aplicacions artístiques, programes per crear visualitzacions, etc. Resta lluny encara d´aplicacions més pràctiques, entre d´altres per les dificultats de portar el gest, amb molta varietat de moviments, al terreny fins ara dominat per un ratolí a cop de click. A poc a poc aquesta tecnologia anirà millorant. Així que de moment per al.lucinar una mica, haurem de continuar veient el film de minority report. Això sí, com veiem, els avenços en aparells i dispositius de control és imparable. Caldrà reflexionar doncs, ja que una eina que hauria d´ajudar a les persones, es torna inquietant. A més de la vessant lúdica, també n´hi ha una vessant on la persona passa a un segon o tercer pla, i això no és justament el més assenyat quan a l´evolució de l´home. 

Au siau!

Paraules d´Antonio López

No sóc en general molt amic de comentar les paraules dels demés. Estan a l´abast de tothom, així que tothom pot treure les seves pròpies reflexions. I aquest sí que és un fet que m´interessa, la reflexió. És important en un món com el nostre on l´alienació forma part de la forma en què la societat s´organitza i per tant la persona tendeix al 0, que fem servir el nostre intel.lecte per poder continuar fent-nos preguntes i reflexionar sobre tot allò que ens envolta i del què formem part. És veritat però, que de tant en tant porto algunes reflexions que m´han fet patxoca o que m´han sobtat. És el cas d´una entrevista que li han fet a Antonio López, pintor i escultor hiperrealista, un dels creadors imprescindibles del segle XX, nascuta a Tomelloso, Ciudad Real. És una persona admirada i també discutida. I això, ha de ser bó. Està bé que no totes les opinions i creacions siguin i passin pel sedàs de la maquinària oficialista o benestant. En aquest cas la filiació de Lopez a la figuració en temps d'abstracció, el porta a ser contestat des de determinats ambients. Amb motiu de ser part del jurat de la setena edició de Figuratives'13, un premi al que opten 2.270 artistes de tot el món, ha passat per Barcelona i ha deixat algunes bones "perles":
"La finalitat de l´art és expressar emocions, o bellesa, lletjor, dolor, terror, injustícia o indignació. L'art està per tot això, no per adornar parets, està per comunicar coses. Perquè l'artista digui el que sent, i hagi uns espectadors que treguin un ensenyament, i també un plaer. Quan veiem el bust de Nefertiti o una aquarel·la de Paul Klee veiem el misteri del món com ho veiem en el firmament, però a més sentim una espiral de plaer impressionant".
"Estem en el capitalisme. El que es paga pel fitxatge d'un futbolista em sembla potser més greu que el que es paga per l'art. Amb tot el respecte al futbolista, perquè és com tots nosaltres, una peça la voluntat del qual gairebé no compta. Estem sota el capitalisme més brutal que ha viscut mai la humanitat a plena llum i conscientment. I això ho està embrutant tot. Llavors, que paguin l'art més o menys a mi em sembla que no té cap importància al costat d'altres injustícies. Una altra cosa és que es pagui molt per alguna cosa que no ho mereix. Però, una pintura bona? Si és el que li queda a l'ésser humà!".
"Em fa mal la sensació que tinc d'un món en el qual no hi ha esperança. Franco parlava de deixar-ho tot lligat i ben lligat, i aquest és un món lligat i ben lligat. La societat capitalista ha creat unes formes de supervivència veritablement diabòliques. Mentre els que manegen els fils no siguin víctimes d'aquestes porcades i la merda no els arribi a la boca, no hi haurà solució".

Són innegablement, reflexions que ens han de fer pensar. Són d´un artista que ha fet món i té la gosadia de parlar en veu alta, sense deixar indeferent.

Au siau!

Models nòrdics

Interessant article sobre el model escandinau, i en concret sobre Noruega. Aquest país nòrdic, gràcies als seus recursos naturals i a un concret model de gestió té assegurat el futur del seu estat social. Noruega,  és propietària d'un multimilionari fons de pensions estatal de 685.000 milions de dòlars, (més de dues vegades el PIB de Grècia). Sembla que en el seu model de gestió i inversió, no entra el sector del tabac, de les armes o l´explotació nuclear, realitzant una inversió socialment responsable.  Va passar una època difícil als 80, en trobar-se amb els beneficis dels recursos petrolífers, molts calers al carrer i poca competitivitat, crèdits fàcils. Abans de caure en el mateix parany que la resta de països que s´han trobat en situacions similars en diversos moments de les seves històries nacionals, Noruega va decidir administrar amb seny i crear un model d'autosuficiència pressupostària per garantir la jubilació del poble i, a la vegada, intentar diversificar per no haver de dependre exlusivament del petroli. Va crear un fons que es nodreix dels beneficis de Statoil, la petroliera del govern, i dels impostos que paguen les altres petrolieres que exploten els recursos del subsòl noruec. A més, el govern treballa en una cartera d'inversions amb el qual es complementa el pressupost que necessita l'Estat i la resta torna per ser invertit. 

El model nòrdic també els va bé a Suècia, Dinamarca o Finlàndia, que han aconseguit implantar un model lluny de les rigideses del sistema de capital i de la  desigualtat i pressió de sistemes més ortodoxes com l´americà. Així, Suècia és el major inversor en R+D de la UE, i és el segon país per nombre de patents registrades per habitant. Destaca també entre els principals inversors en educació del món.

No és aquesta la tribuna per fer un cant de sirenes a models socials i polítics. Però sí és veritat que val la pena mirar a aquells indrets i països que fan bé la seva feina per aprendre. Tenim sempre un rebuig existencial a allò que no és nostre intrínsecament. Omplim la nostra boca de grans frases i paraules per parlar de models diferents o la influència de la tradició o la història. Més val que poguéssim aprendre senzillament dels beneficis de la gestió, de la responsabilitat, de ser honestos i importar allò que la resta sap fer, ja que porta molts anys d´aventatge.

Au siau!

Què som?

Una petita taca. Aquesta és la imatge del dia. O de l´any. És el Planeta Terra fotografiat per la sonda Cassini des de Saturn. Som el no-res dins l´univers.

Falta confiança en els joves

Els físics espanyols Pablo Jarillo i Juan Ignacio Cirac són dos joves científics espanyols que han hagut de fer les maletes per poder treballar en un sector tan important com és la ciència. Jarillo i Cirac van participar no fa gaire en una trobada, la XXXIV Reunió Biennal de la Reial Societat Espanyola de Física. En aquesta han dit clarament la diferència entre l´ensenyament i actitud dels poders davant la realitat de l´impuls a la investigació i la recerca. Aquesta diferència entre Espanya i països com Estats Units, Corea del Sud o Alemanya, resideix en la confiança dipositada en els joves i els mitjans i recursos que es faciliten. És que és de calaix. No fa falta haver anat a la universitat per adonar-se´n i tampoc fa falta arribar a quotes de poder per veure què s´ha de fer. El més perillòs 

d´això són les repercusions. Perquè clar, qui es vulgui enganyar, bé. Però un país té part del seu futur assegurat, té fonts d´ingressos permanents d´entrada, té possibilitat d´influència i prestigi a nivell internacional en el món econòmic, en la mesura que és una autoritat i destaca en el món de la investigació, del desenvolupament, de la recerca i de mimar tot el sector científic, font i motor d´una gran part de l´economia. 

Pablo Jarillo és auvi en dia investigador del Departament de Física del Massachusetts Institute of Technology (MIT). Podria ser-ho d´una Universitat de l´estat, però no. Igual algú pensa que és millor que se´n vagi a l´estranger. Per més inri Jarillo ens deia que com alumne universitari a València va rebre una formació complexa en aspectes teòrics. Però clar nul.la confiança després per poder treballar i desenvolupar-se, cosa que sí succeeix a les universitats esmentades. Ha afirmat que la societat hauria de saber que la ciència i la tecnologia repercuteixen directament en les seves vides i ha explicat que, en el cas d'Estats Units, "l'Estat és conscient que el desenvolupament econòmic està directament lligat al científic. Jo ho he defensat des d´aquest humil blog, moltes i moltes vegades. No crec que sigui l´únic ni l´única veu. Però la realitat la veiem en el dia a dia. La veiem en les declaracions de Margarita Salas, investigadora y professora Ad Honorem del CSIC, que avui deia textualment: "Si no ens arriben calers, haurem de tancar el CSIC". Sense comentaris. Aquesta és la realitat. 

Cirac és un dels més grans experts mundials en mecànica quàntica aplicada a la computació i Jarillo dirigeix un grup de recerca sobre les propietats electròniques i òptiques de nous materials que ofereixen milers de combinacions amb propietats extraordinàries, com el grafè. 

Deixo la imatge d´aquesta professional Margarita Salas. Segur que si preguntem, ningú la coneix. Això sí, sabem qui és Belen Esteban o Kiko Rivera. Margarita ha treballat, treballa i continuarà treballant per la ciència malgrat haver nascut el 1938. Només demana respecte i inversió. La nostra realitat és trista, però el futur és pitjor si no reaccionem. Batallem per la ciència, batallem pel jovent, batallem per la investigació. 

Au siau!

Investigadors descobreixen que els primats poden recordar

Els éssers humans recorden els fets que van ocórrer fa anys, de forma que tornen en resposta a factors desencadenants sensorials, com un sabor o una aroma. Ara, investigadors informen a la revista 'Current Biology' que tenen proves que els ximpanzés i els orangutans tenen capacitats similars. En assajos al laboratori, les dues espècies de primats eren capaços de recordar una eina rememorant un fet que havien experimentat només 4 cops tres anys abans i un acte, dues setmanes abans. Els investigadors ressalten que els humans tenen més en comú amb els seus cosins els primats del que es pensava, especialment quan es tracta dels records.

Les nostres dades i altres elements emergeixen i desafien la idea que els animals no humans estan atrapats en el temps. "Vam mostrar no només que els ximpanzés i els orangutans recorden esdeveniments que van ocórrer fa dues setmanes o tres anys, sinó que poden recordar aquells esdeveniments encara quan no esperen haver de fer-ho en un moment posterior. Els ximpanzés i orangutans en l'estudi també podrien distingir entre fets passats similars en els quals han intervingut les mateixes tasques, llocs i persones. Es tracta d´una troballa important, ja que implica que els primats van ser capaços d'unir els diferents elements dels esdeveniments, com a tasques, eines o experiments. Aquesta idea de vincle ha estat considerada com un component crucial dels records. És important aquestes investigacions perquè continuen en la línia argumental que fa força temps està fent servir la majoria dels estudiosos de la paleontologia en l´estudi dels nostres orígens. 

Fa uns dies, passejava amb el meu fill Pol per la platja de Tarragona. Pol té dotze anys i una vida per davant. Conversàvem sobre la religió. Jo li comentava les teories científiques sobre l´evolució. En Pol em deia que algú va crear l´Univers primer, el primer home, el primer primat. És l´eterna discussió entre la ciència i la manca de dades. Com no podia ser d´una altra manera el vaig convidar a seguir estudiant, a continuar escoltant el que li diuen, però també el vaig convidar a pensar, a fer-se preguntes, a ser curiós.

Ahir els nostres avantpassats lluitaven per sobreviure a la plana africana. Avui portem ginys a Mart, i més enllà de la nostra galàxia. Segur que els primats recorden. Segur que nosaltres recordem.

Au siau!