Parèntesi de peregrí

Bé, avui definitivament he de dir-vos fins la setmana vinent. D´aquí a unes hores estaré camí de Pamplona. Sortim a la matinada per arribar a migdia a Pamplona, poder dinar tranquil.lament i a primera hora de la tarda emprendre camí a Saint Jean Pied de Port on començarà la nostra aventura. Ja sabeu on hem podreu trobar al llarg d´aquests dies http://camidesantiago2012.blogspot.com.es/ .

Allà cada dia comentarem com ha anat la nostra jornada peregrina.

Bona Setmana Santa a tothom sigui qui sigui, vagi on vagi, treballi o descansi.

Au siau

Protestes

Ahir es va celebrar dia de vaga general. Com és habitual en aquests casos, les valoracions sempre són molt diverses. Seria molt educatiu que tothom aprengués ja a no tractar a la gent com si fos de P3, perquè determinades valoracions són, per dir-ho suau, força patètiques. El fet és analitzar amb certa objectivitat les causes que provoquen una protesta general i veure si s´han donat totes les passes per evitar-la, així com valorar amb el cap fred després els resultats de la jornada. Molt em temo que en relació al primer punt, el personal sempre tenim les de perdre, perquè no podem saber la realitat concreta de les converses i les negociacions que porten a posar a sobre de la taula moltes decisions. En relació al segon punt és millor que la valoració sigui ponderada per cadascú, perquè a partir de la jornada ens tocar soportar al llarg de no se ben bé quanst dies sentir una sèrie de manifestacions verbals de periodistes, professors, polítics, opinadors, personal poc il.lustrat, etc. Jo només vull dir aquí que hem de ser capaços d´entrar en el terreny del seny i el respecte sempre. La vaga és un dret i per tant s´ha de respectar. El dret a treballar es un dret i per tant s´ha de respectar. Ni una sola paraula pels violents.

Dit això, el temps dels polítics i dels agents económics passa per analitzar la participació, els resultats, les propostes, el sentir de la gent. De vegades no és tasca fàcil però a més d´entendre que s´ha de tenir sentit de país i per tant fer allò que calgui perquè el país tiri cap endavant, també és veritat que tots els polítics -de vegades no és fàcil de recordar- són servidors públics. I és necessari sentir i ponderar el sentir de la societat. Tots som persones finalment els que conformem la societat. Ponderar, valorar, encertar.

Au siau

Camí de Sant Jaume

Bé amics. Al llarg dels propers dies estaré una mica absent. El motiu és que a partir del dissabte 31 començo com ja us vaig dir un trocet més del Camí de Sant Jaume. En aquest cas serà el primer tram, les primeres etapes; en concret, comencem a Saint Jean Pied de Port a França i arribem a Roncesvalles, de Roncesvalles a Zubiri, de Zubiri a Pamplona, de Pamplona a Puente la Reina, de Puente la Reina a Estella, d´Estella a , Torres del Río i de Torres del Río a La Rioja. És un tram que sembla a priori d´una bellesa geogràfica tremenda. Les etapes de Navarra i La Rioja estan plenes de verd al nostre voltant, de boscos i valls magnífics i de tremenda cultura. El caminant cerca en el contacte amb la natura, l´apropament al món real que ja no veiem però que està a tocar de tots i alhora cerca una prospecció interior, difícil de definir però molt rica interiorment. A http://caminodesantiagovamos.blogspot.com.es/ , podreu seguir la meva aventura; un cop a aquest, clickeu a sobre de Cami 2012 i em veureu amb els companys de fatigues, de suor, de terra, d´esforç i d´amistat. Sereu benvinguts a casa vostra.

Cada dia escriurem les nostres sensacions i comentaris al final de cada jornada, penjarem les fotos o videos de la jornada i per tant allà estarem al llarg d´aquests dies.

Au siau

James Cameron al fons del mar

Que James Cameron és un director polifacètic i transgessor ja ho ha demostrat al llarg de les seves pel.lícules (Terminator, Titanic, Avatar). El director ha fet una de les seves, i ha definit la Fosa de les Marianes on ha estat amb un submarí (és el punt més fons de l´oceà) com un món aliegínea, desèrtic, aïllat i en què ha sentit una sensació de total soledat. Hem pogut veure gràcies a Nationtal Geographic unes declaracions al video amb imatges captades en aquesta aventura. El dilluns, Cameron va aconseguir baixar al punt amb més fondària de la Terra, als 11.000 metres de profunditat, localitzat a l´Oceà Pacífic, a Guam. Va baixar amb un minisubmarí d´última tecnologia que li va servir també per recollir mostres de la biología marina, geología i geofísica y també per prendre imatges i fotografies de la fossa. Segons ha comentat els animals que hi viuen estan adaptats a l´enorme pressió que n´hi ha en aquestes profunditats i també a la foscor total, raó per la qual la majoria són blancs o sense pigmentació, i molts sense ulls.

Deu haver estat una experiència brutal.

Au siau

La nostra vida és un viatge. Passa a una gran velocitat, perquè al llarg d´ella són diversos els moments, els sentiments, les intencions, les nostres preocupacions. És important està bé amb un mateix en aquesta aventura que es diu vida. És important seguir també els valors i els principis que ens van portar a ser animals racionals, amb pensament, amb sentiments, amb coneixemtents; en ser persona. El problema és la poca capacitat de l´individu avui en dia per actuar davant la injustícia i davant certs valors que el sistema ha promocionat fins a convertir-los en senyal d´identitat d´aquest món i davant els què només et queda que indignar-te. Aquesta setmana hem conegut el nom de Greg Smith, l´home de la foto que acompanya aquesta entrada, i que fins ara era un desconegut. ¿per què el coneixem, ara? Doncs perquè aquest home ha tingut un moment d´humanitat, de ser persona. Fins ara treballardor de la tan desgraciada com coneguda entitat  financiera americana de Goldman Sachs, factotum del capital, va deixar la setmana passada l´empresa i va publicar un article al diari The New York Times on ha acusat directament a l´empresa de deixar de ser fidel als seus valors i intentar treure el màxim de benefici dels seus clients. Segons diu s´ha passat d´una cultura d´intentar aconseguir per ells el millor producte i rendiment, a intentar treure dels clients el màxim benefici pel banc. No l´importa res més fins convertir el benefici en una obsessió.  Això ho podíem pensar, però aquest tipus de declaracions constaten fins a quin punt és veritat que no som més que unes víctimes passives d´un sistema que es basa en tenir a una gran part de la societat totalment subjugada. Com ha comentat Greg Smith, els últims cinc directors generals de l´entitat es refererien als clients com a "muppets" (titelles).

Ala, pel que vulgui escoltar!.

Au siau

Lladres

Aquests dies estem com.  sempre veient passar nous actors a la gran obra de teatre d´allò púiblic. S´ha deixat una mica de banda el cas Noos. No se si és per deixar-ho de banda, però és d´una vergonya i d´un grau de caradura de tal magnitud, que es fa difícil de pair. No és justificable ni tolerable des de cap angle de visió el robatori de la cosa pública per lucrar-se i a sobre anar per la vida de superguai. D´aquí ràpidament passem al Matas, abans exemple a seguir, i avui expulsat; ningú el coneix, era abans bó, ara no, ¿qui serà?. Ahir President d´una Comunitat i veu influent; ara l´han condemnat en el primer de les 26 causes que té obertes. Però també apareix el xofer d´un senyoret a Andalusia que ens confirma el que ja sabíem: que amb els nostres impostos es fan coses, però també es roba i se´l queden per festes, drogues i r&r. Ningú ho reconeix, tot era mentida. Deia avui el periodista Fernando Onega, que és una bona veu periodística i d´opinió, que no és temps de pactes contrafraus, que és precís extremar controls dels calers públics i que no es mogui un euro sense que se sàpiga per què. Finalitzava el seu article d´una manera molt maca: " Y lamento el populismo, pero hay que decirlo: esta sociedad se quedará mucho más tranquila el día que vea que alguien es obligado a devolver lo que robó". Que bé!. Alguns comencen a veure el camí. Queda molt, però.

Au siau

Continuem perduts a l´ensenyament

Al Saló d´Expodidàctica s´han presentat una sèrie d´elements que intenten explicar-nos com seran les aules del futur. D´entrada tenim per exemple un inhibidor de mòbils per evitar que els nens puguin fer servir els aparells. També tenim un aparell per identificar la marca dactilar i saber on està el nen, si ha anat o no, qui és qui. O l´armari on es pot guardar el portatil i carregar-se mentre estigui a dins, amb un pany especial. Sí també sembla que han fet algun avenç en les pissarres interactives. Si seguim així d´aquí a no tant començarem a parlar dels professors robots, dels apunts vius, de la implantació de xips de control o de xips que al llarg de la nit vagin fent el repàs a la nostra memòria,etc,etc,etc. ¿Però home, quan parlarem de l´énsenyament? Perquè clar, suposadament portem als nostres nens, per formar-los. Perquè vagin adquirint al llarg del seu període d´aprenentatge una sèrie de valors, de coneixements que els portin a ser persones formades. El primer, persones; el segon, formades; i que amb aquestes dues premises comencin a aprendre a defensar-se en una vida que no els donarà res fàcil (bé, a alguns sí, com sempre). És important que els nostres polítics entenguin el valor i la importància de l´ensenyament. Del que significa per la societat apostar o no per intentar generar un bon ensenyament. I ja que ells no ho veuen, que ho vegin els col.legis, que apostin per una bona educació. En sortirem tots guanyant, però "mucho me temo...."

Deixem de fer ginys de control, i invertiem més en millorar el nostre nivell educatiu, que falta ens fa, renoi!

Au siau