Veritats i bellesa

Avui parlava Rafael Matesanz, Director de la Organització Nacional de Transplantaments.

 www.reto2030.eu/export/.../RAFAEL_MATESANZ_ES   Comentava que aquest país està al capdamunt en el tema dels transplantaments per davant d´altres països dels considerats desenvolupats i per soposat que els gran eeuu. ¿Per què? "Precisamente esa organización eficaz. Donas un órgano porque sabes que el sistema funciona y es justo, y que rico o pobre tendrás idénticas posibilidades de obtener un órgano –tú o los tuyos– cuando lo necesites." Més endavant i parlant de les retallades diu una d´aquelles veritatats tan agradables de sentir: "¿No podrían los políticos recortar más en otras partidas? ¿De verdad necesitamos todos sus coches oficiales; asesores; todas esas embajadas y viajes y gastos suntuarios y de representación?". Sempre algú l´encerta per impossible resposta.

La bellesa avui la posa La imatge del dia. És un nou gadget que poso al blog per remarcar quina és aquell succés del dia que té més impacte, més importància, lluny de la barbàrie rutinària, gris, mesquina de vegades. Ni més ni menys avui la sonda Messenger www.neoteo.com/la-sonda-messenger-ya-orbita-mercurio   que està orbitant al voltant del planeta Mercuri  www.xtec.es/~rmolins1/solar/es/mercuri.htm  ens envia una foto d´aquest planeta: encara no puc entendre que poguem fer coses tan increïbles i després despreciem tant la vida.

Fa díes que no ens parlem

Bona nit a tothom. Fa díes que no ens veiem efectivament. Estic posant una mica més l´esforç en l´altre blog que sabeu que tinc: el del caminitodesantiago. ¿Per? Doncs estem a punt de marxa. Aquesta setmana que entra la començarem a casa, però l´acabarem ja a Sarria www.arteguias.com/lugo/sarrialugo.htm . El dissabte 16 fem via cap allà. La veritat tinc ganes. Quan t´has esforçat en un projecte, sempre vols que surti bé. Hem de tenir present l´element humà, sempre anàrquic, sempre impredictible. A més, en la mesura que s´apropa el moment cadascú intenta aportar i això ho fa enriquidor però alhora feixuc doncs has de cercar l´equilibri. Ho passarem molt bé, segur. Són aventures noves on toca també posar la llavor perquè surti bé i també gaurdir-ne del mateix.

Avui hem estat fent una passejada amb els companys de viatge al Parc Natural del Garraf,

www.diba.cat/parcs/garraf/garraf.htm intentant anar provant les nostres forces. Ha estat molt bé. Bon camí, dia de calda i pols. Intentaré mantenir la informació també en el blog, malgrat que al llarg d´aquests díes estaré més al blog del caminito. http://fede-caminodesantiago.blogspot.com/

Au siau

Fotos, paraules, mentides

Avui al diari amb motiu de la visita de Carlos i camila d´Anglaterra sortia una curiosa fotografia.  Com no saben com distreure´s van de passejada, d´acte en acte, etc. ; un d´aquests actes era el que mostrava la fotografia. Era al centre tecnològic de Repsol. A la foto, uns senyors de negre, príncps i poderosos amb els citats i la ministra, tots mirant un artefacte i sentint les explicacions d´un investigador amb bata blanca que se deuria sentir un tant angoixat. ¡Quanta mentida! ¡Quants calers perduts de gent que no té cap interès per la ciència, el científic ni la investigació! Si de cas per ells mateixos i les seves grans i buides vides. Això, que és patèticament real, m´ha recordat que d´aquí a molt poc començarà el gran circ de les eleccions, ¡Passin, passin, senyors, senyores!; ¡ jo els prometo...!, i així un radera l´altre. I nosaltres, amb la cobardia, amb la minsa i petita memòria que no ens vol recordar que només volen una cosa de nosaltres i després..., que et bombin. Infeliços.

Ni desafecció, ni descrèdits.

Fotos, paraules, mentides.

Au siau

Viure esperant, és un error

És fantàstica la frescura del jove. Ens recorda als que ja no ho som tant, que el desvergonyiment és emprenedor, és actiu, és viu, és encoratjador quan és positiu. Llegeixo poc les columnes del diari. No m´aporten gaire ni els columnistes ni els crítics. Però de tant en tant em miro les ressenyes d´alguns dels personatges que entrevisten. M´he fixat en un jove d´Olesa de Montserrat que es diu Pau García-Milà Pujol, jove emprenedor de 23 anys que ha ideat, creat i està comercialitzant un sistema operatiu informàtic des de la web. A la seva entrevista m´han agradat, entre d´altres dos "sentències":

"Aprecio el fracaso y rechazo el posponer: entiendo que fracasar diez veces es aprender qué diez cosas no debo repetir". I la segona, diu així: "Haré esto, haré aquello, pero después de los estudios, de la hipoteca, de los hijos, cuando me jubile. ¡Hazlo ya, que esta tarde puede atropellarte un camión. Vivimos esperando: es un error".

És fresc, cert, tangible, total i real. Tant de bó tothom el prengui en consideració.

Haiku d´honor pel japó:
"las religiones
no salvan / son apenas
un contratiempo"

Au siau

Què n´és de bonica la creació

Avui he tingut un dia tal com d´altres.  Quan no treballes en una tasca creativa, moltes vegades tens la sensació d´una repetició dels timings, de les sensacions, de les tasques fetes díes enrera.  Sembla el film  de "El dia de la marmota" www.filmaffinity.com/es/film245798.html   on el protagonista cau en un cicle temporal i cada dia és el mateix. Adverteixo per qui pugui pensar-ho que no he tingut cap mal dia; només que és absurd com moltes persones perden la vida en un estrès total sense adonar-se que passen per la vida sense aportar res i sense gaudir d´ella. Només estan, tensió i nervis és el seu aire, ordenar ximpleries i creure´s algú, una forma de vida. Una forma de vida que no els porta enlloc.

Aquestes reflexions no m´haurien vingut així si no hagués estat pel Boss . Ja havia arribat a casa i estava sentint un disc de Bruce Springsteen www.lastfm.es/music/Bruce+Springsteen , The River, mentre treballava en el naixement del pessebre. Tocava canviar de disc (és doble) i la primera cançó de la cara C és "Point Blank". Sentiu-la. Jo ja la coneixia i tal com ha començat he hagut d´aturar-me, pujar el volum, tancar els ulls i obrir els sentits. És pura creació. Quan s´ha acabat i he retornat a l´activitat no m´he pogut estar de pensar en com passem per la vida, a tota velocitat i sense viure-la, sense gaudir-la, sense crear. Què bonic és crear per qui ho fa. Aquests sí que es mereixen els nostres honors sigui en el camp o faceta que sigui. Bastant més que els homes negres de matrix o els Napoleons de torn.

........, Point Blank.

Au siau

Díes esportius, díes de pluja

Aquest cap de setmana ha estat fonamentalment esportiu. D´espectador, dic. I sobretot, molt matiner. Dissabte 7 del matí, cap amunt. Toca partit de futbol a Gràcia  www.barcelona-tourist-guide.com/.../barrio/gracia-barrio.html . L´arbitre no es presenta i es decideix fer un partit dels anomenats de "pachanga". Un desastre. Nens i pares en un espectacle difícil d´empassar a quarts de nou i deu del matí. Per molt que estiguéssim a Gràcia, fiu-fiu. Diumenge, 6,30 del matí. Sí, ho he dit bé, 6,30, perquè a les 8,15 havíem de ser a Sant Cugat www.santcugat.cat/ a jugar partit de bàsquet. Dia de pluja i peus remullats. Nova derrota davant un adversari inferior. Dos encaixades i cap a casa.

Sincerament no seré jo qui parli de les excelències de la disciplina en l´esport. Però sí coincidirem en què als nens i nenes d´avui en dia se´ls dóna un esport d´entreteniment. Més que aprendre els valors de estar ben preparats, d´una bona formació, del patiment i de l´esforç, de la disciplina esportiva de conjunt, es fa un esport de passar l´estona. Sobresurt aquell que ho faria igual de bé en qualsevol cas per les seves condicions. Peró s´esmuny la possibilitat d´aprofitar l´esport com una eina de valors i de formació. No sigui que ens cansem molt. Són formes de veure un aspecte de la vida.  És el que toca avui.

Haiku d´avui per Japó, haiku d´avui per vosaltres:

"las religiones
no salvan /son apenas
un contratiempo"

Au siau

Campions

L´altre dia estava llegint un article d´Edurne Pasabán www.edurnepasaban.com/. ha tret un llibre "Catorce veces ocho mil" que són les seves memòries. Aquesta dona ha estat la primera en arribar a fer els 14 vuit-mils del planeta. Em va captivar l´atenció una frase molt directa que deia a la ressenya: "No me interesa la política". En general es diuen frases amb aquesta contundència fora de les llums i taquígrafs dels mitjans. Ella no. Se la veu decidida, però molt sensible alhora. De fet reconeixia que havia volgut treure´s la vida en diverses ocasions. Era una entrevista molt sincera, molt humana. Treia tota la sinceritat i humilitat en les seves paraules. Van demarar-li un consell i aquest era molt assenyat, molt interessant (ho reprodueixo): "Sólo hay un consejo: cree en ti. ¡Nadie puede hacer nada por ti! Sólo tú."

Com sabeu segueixo i seguiré honorant al poble de Japó www.ajapon.com/ que aquí teniu el haiku d´avui:,així

"No sigas las huellas de los antiguos
busca lo que ellos buscaron.

(Matsuo Bashoo)