martes, 8 de febrero de 2011

o caminho non me laxa

Feia díes que no parlava; no era per mandra, no era per ganes. La superfície no em deixava, però torno al camí.
Passen els díes i tens la seguretat de perdre el temps. Vols aturar el maleït rellotge però és cosa de herois. Sóc humà, per tant permeable, per tant finit. Més val que escrigui i quelcom regui els camps. No estic pas llunyà, només enyorat. I retorno
allà on no hagués de sortir.
Corre la meva ànima i no la puc seguir; però continuaré corrents rera la seva petjada. Aniré, ja ho saps.

No hay comentarios:

Publicar un comentario