Barcelona, capital de la poesia

Barcelona entre el 8 i el 17 de maig serà la capital europea de la poesia, ja que es celebra unn festival en què participen escriptors com Saul Williams, Mark Strand, Sánchez Robayna, Stefano Benni, Pere Gimferrer o Narcís Comadira. El festival  Pere Gimferrer o Narcís Comadira. Els directors del festival Barcelona Poesia 2012,  http://www.bcn.cat/barcelonapoesia/2012/  han presentat la programació amb més de quaranta propostes d´entrada lliure en llocs com la Fundació Miró, l´Ateneu o La Pedrera. El festival intenta està obert a tot tipus de públic i amb una programació vinculada amb les arts. El festival serà inaugurat el dia 8 al Palau de la Música per Manuel Forcano, Carles Rabassa, Andrés Sánchez Robayna, Mónica Valenciano, Brigitte Oleschinski, Hélène Cixous, Mark Strand, Caroline Bergvall i Urayoán Noel. Deia el gran Gabriel Celaya que "La poesia es un arma cargada de futuro", i és ben bé una eina, una màquina de sentiments que arriba i arriba ben endins. No són temps de les lletres ni dels sentiments, segons els nostres polítics i també, no ho neguem, segons nosaltres mateixos, ja que els humans dediquem avui en dia poc temps a la poesia i al poeta. Però tal com ens deia també Gustavo Adolfo Becquer, "No digáis que, agotado su tesoro, de asuntos falta, enmudeció la lira: podrá no haber poetas pero siempre habrá poesía".

Au siau

La vida sempre s´obre pas

Un grup d´investigadors de la Universitat d´Oslo ha descobert un organisme unicel.lular impossib le que es pot classificar dins de cap de les branques de la vida animal, vegetal, fong, bactèria o algues.La criatura, batejada amb el nom de Collodictyon, té el seu origen fa mil milions d´anys i viu als fangs de Noruega. Consta de quatre flagels i fa una mida de 30 a 50 micròmetres d´allargada. Els científics creuen que el descobriment pot donar llum sobre l´aspece de la vida a la terra fa centenars de milions d´anys.

El Collodictyon viu al fang del petit llac As a 30 kilòmetres al sud d´Oslo. S´alimenta d´algues i només es pot veure al microscopi. Igual que plantes, fongs i animals, són membres de la família eucariota que es distingeix per tenir el material hereditari dins una doble membrana, l´envoltori nuclear. Els investigadors destaquen que té tendència al canivalisme. Menys mal que continuem confiant en altres llocs del món  a invertir i donar suport als investigadors, amb qui descobrirem qui som, què som, i a entendre millor el nostre futur. És penòs que en altres paîsos, com el nostre, no es potenciï més la investigació de tot tipus; seríem millor persones i entendríem una mica més què fem aquí.

Au siau

Caminada Granollers-Montserrat 2012

De Vídeos

Caminada Granollers-Montserrat

Fa uns dies, vàrem decidir en Fer, Chuqui, Jose Mª i jo mateix, apuntar-nos a la IXª Caminada Granollers-Montserrat, una magnífica passejada de 55 km entre ambdues poblacions. Finalment en Jose no va poder acompanyar-nos però va estar amb nosaltres mentre fèiem el trajecte. No teníem molt clar tots si arribaríem, però ens guanya poca gent en ganes. Així que a les 5,30 hores de la matinada estàvem creuant la Plaça porxada de Granollers. A les 6,20 hores sortíem de la població seguint un camí que ens portaria a Lliça de Munt, Sentmenat, Palau de Plegamans, riera de Caldes, Castellar del Vallès, St. Feliu del Racó, agafem cap a La Mola, vorejant la carena del Parc de St. Llo

renç de Munt, Matadepera, collet del Queixal , l´Obac, la gran Vacarisses, Monistrol de Montserrat...i després de 51 km., a enfilar la pujada a Montserrat. Chuqui es va quedar pel camí (a Vacarisses, és a dir 44 km!! als seus peus), i al final Fer i jo vàrem iniciar la pujada que vam acabar a les 18'33 hores, és a dir: vàrem fer els 55 km en 12 hores 13 minuts. Impressionat caminada de la que encara ens estem recuperant. A la propera entrada deixo una presentació amb totes les imatges.

Au siau i felicitats als participants, al cel per acompanyar-nos el clima, a l´organització per les 6 taules que al llarg del camí ens va donar de menjar frruita, menjar i beguda, a la xicota que feia maraton per alegrar-nos, a la Verge de Montserrat per estar allà dalt donant il.lusió i a la resta de participants per arribar.

"La verdad está ahí fuera"

El vicepresident de l´Acadèmia de Ciències de Rússia, Anatoli Grigóriev, va indicar que els microorganismes que s´han trobat a l´estació espaial internacional  posen en perill la plataforma orbital. Comenta que aquest fet ja el va viure a l´estació Mir y que ara la veu a la EEI; suposa l´acció de la microflora a l´estructura de la plataforma en una conferència científica que se celebra a Moscú. Va explicar que els microbis fan malbé el metall, els polímers i poden ser causa de desperfectes i de perill de seguretat.  El científic va indicar que els experiments d´exposició dels organismes a l´exterior mostren la seva vivacitat ja que suporten les temperatures de l´exterior de l´espai i un llarg camí i durada de mesos i anys.  Dit això, és el començament dels aliens, del temor i la por, d´allò misteriòs, de noves investigacions per veure com conviurem amb els extraterrestres, de noves mascotes a casa, d´un partit interestelar Barça-Microbis C.F., de noves mutacions, de malalties amb caldo gallina microblanca,etc.. Ja veureu, ja!

Au siau

Homenatge als peregrins 2012

Demà us explicaré la meva sensació del Camí de Santiago 2012; avui us deixo amb el meu homenatge als herois.

Au siau

Depressió, Gin-tonic i Barça

Avui torno. Ja sóc aquí!!!. Volia començar parlant d´allò que m´ha portat a aquest petit parèntesi: la meva aventura al Camí de Sant Jaume 2012. Però les notícies a la redacció apreten, així que més aviat en parlaré demà. El primer de tot un petó molt fort per Conchita (my love) que ho necessita i el mereix (força!). El segon ens porta al títol de l´entrada: depressió. El nostre Barça ha perdut. Teníem fe, teníem ganes, teníem necessitat després la derrota davant el madriz. Però un altre equip ha estat millor. Hem fet un taqui-gol, sí. Però el Chelsea ha resistit, ha marcat i s´ha endut el partit. Lloem al just guanyador. No hem pogut i punt. Rera la tristor, la depressió ha de ser d´un minut. No més. El nostre és un club diferent. Hem de sentir orgull dels nostres. Som quelcom més que un club de futbol, i s´ha d´estar darrera quan les coses no venen  fines. Però a més ens ha donat moltes alegries, desconegudes per la majoria. Sortirem endavant com tantes vegades, i cal reforçar el compromís en uns valors, en uns principis, en una forma de jugar, en una cantera i uns sentiments. Viva el beti manquepierda, Visca el Barça guanyi o perdi. És just reconéixer la derrota i alçar-nos demà orgullosos de ser del Barça. I prou. Per celebrar-ho, res millor que un gin-tonic: bombay, tònica schweppes, dos glaçons, pell de llimona i només un volt remenant amb cullera llarga en got tipus balon.

Au siau