El règim talibà, en la seva estricta i radical aplicació de la Sharía, ha donat ales a un tracte marginal a la dona que ha provocat la indignació i l'estupor internacional, estupor que no porta enlloc, perquè no es modifica res. Él maltractament i abús permanent a què sotmeten a les seves dones és impressionant La RAWA -Associació Revolucionària de les Dones d'Afganistan- ha volgut denunciar-ho amb un llistat de 29 punts, a cadascú més vexatori i humiliant en què es denigren els drets humans més bàsics. Segons els talibans solament volen "crear ambients segurs, on la castedat i dignitat de les dones siguin per fi sacrosantes, tal com recullen les creences Pashtuns sobre la vida en purdah (pràctica per ocultar la vida femenina en públic)". La realitat és un tracte com animals i i sotmetre-les durant tota la vida com esclaves. La llista amb la qual la RAWA denuncia la situació de les dones a la zona afganesa i pakistanesa d´influència, és la següent:
1 Completa prohibició del treball femení fora de les seves llars.
2- Completa prohibició de qualsevol tipus d'activitat de les dones fora de casa tret que sigui acompanyades de la seva mahram (parentiu proper masculí com a pare, germà o marit).
3- Prohibició a les dones de tancar tractes amb comerciants masculins.
4-Prohibició a les dones de ser tractades per doctors masculins.
5- Prohibició a les dones d'estudiar en escoles, universitats o qualsevol altra institució educativa
6- Requeriment a les dones per portar un burka que les cobreix del cap als peus.
7- Assots, pallisses i abusos verbals contra les dones que no vesteixin d'acord amb les regles talibà
8- Assots en públic contra aquelles dones que no ocultin els seus turmells.
9- Lapidació pública contra les dones acusades de mantenir relacions sexuals fora del matrimoni
10- Prohibició de l'ús de cosmètics (a moltes dones amb ungles pintades els han amputat els dits).
11- Prohibició de parlar o estrènyer les mans a homes que no siguin mahram.
12- Prohibició de riure en veu alta (cap estrany ha de sentir la veu d'una dona).
13- Es prohibeix a les dones portar sabates amb talons, que poden produir so en caminar
14- Prohibició de muntar en taxi sense el seu mahram.
15- Prohibició a les dones de tenir presència a la ràdio, televisió o reunions públiques
16- Prohibició de practicar esports o entrar en qualsevol centre o club esportiu.
17- Prohibició a les dones de muntar amb bicicleta o motocicletes.
18- Prohibició a les dones de portar indumentàries de colors vitosos
19- Prohibició a les dones de reunir-se amb motiu de festivitats
20- Prohibició a les dones de rentar roba en rius o places públiques.
21- Modificació de tota la nomenclatura de carrers i places que incloguin la paraula «dona».
22- Prohibició d'apuntar-se a les balconades dels seus pisos o cases.
23- Opacitat obligatòria de totes les finestres, perquè les dones no puguin ser vistes des de fora
24- Prohibició als sastres de prendre mesures a les dones i cosir roba femenina.
25- Se'ls prohibeix l'accés als banys públics.
26- Prohibició a les dones i als homes de viatjar en el mateix autobús. Els
autobusos es divideixen
27- Prohibició d'usar pantalons acampanats, encara que es portin sota el burka.
28- Prohibició de fotografiar o filmar a dones.
29- Prohibició de publicar imatges de dones impreses en revistes i llibres, o penjades en els murs
A part de les anteriors restriccions hi ha altres legislacions com la prohibició d'escoltar música, de veure pel·lícules, celebrar el tradicional any nou el 21 de març.
¿I després volem creure en fes i creences? Tot el nostre suport a RAWA en la seva lluita contra aquesta brutalitat contra la dona.
Au siau!
Renunciar a nuestra libertad es renunciar a nuestra calidad de hombres, y con esto a todos los deberes de la humanidad.
Lo poco que se, se lo debo a mi ignorancia.
La uniformidad es la muerte; la diversidad es la vida.
Hay dos cosas infinitas: el Universo y la estupidez humana. Y del Universo, no estoy seguro.
Caminante no hay camino, se hace camino al andar.
Al hombre se le mide por sus valores, no por sus riquezas.
Honor a quien honor merece.
Podrán cortar todas las flores, pero no podrán detener la primavera.
Todo cambia nada es.
La violencia es el miedo a los ideales de los demás.
Los filósofos se han limitado a interpretar el mundo de distintos modos; de lo que se trata es de transformarlo.
El mite de Sisif, (Sísif representa un home castigat pels déus de l'Olimp, per culpa de la seva astúcia per burlar la mort, i el condemna a pujar una roca fins al cim d'una muntanya una vegada i una altra en un camí d'eterna tornada) va servir a Camus per analitzar el suïcidi o el contrasentit de la vida, plantejades des de la filosofia de l'absurd, que té com a base que la vida humana és insignificant. Camus ha estat un dels grans autors del segle XX, rebent el 1957 el Nobel pel conjunt de la seva obra. L´autor d´obres immortals com L'estranger o La pesta va escriure "La memòria dels pobres està menys alimentada que la dels rics, té menys punts de referència en l'espai, ja que rares vegades deixen el lloc on viuen, i també menys punts de referència en el temps, immersos en una vida uniforme i grisa".
