Estada a Madrd II

Continua la meva estada a Madrid  arran de l´estada per la meva participació al curs de lideratge. Avui he anat a dinar amb un company al Bar de tapa La Dolores a prop del carrer Huertas. És aquest un carrer molt reconegut pel seu ambient en la restuaració i els bars i locals. Un gran carrer. Heu d´anar al bar La Dolores on tiren segurament de les millors canyes de la capital i tenen uns pintxos molt apetitosos. Després de sortir de classe de la tarda he anat fins a Goya on he fet un tomb pels carrers centrals de Goya, Velazquez, Serrano, Plaça de Colón, Recoletos, Alcalá i Gran Via: un bon passeig per estimular els peus. Demà serà el meu últim dia a Madrid.

Estada a Madrid

Bona nit des de Madrid. Porto des d´ahir a la capital iniciant un curs de formació a l´INAP. L´arribada en AVE va ser com és habitual molt correcte (per cert que li he de fer unes fotos al tren pel Pol, ja que és un pesat i vol que li faci), puntual, silenciós i un bon servei. Bon tren, sí senyor. Com feia molt que no venia a Madrid m´he adonat dels canvis de la ciutat. I la veritat és que ha millorat molt. L´estació d´Atocha està molt bé igual que la nova estació de Plaça del Sol que quan jo vaig estar no estava feta. Sempre m´ha agradat perquè té molts racons impressionants tant en bellesa com en història. Com és habitual en mi quan vinc i puc, el primer va ser anar al Museu del Prado. És una bomba d´oxigenació per qualsevol que estimi la cultura, l´art, la civilització, un recorregut meravellòs per la història del món.

Mentre continuo el meu curs de lideratge i motivació. Una bona professora i bons companys de mols diverses administracions locals i estatals. Sempre és bona la formació i més si està ben desenvolupada. Un plaer està aquí. Demà us explico quelcom més

Au siau

Viatge a Osca

Fa uns dies que no he escrit al blog. He complert un ell somni dels meus pares i els he acompanyat a retrobar-se amb la nostra família a Osca.a una típica casa de poble de montanya a La Valle, zona propera a la població de Boltaña al Pirineu aragonès, Hem estat allotjats a Ainsa, població que sempre ha tingut un especial contacte comercial tant a la zona com al costat fronterer amb els francesos, He de dir que ha estat un plaer haver anat, ja que és una família meravellosa. Com tota la gent de montanya, s´ha hgut de fer a sí mateixa i per tant tenen un alt sentit del treball i de l´esforç. Saben el que costen les coses. Afegim a aquests principis la generositat i l´estimació als seus i tindrem un quadre concret del tipus d´humans que jo intento sempre anomenar persones, per diferenciar-les de la gent, En parlaré altres dies d´aquesta estada, però no vull acomidiar-me sense fer referència al Tio Antón. És el pater familiar i acaba de fer recentment 100 anys. Es conserva lúcid i amb una memòria envejable, malgrat haver perdut visió i mobilitat. Aquest home va ser la persona que potser va influir en mi més després dels meus pares i la meva àvia Elvira. La seva vida i els seus valors han estat marcats pel treball, la generositat, l´ajut, la responsabilitat, l´austeritat i el respecte. Un gran home.

Dies de pare, dies d´estrès

Aquests dies fins el començament del curs escolar estic fent una mica més de pare. En estar de vacances, comparteixo el dia amb els meus fills "de cabo a rabo". És segur temps preciós ja que et dona més hores per compartir amb ells i veure cóm van avançant dia rera dia. També és temps de nervis ja que com bona parella de germans, aquests també es busquen i intenten fer-se la punyeta tot allò que poden. Amb 14 i 10 anys respectivament són autèntiques bombes d´energia i per tant és igual el que preparis o programis: mai n´hi ha prou ni és suficient. Jo aguanto, i amb això ja em conformo. Em consideren en certa forma com un ós quan em poso a cridar-los. I és que certament de vegades m´enrecordo del paper interpretat per Michael Douglas a Un dia de furia -pel.lícula de culte, per cert- www.filmaffinity.com/es/film177410.html on va brodar el paper de ciutadà indignat i cabrejat. Tornant als nens, alguna cosa no fem del tot bé quan ni les seves habitacions molt semblants a un petit Cutreinglés els serveix d´esbarjo. Demà compartiré tot un dia només amb un ja que l´altre se´n va de festa. Ja us ho contaré.

Tornem- hi amb el català

Ja dono per fet que d´aquí a poc hauré de demanar perdó per escriure el meu blog en la meva llengua. Potser fins i tot arribarà el dia en què hagi de demanar perdó fins i tot per ser haver nascut a Catalunya. Ben bé arriba un moment que ja no puc distingir si ho fan de broma, de debó o és que no tenen altres temes per aconseguir notorietat. La qüestió és que començo a donar la raó a un bon amic nascut a Miranda, molt orgullós de ser-ho, resident a Barcelona amb més antiguetat que molts nascuts aquí i que sol repetir-me que alguna cosa no debem fer els catalans i sí els vascos, ja que no sembla que en aquell territori determinades qüestions formin part del debat identitari. No crec sincerament que hagi dret a sentir aquestes ximpleries de arraconament del castellà. Al carrer, llevat dels típics anormals, no existeix aquest debat; a les escoles tots surten aprenent ambdues llengues; els diaris són majoritàriament en castellà, igual que els canals de tv; a la ràdio hi ha percentatge brutal d´emissores en castellà; al nostre Parlament qui ho vol s´expressa en castellà. Jo, a la meva vida diària, m´expresso majoritàriament en castellà ja que així ho son els meus interlocutors familiars, laborals o d´amistat. ¿On és el problema?. Si tothom defensa allò que creu seu, ¿no és normal que es defensi també el dret a existir del català?. No ho entenc. Ho analitzaré amb el coixí...Ens esperen unes esgotadores setmanes de sentir autèntiques barbaritats. ¡Qué no nos pase na´!

Au siau

Santornem-hi

És interessant la imatge que oferien avui pràcticament tots els diaris del país. Es veia a Duran i Lleida (CiU) envoltat per quasi una desena de parlamentaris i bàsicament populars i socialistes intentant trobar una fòrmula perquè els diputats del grup català poguessin com a mínim ja ni votar a favor, sinò abstenir-se. Suposo que els tripijocs d´aritmètica parlamentària i tot allò que es troba pot justificar una imatge que sembla poc consistent. Si un creu de forma ferma en les seves posicions i en allò que exposa, no s´enten aquests exercicis tant poc edificants. Per altra banda, poc educatiu és per un pais que creu en sí mateix que només dues de totes les formacions i grups representatius d´un país puguin fer un canvi a una Constitució que, bona o no, millor o pitjor, va ser el resultat d´un consens entre la pràctica totalitat dels grups polítics i que va permetre passar d´una etapa de dictadura a una democràcia. No se calibrar aquell treball, però sí sembla que va ser fruit d´un autèntic treball col.lectiu d´esforç i de suma i construcció per portar endavant un projecte social. No es va fer allò perquè en una setmana es toqui i sense que una majoria d´identitats no estiguin pas d´acord. Són les coses dels còmics.

Au siau 

Celebració a Tarragona

Avui em trobo a Platja Llarga a Tarragona en el meu primer dia de vacances. Just avui, 2 de setembre, és l´anniversari del meu pare polític. Fa 82 anys. I es troba molt bé, ple a nivell mental i també a nivell físic. És admirable aquesta generació de la gent que fa 80. Sembla que allò que han patit en un període tan difícil com va ser l´Espanya de postguerra i la dels anys 50 als 70, els hagi donat un plus d´energia que és envejable. Feiem la celebració al Mirall d´estiu  http://miralldestiu.com/ . És un lloc fantàstic molt ben portat pels germans Muster i un exèrcit de persones molt professionals. Destaca perquè són tots molt servicials i agradables, sempre amb cura de la gent que vol compartir una estona al seu restaurant. Per fer un símil actual, em recorda al Barça: ben dirigit, amb una cura especial pels clients, un equip humà difícil de repetir i molt bon rotllo entre ells. Bona gent, bon ambient, una platja als vostres peus i uns servei de primera. Proveu i tornareu.
Per acabar un record especial pel meu pare. Ha passat un bon dia i mereix que així sigui. Per molts anys i que els anys vinents ho poguem repetir.