Esclaus del treball

El percentatge de persones addictes al treball a l´estat, podria passar del 4,6% actual al 11,8% al desembre de 2015 segons un estudi desenvolupat per investigadors de la Universitat Politècnica de València, la Universitat Jaime I de Castelló i la Universitat del Pais Basc.Els investigadors han analitzat l´evolució possible sota diversos paràmetres i factors de l´economía. Segons afirmen els autors de l´estudi s´han de posar mesures per evitar el contagi d´una malaltia patològica de les més importants d´aquest segle i conclou que s´ha de promocionar una cultura empresarial que permeti l´ajut als treballadors davant moments de dolor emocional i traumes en relació a la seva ocupació.  Els investigadors a partir dels resultats obtinguts mitjançant enquestes entre treballadors d´entre 16 i 65 anys van construir un model matemàtic segregant la població en tres categories: treballadors racionals -treball normal per sota de les 40 hores setmanals-, sobretreballadors -més de 40 hores- i addictes -segons nivell de compulsió-. S´han tingut present factors d´estrès emocional i el contagi social i a partir de l´aplicació del model, l´estudi augura un increment d´addictes laborals en tots els escenaris possibles concloent que el percentatge arribarà fins al 11,88%. 

És un vella polèmica si vivim per treballar o treballem per viure. El sistema és prou fort per intentar amb totes les seves forces tenir el màxim nombre de persones en la primera opció. No ho sembla, però és així. I si no inventa noves formes que procura no mostrar de forma excessiva, però que en el fons ens fan estar pràcticament enfeinats. No crec que fos aquest el model que els savis grecs tinguessin al cap. Tampoc crec que sigui el millor model per millorar la nostra societat i fer-la avançar en el camí que la humanitat es mereix. N´hi hauran centenars de milions de paraules escrites en llibres que han parlat, parlen i en parlaran, però és necessari recuperar part de la nostra vessant humana i de la nostra dialèctica amb la natura que ens envolta.

Au siau

L´home continua intentant conèixer-se a si mateix

El projecte Encode ha portat a les revistes científiques Nature i Science a dedicar més de trenta articles a aquest projecte, que és la continuació del projecte del Genoma Humà, un dels més importants del National Human Genome Research Institute que es va iniciar el 2003. El seu objectiu és interpretar el genoma humà. 

El 2007 es van publicar els resultats de les fases prèvies d´Encode, analitzant només l´1% del genoma i ja va ser notícia. Ara, un cop estés a la totalitat del genoma, accesible amb tècniques de seqüenciació massiva. Entre les primeres conclusions es trobar que els gens no estan en unar d´ADN dispersos sense cap mena d´utilitat i en realitat s´ha descobert que el 75% del genoms conté instruccions importants per a la vida. Una part important de les instruccions estan destinades a produir ARNs missatgers que serveixen de motlle per la fabricació de proteïnes. A més n´hi ha una altra classe de missatgers que intervenen en la regulació dels gens, denominades ARN no codificants, i que funcionen com a interruptors que determinen quan s´encenen i apaquen els gens i tenen cada cop més rellevància  en la cerca i estudi de diverses patologies com el càncer. "Hem trobat que una gran part del genoma està implicat en controlar quan i on es produeixen les proteines, més enllà de només fabricar-les" manifestava Ewan Birney, coordinador del projecte i investigador de l´Institut Europeu de Bioinformàtics de Hinxton a Anglaterra. Aquestes seqüències, fins ara menystingudes, poden donar pistes sobre patologies com l´esclerosi múltiple o altres afeccions. 

L´home continua investigant-se i saber què som, qui som. Interessant.

Au siau

Multes enfront els insults

L´Ajuntament de Brusel.les ha començat a aplicar multes i sancions a aquells que insulten a altres persones a l´espai públic. Les multes depenen de la gravetat de l´insult i poden anar dels 75 als 250 euros segons informa el diari 'Le Soir'. Amb aquesta mesura els belgues volen lluitar contra la impunitat de les agressions i insults verbals al carrer, segons el batlle de la ciutat Freddy Thielemans. La mesura és fruit de l´acord del consistori amb la fiscalia després de la difusió d´un documental, Femme de la rue -La mujer de la calle-, amb el testimoni d´una jove que va gravar amb la seva càmera al llarg de mesos com l´insultaven joves i homes pel carrer només per anar sola pel centre de la ciutat, amb insults com puta, zorra i altres insinuacions sexuales a plena llum del dia. Són els comentaris que va rebre la realitzadora belga Sophie Peeters. El testimoni gràfic ha fet reaccionar així fins i tot a la ministra de l´Interior, Joelle Milquet. Les infraccions s´imposaran al mateix moment per la policia o després d´una investigació. 

Jo el que veig és que com sempre s´ataca el problema només amb multes administratives, cada vegada més grans per recaudar més o bé amb mesures coercitives. Però no amb l´única mesura real, objectiva i potent: l´educació. Això sempre passa a un segon pla quan és la base de tot. Ensenyar des de les escoles, crear grups de treball educatius als barris, als centres, als casals amb professionals de l´educació no politizats.

La coordinadora d´estudis de la dona de la Universitat de Brusel.les, Claudine Lienard, ha criticat la mesura justament en aquesta línia: "La normativa és únicament repressiva però no fa front als estereotips sexistes mitjançant l´educació i la prevenció". Justa la fusta. És el que tenim amb un tipus de societat on imperen altres valors que no tenen res a veure amb els educatius, de respecte envers l´altre, de solidaritat i d´ajut.

Mentre, els governants sembla que no tenen cap més idea que la de les infraccions i les multes.

Au siau.

Confirmen l´existència d´una nova espècie humana

L´investigador Svante Pääbo ha aconseguit seqüenciar el genoma de l´homínid de Denisova, l´espècie trobada al 2010 a Sibèria y de la qual només ens ha arribat un frangment d´un dit d´un nen i dues peces dentals. El fóssil es va trobar al 2008 a una cova de Sibèria a Denisova. És un fragment de dit petit d´un nen que va habitar en aquesta regió fa més de 50.000 anys. Al mateix lloc es van trobar eines i dues peces dentals. Amb aquestes restes, el director de l´Institut Max Planck d´Antropologia evolutiva, Svante Pääbo -expert mundial en ADN fóssil-, va començar a treballar i a extreure del dit diverses mostres d´ADN mitocondrial, material que no es troba al nucli de les cèl.lules sinò a diversos òrgans del citoplasma celular. Els resultats van ser una sorpresa, ja que el seu ADN no coincidia amb els Neandertals i tampoc amb els homes moderns, ans al contrari, les diferències eren prou grans per pensar en un nou grup humà. L´equip d´investigadors va començar a treballar per seqüenciar l´ADN nuclear del dit, Ja ara han publicat article a la revista Science confirmant allò que era una suposició: es tracta d´una nova espècie humana, desconeguda, fins ara, amb relació amb els neandertals, que es van separar d´un avantpassat comú. És la primera vegada ue s´ha descobert i definit un nou grup d´humans extingits mitjançant evidències d´una seqüenciació d´ADN i no estudiant la morfologia dels ossos. El següent pas ha estat comparar el genoma de l´homínid de  Denisova amb poblacions modernes, descobrint que igual que els neandertals han contribuït a l´ADN de tots els humans que viuen fora d´Àfrica, els de Denisova només han contribuït a la població de Papua Nueva Guinea, Fiji, Austràlia i llocs de Melanesia. 

El nostre enriquiment sempre està en el passat i en el futur, no en el present. Aquest és un mitjà per trobar respostes i completar un gran i complex trencaclosques.

Au siau

Viatges a l´espai

La nau espacial Dawn està a punt de començar un viatge de dos anys, que el portarà a un món llunyà per ajudar als científics a entendre millor l´origen del sistema solar. Abandonarà l´asteroide gegant Vesta el 5 de setembre per anar cap al planeta Ceres. Dawn va començar el seu viatge el 2007 amb 5.000 milions de kilòmetres per explorar els dos objectes més grans del Cinturó d´Asteroids. Dawn va arribar a Vesta el juliol del 2011 y arribarà a Ceres a inicis del 2015. La nau abandonarà Vesta tan suau com va arribar, amb un sistema de propulsío iònica que fa servir l´electricitat per ionitzar xenón i generar l´impuls.
"L´impuls està activat i ara estem situant la nau al punt més alt de l´asteroide mercès a un pilar blau d´ions de xenòn". Amb aquesta frase un tant enigmàtica pels no experts, Marc Rayman, enginyer en cap de la missió de la sonda Dawn. La sonda ha aconseguit vistes de primera de Vesst, i detalls sense precedents sobre l´asteroide gegant. Els resultats han revelat que una part d´ell va estar fos en algun moment del passat, fet que va suposar la forma en capes amb nucli de ferro. La nay espacial també va revelar la col.lisió que Vesta va patir a la seva part sud. Vesta va sobreviure a dos impactes molt grans als últims 2.000 milions d´anys. La sonda es va apropar a Vesta per conèixer més del nostre sistema solar. Ara la investigació està posada al planeta petit Ceres. Dawn ha omplert un gran forat del coneixement ja que ha sobreviscut als primers dies del sistema solar. Això sí que és un viatge!

Au siau

Els neandhertals disposaven d´espais de descans

El dijous passat ha acabat la campanya d´enguany d´excavacions al jaciment de l´Abric Romaní de Capellades. Al llarg del mes d´agost molts voluntaris dirigits per l´arquòleg Eudald Carbonell han treballat a la zona del Capelló i ha trobat indicis de com s´estructuraven les societats de neandhertals del Paleolític Mitjà. Fa uns 60.000 anys van fer servir aquesta zona com campament estacional. Enguany l´equip ha posat al descobert llars-dormitori, posicionats en forma d´arc entorn a una llar central. Tot fa pensar en espais d´habitació i descans específics, fet que avala els avenços de l´espècie en registres de la indústria llaminar, indústria que tenien els homo sapiens sapiens. Eudald Carbonell en nom de l´Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i Miquel Àngel Pericàs, de l´Institut Català d’Investigació Química, han signat un conveni de col.laboració per a l´anàlisi orgànica de les diverses troballes, especialment les llars, ja que revelen les estratègies d´ocupació d´aquesta societat. 

Aquest any s´han excavat uns 300 metres quadrats del nivell P de fa uns 60.000 anys. 

Els neandhertals van aparèixer a Europa fa 200.000 anys i es van extingir fa uns 25.000 años anys. Als últims 3.000 anys de la seva existència, la seva activitat es va empobrir per la menys varibilitat genètica, la pèrdua d´àrees de caça o altres factors.

Au siau.

Reflexions de Roger Schank

Roger Schank és un investigador de la teoria de l´aprenentatge i de les ciències cognitives nascut a Nueva York que està removent els estereotips del sistema educatiu. Va sortir el seu punt crític a l´exterior amb la investigació que estava portant a terme sobre la intel.ligència artificial i va estar reflexionant que perquè les màquinesw fossin intel.ligents havien d´ensenyar-les a aprendre i per això va haver d´investigar com aprenen les persones. Seguint aquest fil argumental va esbrinar que tot el les persones aprenem està basat en la pràctica i això l´ha portat a dir que ens eduquen malament: "El sistema educatiu, en lloc de formar, deforma", ha sentenciat. Tal com ell argumenta una part molt gran del nostre aprenentatge té que veure amb l´exercici de les coses, amb la vessant pràctica (sigui la carrera universitària on sortim amb molta teoria però sense saber donar un pas, o amb el carnet de conduir, per posar dos exemples que s´entenen). Per tant defensa que tot el que ens ensenyen és teoria i any rera any els professors ensenyen allò que altres van llegir i memoritzar però no han vist realitzat a la pràctica.
"Tradicionalment la responsable de l´educació ha estat la religió (...). I la posició de totes les religions és estar en possessió de la veritat i transmet el seu coneixement, concepte aquest oposat al que hauria de ser l´educació", manifesta Roger Schank. El sistema educatiu laïc fan servir el mateix model. 
Tothom som conscients que s´aprenen coses que després mai es posen en pràctica.

Parlem i no ens ho ensenyen al col.legi. Aprenem a parlar i els nostres pares ens corregeixen. El ser humà s´equivoca i aprèn de les errades a partir de l´experiència. 

És veritat que el sistema educatiu mereix molta reflexió i un canvi. He dit moltes vegades que l´educació mereix una importància que no se li dona i en la mesura en què continuem pel camí equivocat, continuem enterrant les nostres opcions de futur. Ha de ser l´educació el motor de canvi d´una societat i si no ho és, és per l´interès del sistema. L´ultima reflexió de Roger Schank és dura però encertada:  " Les escoles estan controlades pels governs i la seva pretensió no és que sortin d´elles persones intel.ligents que pensin per elles mateixes, sinò persones simples i obedients, que no es facin pregunetes i que produeixin".

Espectacular reflexió.

Au siau.