Protestes

Avui hem vist al carrer molta gent. Jo tinc la meva opinió, lògicament. Estic segur que com sempre s´establirà un debat superficial on seran més importants els titulars que el fons, les imatges de quatre atacant la borsa que el contingut de la protesta, les declaracions d un sindicalista que el resum de les retallades que a cops de destral, destrossen dia rera dia els drets socials de generacions senceres. Avui al carrer n´hi havien molts estudiants. I això es innegable. Ara també resultarà que als estudiants, és clar, els manipulen. Jo, l´únic que penso dir és que dia rera dia, opinió rera opinió, em veureu defensant l´educació. Qui no entengui que el futur d´una societat està en l´educació és imbècil i pel mal que fa al país s´hauria de jutjar. No s´aixeca un país fent l´educació classista. Ans al contrari, quan més cultura, més coneixement, més informació, més formació i més educació, el país és més gran i més fort. Compte amb el que fem, perquè ens l´estem jugant!

A la tarda han sortit també els sindicats. Sel´s pot retreure moltes coses, és veritat. Però no per criticar-los haurem aconseguit defensar drets.

Au siau

L´Eduard sempre l´encerta

El divulgador científic Eduard Punset és una persona singular, entranyable i sempre té una frase, una dita que impressiona. Una que xoca i ha dit avui en una entrevista que "És dolent no tenir problemes". Hala!. I segurament té tota la raó. L´autor de Viaje al optimismo ha assenyalat que abans dels nou anys s´ha d´inculcar als infants la curiositat perquè innovin quan siguin més grans. Comenta que la societat està en un procés d´innovació i de canvi continu i per tant s´ha de ser optimista. Comenta també amb la seva habitual filosofia que no hem d´estar tan preocupats per si n´hi ha vida després de la mort, ja que n´hi ha vida abans de la mort.

En el camp científic constata que la intuició és una font de coneixement tant vàlida com la raó i la troballa de la "finestra del temps", o moment més adient per suggerir les correccions necessàries entre els joves perquè tinguin una majoría de edat correcta. De la felicitat ha comentt que és una emoció que s´ha estudiat i que és l´absència de la por, per tant si algú vol ser feliç té que veure a què té por.  

Madurar

Avui n´hi havia una bona reflexió als mitjans. Era de Nelsa Curbelo, mitjancera de conflictes a Amèrica Llatina i ha merescut que la introdueixi al meu blog de Frase del dia http://fede-frasecitas.blogspot.com/ . Diu Nelsa Curbelo que créixer es necessitar menys cada dia. Aquesta frase, breu i senzilla con tot el que es bó, amaga filosofia, una manera d´estar al món, una forma d´entendre la vida. Segurament una persona que fa del conflicte i de les seva solució el seu modus vivendi haurà vist el suficient per entrar en el terreny de la filosofia. Xoca de sentir però en un món com el nostre on el consumisme s´ha imposat com forma de viure i on és més reconegut aquell qui més té o més possibilitats de tenir pot aconseguir. No estan de moda els filòsofs grecs i per tant no es porta el pensament, el raonament, el ser i formar part del món. Créixer és necessitar menys, efectivament. Abans el treball intel.lectual era allò més estimat pels estudiosos, l´austeritat, el pensar en un mateix com a peça de la natura, estudiar aquesta. En allò senzill, en la poca cosa està la bellesa, està el tot. Costarà molt de fer entendre en el nostre món, però és així. Tant de bo augmenti el nombre de persones que pensin així. Mentre, a patir i que no quedi res al corte inglés per comprar.

Mentre escric aquestes paraules sento el nou disc d´Estopa, www.estopa.com ,  Estopa 2. 0, molt complert, molt fresc, de la filosofia de carrer, de la bona. Sentiu-lo.

Au siau

Mira que som!!

Al llarg d´aquests dies es difícil trobar una bona notícia als diaris. Tot gira en torn de l´economia, i per tant totes les notícies són per canviar de planeta: puja l´atur una mica més, el president diu que encara no hem tocat fons, els bancs es neguen a donar crèdits, baixa el sou dels empreats públics un 3% , vaga a Panrico, els transports de barcelona en vaga la setmana del telefon-movile, Grècia es desploma, ens baixen dos esgraons la qualificació del dèficit, i toma i toma, i toma. Els alts dirigents demanen als països emergents com Xina, Rússia o Brasil que es posin endavant i treguin cash, per injectar a una economia moribunda. I aquí és on entra Brasil. És veritat que cau simpàtic. Sempre riem, sempre ballem, sempre fem l´amor i dius: !Hòstia anem tu, això és vida!. Platges espectaculars, ties espectaculars, tios espectaculars, amor, cachaza i ball i sol. Fa poc a una ciutat de Brasil una vaga de policies va deixar la ciutat sense seguretat. Resultat més d´una centena de morts, robatoris, por, pillatge. Però tornem- hi que no ha estat res. Les imatges que poso no són d´arxiu. Són d´ara. No els importa els morts: el muerto al hoyo y viva el bollo, que es deia. La vida se´n va ràpidament i no es pot desaprofitar pensen. Potser pensen bé, però no tinc clar si correspon al rictus amb què la vida ha de regir. És una opció, divertida i sana (per alguns recordem-ho, no per tothom ni tant sols a brasil). Ara bé: quina festassa.

Au siau

Bones maneres

Domènec Biosca http://www.educatur.com/blog/ és una persona normal, com tu o com jo. El seu aprenentatge ha estat la seva experiència professional com a conferenciant turístic i coneixedor del món: agafa uns 180 avions l´any. Com diu una persona que conec confirmant una dita popular, conèixer món et fa madur, fa veure les coses amb un altre punt de vista més ric. Aquest home deia coses de sentit comú, que moltes vegades oblidem, encara que estiguem d´acord. Per exemple que la suma dels petits valors fa l´excel.lència o que no tot val, i per tant no es pot estar matxacant les altres persones, o que agafar-se les coses amb humor et fa veure la vida millor, més agradable per tu i també pels demés. Alhora ha destil.lat altres afirmacions encantadores amb què participo plenament, deia: "M´agrada la gent, però em sorpren la força de la cultura del NO, que acaba paralitzant-ho tot, doncs el canvi és molt difícil d´acceptar. La persona que creu en els valors els crea i els contagia". Són magnífiques reflexions. Ens hem tornat porucs, covards, gent negativa que cultivem aquesta cultura del negacionisme. Només acceptem allò nostre, ens costa acceptar que d´altres tinguin altres formes i maneres de pensar i de ser i els considerem de vegades perillosos per un o pel teu entorn. Rebutgem el canvi, perquè ens sentim còmodes amb el conservadurisme del que tenim. Poc risc, que acaba portant a poca innovació, a poca cosa nova, a una mica més del de sempre i així ens passa la vida. Tant de bó les reflexions de gent com en Domènec arribin a més gent i no ens passem de rosca.

Au siau 

Malgrat tot, tirem cap endavant (no sabem a on)

Les notíces amb què t´aixeques són molt similars amb les que te´n vas a la piltra. Economia aplicada. Crisi total amb retrats de famílies i/o sectors socials colpejats per la impossibilitat de mantenir un ritme de vida venut per la mercadotècnica del sistema. Pobresa allà, rebaixes de drets aquí, desgràcies acullà. Finalment malos tiempos para la lírica i per més. Entre magnífiques notícies, continua l´evolució de la ciència cap endavant. És admirable el treball de molts investigadors per la seva tasca, ombrívola, gris, però fonamentl pel ser humà. A l´Institut de Tecnología de Massachusetts estan treballant i molt. Vuit dones amb osteoporosi s´han medicat amb un xip implantat sota la pell que es controla per via inhalàmbrica i que allibera fàrmacs quan es necessari i amb la dosi indicada. Aquesta tecnologia pot ser útil no només per l´administració de medicaments, sinò com a sensor biològic (saber el teu nivell de sucre, p.ex.,), encara que manca temps perquè aquesta tecnologia pugui ser a gran escala. Els assajos es van dur a terme a inicis del 2011 a  Dinamarca al llarg de quatre mesos, tenint un ple de funcionament. Ara falta saber si els devoradors de diners deixaran aquest avenç en l´escala investigadora o intentaran començar a treure els profits de rigor en el control de les persones.

Ja veurem.

Au siau

Que sí, que n´hi han classes socials.

Un equip d´investigadors ha constatat que fa 13.000 anys ja n´hi havien indicis de diferenciació social humana, segons les anàlisi realitzades en un antic assentament de la cultura naufiense al sud de Síria. El poblat és de 12 cabanes i es diu Qarassa 3 i que ha estat investigat al llarg de 2009 i 2010, un treball que documenta el pas del nomadisme al sedentarisme. Juan Jose Ibañez explica que el poble es composa de 12 cabanes i en dues es veu una complexitat superior a la resta, una diferència del rol social que ocupaven i per tant, de l´existència d´autoritat. No se sap de ben cert si l´autoritat era individual o col.lectiva però sí que fa

11.000 anys es donava una complexitat a l´organització. Però aquesta troballa retarda fins als 13.000 anys l´existència de les diferències, quan encara estaven els caçadors recolectors, nòmades en procés de sedentarització. Avui en dia encara n´hi molta gent que discuteix que l´establiment d´unes classes socials com a model organitzatiu de la societat sigui una realitat. Es pensa que es una idea de quatre desgraciats que no tindrien millor cosa a fer. Però com es veu en la notícia és un fet ben documentat i arrelat que explica molt de la història de la humanitat i explica molt de la nostra realitat actual. Que aquest fet porta a un procés de lluita de classes que evoluciona de forma diversa depenent dels condicionants del moment, però que és real, és u fet que no pot ser posat en dubte. Mentre sen´s despista una miqueta per aquí, una miqueta per allà, i així anem caient en la trampeta....

Ala! Au siau