Intento no fer gaire referències al món de l´esport, ni al futbol ni al Barça. No perquè no m´agradin, sinò perquè crec que en general s´ha anat perdent el valor de l´esport com a part important de la formació de la persona i molt llunyà de l´esperit olímpic (d´Olimpia, Grècia) conegut del món grec. Malgrat tot he de dir que fins i tot per a tots aquells que no els agrada el futbol, no queda més remei que reconèixer la gran tasca que està duent a terme Guardiola i els seus. És veritat que el Barça té quelcom d´especial; també ho era abans i no teníem la sensació d´aquesta màgia que transmet ara l´equip. I això és una realitat actual, del pep. Ha guanyat aquest cap de setmana el Campionat del món de clubs i el que vulgui veure un títol menor en el torneig o és per rancúnica, perquè no entén o per ignorant. De moment, s´ha d´estar allà. Dit això, és el tretzé títol sobre setze aconseguit. Tot un cant a l´excel.lència. Però el millor és que ho ha fet fent que els seus es sentin orgullosos, fent que se sentin units en un projecte, que vegin en els jugadors, la seva extensió. Això és molt difícil de fer. Ho ha fet també sent fidels a uns valors, a uns principis, que a més ha anat transmetent i encomanant a tots aquells que estan o han estat al club (bé, tots menys el pirat de l´ibra) i ho ha fet amb valors que formen part de l´ideari d´un bonhomme: humilitat, esforç, treball, orgull, emoció, sentiments, ganes de millorar. És una passada el que fan. ¡Per molts anys i moltes felicitats!
Au siau
No hay comentarios:
Publicar un comentario