La barbàrie dels nostres polítics

Tenim una munió impossible de comptabilitzar d´exemples de la mediocritat i de les barbaritats de molta de la gent que conforma el que s´anomena com "classe política" o poder. Mai creus que ningú superarà l´anterior burrada (sigui per un aeroport sense trànsit o sigui per una compareixença al congrès d´un banquer que diu que ell no tenia res a veure o d´un senyor que diu que li tornin la població emigrada). Però no, la superen. Jo no se que penseu, però és normal el que deuen pensar a l´exterior, a nivell internacional, del nostre país. I no ha de ser gaire bó. Ara, l´últim, crec que ha creuat totes les línies vermelles. L´exdiputat del PPdeG José Manuel Castelao Bragaña, ha presentat la seva dimisió com a president del Consell General de la Ciudadania Espanyola a l´exterior, només quatre dies després que fos anomenat, després de les seves declaracions molt i molt increïbles en que va dir literalment: "las leyes son como las mujeres, están para violarlas". Aquest home no se que feia abans, però algú el va nomenar per un càrrec d´un òrgan consultiu i assessor d´un ministeri. Diuen que altres membres del consell que eren presents quan va pronunciar aquestes paraules van protestar.
M´imagino que a d´altres països també tenen personal d´aquestes característiques. Jo no se si són invencions meves, però veig una quantitat per metre quadrat en el país, fora de tota lògica. És monstruòs que gent d´aquesta mena són els que manen, fan instruccions i declaren i gestionen per tots nosaltres. Tenim una tendència natural aquí a minimitzar les coses. Sí, ha dimitit. Però ¿us heu adonat de la barbaritat de la frase? Qui diu aquestes coses crec que mereix respostes molt contundents, no és un tema de estar desafortunat, o no pensava que...
El bestiari que tenim, deixa el zoo com una casa de joguines.
Au siau

El periodista i el seu poder

He estat llegint una entrevista que li han fet a la periodista Victoria Prego. Ara és adjunta a la direcció d´un diari de tirada nacional i fins ara ha estat periodista reconeguda per la seva llarga tasca en un temps com ha estat el de la transició. La veritat m´he quedat sorprès. També és veritat que no l´he seguit molt, ja que el món d´aquells que amb les seves opinions intenten generar què és el que hem de pensar o dir, no m´agrada gaire i intento fugir: són massa articulistes i opinadors que volen influir sobre el nostre pensament. Jo vull un periodisme blanc, que doni la informació i prou, informació blanca, no tractada, no manipulada, no interpretada. Ja l´humà, nosaltres, interpretarem. Tenim cap per pensar i analitzar, no necessitem que ningú pensi per nosaltres (crec). Només es necessita una bona informació amb totes les dades possibles i escoltar, sentir, ponderar.

Doncs entre d´altres "perles", la periodista s´ha atrevit a dir coses com les següents:

"Tenemos la imagen correcta del franquismo?Debe pasar un poco más de tiempo para examinarlo con distancia y más objetividad. Todavía viven quienes lo han sufrido... y disfrutado. El franquismo no ha sido tan estudiado como la guerra civil. Al principio fue una dictadura militar durísima, después se convirtió en un régimen autoritario y terminó como una dictadura suave. (...)"

Jo no sóc polític, però ¿com es pot minimitzar o banalitzar una dictadura? ¿què vol dir dictadura suau?¿què poden pensar la gent que ha patit tantes i tantes conseqüències?¿i les que pateixen avui en dia dictadures en altres països?

Un altra perla:

"Se dice que debemos recortar el tamaño del Estado. Pero la izquierda en bloque (partidos, sindicatos, movimientos sociales...) siente alergia ante la palabra “recorte”.La izquierda comete el error de sacralizar el sector público. Considera que lo público es garantía de buen funcionamiento y de transparencia, lo cual es completamente falso. El sector público debe existir para garantizar determinados servicios sociales, por supuesto, pero no es garantía de honestidad o eficacia (...)

Suposo que la periodista entèn garantia d´honestitat a tota la gent que està essent interrogada als jutjats, o es deu referir al sector bancari amb una honestedat sense dubtes, o a l´eficaç màquina de grans trust o empreses ara en fallida?Això sí, pot recordar que quan un té un greu problema sanitari, va a la Seguretat social (ah no, s´ha oblidat!).

Última perla, i atenció al comentari de com ens ha d´arribar la informació:

"Pero información hay, quizá más que nunca...No me refiero a información volcada, como un camión de arena, sino a la información procesada, valorada, jerarquizada, firmada, con referentes de calidad... es decir, interpretada. Tener mucha información no significa estar mejor informado. A veces es incluso peor. El periodismo debe cumplir su viejo papel de intermediario entre sociedad y los poderes, entre la sociedad y los hechos".

Esgarrifós. És normal que si la gent va sentint, processant aquestes "perles" acabi anul.lada. Por, molta por.

Ja ho deia aquell: "Al loro!".

Au siau

Baxter, un robot entre nosaltres. El futur ja està aquí

L´empresa americana Rethink Robotics ha posat en marxa un robot com a company de feina, però no és un robot qualsevol: té sentit comú. El seu nom és Baxter. Ha estat creat intentant cercar l´equilibri entre el punt d´humanitat i el de màquina El seu cap és una pantalla d´ordinador i mostra un dibuix amb expressions que posa en funció de l´activitat que realitza. L´objectiu de Baxter és fer tasques senzilles, difícils d´executar per l´home i compartint l´entorn laboral. Cada tasca nova que ha d´aprendre li costa uns 30 minuts. El robot treballa de forma intel.ligent, amb sentit comú. El seu creador és Rodney Brooks. Les despeses per la seva creació són d´uns 17.000€, per la qual cosa en un món com el de la robòtica no diríem que és car.

De moment es diu que no es pretén que els negocis i comerços substitueixin la mà d´obra humana per la robòtica. Es diu que l´objectiu no és acomiadar, sinò reubicar al treballador on sigui necessari la part més humana. Així Baxter estarà al càrrec de cadena de producció o línies de fabricació. Els investigadors de l´empresa creadora diuen que d´aquí a uns anys podrem trobar Baxter fent l´atenció al públic en supers o bars o classificant arxius. L´empresa, Rethinks Robotics, va ser empresa pionera en la investigació del Sistema Solar i el 1989 va ajudar la NASA a portar un vehicle a Mart, el Sojourner.

Un altre cop passem per davant de la ciència ficció. Com veieu aquestes frases que ens ha dit l´empresa són les que hem sentit a tantes i tantes pel.lícules, i al final el final no era gens bó. El dubte està. La discussió també. Com sempre dic, Julio Verne riu.

Au siau

Curs a Madrid i tornada a la Ciutat Comtal

Torno cap a Barcelona. L´AVE, corresponent de moment a la seva fama, surt puntual. És un plaer realment la comoditat que assegura el valor "puntualitat" i la rapidesa del trajecte. Aquests dies he pogut constatar que la "villa y corte", segueix el seu ritme vital. A mi és una ciutat que m´encanta doncs disposa d´un patrimoni brutal arquitectònic i cultural. Els seus racons són meravellosos i malgrat la seva grandària -a mi particularment em costa encara prendre-li les mides- es fa magnífic de gaudir. Sempre que la visito, intento tenir un petit moment cultural. Aquesta vegada ha estat el Thyssen. No m´he pogut resistir a anar i posar-me borratxo de pintura. No gaudeixes més que la primera hora, perquè després els teus sentits no poden xuclar tanta informació, però és fantàstic. M´he comprat la guia per poder continuar a casa. El curs de formació que he fet ha estat molt bé. Es tractava de tenir coneixements de com escriure. Sembla una obvietat, i que tothom en sap, més o menys; desprès de passar pel curs, te n´adones que no és així i que realment com a tants i tans temes, creus que, però és que no. Ha estat un fantàstic recorregut per les eines de comunicació escrites, per la quantitat d´errades que fem permanentment, per la quantitat de recursos existents, i un repàs per l´etimologia i la riquesa de la paraula. Els dos professors, Jaime i Jose Ramón, -un parell de figures- han fet una bona feina. Espero poder portar als meus dits, els seus enriquidors consells. He tingut algun moment delicat també amb el tema del català i de Catalunya, amb algunes referències que fan preveure temps difícils per les relacions, ja que la visió que es té, està plena de clitxès i males informacions. Em quedo amb allò que ha estat positiu i amb l´aprenentatge, que forma i fa persona.

Au siau

El futur en qüestió

Segons un informe publicat pel Fons de Població de l´ONU, un terç de la població de l´estat espanyol, un  38,3%, tindrà més de 60 anys al 2050, xifra que situa a l´estat com el setè estat més envellit del món, per radera del Japó, Bosnia-Herzegovina, Portugal, Cuba, Corea del Sud, i Itàlia. A més l´estudi alerta que l´estat envelleix més ràpidament que el conjunt dels països europeus. El percentatge de persones més grans de 80 anys es duplicarà el 2050. És un repte pels estats, ja que aquest envelliment suposa posar en marxa mesures per garantir assistència, un sistema de seguretat social, no discriminar.les,etc.

Si a sobre d´aquest panorama, no donem cap senyal d´aposta per la nostre joventut, no donem sortida a les seves expectatives, no ajudem a tots aquells que volen ser emprenedors, neguem possibilitats a la investigació, no apostem per l´i+D+i, massacrem la formació i l´educació, senyors, ¿on anem? ¿què serem doncs el 2050?. Tots aquells que estan en situació de poder frenar aquesta tendència, què estan fent?

Ja.

Au siau

Avancem

Camí de Madrid via AVE, conec la notícia que avui acapara una part important del món científic: hem clonat una vaca. Podria ser una notícia sense cap més història. Fins i tot podria estar per alguns a la pàgina de l´humor. Però crec que mereix una reflexió, un olé! per part de tothom. Entendrem tots que clonar sers vius, no és un tema fàcil. Radera de l´èxit, es troben milers d´hores de moltissimes persones, investigadors, col.laboradors, patrocinadors, etc. La finalitat, es suposa, intenta portar desenvolupament i avançar en molts dels reptes que el ser humà té en aquest món. En aquest cas, la clonació, té l´objectiu d´aconseguir vaques que pug

uin donar llet a prova d´al.lèrgies i evitar així que tants i tants nens i moltes persones no puguin accedir a un dels productes alimentaris més necessaris pel ser humà, Doncs, aquí està Daisy, l´animal clonat pels investigadors de Nueva Zelanda.

A casa nostra mentre, s´ha  presentat també "Sherpa", un assistent per veu en castellà per la telefonia Android.

Com tots els programes de reconeixement de veu, no és del tot perfecte, però comporta un pas cap endavant per la comoditat de molts milions d´usuaris. Un altre pas.

Arribaré a Madrid i espero passr-m´ho bé. Aquestes són notícies que fan veure que el món tira en davant, malgrat tants obstacles i tanta barbàrie al nostre voltant. Ànims!

Au siau

Mor Eric Hobsbawn

Eric Hobsbawm, el gran historiador del segle XX, ha mort a Londres per una pneumònia, mentre lluitava per superar una leucèmia. Ha estat la gran figura dels historiadors, el mestre de mestres, amb un treball que ha estat referència i ha influït a la majoria dels investigadors i historiadors. Historiador, assagista, membre de l´Acadèmia britànica i crític de jazz, va ser des del primer moment un referent per l´esquerra ideològica, amb un pensament i ideari marxista que el va acompanyar fins a la publicació del seu últim llibre: Cómo cambiar el mundo.  Hobsbawn va néixer el 1917 a Alejandria, quan Egipte era part de l´imperi britànic. Han estat obres capitals moltes de les seves, com: L´era de la revolució, 1971; L´era del capitalisme, 1977; Rebels primitius, 1983; Indústria i imperi, 1988; Història del segle XX, 1994 o Guerra i Pau al segle XXI, 1997. Va ser educat a Viena i Berlín, i va cursar estudis a Cambridge i professor a les Universitats de  Londres i Nueva York. Va estar al IX Congrès Internacional de Ciències Històriques de París, fundador de la revista Past and Present. Malgrat totes les partides que l´esquerra ha hagut de patir i pateix, ha estat un home compromès amb la ideologia marxista i es va mantenir com a militant malgrat la llunyania del partit.

Com deia Hobsbawm, els comunistes de la seva època han viscut els ideals revolucionaris amb més idealisme que la generació següent, molt més contaminada pel poder.

Amb la seva mort, mor alguna cosa més en nosaltres, en el nostre pensament, en la nostra identitat.

El trobarem a faltar.

Au siau