Interessants les declaracions de l'historiador Hugo Alvira en el marc de l´escola d'estiu de la secció catalana d´ATTAC (Associació per la Taxació de les Transaccions financeres i per l'Acció Ciutadana), sobre les condicions reals d'un règim democràtic.
Considera Alvira que "capitalisme i democràcia -entesa com el sistema formalista actual- tenen una íntima relació (...) democràcia liberal ha estat construïda com un mite, fins al punt d'aconseguir que moltes persones creuen que és l'única forma de democràcia possible". Com bé pensava Max Weber, els règims democràtics representatius "van sorgir en societats en processos d'expansió material de tipus capitalista, primer mercantil, més tard industrial, i els seus abanderats van instrumentar totes les revoltes populars.
El defecte bàsic d'aquest tipus de democràcia, segons Alvira, és el seu caràcter indirecte. "Els nostres representants han de convertir la voluntat de cadascun dels representats en la voluntat general", procés en el qual es perd la pluralitat dels desitjos, les expectatives i les necessitats. "El resultat d'aquest sistema d'organització resumeix Alvira- no és un altre que l'allunyament dels ciutadans dels processos de presa de decisions."
Sens dubte, el populisme és una opció que condueix a la mateixa alienació del ciutadà pel que fa a la presa de decisions polítiques, perquè és fidel, confia més en l'acció d'uns pocs que en les energies col·lectives. "Hem de rebel·lar-nos contra nosaltres mateixos, convertir-nos en subjectes protagonistes". El resultat social d'aquesta democràcia relativa "és un individu banal, vulgar i consumista; no hem d'oblidar que el sistema modela la consciència dels individus, sobretot a través del bombardeig publicitari dels seus valors i preteses veritats, a través dels mitjans de comunicació.
Alvira sembla renyir a l'auditori: "La labor estreba a construir noves propostes que demostrin que un altre món és possible, i s'inicia amb la rebel·lió contra nosaltres mateixos".
Au siau!
No hay comentarios:
Publicar un comentario