Estamos guapos II

Més del 45 % de la població de l´estat serà depenent l'any 2032, afectant principalment a aquells que en l'actualitat tinguin entre 30 i 35 anys, segons les dades recollides en un informe de l'Institut Internacional d'Estudis sobre la Família, la qualitat de vida en la Tercera Edat i l'envelliment actiu. El document, presentat a Madrid amb motiu del Dia Europeu de Solidaritat entre Generacions, proposa pràctiques que afavoreixen un bon envelliment a nivell físic. Mantenir-se actiu i ser optimista davant l'envelliment és un factor determinant per viure més. Segons els entesos, l'única cosa clara és que anem a envellir. Per tant, l´unic que podem fer és modificar la forma en què envellim i intervenir sobre la nostra vellesa.
És bàsic que una persona se senti útil i aquí el paper de la família és vital. És important treballar des de la integració de les persones majors. El director general de The Family Watch, Ignacio Socías, ha recordat que a Espanya l'índex d'envelliment --el percentatge de població més gran de 64 anys respecte els menors de 16 ha passat del 36 % l'any 1975, al 82 % el 1995 fins aconseguir un 108 % el 2012. "L'envelliment de la població és una dada preocupant, atès que en l'actualitat, a Espanya, els majors de 65 anys és el grup d'edat que més està augmentant. Per això la importància de la prevenció ja que seria la part més barata en els tractaments: prevenir sempre és molt més barat que curar. No intervenir sobre aquesta prevenció fa que es compliqui la vida a llarg termini.

Estamos guapos!

El nombre d'aturats ha aconseguit arribar als 6.202.700, segons dades de INE, situant la taxa d´atur al 27,16%. Els tres primers mesos del 2013 es van destruir un total de 322.300 ocupacions. La destrucció d'ocupació va afectar al sector privat amb 251.000 treballadors i al públic amb la reducció de 71.400. El nombre de llars amb tots els seus membres en atur se situa en 1.906.100. Més brutal és la dada de l´atur juvenil entre els joves on la taxa d'atur s'ha situat en el 57,22%, taxa que és una de les més altes d´Europa al costat de Grècia (58,4%). I a pesar que els efectes de la crisi econòmica incideix menys en el col·lectiu dels discapacitats, el 62% dels joves discapacitats estan en atur.
Una altra dada especialment feridora és que el 56% dels enquestats són aturats de llarga durada i el 60% creu que trigarà més d'un any a trobar una ocupació, el que dóna una idea de la manca d´esperança en el mercat laboral. En totes les comunitats es va produir un augment de l'atur, excepte a La Rioja (-0,31%). Els majors increments de l'atur van tenir lloc a Andalusia, Comunitat Valenciana i Illes Balears. El País Basc té la taxa d'atur més baixa de l´estat (16,28%) i en l'extrem oposat, Andalusia té el més alt, amb un 36,87%.
Malgrat aquestes dades, que són realment esgarrifosses, encara hi ha qui creu que les podem valorar, ja que el ritme de destrucció s´ha desaccelerat. Jo no se què vol dir això, si veiem aquest 36,87 a Andalusia o el 57,22 de l´atur juvenil. No entenc gaire, però no fa falta tenir màsters per veure això de forma dramàtica. Com sempre he defensat el país pot sortir endavant si posa arrels, això és, teixit productiu, indústria, aposta. No és temps de pensar en el benefici individual, malgrat que alguns continuen fent el seu agost particular. Algú amb cert poder hauria de fer veure que primer està el país. I el país no pot sortir sinò es genera ocupació. I per crea ocupació es requereix teixit. I per crea teixit, calers. I per posar calers, apostar. I per apostar, creure. Jo hi crec. Però no crec a tothom. Això vol dir que el que surti a dir que s´ha de creure, ha de plantar-se i plantar les mesures adients perquè s´aposti pel país, per la creació. I no en el totxo, joe!, que ja n´hi ha prou de vivendes. El teixit és el de la indústria, el de la manufactura, el de la creació i la innovació. Si no fem que els calers rodin ¿com volen alguns seguir guanyant més? Són preguntes força bàsiques. Esperem que algú se les faci i pasi a l´acció, perquè sinò igual serà ja massa tard. A ls manuals d´història n´hi ha prou exemples de poder sortir-se´n.

Au siau!

Estudiant el mapa genètic dels europeus

Un equip d'investigadors està seqüenciant l'ADN de dents i ossos d'esquelets per descriure esdeveniments com a migracions des d'Euràsia o la transició genètica fa 4.000 anys. L´anàlisi es fa amb material genètic d'esquelets del centre d'Alemanya de fins a 7.500 anys d'antiguitat per reconstruir la història genètica de l'Europa moderna. Es tracta del primer treball que estudia els genomes d'esquelets antics i que utilitza l'anàlisi de l'ADN mitocondrial (la part de la cèl·lula encarregada de subministrar energia i que es transmet per via materna). Els científics van extreure material genètic mitocondrial a partir de mostres d'ossos i les dents dels esquelets humans prehistòrics per seqüenciar un grup de llinatges genètics materns que incumbiria a un 45% dels europeus. Així es pot seguir 4.000 anys a través de la prehistòria, des dels primers agricultors fins al començament de l'Edat de Bronze primerenca fins als temps moderns. El registre del grup genètic heretat de la mare mostra que els primers agricultors d'Europa Central són el resultat de l'aportació cultural i genètic a través de les migracions, a partir de Turquia i el Proper Orient, que es van iniciar a Turquia i el Mig Orient, on es va originar l'agricultura i la seva arribada a Alemanya fa prop de 7.500 anys.  Un dels misteris encara per resoldre és què va succeir fa prop de 4.500 anys, quan les característiques genètiques d'aquestes primeres poblacions europees van ser substituïdes sobtadament. Alguna cosa important va succeir. Hem establert que les bases genètiques de l'Europa moderna només es van establir en el Neolític Mitjà, després d'aquesta transició important de la genètica fa uns 4.000 anys. La diversitat genètica va ser després modificada per una sèrie d'elements i per les cultures que s'expandien des d'Iberia a Europa de l'Est a través del Neolític Tardà.

Au siau!

Treballar i treballar

L'edat legal de jubilació podria situar-se per sobre dels 67 anys en el futur si tiren endavant les propostes per aplicar el denominat factor de sostenibilitat al sistema de pensions. Aprofitant que passasva per aquí es parla també de treure el sistema de revalorització de les pensions que a funcionat fins avui en dia, la pujada de les pensions conforme l'índex de preus al consum (IPC). Aquestes i altres propostes seran analitzades i posades a punt per un grup d´experts i posar fil a l´agulla en relació a un tema que sabem és complex . Ningú nega que les dades apunten a la necessitat de revisar el model actual, donat dos factors que estan incidint clarament en la seva formulació final: per una banda la clara baixada de les cotitzacions: si n´hi ha menys treballadors aportant calers al sistema fruit d´un atur desbocat, no arriben ingressos pel pagament de les pensions d´aquells que ja van aportar la seva força de treball i les seves aportacions. El segon factor és l´esperança de vida que, lògic i en línia amb la resta del món desenvolupat, puja cap amunt i fa que s´allargui el període en què un pensionista disfruta dels seus anys de vida, més que merescuts, abans de passar a l´altre vida.
El que es preten posar sobre la taula amb el factor de sostenibilitat, és una clàusula que implica que les condicions de les pensions (edat de jubilació, quantia, períodes de còmput) podran ser revisades cada cinc anys en funció que com evolucioni l'esperança de vida dels espanyols i altres paràmetres a partir de 2027. El canvi que fins ara s´havia produït era el de pujar l´edat de jubilació dels 65 als 67 anys en funció del nombre d´anys cotitzats: podrien seguir jubilant-se amb 65 anys els treballadors amb cotitzatcions d´almenys 38,5 anys i la resta haurà de seguir pencant fins a arribar als 67 en 2027. Amb la nova proposta, l'edat de jubilació pot encara incrementar-se més. Per adobar-ho, la proposta pot contemplar un enduriment també per accedir al 100% de la base reguladora, de manera que fossin necessaris més anys de cotització (l´última reforma incrementa fins als 37 anys en 2027). Per últim en plantejar canviar la revalorització de les pensions en funció de l´IPC per acompassar-ho als salaris o al PIB fa que en una conjuntura adversa com l'actual seria minvar els recursos dels jubilats.
Aquesta és la situació. Jo només vull aportar dos idees. Primer que estem d´acord que s´ha de parlar i consencuar un sistema que funcioni i garanteixi el cobrament de les pensions i si això suposa revisar què i com i qui cobra el què, doncs està bé fer-ho. Tot es pot millorar i sens dubte es produiran situacions que cal corregir. Ara bé, segona idea: en general, les persones que tenen una edat han aportat la seva vida laboral o familiar a la societat. No pot ser que l´únic recurs de la societat sigui fer treballar a la gent fins a edats impossibles o fer-los perdre capacitat adquisitiva. La gent gran no està per ser amoïnada, han de viure (a veure com hauran arribat!) abans de passar a millor vida. Segur que han d´haver fòrmules que siguin més humanes amb la nostra gent gran, gent que demà serem nosaltres mateixos. Potser podríem començar per veure com es jubilen en el sector bancari, per exemple, i prendre nota. Per iguarlar-nos vull dir, no?

Au siau!

Motivació, separar-se de la realitat i tornar als clàssics: fòrmula màgica

Llegia l´altre dia que la motivació, el separar-se un tant de la realitat que ens envolta per prendre distància i tornar als savis clàssics, formaven part d´una bona tríada per conquerir certa felicitat, certa sensació d´oxígen en un món amb l´aire força viciat. La cerca d'una felicitat permanent és una de les errades més comunes de l´home i finalment, en veure la realitat, acaba essent un factor clau d´inestabilitat i d´infelicitat. Walter Riso, psicòleg i divulgador, proposava fa uns dies el distanciar-se com a fòrmula per canviar la nostra infelicitat: és la forma de conquerir un petit bocí de llibertat. Diu Riso que acceptar que tot canvia i que és millor preferir que necessitar són dos punts que queden molt marcats en la seva obra. L´autor francès Laurent Gounelle afirma que és feliç i que creu que és possible ser feliç. Ressalta a la seva última novel·la que "la riquesa espiritual i interna és la clau, i no aquest món sofisticat en el qual creiem que tot és possible". "No necessitem tot el que ens diuen que necessitem" insisteix Laurent, " la qual cosa necessitem una societat més basada en l'home que en l'economia, una societat en la qual l'economia estigui al servei de l'home. Alejandro Suárez, altre escriptor que ha tret "Si, pots", comenta que el primer pas és despreocupar-se del que no controlem. He conegut gent molt feliç en una vida que altres persones considerarien miserable. I remata: "La felicitat es troba estant tranquil amb un mateix. Aspirar al súmmum és irreal, acaba provocant el que no volem: frustració". Com a última referència Arthur Rowshan, acaba de publicar L'home que va cavalcar el tigre de la felicitat, una proposta per mirar a Orient i a la saviesa clàssica: "No hi ha gens nou sota el sol. En el coneixement dels clàssics està tot el necessari per ser feliç. En el coneixement dels clàssics està tot el necessari per ser feliç; però la cerca de la felicitat constant i eterna és un error. Perquè la felicitat és el resultat d'un viatge de desenvolupament personal".
Siguem feliços! Sí, pots!
Au siau!

Aprèn a valorar les petites coses i ensenyaràs al teu fill a ser feliç

Interessant entrevista a Geli Santa Maria, orientadora familiar que ha comentat el camí que han de seguir les pesones perquè els infants creixin amb una actitud positiva. Geli modera cursos digitals a pares i famílies que cerquen àmbits de guia educativa cara als seus fills. Geli primer defineix la felicitat com “l´estat de benestar que envaeix la persona que se sent ben amb si mateixa, amb els altres i amb el món que li envolta”. Geli es fa ressó de la quantitat de nens infeliços que es veu, infelicitat que es palpa, es veu, es nota en les expressions, en les seves paraules, en la manera de respondre davant alguns estímuls. Tal com comenta cada vegada n´hi han més nens infeliços, perquè no els deixem ser feliços. M´ha agradat molt una frase seva sobre com arribar a aquest sentiment de felicitat: “Per ser feliç cal aprendre a gaudir de les petites coses de cada dia. I això s'està perdent”. És força interessant aquesta reflexió; prou coneguda però molt poc empreada per la gent. Finalment continuem entenent la felicitat com un valor assimilat a les coses opulentes, cares i de marca, grans coses, grans viatges, cotxes cars, cases brutals i molta cosa, quantes més possessions millor. És així. Ningú no té present en què efectivament en les petites coses, en els petits moments, en el gaudir amb res, n´hi ha una bona part del triomf. Tal com diu Geli un dels problemes de rael és que els adults, pressumptes “professors” de la vida, tampoc saben expressar els seus sentiments i per tan no poden encomarnar aquest aprenentatge que és tan senzill com intentar fer-los valorar tot allò que els envolta: el germà, l´avi, el plat de menjar, les coses que tenen, el sol que entra per la finestra, un petit conte. Certament l´entorn no ho posa gens fàcil; no és aquest un model de societat encarat a cercar la vida tranquil.la, més aviat el contrari. Per tant per molt que ho diguem de paraula, no és gens fàcil pels adults “reduir marxes”, passar de l´estrès, i intentar provocar i ensenyar als nens des d´un ambient relaxat i sense pressió. Això sí, crec que hem de fer-los gaudir de les coses sense caure en el mercantilisme fàcil, fer-los participar del valor de les coses, del que costa conquerir les matèries i recordar que no és més feliç aquell qui té més. Tenir actituds positives, posar límits i ser realistes, també forma part d´aquest aprenentatge, necessari perquè no caiguin en el parany d´un món sense problemes.
Fomentar valors és important en un món sense valors. Geli ens diu els valors que defineixen un nen feliç: “La generositat, la solidaritat, el pensar en l'altre, l'optimisme, el bon humor. Saber riure's d'un mateix, implica humilitat, una altra virtut que ajuda en la formació del caràcter”.

Au siau!

Restauren la memòria i l'aprenentatge en ratolins en trasplantar-los cèl·lules mare

Les aplicacions de les cèl·lules mare en la lluita contra les malalties són ja constants en el treball dels investigadors. La capacitat de les cèl.lules mare permet investigar i transformar tot allò que els científics proven. A la Universitat de Wisconsin-Madison han pogut transformat cèl·lules mare en cèl·lules nervioses i així poder ajudar a ratolins a recuperar la capacitat d'aprendre i recordar. És realment bestial. Si ens aturem una mica, veurem la importància d´aquestes investigacions, ja que obren portes de futur a la recuperació de moltes i moltes persones, treball primer dels objectius de la ciència i la investigació. És veritat que com sempre s´obrirà el debat de l´ètica i veure fins on es pot arribar i què és el que es pot investigar o no, si el treball de laboratori és injust pel món animal, etc. Són debats que no s´han de rebutjar. Però és clar la voluntat del ser humà per conèixer els seus límits i fins i tot travessar-los. Tornant a la investigació que comentem, els investigadors van demostrar que les cèl·lules mare humanes es poden implantar amb èxit en el cervell per sanar les deficiències neurològiques. Un cop al cervell del ratolí, les cèl·lules mare implantades formen dos tipus de neurones involucrades en moltes classes de comportament humà, com les emocions, l'aprenentatge, la memòria, l'addicció i molts altres.
Les cèl·lules mare embrionàries es van crear al laboratori i es van fer servir productes químics pel desenvolupament en cèl·lules nervioses. Després del trasplantament, els ratolins van ser millors en les proves d'aprenentatge i memòria.
Les cèl·lules es van col·locar en l'hipocamp i en resposta a les instruccions químiques del cervell, van començar a especialitzar-se i connectar-se amb les cèl·lules apropiades.
La investigació no té repercusions immediates, ja que com totes les investigacions requereix molt treball i hores per assegurar-se de la seva viabilitat. Però només el plantejament, la possibilitat de que mitjançant aquest tipus de tècnica i transplantament, és possible convertir i transformar les cèl.lules en cèl·lules neuronals, és un plantejament que ens apropa al futur, a un millor futur si el ser humà fos capaç de fer servir el seu coneixement apostant per la qualitat de vida i la millora de la humanitat. Debat també viu a la investigació, ja que darrera de molts laboratoris i investigacions només n´hi ha la voluntat mercantil dels diners o de poder. De moment, com tants i tants cops, anem cap endavant.

Au siau!