Els experts asseguren que els invertebrats estan en perill d´extinció

Els invertebrats estan en perill d´extinció per culpa de la pressió dels humans sobre els recursos naturals. Un de cada cinc espècies  està en perill d´extinció segons ha analitzat un dels més extensos estudis d´aquesta categoria dels éssers vius. El mateix estudi planteja una conclusió força directa, concloent i preoupant, però no inesperada: si els invertebrats desapareixen, la humanitat podria també desaparèixer. L´estudi està confirmat per la Societat de Zoología de Londres i la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN). No es coneix que els invertebrats són el 80 per cent de les espècies que estan a la Terra. La investigació cientifica va veure i analitzar més de 12.000 invertebrats catalogats a la llista de la IUCN. Una de les seves conclusions va ser que les espècies d´aigua dolça estan sota risc d´extinció, seguides de prop pels invertebrats terrestres i marins. Els riscos sobre els invertebrats son múltiples i el que comença per una qüestió local pot portar a una extinció competa. L´acció humana i l´explotació de recursos naturals constitueixen una pressió tan forta, extensa i perenne que afecta la contaminació del sól, la qualitat de les aigues, la qualitat de l´aire, etc., que porta a les espècies al final. Els científics han recordat que els invertebrats són els enginyers del medi ambient, d´un medi que funciona i fa que el ser humà se´n beneficiï.

Anem destruint.

Au siau.

 

Trobat sucre al voltant d´un estel similar al Sol

Mercès a les imatges del radiotelescopi ALMA (Atacama Large Millimeter/submillimeter Array) de l´Observatori Europeu Austral, http://www.eso.org/public/chile/  un grup d´astrònoms ha pogut detectar molècules de sucre presents al gas que envolta a un estel jove similar al Sol. Aquesta troballa demostraria que els elements essencials per a la vida es troben en el moment i lloc adients per existir als planetes que es formaran al voltant de l´estel. Es tracta de la primera vegada que descobreix sucre a l´espai al voltant d´un estel d´aquestes característiques. 

Els astrònoms van trobar mol.lècules de glicolaldehído (un sucre simple) al gas que envolta a un jove estel binari, anomenat IRAS 16293-2422, que té una massa similar a la del Sol. Aquest sucre ja es coneixia ja que s´havia observat a l´espai interestelar, però és la primera vegada que es localitza tan a prop d´un estel d´aquest tipus, a distàncies equivalents a les que separen Urà del sol al Sistema Solar. Un dels investigadors, Jes Jorgensen, ha indicat que aquesta molècula és un dels ingredients en la formació de l´àcid ribonuclèic (ARN), un dels ingredients fonamentals per a la vida. A més s´ha observat que el sucre està caient en direcció a un dels estels del sistema. L´estel IRAS 16293-2422 es troba a uns 400 anys-llum de la Terra i per tant serà un objecte important d´estudi pels astrònoms que investiguen la química i les molècules que envolten els estels joves.

Aquesta troballa planteja una gran pregunta, ja que segons els científics es tractarà de conèixer fins a quin punt poden ser de complexes aquestes molècules abans que s´incorporin als nous planetes, doncs donarà pistes respecte la forma en què la vida es pot originar en altres parts de l´univers.

Sidney Altman

Molt interessant l´entrevista que concedia Sidney Altman. És un investigador guardonat amb el Premi nobel de Química i col.laborador de la Universitat Rovira i Virgili. Comenta amb tota la naturalitat i cruesa, que la investigació avança segons els interessos dels mercats, dels grans laboratoris i dels beneficis. En poques paraules, estem a les seves mans. El mercat és qui imposa què productes i què s´ha d´investigar ja que abans de començar fan un estudi de màrqueting per calcular quan poden guanyar amb un medicament i només després que hagin vist que en treuran beneficis, investiguen. Així estudis com la mal.lària no surten cap endavant ja que que la pateix no pot pagar les medecines ni els beneficis que requereixen les grans companyies. Investigacions a gran termini no tenen sentit per elles sinò n´hi ha un fluxe de diners ràpid, independentment que puguin salvar moltes vides. Si n´hi ha altres productes al mercat que suplanten mínimament el paper dels productes, els rentabilitzaran fins el final. Es qüestiona aquest investigador si tot val en la cerca de maximitzar els beneficis, quan es podria guanyar una mica menys de calers i crear més valor humà. Sentenciava amb una frase que podríem signar molta gent: "Proposo posar elmercat al servei de les nostres vides i no a l´inrevès".

Difícil en la nostra societat mercantilista. Però no impossible.

Au siau

Les dones, sempre avançades

M´ha colpit de forma "estupenda", -com diria un bon amic meu-, la notícia que ens arriba des de Togo. Les dones d´aquest país han decidit fer una vaga de sexe des del dilluns i al llarg de tota la setmana, per exigir la dimissió del president del país, Faure Gnassingbé, amb la intencíó de mobilitzar les seves parelles perquè facin més accions i provocar la caiguda del poder. Així ho ha declarat Isabelle Ameganvi, responsable del  Col.lectiu Salvem Togo (CST). L´activista va demanar a les dones del país que segueixin l´exemple de Libèria, que van quelcom similar per accelerar l´arribada de la pau al llarg de la guerra civil que van viure el 2003. Isabelle va declarar textualment (en compte!): "A aquell que ens dirigeix (Gnassingbé) li agraden les relacions sexuals, per la qual cosa convido a les togoleses a abstenir-se de veure´l aquesta setmana". 

La situació al país és d´enfrontaments diaris, ferits, morts i repressió. Com sempre, sembla que les dones són capaces de donar cops d´efecte davant la brutalitat, la ignorància mental i la típica agressivitat amb què els homes som capaços d´actuar.

Bravo per les dones! Esperem tinguin sort pel bé dels nens, d´elles mateixes i del seu país.

Au siau

Ha mort Francisco Fernández Buey

El filòsof i assagista Francisco Fernández Buey ha mort a Barcelona als 69 anys. Va destacar per la seva lluita antifranquista i va militar al llarg de molts anys al PSUC. Nascut el 1943 a Palència va estudiar filosofa a la Universitat de Barcelona (UB), d´on va ser expulsat per la seva activitat antifranquista. Va ser professor a l´UB des de 1972 i el 1993 nomenat catedràtic de Filosofía Política a la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Joan Herrera, ha destacat que es tracta d´un referent dels intel.lectuals d´esquerres. 

Diuen d´ell que va ser una excel.lent persona, un filòsof com pocs, amb un privilegiat cervell i professor inoblidable, mestre d´estudiants i ciutadans, fill de l´herència de Gramsci i persona compromesa amb les causes socials. Va pensar, va lluitar, va estimar, va ajudar i va combatre. 

Reprodueixo una nota que va deixar el  9 de maç passat a un periodista: 

"Gracias, Salva. Sí, leí la carta de la hija de D.Ch. [Dimitris Christoulas]. En El País de hoy sale un buen artículo de Almudena Grandes sobre el asunto. Ya la noticia del suicidio, con la nota que dejó, me conmocionó. Y realmente es uno de esos acontecimientos que hacen pensar en cosas en las que casi nunca pensamos: es la misma Grecia de la que estaban enamorados los alemanes cultos de todos los siglos... pero también son los mismos Irak e Irán, donde nacieron casi todas las leyendas importantes de la historia de la humanidad. Pues bien: fuera del euro, fuera de Europa, fuera de la historia universal... Y alguien tiene que matarse para decirnos con su muerte algo así como que esto es la vieja dignidad de los siglos olvidados. Parece que tenían razón los marxistas que decían que el capitalismo niega por completo la historia... "

Una pena la seva desaparició.

Au siau

Sang a Síria

"Al vestíbul de l´hospital Deir Shifa, del barri d´Al Shaar n´hi han diversos nens que van a cercar cartrons de llet amb les seves mares, entre ells un petit que va ser ferit per un coet. L´han portat per donar-li les últime4s cures abans de portar-lo a Turquia. Té un troç de la cama dreta arrencada i no para de plorar de dolor mentre un dels tres únics metges que n´hi ha a tota la ciutat cura les seves ferides. Algú comença a cridar perquè han arribat els helicòpters i estan disparant. El primer coet cau a pocs metres de l´hospital. Bocins de l´edifici cauen davant d ela porta d´entrada, les parets vibren al llarg d´una estona. El segon coet cau de plè a l´edifici i causa el pànic. El soroll és fragorós.
Mentre hi ha qui corre al sòtan de l´edifici per protegir-se, altres van a cercar al nen, exposat a la part més visible de l´edifici,per portar-lo a lloc segur. Apareix algú del carrer que demana auxili, una persona que senzillament creuava el carrer en el moment equivocat, i ha perdut la seva cama a l´alçada de la cintura. Quatre voluntaris de l´hospital prenen una llitera i sota el foc de l´helicòpter, van a cercar el ferit. És només carn destrossada i la sala d´emergències, un riu de sang, però sortirà viu al cap d´unes hores. L´escena és surrealista".

Aquest és un fragment de la crònica que a La Vanguarida feia el corresponsal del diari o de l´agència a Alepo. No és una novel.la ni una exageració de la realitat. Malgrat que ja coneixem la deriva periodística per intentar atreure lectors, la fotografia és una altra mostra de la brutalitat amb què el règim ataca el seu propi poble. No és fàcil de païr ser humà, quan veus la quantitat de bàrbars i de sanguinaris que no tenen cap tipus de pudor en matar a persones com si de carn es tractès. Com animals. És com sempre dic, l´altre cara de la moneda d´una humanitat que és capaç de portar un vehicle a Mart o de reflexionar sobre sí mateix en reflexions d´alta intel.lectualitat. Notícies com aquestes fan veure l´ambivalència del ser humà i el complex del nostre cervell i porta dubtes de la nostra capacitat perquè la societat vagi realment cap endavant.

Au siau

Orgullós de ser i universal alhora

L´expresident de la Generalitat de Catalunya Pasqual Maragall ha rebut el premi Canigó de la Universitat Catalana d´Estiu, reconeix la tasca d´entitats i persones a favor de la llengua i cultura catalanes. El president del consell rector de la universitat, Joan Sales, ha estat l´encarregat de fer-li entrega del guardó ha justificat la seva importància al front del govern català i de l´alcaldia de Barcelona. L´espai d´influència que comprèn tots els territoris de parla catalana i la seva vinculació han estat factors determinants. L´expresident va declarar que "no es pot ser únicament català; un ha de ser català i universal", i ha afegit: "Tots els pobles han de poder compartir i entendre´s els uns amb els altres". Molt bones paraules i reflexions de Pasqual Maragall.  

Au siau