Les dones no tenen cap valor a l´Afganistan

L´assassinat públic d´una dona a l´Afganistan torna a posar a l´actualitat la brutalitat i l´excès contra les dones a la societat afganesa i la fragilitat dels avenços que s´hagin pogut aconseguir en aquest país. El vídeo que s´ha difós és brutal; les imatges ensenyen un grup d´homes asseguts i altres de peu observant una dona asseguda d´esquenes. Mentre un home parla i comença a dir que la dona ha fugit amb un altre i que no se l´ha vist en un mes i diu: “Per sort els muyahidines l´han agafat. No podem perdonar-la. Déuy ens diu que acabem amb ella. Juma Khan, el seu home, té dret a matar-la”. Llavors es veu un home que s´apropa amb un Kaláshnikov i a frec de roba li dispara més de deu vegades, entre elles al cap. Els assistents canten lloances a déu. La població no és més que a uns centenars de km. de la capital. Com sempre les dones, paguen la ignorància, la religió i el poder. Najiba -així es deia la dona-, tenia 22 anys, no es podia defensar. Els polítics ho condemnen, de lluny, de ben lluny. Paraules, paraules, paraules. Però Najiba, amb deu trets de bala. I com ella, el 87% de les dones del país declaren haver patit violència física, sexual o psicològica.

Realment al segle XXI, ni altre cultura ni punyetes. És brutal i intolerable la passivitat de tots. Aquesta gent continuarà destrossant una cosa tan maca com la vida. I no podrem fer res.

Arribem a Mart, sí. Però no m´inspira gaire optimisme aquesta humanitat que permet impunitat davant casos tan brutals, més a prop de les bèsties que de l´espècie humana.

Au siau.

Crisi humanitària a Burkina Fasso

A Burkina Fasso, el menú és ràpid d´escollir. Totes les dones i mestresses són grans especialistes en un aliment: to. El to, sembla que és l´únic plat que es poden permetre a Fanka i a la majoria de pobles del nord de Burkina Fasso: to al matía i to a la nit. Es tracta d´una massa feta amb sorgo, blat de moro qu mullen en una salsa a base de fulles de baobab i alguna planta silvestre. Algun any li afegeixen alguna proteïna, però aquest any no ja que va començar malament i sembla que encara pinta pitjor. La sequera del 2011 va fotre la collita de cereals i va deixar les terres en una crisi alimentària. Per sobreviure venen el ramat o van cap endavant amb l´ajut humanitari. Una dona de la zona clama així de clar i català:  "No volem més almoines, ens calen solucions a llarg termini; volem preses, infraestructures, i així tenir horts per conrear al llarg de la temporada seca; quan era jove plovia i la collita s´allargava tot l´any, ara no". Així de clar i així de contundent d´una dona segurament analfabeta (Sawadogo Boukaré, de 75 anys). Aquest poble de 4.700 habitants és un dels que s´ha beneficiat del programa Cash for Work (calers per feina), una iniciativa que han portat a terme diverses ONG´s per ajudar a les poblacions. Intermón Oxfam va repartir al maig a les 132 families de Fanka més pobres una primera paga de 25.000 francs CFA (38 €) per cuidar els camps i mantenir els camins. Segons diu amb els calers va comprar un sac de 100 kilos de blat de moro que li va costar 23.000 francs, i així menjant poquet a poquet han pogut menjar 25 dies tota la família (15 persones). 

I nosaltres com sempre en la nostre societat de consum, encara ens creiem amb dret a queixa!! Unes bones vacances a Burkina Fasso per tothom! És admirable que encara tinguin força per tirar endavant.

Au siau

Sortida al Parc de Sant LLorenç de Munt

Aquest dissabte vaig estar amb el meu amic Aureliano fent un autèntic tomb pel Parc Natural de Sant Llorenç de Munt. Seguint amb les sortides preparatòries per encarar la Matagalls-Montserrat, vaig acceptar la invitació de l´Aure per anar a fer una caminada al Parc http://www.diba.es/parcsn/parcs/. Jo no el coneixia gaire, més enllà d´haver-lo enfilat les dues vegades que he fet la travessa fins a Montserrat. Com Aure és una persona organitzada i directa, va preparar una ruta que sortia a les 6 del matí fins a les 4 de la tarda (com així va ser). Ha estat una molt bona experiència. Vàrem deixar el cotxe a Castellar del Vallès, i des d´aquesta localitat vàrem començar a agarfar alçada per anar cap a La Mola (uns 1100 metres), el Monestir de Sant LLorenç de Munt, Montcau, i anant donant tota la volta cap a Can Pobla, nova pujada a La Mola i baixada al punt inicial. Només van ser 35,5 km. de llarga i cansada travessa, però d´un paisatge impressionant. Amb un tipus de roca i formes semblants al monserratí, és un altre tipus de bosc i d´imatge natural, ple de racons històrics, misteriosos, coves, esquerdes, boscos, senderes i dreceres realment espectaculars. Per cert que, com "anècota" de la jornada mentre estava intentant fer una foto a una esquerda a la cova de la Codoleda, se li va ocórrer de llançar una pedra a l´avenc, amb la meravellosa fortuna que la pedra va anar a la màquina de fotos i la màquina caure de forma més que neta a dins de la cova. De deu vegades que ho pogués fer de forma voluntària, no li sortiria!, però mira... Per tant, no us puc mostrar fotos de la jornada, que va ser del tot fantàstica. Repetiré segur i us mostraré un paisatge preciós.

Au siau 

"Segur que l´home arriba a l´espai"

Molt interessant l´entrevista que li feien a Javier de Felipe http://www.cajal.csic.es/departamentos/defelipe-orqueta/datos.html  (Madrid, 1953), especialista en l´estudi microanatòmic del cervell i professor d´investigació a l´Institut Cajal del CSIC http://www.csic.es/ . Es tracta d´un dels més grans experts en la investigació de l´escorça cerebral, i ha col.laborat amb la NASA en el projecte NEUROLAB i forma part del projecte Cajal Blue Brain, una iniciativa que des de 2002 vol ajuntar els esforços d´investigadors de tot el món per entendre l´estructura cerebral. Som el nostre cervell però coneixem molt poc d´ell; poder saber més d´ell podrà aconseguir que poguem conèixer-nos millor.

Aquest investigador ha visitat fa poc Barcelona per una conferència que va fer-se al Museu Blau - “Sobre la belleza, el arte y la evolución del cerebro”-, i que s´emmarca en el conjunt d´activitats que es celebren aquest any en ser l´any de la neurociència.

L´objectiu de l´estudi és conèixer l´estructura elemental del funcionament de l´escorça cerebral que és la regió del cervell més relacionada amb allò que ens fa ser humans. Com diu l´investigador l´éxit d´aquest estudi radica en què si volem conèixer-nos a nosaltes una mica millor, hem de sabe cóm és el nostre cervell, com funciona, com ha estat dissenyat.  No se sap què ens fa diferentes de la resta de les espècies: una part dels científics pensen que la complexitat, altres consideren que l´estructura del cervell, les cèl.lules que són diferents. En qualsevol cas, una expressió tan normal com "demà torno", és un pensament molt complex, que a sobre un ho digui amb un so i l´altre ho entengui, ho fa encara més magnífic. Per Javier de Felipe, el més impressionant és que el cervell és un mateix, i el fet que una matèria et faci sentir un mateix és totalment increïble ja que hem sorgir de la matèria i al llarg d´aquesta evolució en el temps s´han anat formant estructures fins arribar al cervell humà.

Sort pel nostre científic en els seus estudis.

Au siau

La partícula de Déu

La Organització Europea per a la Investigació Nuclear, el CERN, http://public.web.cern.ch/public/ ha anunciat aquest dimecres el descobriment d´una partícula. Tots els indicis apunten que es tracta del bosó de Higgs bosón de Higgs, conegut com la "Partícula de Déu". De l´existència del bosó de Higgs en depen que la teoria actual que explica l´Univers visible (també denominat model estàndard) sigui correcte o no. També de les característiques de la partícula dependrà la futura investigació per entendre l´Univers fosc, que no està explicat al model estàndard.

Amb la seva enorme massa, el “higgs” és una peça bàsica en el món de les partícules. L´estratègia de caaptura consisteix en crear energies molt altes a l´accelerador de partícules i esperar que l´energia es converteixi en matèria seguint la famosa equació d´Einstein E = mc2.

Però què és el bosó? N´hi han dos partícules a la natura; les més conegudes són els fermions, que estan relacionats amb la matèria i inclouen els electrons i quarks, que formen els àtoms; el cos humà, per exemple, està fet de fermions. Menys coneguts són els bosons, que estan relacionats amb les forces; el fotó, per exemple, és el portador de la força electromagnètica.

El bosó de Higgs, és una partícula relacionada amb la massa. La seva existència va ser anunciada als anys 60 per l´investigador escocès Peter Higgs http://www.ph.ed.ac.uk/higgs/ . Va raonar que la força electromagnètica i la força nuclear feble són dues cares de la mateixa força que s´anomena electrofeble.
Les prediccions derivades d´aquest raonament han estat confirmades en molts experiments. Però el raonament plantejava el problema que no poder explicar perquè el fotó no té massa,mentre que els bosons W i Z (que porten la força feble) són massius. Per resoldre el problema es va proposar una solució: si n´hi ha un camp electromagnètic del que depenen les propietats eléctromagnètiques, ha d´haver un camp de Higgs del que depen la seva massa (així els bosons W i Z tindrien massa per la seva acció al camp de Higgs, mentre el fotó no tindria massa perquè no interactua en aquest camp). Si aquest plantejament teòric és correcte, té una conseqüència important: tots els camps quàntics com l´electromagnètic, han de tenir una partícula associada, i si existeix un camp de Higgs, ha de tenir i existir un bosó de Higgs (la seva interacció és la que dóna la massa a les altres partícules).

Així doncs aquesta partícula és clau per demostrar l´existència del camp de Higgs i per a entendre per què la matèria de l´Univers té massa. Si és important el seu descobriment és per què fins ara no s´havia pogut demostrar la seva existència experimentalment (la resta sí).

La seva existència significa que la teoria actual que explica l´Univers, encara que incomplerta, és correcte.

¿Com s´ha vist? A l´accelerador LHC es provoquen col.lisions de protons a una enorme velocitat i energia perquè es materialitzi el bosó de Higgs a rael de l´energia alliberada en algunes d´aquestes col.lisions; després es veuen les partícules generades i es dedueix si entre les partícules inicials i les finals s´ha format el bosó.

Au siau

Els beneficis de la lectura

Diuen que a la lectura només hem de dedicar-li unes estones perdudes, que es perd vida mentre llegim. Però el cert sigui per oci o per obligació, llegir és un beneficiós exercici mental que ens ajuda a mantenir el necessari equilibri del nostre cervell. No tenim problema per apuntar-nos al gimnàs o per fer esport amb l´excusa de tenir en forma el cos, però alhora és també important mantenir en forma el cervell. El recentment desaparegut escriptor Emili Teixidor deia que era necessari tenir una dedicació al menys de mitja hora diària. Alguns dels beneficis de la lectura passen per afavorir la concentració, l´empatia, prevenir la degeneració cognitiva, sense tenir present el benefici de tipus cultural i el de viure. Segons diversos autors, la lectura crea i transforma. Llegim doncs i intentem beneficiar-nos de les seve virtuds, alhora que ens ajudarà a tenir més saviesa i cultura. Deia José Martín Pérez que "saber llegir és saber caminar; saber escriure és saber ascencdir".

Au siau

La selecció guanya l´Eurocopa 2012

La selecció de l´estat espanyol ha guanyat finalment l´Eurocopa (4-0) davant Itàlia. Després d´un campionat on llevat el partir contra França, la resta de partits havien provocat algunes veus que qüestionaven el joc de la selecció, aquesta s´ha plantat a la final i ha jugat el millor partit del Campionat. El bloc espanyol s´ha comportat com un equip i ha jugat formidable des del començament, anant a pel partit. La selecció italiana no ha pogut fer res i després del segon gol a pocs minuts pel final de la primera part, ja no ha tornat a existir al terreny de joc. Malgrat que tot l´equip i els substituts han estat molt bé, mereix especial menció el partit de Jordi Alba incansable a la defensa i l´atac i després amb un segon gol magnífic, un partit extraordinari de Xavi Hernàndez, Cesc Fàbregas molt centrat, un Busquets com sempre formidable al mig del camp i en els suports i, com sempre, un Iniesta que ha fet gaudir el que és el futbol. Amb aquest èxit, la selecció ajunta tres victòries seguides: l´Eurocopa del 2008 a Viena, el Mundial del 2010 a Johannesburgo y ara un altre cop l´Eurocopa 2012 a Kiev. Això no ho ha fet cap selecció i per tant significa portar a la selecció de l´estat espanyol al cim del futbol en aquests moments. Demà els diaris estaran plens d´adjectius, ja que han guanyat amb molta superioritat i una demostració davant de molts milions de persones.

Al marge del que suposa el futbol amb el Pan y circo, la veritat és que els xicots es mereixen un reconeixement, ja que fan gaudir i fer oblidar de tant en tant el nostre dia a dia. Bon joc, molt esportistes, un entrenador humil amb uns jugadors, en general, humils. Tant de bó, segueixin així.

Moltes felicitats.

Au siau.