sábado, 29 de marzo de 2014

Descobert un nou planeta al nostre sistema.

Els astrònoms han descobert un nou planeta nan que és el més remot del nostre sistema solar. A més aquesta troballa, permet entreveure l'existència d'un planeta gegant. Es tracta d'una descoberta important i inesperada, amb la qual es presumeix que tot el relatiu a l'univers pot quedar revolucionat. La investigació és un treball conjunt de l´Institut Carnegie, a Washington i Chadwick Trujillo de l'Observatori Gemini a Hawaii. 2012 VP113 és el segon objecte descobert en una regió de l'espai més enllà de Plutó, planeta que abans era considerat l´última localització del nostre sistema. En els últims anys l'únic resident conegut d'aquesta regió espacial era un planeta nan albirat l'any 2003 al que van cridar Sedna. 2012 VP113 s'assembla al Sedna en què tots dos són planetes nans. El nou cos celeste mesura 450 quilòmetres, la meitat del diàmetre de Sedna. Es un cos gelat a una temperatura de 430 graus Farenheit sota zero. El Sedna és vermell i molt brillant, però aquest nou planeta nan exerceix contrast, és rosat i més tènue, sense lluentor. Els dos planetes conviuen en una zona coneguda com el núvol d´Oort. En aquest erm espacial va ser on es van originar alguns dels estels. Anem posant de mica en mica totes les peces del nostre trencaclosques, descobrint des de casa nostra els espais més llunyans del nostre sistema i reconstruïnt notícia a notícia, investigació en investigació, el nostre orígen, el nostre viatge fins on estem, i segurament veient el nostre futur. 
Au siau!

jueves, 27 de marzo de 2014

Avançant en el camí de la robòtica i del futur

Aisoy Robotics i la Fundació Everis han presentat a Madrid el robot Aisoy 1, robot que és capaç de processar emocions mentre dialoga amb persones. Segons els seus creadors, s´ha fet un intent per apropar la tecnologia a les persones i fer-la el més humana. La possibilitat d'establir un tracte i interactuar amb robots o altres dispositius està molt a prop. L´Aisoy 1, un robot intel·ligent que és capaç d'emocionar-se, de dialogar amb persones o amb altres robots, de raonar o prendre decisions és un bon exemple. Felicitat, tristesa, vergonya, esperança, retret, remordiment... i així fins a unes 14 emocions pot experimentar aquest robot. S´ha creat amb una tecnologia pionera que sorgeix de diverses recerques de l'equip d´Aisoy Robotics, "Una robòtica social per a tots" és el seu lema. El robot funciona de forma autònoma per la qual cosa és capaç de parlar i relacionar-se amb la persona sense necessitat de programar-ho. A més és pot connectar amb altres aplicacions per ampliar les seves capacitats i adaptar-ho a cada usuari. Atès que aquests autòmats aprenen del seu entorn són capaços de donar respostes més adequades a cada persona i el seu comportament varia en funció de la forma en la qual l'interlocutor els tracti. Aquests robots tenen tres nivells de programació amb interfícies senzilles i intuïtives com és el cas de Scratch o AIDA, una eina molt visual aquesta última que permet als robots comportar-se d'una forma que triï l'usuari.
Au siau!

lunes, 24 de marzo de 2014

Els inicis de tot

L'Univers té 13.800 milions d'anys i milers de milions d'anys llum de diàmetre. Investigadors del Centre d'Astrofísica Harvard-Smithsonian van anunciar que al principi no era així. Els científics van aconseguir amb el telescopi BICEP2 captar part del que va passar en els primers instants de l´Univers, quan aquest era increïblement petit. Un equip internacional liderat per Rafael Rebolo, director de l'Institut d'Astrofísica de Canàries, treballa a la mateixa àrea i espera explicar a la fi de 2015 amb dades que corroborin la troballa segons el qual, en el seu primer segon, el creixement de l'Univers es va accelerar molt per sobre de la velocitat de la llum. Al principi tot estava confinat en una regió de grandària subatòmica. És una suposició que costa molt per l´humà mitjà entendre, per inconcebible, però els models matemàtics ens ho expliquen i els investigadors diuen que diversos fenòmens quadren amb aquest model. L'origen del Big Bang està en què les galàxies s'allunyen unes d'unes altres. Si això s'ha mantingut a la història de l'Univers, en retrocedir en el temps tot molt comprimit i en una regió més petita que un àtom. Això comporta que les energies associades són descomunals i una sèrie de conseqüències entre les quals està que ha d'haver-hi en els primers moments una expansió accelerada de l'espai o inflació còsmica.

viernes, 21 de marzo de 2014

Un telescopi del Pol Sud capta les primeres ones del Big Bang que va donar origen a l´univers

Els científics han informat que sembla han detectat les primeres ones de l'univers un instant després del seu origen. Un telescopi al Pol Sud ha aconseguit captar aquestes petjades que suposen un recolzament definitiu a la teoria que millor explica els primers moments del cosmos denominada inflació. Aquesta inflació va ser un creixement enorme i molt ràpid de l'espai-temps inicial i, a partir d'aquest moment, l'univers va seguir expandint-se fins ara, 13.800 milions d'anys després. És la teoria del Big Bang. Si es confirma aquesta troballa de les ones gravitacionals del Big Bang, s´obrirà un nou capítol a l'astronomia i la física. La prova són les ones gravitacionals primordials, produïdes per les vibracions quàntiques a l'espai-temps, que es propaguen per l'univers a la velocitat de la llum i de les quals avui queda la lleu petjada a la radiació de fons. Molta gent ha treballat molt fins a arribar a aquest punt, comenta John Kovac, líder del detector Bicep2. Com la radiació de fons és una forma de llum, mostra totes les seves propietats, inclosa la polarització. L'equip ha estat més de tres anys analitzant les dades per descartar qualsevol error, inclòs l'efecte de la pols de la Via Làctica, que podria deixar un senyal similar, però que ha estat descartat.
Au siau!

jueves, 20 de marzo de 2014

I de tant en tant, cultura

Em va fer gràcia fa uns dies la notícia de l´acció de la Diputació de Saragossa en què va presentar per segon any consecutiu un cicle itinerant que es diu "Converses amb l´autor", en què es pretén reivindicar i socialitzar la lectura com a part essencial de la cultura i que vol apropar la literatura 
d´alguns dels principals escriptors espanyols del panorama actual als diferents municipis del territori. L´any anterior es va fer de setembre fins a novembre i va comptar amb l'assistència de set autors. Aquest any, la trobada literària ha començat el 13 de març i finalitzarà el novembre. El president de la Diputació titlla el cicle ja de referent cultural. L'objectiu que es persegueix és potenciar l'interès per la lectura en els habitants dels diferents municipis. L'edició de Converses amb l'autor de 2014 comptarà amb vuit autors: Eduardo Mendoza, que obrirà el cicle, Rosa Regàs, Enrique Vila-Matas, Javier Sierra, David Trueba, Almudena Grande, Javier Voltes i Santiago Posteguillo, que tancarà la trobada literària.
L'escriptor i coordinador de l'esdeveniment, Ramón Acín, va afirmar que "hem buscat una sèrie d'autors que responguessin a tots els gustos". Lluny dels triomfalismes del personal més polític, es de merèixer aquestes accions. La societat d´avui en dia, aquí i en Pekín, s´ha allunyat de la cultura, ja que el sistema els convida a fer-ho. No importa res ni gens i més aviat és necessari tenir al personal ben entretingut, "no sigui que pensi". Per això és encomiable que, malgrat no n´hi hagi, lògicament, una política d´ajut al fet cultural, n´hi hagin aquestes propostes que facin arribar a la gent el tresor de la llengua, de la literatura i de la cultura. Benvingudes siguin propostes com aquestes i moltes felicitats i èxits als organitzadors. A veure si aquí, a més de vendre llibres per Sant Jordi, copiem aquestes iniciatives. 
Au siau!

martes, 18 de marzo de 2014

La gent ¿té dret a enfadar-se?

Em va causar extranyesa l´altre dia, el tractament de la notícia de la sortida
de blesa, expresident de Caja Madrid després de declarar davant el jutge que instrueix el cas de la venda de títols anomenats preferents. Deia la notícia que un grup de persones i d'afectats van fer una mica d´enrenou, llençant globus d'aigua, i llençant-se a sobre del cotxe de l´exdirector, colpejant el vehicle. La notícia sembla que va deixar de ser el robatori dels directius (més d´un n´hi havia encara que només sembla que n´hi hagi un) i va passar a la "barbàrie del populacho", la masa. L´exdirector, sembla que es va trasvalsar amb rostre pàl·lid i contemplava atemorit com la gent es reunia al seu voltant. Va haver de venir la policia i després d´un moment, el seu petit i humil cotxe Mercedes, va enfilar el carrer i va fugir a tota pressa. Hem de dir que l´edat dels pressumptes alborotadors era ben elevada, ja que en molts casos es tracta de gent d´avançada edat. 
També declarava alhora un altre prohome, Gerardo Díaz Ferrán, gran patró de patrons, que davant el jutge (quins temps aquells que bramava per complir i fer complir la llei!!) s'ha negat a declarar i ha sortit als 10 minuts. L'expresident de Caja Madrid havia arribat a l'Audiència per declarar davant el jutge Fernando Andreu que li investiga al costat d'altres membres de la cúpula de l'entitat per planificar l'emissió de participacions preferents com a fórmula per ocultar la mala situació patrimonial de l'entitat. No se quin país som que deixem pel carrer, imputats que sabem han deixat a milers de famílies sense estalvi i tenen la cara de dir-li al jutge que els iaios no poden alegar que no sabien el que es feien. És tan vomitiu, que es sorprenent que encara ens posem les mans al cap que les víctimes i estafats vagin a rebre a un home que, com d´altres, tenen comtes corrents amb molts zeros i van a declarar al jutgat en Mercedes ben protegit. Inexplicable per l´enteniment, explicable al cent per cent pel sistema. És el que hi ha. Si t´han robat o t´han destrossat... al loro!!, no val enfadar-se!
Au siau!

jueves, 13 de marzo de 2014

Mor un poeta

Malgrat que al meu blog d´art ja n´he parlat, és just que li fem un petit homenatge a algú que, essent considerat un "maldito", segurament ha donat més en aquesta vida que molts d´aquells que es consideren sants i persones "normals". Es tracta de Leopoldo María Panero. Ara tothom en sabrà d´ell (com sempre). Tothom dirà que ha llegit un dels seus poemes (com sempre). Però el ben cert és que Panero, un poeta, un reputat poeta per la gent de la seva generació, ha mort en un psiquiàtric a Las Palmas. Segurament ens servirà també l´argument que ell es va voler recloure dins d´aquesta institució de forma voluntària. Però ningú es preguntarà per què. Tampoc ningú es preguntarà per què tantes vegades la cultura (sí, cultura) està tan enganxada a problemes d´ordre personal, a la marginació social, a l´oblit. Leopoldo María Panero va néixer a Madrid el 1948. Fill i germà de poetes. El 1976 Jaime Chavarri va iniciar el rodatge del que havia de ser un reportatge sobre el pare: Leopoldo Panero, i finalment va ser el film "El desencanto" que va acabar sent un símbol de la família i de l´època. Va estudiar Filosofia i Lletres a la Complutense i Filologia Francesa a la Central de Barcelona. Va exercir una militància antifranquista que ho va portar a passar la seva primera estada a la presó. Va viure els excessos d´una època dominada per l´alliberament de la societat. Als anys 70 va ser ingressat per primera vegada en un psiquiàtric. Les repetides reclusions no li van impedir desenvolupar una producció no només com a poeta, sinó també com a traductor, assagista i fins i tot narrador. A la dècada dels 80, quan la seva obra va aconseguir l'aplaudiment de la crítica, va decidir ingressar-se permanentment en el psiquiàtric de Mondragón. Gairebé deu anys després es va establir, per pròpia voluntat, a la Unitat Psiquiàtrica de Las Palmas de Gran Canària, on ha mort el 5 de març. La seva obra té profunditat lírica, punyent, explosiva i un dels millors poetes de la seva generació.Aquí deixem el seu poema "Dedicatòria" tal com el va escriure:

Más allá de donde
aún se esconde la vida, queda
un reino, queda cultivar
como un rey su agonía,
hacer florecer como un reino
la sucia flor de la agonía:
yo que todo lo prostituí, aún puedo
prostituir mi muerte y hacer
de mi cadáver el último poema.

Au siau!