El món de la comunicació

L´altre día conversava amb el meu cosí amb els avançaments tan brutals que avui en dia tenim els humans a nivell tecnològic que posen a les nostres mans. Ell tenia clar que les possibilitats tecnològiques (mòbil, whatsapp, e-mails, websmail, etc., havien fet més lliure i donat més llibertat tant a a la seva feina com a nivell personal, ja que podia fer servir el temps de desplaçaments i trasllats per avençar en respostes tant personals com laborals i així en arribar a casa, descansar. Un altre contertuli, li rebatia indicant, com a tanta altra gent, que això està provocant una dependència física que t´anul.la, ja que costa fer altres tasques quan estàs tant de temps enganxat. És cert que ben empreada, la tecnologia ha millorat la possibilitat i accesibilitat a temes que fins ara havien d´esperar; és veritat també que amb aquests mitjans, podem llegir llibres, sentir música, veure les notícies al minut, visitar un museu mentre anem en metro, etc. Però la pregunta és ¿això ens fa ser més feliços? ¿Ens sentim més plens o incrementem de forma exponencial la nostra cultura i intel.ligència? No tinc clara la resposta, però el que sí se és que tant accés a la informació fa que ens dispersem més, no ens centrem en temes concrets. Recordo un graffiti a Osca a la paret d´un col.legi que deia "Ahora que tenemos Internet, somos cada dia más tontos". No és fàcil trobar l´equilibri. Però també és raonable mirar enradera i veure com la nostra gent gran, ni era menys tonta ni menys feliç per no tenir tanta informació i tantes possibilitats. Com sempre haurem de tirar del seny i l´equilibri per trobar el punt entre la tendència del futur en la comunicació i l´anul.lació del pensament, de la crítica i de la cultura. Sí serà raonable penar en intentar no ser un ser passiu, un zero, un gamma. Pensem-ho.

Au siau

Guardiola se´n va

Abans que comenci el cataclisme, vull dir-li adéu en Pep. En general els comiats tenen sempre una dosi d´incertesa i de sentiments que els fa difícils de pair. Aquest a més és un cas especial. Sigui un culé o no ho sigui, s´ha de reconèixer en primer lloc la tasca que ha fet aquest home al capdavant d´una institució molt complexa i difícil de portar, per la càrrega mediàtica que porta darrera. L´entorn, tan fantasmal com real, no és un element fàcil de portar, més aviat tot el contrari, perquè no et deixa respirar i no és constructiu, positiu. Estar al capdavant del Barça ha de suposar una càrrega que directament envelleix, amb una afició seriosa, de vegades freda, molt freda, que només vol sentir parlar d´èxits, de bon joc i d´espectacle, "bueno, bonito y barato". Uns directius que al llarg de molts anys no han respectat el terreny de cadascú, i uns jugadors joves, molt joves que han d´estar preparats per estar a sota dels flaixos i de la fama amb vint anys. Gestionant tot això, Pep Guardiola ens ha donat espectacle, ens ha tornat més que el somriure, el riure i el crit a les nostres boques, hem sentit parlar amb exclamacions d´admiració el joc del nostre equip, el nom del nostre club i de la nostra ciutat i país. Hem al.lucinat veient jugant els nois, i ens hem fregat els ulls davant les victòries sobre el madriz. I tot això amb bon joc, amb jugades i partits per guardar a les nostres retines. I tot això, amb la senzillesa i la humilitat del noi de poble que és, del noi del poble que és, portant com a bandera els valors i principis de la nostra cultura: orgull, treball, esforç, reconeixement i ajut, els valors i principis de l´humil, del senzill, de persona.

Només puc dir des del respecte a aquesta manera de ser, allò que ell mateix només vol sentir: Gràcies Pep! Que et vagi bé! A descansar i torna a casa teva quan vulguis! Ja li explicarem als nostres néts allò que vàreu fer!

Au siau

L´univers és viu

Mentre nosaltres continuem discutint la forma de viure i discutint i discutint se´ns va passant la vida, l´Univers continua mostrant-nos que la vida és conseqüència d´un llarg procés que continua i que nosaltres estem llançant a les deixalles. Investigadors espanyols han descobert com un estel indueix a un altre a la mort en un curt termini de temps i com a conseqüència es genera un forat negre amb una massa més gran que el sol i un diàmetre d´uns 20 kilòmetres. 

La revista Nature publica aquesta investigació, portada a terme per investigadors de l´Institut d´Astrofísica d´Andalucía en col.laboració amb científics de la Universitat de València. El seu estudi ha portat a explicar l´anomenat 'Erupció de Nadal', una erupció de raigs gamma de més de mitja hora de durada que va succeïr el 25 de diciembre de 2010. Aquesta erupció va ser el resultat d´un estel de nuetrons que es va fusionar amb el nucli d´heli d´un estel gegant (a una distància de la Terra de 5.500 millons d´anys llum). Aquest sistema va passar per una fase en que l´estel de neutrons va entrar dins l´atmosfera de l´estel gegant i en trobar el nucli es va fusionar amb ell, essent el resultat una gran explosió que va originar un nou forat negre.

Mentre tot això passa, nosaltres a allò que ens correspon: que si el madrid o barça, que si puja el pa, que si no em puc comprar l´ipod, que mira el que diu l´oposició, que si la veïna es llença un pet i sobretot no a tot.

Dons hala!, allà l´Univers...les coses es mouen.

Au siau

Barcelona, capital de la poesia

Barcelona entre el 8 i el 17 de maig serà la capital europea de la poesia, ja que es celebra unn festival en què participen escriptors com Saul Williams, Mark Strand, Sánchez Robayna, Stefano Benni, Pere Gimferrer o Narcís Comadira. El festival  Pere Gimferrer o Narcís Comadira. Els directors del festival Barcelona Poesia 2012,  http://www.bcn.cat/barcelonapoesia/2012/  han presentat la programació amb més de quaranta propostes d´entrada lliure en llocs com la Fundació Miró, l´Ateneu o La Pedrera. El festival intenta està obert a tot tipus de públic i amb una programació vinculada amb les arts. El festival serà inaugurat el dia 8 al Palau de la Música per Manuel Forcano, Carles Rabassa, Andrés Sánchez Robayna, Mónica Valenciano, Brigitte Oleschinski, Hélène Cixous, Mark Strand, Caroline Bergvall i Urayoán Noel. Deia el gran Gabriel Celaya que "La poesia es un arma cargada de futuro", i és ben bé una eina, una màquina de sentiments que arriba i arriba ben endins. No són temps de les lletres ni dels sentiments, segons els nostres polítics i també, no ho neguem, segons nosaltres mateixos, ja que els humans dediquem avui en dia poc temps a la poesia i al poeta. Però tal com ens deia també Gustavo Adolfo Becquer, "No digáis que, agotado su tesoro, de asuntos falta, enmudeció la lira: podrá no haber poetas pero siempre habrá poesía".

Au siau

La vida sempre s´obre pas

Un grup d´investigadors de la Universitat d´Oslo ha descobert un organisme unicel.lular impossib le que es pot classificar dins de cap de les branques de la vida animal, vegetal, fong, bactèria o algues.La criatura, batejada amb el nom de Collodictyon, té el seu origen fa mil milions d´anys i viu als fangs de Noruega. Consta de quatre flagels i fa una mida de 30 a 50 micròmetres d´allargada. Els científics creuen que el descobriment pot donar llum sobre l´aspece de la vida a la terra fa centenars de milions d´anys.

El Collodictyon viu al fang del petit llac As a 30 kilòmetres al sud d´Oslo. S´alimenta d´algues i només es pot veure al microscopi. Igual que plantes, fongs i animals, són membres de la família eucariota que es distingeix per tenir el material hereditari dins una doble membrana, l´envoltori nuclear. Els investigadors destaquen que té tendència al canivalisme. Menys mal que continuem confiant en altres llocs del món  a invertir i donar suport als investigadors, amb qui descobrirem qui som, què som, i a entendre millor el nostre futur. És penòs que en altres paîsos, com el nostre, no es potenciï més la investigació de tot tipus; seríem millor persones i entendríem una mica més què fem aquí.

Au siau

Caminada Granollers-Montserrat 2012

De Vídeos

Caminada Granollers-Montserrat

Fa uns dies, vàrem decidir en Fer, Chuqui, Jose Mª i jo mateix, apuntar-nos a la IXª Caminada Granollers-Montserrat, una magnífica passejada de 55 km entre ambdues poblacions. Finalment en Jose no va poder acompanyar-nos però va estar amb nosaltres mentre fèiem el trajecte. No teníem molt clar tots si arribaríem, però ens guanya poca gent en ganes. Així que a les 5,30 hores de la matinada estàvem creuant la Plaça porxada de Granollers. A les 6,20 hores sortíem de la població seguint un camí que ens portaria a Lliça de Munt, Sentmenat, Palau de Plegamans, riera de Caldes, Castellar del Vallès, St. Feliu del Racó, agafem cap a La Mola, vorejant la carena del Parc de St. Llo

renç de Munt, Matadepera, collet del Queixal , l´Obac, la gran Vacarisses, Monistrol de Montserrat...i després de 51 km., a enfilar la pujada a Montserrat. Chuqui es va quedar pel camí (a Vacarisses, és a dir 44 km!! als seus peus), i al final Fer i jo vàrem iniciar la pujada que vam acabar a les 18'33 hores, és a dir: vàrem fer els 55 km en 12 hores 13 minuts. Impressionat caminada de la que encara ens estem recuperant. A la propera entrada deixo una presentació amb totes les imatges.

Au siau i felicitats als participants, al cel per acompanyar-nos el clima, a l´organització per les 6 taules que al llarg del camí ens va donar de menjar frruita, menjar i beguda, a la xicota que feia maraton per alegrar-nos, a la Verge de Montserrat per estar allà dalt donant il.lusió i a la resta de participants per arribar.