Investigació de l´esperit i la religió

Interessant investigació la que hem conegut avui.Un equip va estar escanejant els cervells de monges resant i budistes meditant, per veure i investigar l´activitat espiritual. Cadascú viu l´esperitualitat a la seva manera i aquest misteri personal es manté a dins d´un sense ser comumicat a la resta. Com d´altres emocions aquesta activitat passa al cervell; neix una nova disciplina que els americans ja han batejat neuroteologia. A l´estat espanyol, el llibre del biòleg Ramon M. Nogués,  Dioses, creencias y neuronas intenta posar el tema a l´abast de tothom. Aquest autor veu més encertat anomenar aquesta disciplina neuroreligió.

¿Què passa quan una persona resa? Es posen en marxa una àmplia xarxa d´estructures implicades i connetades segons el doctor Andrew Newberg, autor del llibre Principles of Neurotheology. Estan al lòbul frontal, que ens ajuda a focalitzar la ment; el sistema límbic, que permet experimentar emocions i els lòbuls parietals, que estan a la cura de nosaltres mateixos. Depenent de la nostra experiència, aquestes àrees s´encenen o s´apaguen. Per llegir més "Neurocultura: Una cultura basada en el cerebro" o "El dios de cada uno: Por qué la neurociencia niega la existencia de un dios universal" de Francisco Mora.

Au siau

WhatsApp

Avui al diari m´ha fet patxoca una fotografia on es veia un grup d´unes 7-8 persones assegudes al metro o tren del Japó, i tots ells mirant i clickan el seu mòbil enviant missatges amb el WhatsApp. Realment és una imatge impactant, ja que és una demostració de la gran desconnexió de l´home amb ell mateix, un triomf de la incomunicació: prefereixo parlar amb algú altre per l´aparell, abans que gaudir d´una conversa o de la vista quan vaig pel carrer. És brutal.

WhatsApp és una aplicació que envía els missatges de text gratis per la xarxa, sense fer servir la línea de veu com els sms. Aquesta aplicació va ser creada per dos empreats de Yahoo al 2009 amb WhatsApp. El resultat ha estat una de les aplicacions més exitoses del món amb més 1.338 milions d´associats segons la premsa. A l´estat espanyol, els usuaris de l´iPhone es van descarregar al 2011 uns 30 milions d´aplicacions. Al dia es calcula una mitjana d´una 1.000 milions de missatges sense fer servir la xarxa telefònica. 

Recordem que som persones. O això creia. No se si el nen de la foto em creurà.

Au siau

L´optimisme de Theo Jansen

Theo Jansen és un enginyer  que ha optat per emprendre un altre camí: la construcció de vida artificial, d´éssers realitzats a partir de plàstic i tubs de PVC, que alhora intenta impregar els seus comentaris i la seva obra de vida, d´optimisme; un intent de potenciar la imaginació. Comenta Jansen amb ulls de nen, una de les grans frases d´Einstein: la lògica et porta d´A a B, però la imaginació et porta a totes parts. 

Jansen seguint el gran Einstein, consdiera que els calers et porten moltes coses, però la imaginació i l´optimisme t´ho donen tot. I per demostrar-ho ens diu: "Si seus front al televisor i permets que tot t´arribi, la imaginació no està estimulada,però si apagues la tele, la imaginació s´encén". Considera a més, que la naturalitat ens ha de fer prendre distància envers la riquesa: "Anar caminant o en bicicleta enlloc d´anar en cotxe, pujar per les escales en lloc de l´ascensor, mirar el mar en lloc de la tele, farien millorar la forma física i la imaginació, ja que el foc s´apaga en seure´s al sofà".

Són magnífiques afirmacions i bons consells per intentar portar entre nosaltres i ser millors.

Au siau.

El Barça

De vegades, des d´aquesta tribuna he fet algunes paraules en relació al Barça. Lògicament qualsevol que prengui nota de les meves idees, ja podria veure que sóc culé, concretament peri-culé. Malgrat tot, la gent que em coneix millor ja sap que m´agrada l´esport, m´agrada el Barça, vull que guanyi, però no sóc el descerebrat de torn. Intento no donar molt la pallissa des del blog, però n´hi han coses que mereixen un comentari.

Portem un temps en què el Barça ha girat la truita respecte els èxits esportius. Fins ara era un patir i costava molt tenir un títol; l´arribada d´en Guardiola ha tombat l´estadística i està convertint aquesta època en un període històric. El Barça és reconegut, els valors i principis que representa i amb els què viu, són viscuts amb complaença i suport des de molts àmbits i s´ha convertit en referència de molta gent, d´empreses, de model de gestió i de model de principis. Malgrat tot, sembla que haguem de demostrar quelcom a algú. No sembla que tinguem prou. Sembla que encara tinguem una mena de complexe que ens fa trontollar de tant en tant. Que no ens deixa anar amb el suficient orgull de ser representants d´uns valors. Veiem constantment com l´equip blanc, ple de ràbia incontinguda, de mala voluntat, lluny de qualsevol essència esportiva i de valors, encara s´atreveix a intentar tenir el cap més alt que el nostre i deixar anar tota una sèrie de mentides, de fal.làcies, de deixar anar merda que alguna cosa quedarà constantment que cala en la gent com si fos una pluja permanent. I nosaltres, sembla que ens acovardim. Veiem les patades als nostres, i no diem basta; veiem a animals amb comportaments poc esportius al terreny de joc i no diem basta; veiem les insinuacions d´un entrenador amb rancúnia i no diem basta; veiem com espera als àrbitres al nostre estadi, i no diem basta. I avui, encara haurem de demanar perdó. Agafen al Xavi en una entrevista dir off the record que els del Madrid no saben perdre...I ENCARA DEMANAREM PERDO!!. ¿És que no és veritat? I tant! No tan sols no saben perdre; és que no saben jugar de forma esportiva. Ja basta home!. El Xavi té tota la raó, i això que ho diu amb la boca petita, i ho ha de dir amb la gran. Hem de defensar justament els nostres valors i la nostra manera d´entendre el joc i els principis, bé, amb humilitat, amb senzillesa, però amb orgull, home, amb orgull. Ja val de donar-nos marge. ¡Visca el Barça i els valors imperants avui en la seva manera de ser actual!

Au siau

Tormentes solars i els maies

Sembla que es tornen a posar d´acord les llegendes, els misteris i la ciència. A finals d´aquest any 2012, els científics han predit una pressumpta gran tormenta solar. ¿Ho havia dit algú abans? Sí, els maies. A les seves profecíes apuntaven un gran canvi de cicle el 21 de desembre de 2012. La comunitat científica li dóna poca credibilitat als maies, però és força curiós que fa tant, tinguéssin a bé dir-nos que havia de passar alguna cosa en un temps tan llunyà per ells. Mentre els científics ens diuen avui que no tenen  clar que es vagi a produir ja que no tenen capacitat per fer una predicció a 11 mesos vista, segons diea un investigador del CSIC.

Però la NASA ja ha dit que cap a finals del 2012 es pot generar aquest fenómen.

Els maies tenien un sistema ritual maia que tractava de pronosticar per mitjà de l´observació astronòmica les millors dates per la sembra, la collita o la guerra, però no van parlar tant de la fi del món. Feien referència a finals de cicle. Per a ells, cada cicle estava format per 400 anys i cada era eren  13 cicles, per tant 5.200 anys maies. D´acord amb els càlculs realitzats, l´era actual concluiría a finals de desembre  del 2012 i començarà una era nova. Les idees judeocristianes de l´apocalipsi van portar a una visió dels cicles còsmics i en les profecies de la fi del món. Segons els investigadors la profecía maia del 2012 va sortir als anys 70 amb l´escritor Frank Waters en escriure un text amb una barreja de moltes creences. També van precisar que només en dos dels textos maies -glifics- , d´uns 15.000 coneguts es menciona l´any 2012. Segons diuen els investigadors  la fi del món ja s´havia produït segons el calendari maia, concretament el 25 de desembre del 2005, data quan va començar la crisi que no va explotar fins el 2007.

La resta que estem patint, és part del purgatori.

Au siau

Treballs d´investigació

L´investigador Fiódor Kondrashov nascut a Pushkino, Rússia el 1979 és científic del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona. Kondrashov està treballant i ha posat a prova la teoria de l´evolucció de Darwin  observant les mateixes situacions a escala microscòpica. Ha comparat proteïnes d´espècies diverses i ha deduït que totes elles han de venir d´un avantpassat comú. Els seus resultats presentats a la revista Nature suposen que tots els sers vius de la biosfera, des de la bacteria més petita fins l´animal més gran o complexe incloent l´espècie humana estan relacionats i emparentats entre ells. Comenta que a nivell pràctic ha fet igual que l´astrònom Edwin Hubble amb les galaxies: veient que s´allunyen unes de les altres, va deduir que alguna vegada varen estar totes juntes, i en un passat molt llunyà totes molt juntes, d´aquí la teoria del big bang. Comenta que va haver un avantpassat comú del que tots els sers vius descendeixen i l´han anomenat Luca, que són les inicials en anglès de l´últim avantpassat comú universal. Era un ser d´una sola cèl.lula que viuria fa uns 3.500 milions d´anys amb unes 500 o 600 proteïnes.

Sentir aquests investigadors avançant en el seu treball és un cop d´oxígen a la rutina diària. Heus ací, gent treballant la humanitat, avançant en el nostre coneixement i intentant entendre més del que som.

Disfruteu d´aquesta gent.

Au siau

Treballs de rehabilitació al Born

El Born està a punt de veure la llum; ja s´ha rehabilitat, s´han canviat i recuperat els vidres de la façana i la coberta que estava malmesa. Els treballs de reforma es van fer en fases i després començaran els treballs d´interior i l´adaptació del museu interior. Ara s´estan constuint les sales que estaran als quatre extrems del mercat. La intenció és que el Born pugui ser inaugurat a la tardor de l´any vinent. Així pot ser realitat la possibilitat de recuperar un bocí de la Barcelona del segle XVIII, un espai que al llarg de molt temps va haver d´estar amagat per diverses causes, una d´elles la d´amagar les petjades de les bombes que les tropes borbòniques de Felip V van llançar sobre Barcelona al 1714.  Aquestes obres són el fruit de la troballa l´any 2000 d´un troç d´història sota l´edifici del mercat, construit el 1876 per Josep Fontserè.

Malgrat tot han estat molts els esculls pel camí; primer el born havia d´acollir la Biblioteca Provincial de Barcelona, encara en projecte, i el debat que es va suscitar sobre el trasllat de l´equipament cultural i la creació del museu sobre 1714, els problemes d´estructura que es van constatar per les zones on circulava l´aigua de la pluja, etc.

El nou Born s´ha estructurat en dos nivells; el pimer on es podrà visitar i passejar entre les runes de 1714, i un segon nivell, a peu de carrer que es podrà transitar. La idea és convertir l´antic mercat en una plaça pública per on es pugui circular de forma lliure, un espai obert. 6.700 m2 d´exposició, i sobre les restes s´han fet unes plataformes amb passadissos que permetran visionar el jaciment des de l´aire.

És bonic que la ciutat pugui recuperar un espai obert pels ciutadans sense malmetre la nostra història. Esperem que tinguin bona sort en la finalització de les instal.lacions.

Au siau