Necessito una nevera

Bé, realment el títol és una hipèrbole. ¿ehh? Qui no ho sàpiga pot consultar el diccionari (que per això estan). Tinc el cap ple de idees que necessito traslladar a la realitat. És com una mena de hiperactivitat que em fa estar de forma permanent disposar d´actitud per estar fent coses diferents amb la intenció de gaudir d´elles. Vull millorar els blogs, però necessito dedicar el meu poc temps a d´altres activitats que el meu cervell reclama. L´amor és un, però crec que hauré d´esperar a la primavera (¿o no?) es.wikipedia.org/wiki/Amor . Mentre, aquest cap de setmana he de preparar el disseny del naixement del pessebre d´aquest any  www.artepesebre.com/ . No cal riure, no; el temps és autènticament demolidor. Per altra banda acabo de reiniciar els meus exercicis casolans que havia deixat de banda des de començaments d´any. Ja ho deien els latins: men sana in corpore sano. A més, penso començar demà la lectura d´un llibre en què estava interessat. És un clàssic; però ja fa díes que no llegeixo i em ve de gust. És de J.D.Salinger  www.alohacriticon.com/.../article1154.html  autor de culte que tinc ganes de llegir. Ja us aniré contant què tal doncs el seu llibre "Nou contes" és un dels més reconeguts.
Au siau

Ja ho vaig dir: pinta la vida, algú ja s´encarregarà de enfosquir-la

Ahir vaig estar amb dos bons amics. Vàrem compartir àpat i després un gin-tonic de Cittadelle www.citadellegin.com/ ben preparat en un ambient tranquil. Perfecte. Em deia Noe, que va seguint de tant en tant el meu blog que anava captant en les meves paraules cert flaire trist, com pesaròs, tristot. Jo li deia que no. Com tota la vida en sí, suem sentiments, suem sensacions que no per força han de tenir un caire melangiós quan expliques el que sents. Formem part d´un gran experiment vital que s´ha de gaudir perquè és meravellòs. Però no per això has de deixar de parlar i de "suar" per la boca i els sentits les grans mentides i hipocresíes que ens envolten. Ahir vaig assistir a un altre acte d´aquests on realment es mostra amb tota la seva cruesa perquè l´home perdrà la guerra. Algú sense ser-ho, novament es pensava ser Napoleó  www.napoleonbonaparte.es/ . És patètic veure aquests actes i penso que quan més madur et vas fent, més trista et sembla la persona que actua intentant ser el que no és.
Coincideix aquesta reflexió amb la frase del dia d´avui, genial, de Mark Twain: 
 www.bibliotecasvirtuales.com/.../MarkTwain/   "A mi no me importa a qué raza pertenece: si es blanco, negro o amarillo. Es un hombre y no puede haber nada peor".
Interessant. Visca el gin-tonic
Au siau

Pero qué passsa??

Passada la ressaca del meu anniversari, recupero el meu dia a dia. Abans i per acabar amb la meva festa, fer-vos sabedors d´un èxit personal en la confecció (que no creació) de canapès: maduixa farcida de foie amb puré de poma i nata. Deliciosa. Va ser la més lloada de la tarda-nit. Fàcil de preparar i amb molt de gust.
Ja sabeu que estem preparant el Camino Santiago http://fede-caminodesantiago.blogspot.com/ Mentre anem caminant cap endavant vaig escrivint i anem passant. M´ha agafat bon rotllo. Això del blog és realment interessant. És com una barreja de diari, narració personal, inici d´escriptura, trencaclosques de bocins d´un mateix i fase terapèutica, descobriment de móns interiors i exteriors i un llarg etcètera de sensacions. Està molt bé.
Però us vull fer esment d´una frase que he llegit mentre preparo notes pel camí de Sant Jaume. Deia (del camí): "Cualquier camino es una metáfora válida para representar el transcurso de la propia vida, con todas sus vicisitudes. Sirve por tanto como imagen del proceso de crecimiento personal que tiene que realizar todo ser humano en busca de las respuestas a las grandes preguntas que están tras el misterio de la existencia.... " i...,
no he pogut continuar. M´esgarrifat del tot. Jo, tan tranquil i feliç de mi mateix i el meu blog, em veig perdut en la senda de la perfecció universal i en la trascendència infinita del jo. Ho sento. M´ha superat. No he pogut fer res més que cercar la següent frase, dedicada a tots aquells que pensen -perdoneu- que vomiten aquestes coses. Va dedicat:
"La luz viaja más rápido que el sonido. Eso explica porqué algunas personas parecen brillantes hasta que hablan".
He dit.
Au siau

El cumple del tete

És el meu cumple!!! Yeahh! Felicitats!! Gràcies, de res! Així som els peixos!
Bé, hi ha gent que no li agrada fer anys. No és el meu cas. Jo en sóc plenament conscient que estem de pas i que per tant més val que ho encaris bé. Potser els faraons d´Egipte encara ho feien millor, però clar teníen molt de renom aquests.
En van 47. Són aquelles edats definidament indefinides, de intermig. No ets jove per fer bretolades ni estàs a les acaballes. Són edats que ben portades tenen el seu què, les de "la flor de la vida" que diuen. Pots gaudir de coses de la vida amb el plaer que et dona el seny dels anys i alhora el punt d´irreflexió dels anys que et falten.
Com és tradició a casa meva ho vaig celebrar amb la meva família més íntima (no van ser la meva família d´Osca per raons òbvies). Ahir berenar-sopar regat amb bon vi, unes riatlles, un pastís, els nens fent el brètol i uns gin-tònics. Avui Pol i Anna no podíen restar quiets: dues hores de bicicleta per la carretera de les Aigües donen fe.
Al meu cap  ballen moltes coses. Ja és habitual en mi. Obro molts fronts de pensament i d´acció, i això suposa de vegades un ritme accelerat -no estic acabant un tema que estic encetant el següent-.. La vida, al final, s´ha de mossegar, s´ha de sentir, de gaudir, s´ha de pintar de colors; algú ja s´encarregarà de cercar colors foscos i ombres: tu has de pintar la vida de colors vius, de Miró, de Van Gogh,  de vida, de sensacions.
A l´aparell de música toca un artista, un poeta, un monstre: Bob Dylan m´acaricia la tarda. El sento mentre escric, al costat d´un gin-tonic en una copa ben preparada. Són plaers que omplen l´estòmac i la ment.

Au siau

UN DIA MARRON

Avui ha estat un dia desigual. Intento treballar www.notrabajo.com/frases.htm i fer treballar intentant transmetre el meu esperit. S´ha de pencar, però això no vol dir dramatitzar la jornada, semblant que el que un fa tingui una trascendència que no té. És així. Sempre he dit que és força més important allò que fa un astronauta, un cirurgià, un metge ong, un professor d´un poble petit.
Però no cala. És un esforç titànic.
Avui he vist a gent molt vàlida passar-ho malament. És injust. És absurd. La gent que treballa, la gent que és valida i responsable no ho pot passar malament. És una pena i una condemna per qui paga.
Ai! Quan ho entèn el ser humà sempre ja és massa tard.
A la gent vàlida que avui no ho ha passat bé, li dedico un bocí d´una cançó de Luz Casal www.luzcasal.es/ . Sentiu-la. Us animarà:
"Eh tú, ¿qué haces ahí
subido en lo alto de la higuera!
Me asusta verte feliz
vagabundo de la estratosfera.
La vida no es así
No es una quimera.
Espera
voy junto a tí
Si encuentro, la escalera!" (de la cançó "Qué rabia")


Au siau

Qüestions d´amics i poesia II

Sembla que a més d´altres matèries, aquesta setmana com a continuació de l´anterior, és una setmana d´alegríes en el terreny de l´amistat ("La amistad es el casamiento del alma" va dir Voltaire 
 www.biografiasyvidas.com/biografia/v/voltaire.htm   ). Part dels amics que han compartit amb mi, moltes hores, molt de treball, molt d´esforç i molt de perdre part de les seves vides per compartir-les amb mi, tindran un altra feina, més bona i més tranquil.la i més segura, envoltada de gent més normal. És una alegria molt gran per mi   
 www.wikipedia.org/wiki/Alegría   
És just (i necessari) i a més per tots serà un element de millora, només perquè està demostrat que els canvis faciliten l´enrequiment neuronal i ajuden a la millora dels organismes i salut. Fe-li-ci-tats!!! a tots. A més ja ho diuen els déus:

"Ai d´aquell,

que no té més demà que l´avui,

que no pren nou alè per anar més enllà

Ai d´aquell".

Au siau

Qüestions d´amics i poesia

El dijous vaig tenir la possibilitat de gaudir d´un bon dinar amb amics. Va ser el lloc entre Santa Coloma de Cervelló  www.santacolomadecervello.cat  i Sant Vicenç dels Horts www.svh.cat/ . La culpa un bon arròs regat amb vi. L´objecte, uns amics que es volen veure. Tant de bó el personal en fes més d´aquestes reunions. Estàvem l´Isi, el Jordi, Manolo, Pepe, Manel, Juan, Richi, Chuqui i jo. Tots bona gent (no tinc àvia jo). Vàrem parlar una mica de feina i de l´estat de les coses de l´empresa. Ens sap greu la situació que passa, però realment és difícil que les coses marxin bé amb els del "cortijo". Tot d´una també vàrem parlar de les classes de ball i dels seus beneficis. En Jordi i Pepe en fan i es troben molt bé des que ho fan. Potser cal provar-ho. www.como-bailar.com/
M´agrada trobar-me amb bona gent.
A la vegada que us parlo sona al meu tocata (només sento vinils des de fa díes) en Sergio Makaroff www.sergiomakaroff.com/ També és un altre gran poeta poc conegut, malgrat que fa tants anys que està establert a Barcelona que és més barceloní que molts  www.bcn.es/ . Estic enamorat de tota la vida d´una cançó seva (un altre dia explicaré la seva història) que es diu "Explorador Celeste" que entre d´altres coses diu:


"Que suerte, que el aire es transparente a la noche.
 Mis ojos ven estrellas verdes regalando luz del pasado, en el presente.
A veces siento que la atmósfera terreste me aprisiona.
Que no quiero ser humano, sino explorador celeste
Y volar, y volar, y volar, y nunca regresar"


Au siau