A veure com arriba el 2012

Mas-Colell ha de sortir a demanar perdó als funcionaris per treure-l´s el 20% de la paga de Nadal; el rei de l´estat es veu abocat a presentar els comptes donat el cas del seu gendre que ja veurem on arribarà; la T-10 puja un euro; els sous sembla que patiran una retenció total, sinò tindran tendència a la baixa; diverses vícitimes de la violència de gènere moren de forma continuada aquests dies; un dels ministres sortint sembla que acabarà declarant davant un jutge; el volcà a El Hierro torna a fumejar; els comerços es queixen de manca de crèdit; les hipoteques tornen a un nou rècord negatiu aquest mes; el personal es gastarà menys aquest any per festes; torna Ana obregón a la tve1. ¿podrà ser l´any 2012 realment, l´any que pugui suportar tanta meravella i veure-ho nosaltres com espectadors ja que no podrem fer gaire per ajudar -sembla ser-?

Que déu ens agafi a tots ben confesats.

Au siau

P.D.: això només val pels mortals. Si ets de Grañen i t´ha tocat la grossa, tranqui, t´espera una altra vida.

Descobertes cinc mutacions de la grip aviar

Científics del Centre mèdic Erasmo de Rotterdam han publicat de forma parcial els resultats de la seva investigació sobre grip aviar, censurada als usa per por a que sigui utilitzada per fer armes biològiques. El Consell Assessor per a la Bioseguretat dels eeuu va recomnar a la revista science que no publiqués la metodologia que van emprear els viròlegs holandesos pequè pot arribar a mans de gent perillosa que podria fabricar un arma biològica. La investigació ha estat dirigida pel viròleg holandès Ron Fouchier i la investigació ha descobert cinc mutacions genètiques que el virus H5N1 pot suposar per al contagi entre les persones, amb alts riscos per a la salut pública. L´objectiu de l´estudi era primerament aconseguir la informació necessària per a evitar una possible pandèmia originada per aquesta variant de la grip que abans només es contagiava entre aus o dels animals a persones. Els resultats de la investigació són un arma difícil ja que per un cantó senten la base per elaborar medicaments i vacunes contra el virus però per l´altre aporta la informació necessària per crear un virus letal.

Com veieu, el món es posarà una mica pitjor. Potser molt pitjor.

Au siau

Ara ve Nadal...i continuem igual.

La crisi econòmica ha suposat un increment en el món de joves, nens i adolescents que fan treballs molt perillosos en sectors com la construcció, la minera, el tèxtil, la indústria o l´agricultura perquè són una mà d´obra silenciosa, silenciada i barata. Així ho deia el director de l´Oficina de l´Organització Internacional del Treball (OIT) a l´estat, Joaquín Nieto. A l´actualitat n´hi han 215 milions de nens que no poden sortir del treball i l´explotació infantil, y d´ells 115 milions treballen en pitjors formes de treball infantil, exposant-se a contaminants químics, baixant a la terra, a les mines, en jornades interminables a la construcció, a la prostitució, en postures forçades que deformen els seus cossos o drogats per poder suportar les jornades de treball. Recordem-nos d´ells una mica també aquests dies.

Er zeñorito

Curiós aquest cayetano. Personalment m´és difícil entendre com la gent es sorpren. Resulta que després del seu posat a un programa de televisió en què va deixar patent que aquest home està per sobre del bé, del mal i del món, i on va també evidenciar que la seva casta és plenament desconeixedora de la realitat, ara després de la tempesta, arriba la calma. Resulta que er zeñorito es va posar al programa de televisió a dir la seva veritat en relació al per a andalucía consideant que a altres llocs de l´estat hi ha una actitiud diferent en relació a la feina. No li manca certa raó, però sorpren (sembla ser) que ho digui ell, que no li coneixem gaire feina ni remunerada ni no remunerada. Això sí, monta a cavall a concursos elitistes. Algú s´ha posat les mans al cap i ha determinat un cert penediment públic: rebre EN SU CORTIJO, a uns pobres desgraciats en representació d´uns altres, amb les seves pancartetes i tot, fer una reunió en què el xaval ha reconegut públicament que potser no tenia tota la informació, que ara sí sap on va el per, jo no queria, i aquestes parides. Realment el país està fatal. És un espectacle el de tots plegats digne d´algun sainete típic dels nostres. Una pena!

Au siau

El Barça és més que un club

Intento no fer gaire referències al món de l´esport, ni al futbol ni al Barça. No perquè no m´agradin, sinò perquè crec que en general s´ha anat perdent el valor de l´esport com a part important de la formació de la persona i molt llunyà de l´esperit olímpic (d´Olimpia, Grècia) conegut del món grec. Malgrat tot he de dir que fins i tot per a tots aquells que no els agrada el futbol, no queda més remei que reconèixer la gran tasca que està duent a terme Guardiola i els seus. És veritat que el Barça té quelcom d´especial; també ho era abans i no teníem la sensació d´aquesta màgia que transmet ara l´equip. I això és una realitat actual, del pep. Ha guanyat aquest cap de setmana el Campionat del món de clubs i el que vulgui veure un títol menor en el torneig o és per rancúnica, perquè no entén o per ignorant. De moment, s´ha d´estar allà. Dit això, és el tretzé títol sobre setze aconseguit. Tot un cant a l´excel.lència. Però el millor és que ho ha fet fent que els seus es sentin orgullosos, fent que se sentin units en un projecte, que vegin en els jugadors, la seva extensió. Això és molt difícil de fer. Ho ha fet també sent fidels a uns valors, a uns principis, que a més ha anat transmetent i encomanant a tots aquells que estan o han estat al club (bé, tots menys el pirat de l´ibra) i ho ha fet amb valors que formen part de l´ideari d´un bonhomme: humilitat, esforç, treball, orgull, emoció, sentiments, ganes de millorar. És una passada el que fan. ¡Per molts anys i moltes felicitats!

Au siau

Qué hay de lo mío

Al llarg d´aquests díes hem estat veient un altre cop les misèries dels polítics. El govern sortint jugant al ratolí i al gat amb el govern català per si et faig arribar o no els 789 milions que, en qualsevol cas, hauran de lliurar un moment o un altre. Ara el Ministeri de Cultura paralitza l´últim retorn de papers de Salamanca a Catalunya. És indiferent la justificació, què més dóna!. Els fets són fets. Lluny del lamentable llenguatge que en general s´emprea per intentar justificar allò que és plenament injustificable (siguin aquestes o d´altres matèries), ha de ser acceptat que qui detenta el poder, juga amb qui no el té com una titella, allunyats de la veritat, allunyats de parlar clar i català i de posicions coherents. Depèn el que es juguin així faran, sense importar-los gaire el què diran. Pur tacticisme que els empobreix com a persones i com a professionals. Això sí: al ciutadà, que el bombin. El ciutadà (l´home del carrer que diria Pi de la Serra) no juga aquesta partida. Què més dóna si és just o no això o allò altre!. No se com volen doncs que la societat i els ciutadans no es vagin allunyant cada vegada més d´una política llunyana de la realitat i de la veritat. Porca miseria!

Au siau

Reptes humans

El 14 de desembre de 1911, Roald Amundsen, explorador noruec llegendari, va arribar al Pol Sud. S´acabava una lluita brutal contra el temps i contra Robert Scott, l´explorador anglès que competia amb ell per arribar el primer al centre antàrtic. Cent anys després d´una gesta sobrehumana, 30 expedicions avancen a l´Antàrtida coincidint amb aquesta data. Albert Bosch, de l´expedició catalana, http://www.albertbosch.info/  afronta el repte cada dia a les 6 del matí amb una mitjana diària de 28 quilòmetres. Li queden després de 28 jornades uns 600 qm. per arribar. Com deien els companys de l´expedició basca intentar mantenir l´entusiasme és clau, la força mental un altre cop, clau. El paisatge és colpidor, però pesat, amb un fred extrem i un terreny difícil. Arriben als 45 graus sota zero. El terreny cal guanyar-lo metre a metre, caminant jornades de nou hores i mitja. Els homes, sempre cercant reptes. Com sempre dic, el més gran repte, ser persona, ens quedarà per altre moment. Mentre, donarem suport als expedicionaris. Els que hem fet una mica de caminada, ja sabem què és estar al camí.

Au siau