El Mare Nostrum investiga el nostre cervell

Un macroprojecte enorme, el Human Brain, en què s'invertiran 1.200 milions d'euros, vol imitar un cervell humà, el vell somni. Farà servir models de programació creats en el Barcelona Supercomputing Center amb el superordenador MareNostrum, que s'encarregarà d'executar simulacions de les neurones cerebrals. El Human Brain Project, considerat el projecte neurocientífic més ambiciós del món, ha començat a caminar a Lausana amb la presència de 135 centres de recerca europeus, entre ells el Barcelona Supercomputing Center. El seu objectiu és comprendre i simular el funcionament del cervell humà en les seves diferents capes, des del genoma i nivells cel·lulars a neurones, circuits, regions del cervell i finalment el cervell sencer.

OmpSs i Compss són els dos models de programació desenvolupats en el Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputación, que s'utilitzaran perquè aquestes simulacions de gran grandària puguin executar-se en els superordenadors europeus que participen en el projecte i coordinar-se entre elles.

En concret, el programa Compss s'encarregarà de dur a terme la supercomputació interactiva: aportar el suport necessari per a la interacció de múltiples simulacions que resolguin un problema complex i compartir dades. Cinc investigadors del Barcelona Supercomputing Center lideren diferents parts del Human Brain Project, entre ells el director de Ciències de la Computació, Jesús Labarta i la investigadora experta en models de programació Rosa María Badia. 

Ho tenen difícil malgrat la quantitat de calers i hores que emprearan. No hi ha res més complex i imperfecte que el nostre cervell, una autèntica màquina d´una potència encara desconeguda. 

Sort.

Au siau!

Viure millor amb menys, d´Ana García

Vaig llegir aquesta setmana un cas interessant. Es tracta de la història d´una noia, Ana, que va tenir un treball envejable en una agència de serveis interactius, sou estimable, jornades de 12 hores diàries... Li van oferir un gran lloc, i davant sorpresa de tots va dir no. Familiars i amics no acabaven d'entendre com va poder deixar aquesta oportunitat i la seva relació personal es va ressentir. Al principi va sentir un buit, però amb el temps li va treure suc i amb els diners de la indemnització es va comprar un piset de 29 metres quadrats a la Barceloneta. Amb els seus 41 anys, va saltar a una vida més senzilla, feliç i tranquil·la. La noia ha escollit baixar-se del tren en marxa. 

Aquesta noia, Ana García Novoa, ha plasmat la seva experiència en un llibre que és com un manual, "Viure millor amb menys". Des del mateix pròleg ("un dia sense somriure és un dia perdut"), el llibre trenca esquemes amb proclames com: estalvia o mai, treballa menys i rendeix més, compartit sap millor, la revolució dels petits gestos... El llibre l'hi dedica als avis, que van ensenyar el valor de l'austeritat i que van gaudir de la vida amb poc. El llibre reivindica una austeritat positiva que passa per eliminar despeses supèrflues, intercanviar serveis, compartir recursos i reciclar tot el possible.

Ana ens convida a pensar més enllà dels diners, a abonar-nos a un banc de temps o descobrir les xarxes com Freecycle (ara Ana fa classes d'espanyol a canvi de sessions de reflexoterapia). També ens incita a connectar amb els veïns, amb el barri, a crear xarxes de suport on tothom contribueix amb el que pot i rep si més no ho espera: "Jo mateixa regalo roba, menjar, llibres, petits electrodomèstics, coses que em regalen i que no necessito".

Ana arremet contra el gemec col·lectiu que s'ha instal·lat al país amb la crisi: "Vivim en un to de queixa generalitzat, com una lletania que s'escolta arreu, i això resulta ja una mica pesat. Som una societat conformista, i l'acció de debò no l'hem vist fins que hem arribat a situacions límit com les famílies afectades pels desnonaments". "Comença regalant totes aquestes coses que tens a casa, que mai uses i que tal vegada algú pugui necessitar. Després, a l'hora de comprar, fes-te sempre les dues preguntes: Realment ho necessito? Hi ha una altra opció més senzilla o barata? I finalment fes una llista de tot el que et fa feliç. Veuràs com en el més alt, estan les coses que no tenen a veure amb els diners". 

Bones propostes i bon llibre. 

Au siau!

Compendre la natura

Francois Englert i Peter W. Higgs, els científics que van teoritzar el Bosó de Higgs, han estat guardonats amb el Premi Nobel de Física 2013, segons ha anunciat la Real Acadèmia Sueca de les Ciències a Estocolm.

Els físics Peter Higgs i François Englert van predir el 1964 l'existència de l'anomenat bosó de Higgs, la peça que faltava per completar l'anomenat Model Estàndard, la teoria física que explica el comportament de les partícules elementals i de què està fet l'univers, la naturalesa i totes les coses que ens envolten.

Ha hagut de passar gairebé mig segle, fins a 2012, perquè tots dos veiessin confirmada la seva existència gràcies a diversos experiments desenvolupats al Gran Colisionador d'Hadrons (LHC) del CERN, a Ginebra.

La confirmació en el LHC, mitjançant dos detectors anomenats en sigles ATLES i CMS, és considerada un dels majors descobriments en la història de la comprensió de la naturalesa. L'esforç va ajuntar a físics i enginyers de tot el món, milers de persones que van treballar durant 20 anys per preparar un experiment que encara no ha conclòs, ja que el CERN no ha confirmat oficialment que la partícula detectada sigui el bosó, atès que queden verificacions per realitzar i també ha d'aclarir-se si existeix més d'un tipus de bosó.

Gràcies Englert i Higgs. Moltes felicitats!

Au siau!

Per una renda mínima

És francament curiós que mentre aquí estem discutint la impossibilitat de fer una altra cosa que congelar pensions o plantejar pujades de 0,25% l´any una pensió, a una país avançat i europeu com Suïssa es planteja organitzar una votació per fixar una renda bàsica per a tots els adults de 2.500 francs suïssos mensuals (2.030 euros) que pagaria l'Estat, després de la creixent mobilització social per acabar amb les desigualtats salarials des que va començar la crisi. Els que volen negar tota la realitat i l´expressió de la gent, començaran a dir allò tan típic de si aquest país és especial o tipismes semblants. Però allò que importa és el plantejar una vida raonable, senzilla per les persones normals de carrer. Potser no ens fa falta el que cobra la classe benestant amb sous impossibles de traduir i que mereixen tots els pitjors qualificatius possibles (perquè molt criticar als banquers, però aquí n´hi ha molta de gent endollada!!). El comitè popular que promou la proposta per proporcionar una renda a tota la població ha aconseguit més de les 100.000 signatures per convocar el referend amb el qual els suïssos decidiran si s'aprova o no la mesura. La proposta estableix que cada ciutadà cobri una renda de 2.500 francs suïssos al mes de forma incondicional. Potser es pot discutir si els que no treballen també ho han de cobrar (que ha estat la proposta). Però allò important, insisteixo, és la voluntat que sigui la societat sencera qui, gestionant i d´una forma conscient, procuri certa comoditat al ser humà. Ho és, perquè de vegades sembla que no siguem humans. Els organitzadors van deixar davant el Parlament suís un camió amb vuit milions de monedes de cinc cèntims, un per cada ciutadà del país.

Segons la legislació suïssa, els ciutadans poden organitzar iniciatives populars, la qual cosa permet canalitzar la indignació pública a través d'accions directes. Quina enveja!!

Esperem que se´n surtin i donin una demostració pràctica als demés del que significa realment democràcia.

Au siau!

Els morts de Lampedusa

Ha estat polèmica al llarg d'aquests últims dies la catàstrofe humanitària de Lampedusa. És igual el nombre de morts. Ningú dels que poden fer s´avergonyirà. Només la xarrameca acostumada, les declaracions grandiloqüents, les paraules sense contingut i el llançament de pilotes a la teulada de l'altre. Àfrica segueix essent una terra desgraciada. Bressol de l'origen de la nostra espècie, els poderosos europeus la van convertir en un far-west americà del tot val i on el valor de la vida era zero. Vàrem convertir els homes africans en esclaus i en sers de tercera o quarta categoria. En aquests últims anys altres països s'han anat sumant a la festa, com la Xina o Aràbia Saudita. Tots són grans amics. Però la realitat és que el nostre bressol està tacat de sang, d'odi, de violència. Hem fet tant mal que a ningú li importa la mort dels nens famolencs amb els ulls sortits, les dones violades cada dia, els senyors de la guerra matant, els grans dictadors sustentats pel món occidental i oriental, les guerres tribals encoratjades per diamants i minerals estratègics. Estic d'acord amb el papa Francisco: "Quina vergonya!". Com no volem que surtin corrents d´aquest tipus de vida? 

No passa gens, perquè no passarà res. La mort seguirà sobre el continent, campant sobre la seva terra i el mar com la gran pel·lícula El setè segell. Fins que se n´adonin de la solució, que n´hi ha. 

Au siau!

Sexe, art i cultura: l´Hysterical Literature de Clayton Cubitt

Avui he vist una notícia que realment m´ha agradat. Quan la llegiu algú pensarà que sóc un brut o un obsés pel sexe. Doncs no. Bé sí. Ja m´heu liat, coi de paraules! El que és interessant és per un costat la capacitat de la ment de produir sensacions, de provocar estímuls, d´innovar, de crear. Per altra banda el fascinant món de les dones, ens depara moments que difícilment podríem executar els homes. És una realitat que en moltes àrees de maduresa del nostre cervell, les dones són més que dominants, molt més madures i més centrades que la irreflexió i immaduresa que als homes ens caracteritza. La notícia m,´ha impactat pel títol: "Literatura histèrica": vídeos de noies llegint mentre un vibrador les porta a l'orgasme". Com suposo enteneu, m´he quedat de pedra. A sota la fotografia d´una imatge del vídeo amb una noia amb cara efectivament de tenir en aquell precís instant un orgasme. Una gran foto perquè es tracta d´una noia maca i d´una fotografia molt ben feta en un moment...real. He dit: això, s´ha de veure!. El vídeo és una de les peces de Hysterical Literature (Literatura histèrica), un projecte del fotògraf i videoartista americà Clayton Cubitt que explora el feminisme, el contrast entre cultura i sexualitat. La protagonista, Stoya, que treballa com a acròbata, escriptora i actriu eròtica, ha triat un fragment literari per llegir-ho davant una càmera de vídeo. El plànol mitjà, frontal, mostra la noia asseguda davant una taula. El vídeo, mostra a Stoya llegint bé, fins que algun sospir comença a mostrar-nos una situació que va derivant de forma progressiva, mentre continua llegint, a l´excitació; el ritme de lectura experimenta alts i baixos. A mig video ja es nota que algú la masturba i assisitim, a una excitació cada vegada més pronunciada que finalitza en un orgasme davant la càmera, maco, simpàtic i eròtic. El vídeo dura uns 6 minuts i de moment Cubitt es carrega la imatge d´histèria i abandonament frenètic malaltís que els mitjans conservadors han donat sempre al sexe femení, sempre reprimit. El fotògraf ens ha dit: "desitjava gravar una fascinant batalla entre la ment i el cos" i "barrejar dos àmbits que la societat tendeix a veure a través de lents diferents: l'art i el sexe". Els vuit vídeos de Hysterical Literature estan a la web del projecte i en els enllaços vinculats als noms de les protagonistes: Stoya, Alicia, Danielle, Stormy, Teresa, Solé, Amanda i Margaret.

Cubitt va aconseguir notorietat el 2004 pel blog The Daily Siege, després es va convertir en el fotògraf i videoartista del grup sud-africà Die Antwoord i va realitzar en 2005 un projecte documental online i de contingut social sobre els supervivents de l'huracà Katrina que va ser considerada la millor peça de periodisme ciutadà sobre el desastre.

Vegeu-lo, val la pena, http://claytoncubitt.com/hysterical-literature/ 

Au siau!

Oratòria

El professor Agustín Rosa feia avui unes declaracions interessants (aquest home, és expert en oratòria, professor i fundador del club internacional de l´oratòria): "Ens ensenyen a llegir i a escriure, però no a parlar i dialogar". Ni a escoltar, diria jo. És molt real i té tota la raó. Els antics grecs, savis com ningú ho ha estat mai, ja ensenyaven retòrica i oratòria, autèntics mags de la paraula i del seu significat. No hem après res des de llavors. No tinc clar que avui ensenyin a llegir i a escriure gaire, vist els resultats publicitats del nostre ensenyament i vist també la realitat a peu de carrer. Però no podríem dir que no ho intenten, ja que això diuen els temaris escolars. Ara bé. La reflexió del professor és més profunda. Parlar i dialogar significa saber l´art de la comunicació, diferència més que significativa respecte a la resta del regne animal, del qual formem part (sí, ja se que els animals també es comuniquen, però ja em perdonareu, doncs crec que m´heu entès quan parlo de la comunicació humana). Requereix un esforç bestial avui en dia, perquè el sistema no li interessa en absolut el tema. No cerca l´home com comunicador, perquè requereix també el pensar, el conèixer, aspectes i valors que rebutja ensenyar a l´individu...no sigui que aprengui!. Li interessa un ser que no retingui, que no sàpiga, que no sàpiga escoltar, i no estigui preparat per rebatre. Això sí, oferint tota la caterva d´informació possible perquè sigui una mena de trivial en marxa o un pasapalabra sabelotodo-nomeenterodenada. Seria important reflexionar sobre el tema. Molt necesssari l´oratòria, el saber parlar, i molt necessari el saber escoltar. Diàleg. Comunicació. Valors del ser humà que es van perdent, com tantes i tantes coses. 

Au siau!