Superació

De vegades el dia a dia ens porta històries de superació, d´humanitat, de comportament i actitud que ens recorden que l´home pot ser capaç de fer coses meravelloses si així s´ho proposa. Carmina Ferré és una dona de 40 anys. Des del 17 anys la Carmina va quedar paraplègica  per culpa d´un accident de moto. En ple centre de Tarragona i amb les limitacions normals d´aquesta malaltia va decidir ser mare. I l´1 de febrer va donar a llum el seu fill Esteve. Amb molta força i energia ha superat la paraplegia, i la Carmina canvia, banya l´Esteve, el dorm al bressol  i el passeja pel carrer agafat amb una motxilla. La ràbia amb la que va afrontar la seva malaltia és la mateixa energia amb la que afronta aquesta aventura de la maternitat, una heroïcitat que li ha valgut premi especial de la fundació ONCE. En un temps en què es porta tan poc la cultura dels valors, la cultura de l´esforç, de lluitar pel que vols, és una joia veure l´exemple d´aquesta noia. Moltes felicitats... i a ver si cunde! 

Au siau

Castellers

Fa dies volia retre un petit homenatge als Castellers de Vilafranca. El dia 1 de novembre van viure la seva diada castellera. I allà, a casa seva, a la Diada castellera de Tots Sants a Vilafranca del Penedès, van aconseguir una fita històrica per la gent que estima aquesta part de la cultura: van aconseguir carregar un pilar de tres de deu amb folre i manilles, castell que està considerat un castell extra per ser un dels de més gran dificultat. Amb una gran ovació i celebració d´una plaça plena de gom a gom, ha estat la primera colla que aconsegueix un castell d´aquestes característiques aquest any. Jo no sóc gaire folklorista, més aviat el contrari, però he de reconèixer que el món casteller m´atreu. Considero realment una petita heroïcitat la voluntat i l´esforç del grup per pujar i donar forma a una construcció humana d´aquesta alçada, la solidaritat del grup des de la gent que fa la base fins l´anxeneta, i la preparació física i mental que això comporta. La construcció d´un pilar de tres de deu és un moment excepcional i vull des d´aquí felicitar-los perquè la complexitat i esforç del castell, així ho mereix. Aprofito també per animar a la resta de colles, ja que és molt estar on estan en els temps que corren i totes tenen aquest element de sana competitivitat que fa cada temporada donar un petit salt cap amunt. Força i ànims.

Oxígen de Pirates

El Partit Pirata va aconseguir a les últimes eleccions de setembre passat un 9% dels vots a Berlín. Fruit d´això setze dels integrants d´aquesta formació formen part del grup parlamentari de l´Assamblea de Berlín. Van amb moltes menys pretensions de les que la gent pot creure i aportaran segur una bona dosi d´aire fresc. Fabio Reinhardt, vicepresident del grup dels pirates berlinesos ha estat comentant la seva visió del món actual, concloent que s´intenta separar els diferents grups socials i enfrontar-los entre sí. Confirma i positiva allò que moltes persones ja pensen: falten institucions transparents. Aquesta formació era vista com una broma, però la intenció de vot de l´electorat alemany la fa caminar cap al 10 %, cosa que significa una bona capacitat per influenciar el tipus de política i de valors cap on camini la societat, i per tant ja sel´s miren de forma més seriosa. Tot el que sigui alternatiu, tot el que sigui nou, tot el que sigui canvi, sempre ha d´aportar oxígen a uns discursos antics, reconeguts, poc transparents i immovilistes. Esperem que cali. Esperem que aquesta probable frescor pugui donar un aire nou, idees noves i fresques. Estem necessitats d´elles i de gent que seriosament agafi aquesta responsabilitat.

Au siau

Missió a Mart

La "no missió" a Mart s´ha acabat. La missió Mars 500 de l´ESA (Agència Espacial Europea) ha arribat aquest divendres a la seva finalització després de 520 dies d´aïllament amb la porta de l´habitacle que feia de nau i on han estat gairabé dos anys tancats (des de juny de l´any 2010). Un per un han sortit tots els tripulants, essent el primer el comandant Alexey Sitev. Aquesta prova era necessària ja que han estat un temps similar al que els costarà arribar al planeta vermell i entre d´altres proves havia de veure´s la ressistència al gran perill: LA CONVIVENCIA!, entre d´altres experiments. L´ESA ha explicat que els astronautes d´una missió real tindran que enfrontar-se a nous reptes psicològics ja que estaran en alerta constant i en cas d´emergència no podran sortir per la porta i anar-se´n. Vista des de Mart, la Terra serà un estel més entre d´altres i pot crear un fort sentiment de desenganxar-se de la realitat i de la terra afegint més estrès. És fascinant en què treballem quan ens convertim en humans!

Au siau

Preparados, listos....

Ja està aquí!!. Feia molt que tothom estàvem esperant aquest moment! Feia tant que ens havíem abandonat... Era pel maig d´aquest any que es van celebrar unes altres eleccions. Sembla que hagi passat tota una vida. Tots estàvem tan tristos, tan mancats de notícies, bon rotllo i humor...Els estilistes fent els últims tocs a la seva imatge, vestits, postures; els seus assessors preparant els discursos tots plens de pau, de positivisme, de paraules que ens faran gaudir i il.lusionar-nos. Autobusos carregats de companys que van a sentir als seus ídols, tots plens de joia i xirinola. Els grans tel.lers fent banderoles, pancartes; els dentistes han treballat a fons, doncs és tanta l´alegria que tothom somriu i riu. Els micròfons estan plorosos doncs els crits de les seves veus poderoses travessaran les parets d´habitacions i locals. Tot serà diferent després perquè tothom ens defensarà, ens ajudarà, el crèdit fluirà, els llocs de treball es crearan sensdubte, els estudiants tindran més opcions, no pagarem tant i ens comprarem moltes coses. Tenia tantes ganes d´aquest moment..

¿Perquè no estarem en unes eleccions permanents?

Au siau

1 de Novembre

El Dia de Tots Sants és una tradició religiosa instituïda en honor de tots els sants coneguts i desconeguts, segons el Papa Urbano IV, per compensar qualsevol falta a les festes i records dels sants al llarg de l´any per part dels fidels. A l´esglèsia catòlica es celebra l´1 de novembre, a l´ortodoxa el primer diumenge després de Pentecosta i també es celebra a les esglèsies anglicana i luterana. De fet a l´esglèsia primitiva es celebrava l´aniversari de la mort d´un, Paul, màrtir en el lloc del martiri. Molt sovint els màrtirs morien el mateix dia, de vegades en grups, i això va portar a una celebració comuna. En els temps de Dioclecià, el nombre de màrtirs va arribar a ser tan gran que no es podia diferenciar un dia per assignar-la. L´esglèsia sentint que s´havia de venerar va assenyalar un dia comú per a tots, fet que es va produir a Antioquia al diumenge abans de Pentecosta.

Al marge de la tradició no és mala cosa recordar als nostres; no és merament religiós ni de fidel tenir un record per aquells sers estimats. Millor encara si recordessim als estimats quan ho creiem oportú. En qualsevol cas és un bon dia per tenir ben present la nostra fragilitat, el reconèixer que l´acte que ens porta a la vida porta també el bitllet de la mort, sense drames sense patiments. sent conscients del nostre pas accidental per aquest món. Visque´m la vida en tota la seva plenitud.

Au siau 

Tots Sants

Ha, ha, ha!!! Com tots sabeu, Halloween és un producte americà, ple de terror i folklore yankee..., dons no!!! Halloween significa "All hallow's eve", mot que prové de l´anglès antic i que vol dir, "vespra de tots sants", i es refereix a la nit del 31 d´octubre. La celebració es va originar amb els celtes; entre ells vivien els druides, que eren uns sacerdots pagans adoradors dels arbres, especialment del roure. Creien en la immortalitat de l´ànima què s´introduïa en un altre cos en deixar la vida, però el 31 d´octubre tornava a la seva antiga llar a demanar menjar als seus habitants què tenien l´obligació de fer-los provisió.L´any cèltic finalitzava en aquesta data que coincidia amb la tardor. La caiguda de la fulla significava la fi de la mort, o sia, el començament d´una nova vida. Aquestes idees es van propagar tant com l´adoració al déu de la mort o

"Samagin", a qui al mateix dia l´invocaven per a consultar el seu futur.

Amb el temps es va barrejar en coincidir amb la festa cristiana de Tots Sants i dels difunts, omplint-se de por, superstició i la imatge de la mort.

El que sí que fa por, molt més que aquesta festa, és la realitat. La realitat és Halloween, és Viernes 13, és El Resplandor o Rec. Però més dolenta que tots aquests films.

Au siau