Ahir parlàvem d´una història d´amor d´una mare paraplègica. Avui coneixem una altra història que mereix el nostre comentari i el nostre coneixement. És la història d´un casament. El dijous passat un nuvi, el drus Munyid Abu Awad i que viu als Alts del Golan esperava nerviós l´hora ("fa deu anys que espero la meva xicota. La vaig conèixer estudiant a la universitat de Damasc i des de llavors només ens hem vist per Skype"). La núvia amb vestit de núvia és Myada Nader Abud de Damasc i va cap a la frontera amb la seva família. Quan ella creui la frontera i se separi de la seva família, no saben si algun dia podrà tornar a veure´ls. A la frontera, a una banda els israelians i a l´altre els sirians; enmig, els cascos blaus. S´obren els reixats i les dues famílies corren a trobar-se. Minuts després la núvia diu adéu a la seva família entre plors. No sap si els tornarà a veure. Els soldats israelians i sirians segueixen l´escena amb posat militar i distància. Mullada per les llàgrimes i la pluja, la núvia agafa de la mà al nuvi i comencen a caminar cap al costat israelià amb la seva nova família. Els seus pares i germans contemplen l´escena amb prismàtics.
De com l´amor imposa la seva fortalesa. De com l´odi i l´home lluiten contra l´amor.
Au siau
No hay comentarios:
Publicar un comentario