L´home més bell (amb b de barret)

Elisabeth Daynès www.daynes.com/ és una dona paleoescultora. Això vol dir que la seva feina és posar imatge, cara, identitat als nostres antecessors de la prehistòria. Entre d´altres meravelles és l´autora de la imatge de Tutankamon del National Geographic i de les figures de l´Einstein i el Darwin que s´exhibeixen al Cosmocaixa. Després de fer una tasca brutal de cerca d´informació i tenir la conformitat dels anatomistes, comença la seva tasca per recrear i donar vida als nostres avantpassats. Parlant de la seva tasca m´ha sobtat la seva resposta en ser preguntada per la seva obra favorita. Deia:  "(...) L´humà més bell que ha existit era un neandertal. La seva estructura era robusta, però alhora gràcil. I el crani, magnífic. Eren capaços de sentir tendresa! Els neandertals sentíen compassió (...)

Simis

El divendres 5 es va estrenar el film "L´origen del planeta dels simis". Aquesta es conforma com un intent d´explicar el punt inicial del film originari de El planeta de los simios, de l´any 1968 i protagonitzada per un gran Charlton Heston y Linda Harrison, basada en una novel.la de Pierre Boulle. La història transcorre a l´any 3978 quan una nau espacial que prové de la Terra des de l´any 1973 fa un aterratge forçòs en un planeta desconegut. Els astronautes inspeccionen el planeta i descobreixen que al planeta els sers intel.ligents que dominen el món són els simis que han desenvolupat una civilització militar on a més els humans son incapaços de parlar i són caçats per ser esclaus.

Com tots els gèneres de la ciència ficció les teories moltes vegades esdevenen realitats i premonicions d´un futur incert. La nostra habitual miopia ens porta a pensar que aquestes coses són impossible que puguin succeir. No fem memòria de Julio Verne. No fem memòria de "1984", de "Un mundo feliz". No. Nosaltres amb la nostra arrogància humana som els millors. Aquí està Somàlia per demostrar-ho.

Veieu la peli i veureu més a prop el futur.

Au siau

Un altre cop Somàlia

Com ja estava previst ara, afortunadament malgrat tot, els diversos mitjans de comunicació es fan ressó de la brutal i inhumana situació que s´està visquent a Somàlia. És realment trist que la humanitat no estigui preparada per empendre d´una forma civilitzada l´autèntic desastre que es viu des de fa dècades a aquesta zona. Tants polítics, tantes organitzacions governamentals i no institucionals, les innútils onu, unesco, fao, ue, g-7, g-20,etc. (les poso en minúscula perquè no es mereixen ni una sola majúscula) no són més que caus de lladres.

Si ja estava prou afectat,el divendres van donar per la tv un curt reportatge. Un periodista holandès es trobava en un poble mig abandonat sense identificar. Al terra enmig d´una mena de plaça n´hi havien dos nens estirats a terra de bocaterrossa. Un tenia la vista perduda i una ganyota de desesperació a la seva cara. L´altre intentava cobrir-se el cap i intentava fer el gest de pronunciar alguna paraula sense poder. Tots dos no es podien bellugar. Tenien la polio. El periodista va apropar la càmara amb que filmava perquè veièssim els efectes devastadors de la fam. Tenen 7 anys però només eren una mica més grans que la filmadora. Es va començar a sentir de fons els plors incontenibles d´un altre periodista que acompanyava al primer. Era una dona i no podia contenir la seva impotència i l´horror d´unes vides indefenses, trencades, de sentir la mort tant de prop.

Anna

Fa cosa el veure quan els petits passen de l´edat de la infantesa a l´edat dels adults. N´hi han moments al llarg dels diversos moments en que evolucionem, que són com una petita trencadissa; és com passar al següent esglaó. No vols que passi però és inevitable. Són moments durs o importants per l´individu (de nadó a infant, de p5 a primària, de primària a secundària, la comunió, em surt bigotis, tinc la meva primera menstruació, el primer petó, etc.) que són moments de canvi. Són moments que han de succeïr però no vols que passi, perquè suposa que l´infant, l´adolescent, deixa ja de ser-ho i li falta poc per convertir-se en un... "gamma".

A Anna li arriba el temps de la menstruació; és la meva petita i em fa pal. Però no li toca un altre. Un esglaó més.

22º Congrès d´Intel.ligència Artificial a Barcelona

Avui llegia un comentari curiós de Ramón López de Mántaras, que és el director de l´Institut d´Investigació en Ingtel.ligència artificial a Barcelona. A les preguntes de la periodista en relació al tema ha fet la següent afirmació: 

       "(...) hay que ir con cuidado e intantar poner ciertos límites a algunas cosas pero cuando analizas, lees los diarios y ves las noticias en la tv las aberraciones que están haciendo el ser humano, pienso que por muy muy malvado que llegue a ser un robot dudo que llegue a ser tan malvado como son muchas personas hoy en día. El problema más bien no está en la robótica o en la inteligencia artificail, está en las personas. Yo tengo una sensación de que los seres humnos cada vez etamos perdiendo más el sentido común".

Ja és prou trist que aquesta afirmació sigui segurament tant compartida.

Futur

Ahir vaig passar una bona estona amb dos bons amics. Són d´aquelles tardes relaxades on malgrat quie tots tenim coses a fer, no ens donem cap pressa, per assaborir una bona conversa després de l´àpat. Així xerrant, vàrem passar la tarda parlant dels temes que avui en dia estan a boca de tothom (la crisi, el diferencial amb el bonus alemany, la feina...) i la mateixa conversa ens portà al tema de l´educació. Més aviat perquè coincidim en l´anàlisi: no pot tenir gaires aspiracions un país que té la seva joventut sense possibilitats, sense oportunitats dins el mercat i el sistema establert. Malament si no ens empeiten per darrera el jovent!. És cert. Però també és cert que no els estem educant amb la cultura de l´esforç, de saber el valor de les coses, el que costa guanyar-les. Mai s´ha vist a tanta gent tant jove accedint a coses materials de tot tipus sense control i sense que valorin el que significa: viatges constants a l´estranger, cotxes cars, telèfons impressionants, càmares, wiis, esquí, roba de marca, etc...i ningú dient-los el valor de cada cosa. Ningú patrocina unes vacances a una biblioteca, ni l´educació ni el respecte envers l´altre, envers el tot del que formem part! I això té, tindrà un preu, segur. I això és responsabilitat de tots. Del sistema sí, però també de les famílies i de l´entorn de cada un d´ells.

"¿Que siga la fiesta?", bé, doncs després no ens queixem dels resultats.

Au siau

De tant en tant...l´home

Avui a la pàgina de Qüestions d´interès, he penjat una notícia que ha publicat Xavier Sala a La Vanguardia. Tractant el tema dels aliments informava de la troballa d´uns investigadors que han aconseguit crear aliments mitjançant una tècnica molt semblant al sistema que es fa servir per la impressió de fotografies de color a les impressores làser. En lloc de fer servir partícules de tinta inkjet, fa servir microgotes de xocolata (en la prova realitzada). La composició de les microgotes fa tangible un bombó que pot tenir diversos sabors en funció del nombre de partícules de diferent xocolata empreada.

D´aquí es fàcil arribar a una preciosa utopia: fer i invertir els esforços necessaris perquè els investigadors puguin treballar la deconstrucció de l´aliment (un pollastre com a exemple) en partícules elementals: d´una banda l´aigua i l´altra cada un dels components de la carn, pell, greix,etc. Totes aquestes partícules es podrien guardar en forma de pols en cartutxos. Quan algú volgués menjar un pollastre faria servir una impressora escalfant les partícules a la temperatura desitjada.

Tant de bó, treballin en aquesta direcció.

De vegades l´home, sembla humà.

Au siau