L´altre dia vaig estar veient la pel.lícula "300". Una de les primeres imatges d´aquest film -que intenta apropar-se a la seva manera a la Batalla de les Termòpiles i al mode de vida d´Esparta- és l´esguard del nounat Leónidas davant una barranquera on es diu llençaven els espartans als nounats que no eren sans o havien nascut amb problemes. Al llarg de la història han estat molts els patiments que han hagut de passar aquelles persones que per qüestions físiques o psíquiques, eren diferents. Sel´s ha maltractat i molt. Avui en dia la seva vida continua essent igual de dura i en molts països continuen patint la duresa d´una societat que els menysté i els mensprea. Ahir dilluns es va celebrar el Dia Internacional de la Discapacitat i en lloc de convertir-se en un dia festiu, va ser un nou crit de desesperació i ràbia per totes les retallades que cauen de tot arreu en un col.lectiu com el seu desprotegit i necessitat de suport permanent. L´OMS estima que arreu del món n´hi ha més de 1.000 milions de persones amb algun tipus de discapacitat, amb greus problemes per poder accedir en condicions d´igualdat a la sanitat, l´educació o la feina. El nombre de discapacitats a més, es va incrementant de forma progressiva davant l´envelliment de la població i de l´augment de malalties cròniques. A més les retallades estan fent que tot el personal i voluntariat que els fa costat i els ajuda en el dia a dia no poguin continuar oferint la seva tasca amb el risc que suposa per ells. Faríem bé a recordar que potser tots els que estem sans podem ser per qualsevol causa un discapacitat més. ¿Ens agradaria la seva situació?. Jo, per si de cas, ja he vist el meu futur arribat el cas a 300.
Au siau
No hay comentarios:
Publicar un comentario