Keep Calm and Speak Catalan

Zarrapastroso

"Zarrapastroso". Aquest és el terme amb què el director de l´Institut Cervantes, Víctor García de la Copncha, va qualificar el castellà que avui en dia es parla. Recorda Victor García que al segle XIX es va posar de moda parlar malament i l´Institut LLiure d´Ensenyament es va posar a fer una campanya per parlar amb correcció. L´Institut Cervantes, ha presentat el llibre "El libro del español correcto" i recorda que una de les primeres mesures que s´ha de prendre és canviar el llenguatge. Afegeix una idea molt enriquidora: "Somos lengua, un Estado es lengua, de ahí que la cultura no sea un adorno, si no algo que nos constituye y nos hace". Interessant reflexió.

És clar que avui en dia hem perdut tot l´enriquidor llenguatge de les paraules. Ja no es tracta d´arribar als temps de Quededo y Góngora, però no estaria de més apropar-nos. Potser si preguntem al carrer ens diran que són nous jugadors del Betis. Només sentint la televisió, només veient com parlen els grans conversadors i discutidors mediàtics, ens adonem que serà una feina feixuga. Si a més veiem quina mena d´educació es fa des de l´escoles, més val que posin una espelma a qualsevol sant si volen tenir èxit en aquest objectiu. Però senyors: és el preu a pagar per desterrar la cultura!!. Seguiu, seguiu apostant per la ignorància! L´art i la cultura a la tv? A la 2 de tv espanyola a mitjanit! ¿Teatre o cultura? 21% d´IVA!!. Poesia? Pa que sirve! A l´escola? Premiem la redacció fàcil!. Biblioteques? Per pilotes! Llegir? No apostem, ja llegeixo revistes del cor! Ja ho deia el Fernán-Gómez: ¡A la mierda!

Au siau

Intentem no deixar de ser humans

L´altre dia vaig estar veient la pel.lícula "300". Una de les primeres imatges d´aquest film -que intenta apropar-se a la seva manera a la Batalla de les Termòpiles i al mode de vida d´Esparta- és l´esguard del nounat Leónidas davant una barranquera on es diu llençaven els espartans als nounats que no eren sans o havien nascut amb problemes. Al llarg de la història han estat molts els patiments que han hagut de passar aquelles persones que per qüestions físiques o psíquiques, eren diferents. Sel´s ha maltractat i molt. Avui en dia la seva vida continua essent igual de dura i en molts països continuen patint la duresa d´una societat que els menysté i els mensprea. Ahir dilluns es va celebrar el Dia Internacional de la Discapacitat i en lloc de convertir-se en un dia festiu, va ser un nou crit de desesperació i ràbia per totes les retallades que cauen de tot arreu en un col.lectiu com el seu desprotegit i necessitat de suport permanent. L´OMS estima que arreu del món n´hi ha més de 1.000 milions de persones amb algun tipus de discapacitat, amb greus problemes per poder accedir en condicions d´igualdat a la sanitat, l´educació o la feina. El nombre de discapacitats a més, es va incrementant de forma progressiva davant l´envelliment de la població i de l´augment de malalties cròniques. A més les retallades estan fent que tot el personal i voluntariat que els fa costat i els ajuda en el dia a dia no poguin continuar oferint la seva tasca amb el risc que suposa per ells. Faríem bé a recordar que potser tots els que estem sans podem ser per qualsevol causa un discapacitat més. ¿Ens agradaria la seva situació?. Jo, per si de cas, ja he vist el meu futur arribat el cas a 300.

Au siau

El Curiostity segueix aportant dades

Bé. Finalment va arribar el 3 de desembre (felicitats per tots els Xavis) dia en què ens havien d´anunciar les troballes del Curiosity. No és un gran titular del tipus ´"n´hi ha vida a Mart", "trobats uns calçotets al planeta vermell",etc. Però és que té molta tela això. El Curiosity ja té preparades les anàlisi del sól marcià mercès al seu instrumental. O sia, que el rover, a més d´haver fet uns quants km pel mar estelar, d´haver arribat a una planeta com Mart i amb la seva tona de pes haver baixat fins a la seva superfície, té nassos per fer i lliurar per ones, les anàlisi de les mostres dels diferentes sóls que ha pogut estudiar. És impressionant. De moment les mostres revelen una química complexa, amb aigua, sofre i clor, malgrat que encara no ha trobat material orgànic, o sigui carboni. La notícia ´l´hem coneguda a la celebració del Congrès de tardor de l´American Geophysical Union (AGU) a San Francisco. Qui estigui decepcionat per la notícia que se´n vagi a pastar!

Visca l´aventura espacial! A veure si troben un planeta per fugir d´aquest. Ja ho contarem des d´on sigui!

Au siau

Aigua a Mercuri

Aquests dies enrera una gran notícia pels amants de l´astronomia i les informacions relacionades amb l´univers, ha estat portada a molts dels mitjans especialitzats: la NASA ha confirmat evidències de la presència de gel i material orgànic congelat als cràters del pol nord del planeta Mercuri, el planeta més proper al Sol. Els científics creuen que el material va ser dipositat al planeta fa milions d´anys per estels o asteroids que van col.lisionar amb Mercuri. Les evidències han estat trobades per la sonda Messenger que transmet rajos làser i recopila dades sobre la composició de la superfície. Els científics no creuen que al planeta n´hi hagi vida o hagi pogut ser habitada en el passat, però la troballa en un planeta tan proper al Sol pot ajudar a compendre com la vida es va originar a la Terra i com podria evolucionar en planetes externs al nostre sistema solar. El descobrimen és sorprenent ja que Mercuri en ser el planeta més propera al Sol té unes temperatures d´uns 400 graus; l´explicació de la troballa té a veure amb què s´han trobat als pols que el planeta té de forma permanent a l´ombra. Recordem a més que demà dia 3 de desembre és el dia que els responsables de la investigació del Curiosity a Mart, ens donaran una notícia que sembla tenir a tota la comunitat científica a l´espera, ja que pot suposar un replantejament d´algunes de les teories fins ara presents. Ho esperem amb ganes, ja que l´aventura de l´univers desperta els nostres somnis i interès per saber i poder algun dia contestar a algunes de les preguntes que més ens fascinen sobre l´evolució del nostre món, del nostre entorn i de l´espècie humana al sí de l´univers. Demà doncs, la resposta.

Aprofito aquesta entrada per donar les meves més grans felicitacions i el meu gran respecte pel Toni Duart i per l´Alessia Bartolino, Ale. Aquesta parella amants del nòrdic walking i de l´esport en general, porten molt de temps ajudant a descobrir l´esport, la natura i el nòrdic a tots aquells que vulguin. http://nordicwalking-calafell.blogspot.com.es/ . Esportistes i grans competidors, acaben de tornar de la seva última gesta: participar al Ironman Cozumel 2012, un triatlón de resistència celebrat a Cozumel, Mèxic amb uns 3.000 competidors que s´han enfrontat amb 3,8 km de natació, 180 km de bicicleta i una marató de 42,2 km per finalitzar: ahí queda eso!!. Doncs en Toni i l´Ale han acabat amb menys de 12,30 hores. Im-pressionants! Moltes felicitats parella!. Ja ens ho contareu i benvinguts!

Au siau

L´hora de Raimon

Raimon, com tants i tants cantautors, no deixa indiferent. És ben veritat que n´hi ha molta gent que no només se l´estima, sinò que l´idolatra per allò que ha significat al terreny de la cultura, de les arts i en aspectes socials, en un temps de canvi i de lluita. També és veritat que com a cantautor, produeix el rebuig de qui entén la música com un altre concepte. Sigui com sigui, crec que això sí Raimon és dels autors que aplega un valor: el treball. És un pencaire i un treballador esforçat que porta des de fa molts anys als escenaris la cançó, el sentiment, valors, la seva llengua i la cultura de tants i tants poetes i autors, molt de treball... Fan malament aquells qui pensin que només té una o dues cançons. Aquests dies els carrers recollien un aconteixement a Barcelona en el seu honor: la commemoració dels 50 anniversari del seu debut a Barcelona. I ahir, el públic que el va voler acompanyar al Teatre del Liceu, va assistir a un gran recital: dues hores de concert, amb cançons que va cantar aquell desembre del 62 i temes més recents. Raimon va recordar el concert el primer recital a Barcelona i les cançons que va interpretar. El repertori d'ahir fou antològic, lògic tenint present el gran recorregut d´aquest artista incansable (l´any passat, amb 71 anys, va presentar el seu últim treball, Rellotge d´emocions). M´agrada el seu esperit tranquil, la seguretat i fermesa amb què defensa els seus principis, i aquestes ganes de treballar i treballar per fer-nos arribar cultura i cultura. Estaria bé que féssiu un volt per la seva obra. Bon xicot el de Xàtiva!

Au siau

On està el límit?

Una parella de 80 anys s´ha tret la vida perquè no volia ser una càrrega per als seus fills. L´home ha disparat un tret a la seva dona i després s´ha tret la vida. Els fets han passat a Pinos Puente, localitat de Granada. Segons la Guàrdia Civil personats al lloc dels fets, han trobat una nota en què deia que estaven farts de ser una càrrega per als seus fills.

En llegir la notícia m´he quedat KO. Aquestes coses sí són per reflexionar, sí són importants.

Ni puc, ni vull afegir res més: la notícia ho pot tot.

Au siau