Es bonic ser estimat

Avui, un altre dia, he estat i he parlat amb persones que formen part de mi. Aquest sistema, aquesta societat està tan ben pensada que fa que perdis una part força important de la teva vida en foteses i en superficialitats. Ara bé, quan et trobes en aquell breu interval de estar amb allò que sents dins teu, sents quelcom especial. Són sentiments.
Era el Chuqui o era Noe, que són com germans. Es produeix una química especial que ulrapassa el sentit de l´amistat.
Però més tard ha arribat Aurelià, autoproclamat Aurelià I de Catalunya.  www.gencat.cat/catalunya/cas/coneixer-historia.htm   És com ells, un ser especial que provoca (quan és ell, quan està tranquil) aquell sentit del qüestionament permanent, de la reflexió constant de les coses, que només té la gent que pensa (que és poca, per cert).
Després, una mica després, he parlat amb un bocí d´amor, que es sorprèn dels meus mots;  que m´estima, que l´estimo. T´estimo.
És prou extraordinari sentir-se bé. Proveu-lo
Au siau.

dia de l´amor

Avui és el dia dels enamorats; com si no pogués ser cada dia!. Podríem reivindicar que avui no ho fos, i es conformessin com a tals els 364 díes restants. Tanmateix potser ens estimaríem més. En tot cas recordem aquest dia de San Valentín www.sanvalentin.com/historia/  perquè Al Capone www.biografiasyvidas.com/biografia/c/capone.htm va fer una petita desfeta en les files del adversari, provocant una matança que encara avui es recorda: és un altre tipus d´amor. En tot cas em plau recordar-vos uns versos de Llach - bon cantador de cançons - www.lluisllach.cat/   que diuen,
"Que junts hem caminat,
en la joia junts, en la pena junts,
i has omplert tan sovint la buidor dels meus mots (...)
Per tot això, i coses que t´amago,
em caldria agrair-te tant temps que fa que...t´estimo."
Com tant d´altres, avui és un bon dia per recordar als que estimem, que els estimem. Feu-lo
Au siau

Dic amor i dic llibertat

N´hi han díes, no se perquè, que el teu cap recull les sensacions i experiències anteriors. Surten. Avui m´ha vingut al cap Victor Manuel www.victormanuel.es  Era i és un gran cantautor, segurament no prou reconegut, no se ben bé perquè. El cas és que ha fet grans cançons que de tant en tant arriben al meu cap tant com se´n van. Estrofes d´alguna cançó avui m´han acompanyat. En concret de Cómicos www.quedeletras.com/...comicos.../victor-manuel-comicos.html   i de la Canción de la Esperanza; grans cançons. Deia en una de elles:

"Siempre había soñado que se irían de una vez
  nunca había soñado con un roy
  es muy desigual esta partida de ajedrez
  ellos tienen voto y el poder.
  Prosigamos siempre vivos en la oficina o el taller
  que la historia no se empuja maldiciendo en una mesa de un café."

  Què gran vers aquest últim, què gran vers.
 Au siau

Al Vallès Oriental

Avui he estat al Vallès Oriental www.turismevalles.net/. Respira un altre aire que el seu germà. És l´aire, és la natura, són els camps de conreu i deu ser la seva gent. Fa una altra olor també. I s´agraeix. Fa olor de poble, de bona gent. I segur que hi ha de tot, però aquest flaire ajuda a endinsar-se en el seu sí. He estat avui amb bona gent, gent agraïda i que agraeix, gent tr eballadora, de la gent que fa caliu. Avui també gent gran, ja retirada, ha rebut l´agraïment dels seus companys, i gent treballadora ha estat distingida i premiada pels seus propis companys. Això, està bé. Tant de bo, fos allò natural, allò viscut per tots.
Sentència del dia: Si has construido un castillo en el aire, no has perdido el tiempo, es allí donde debe estar. Ahora debes construir los cimientos debajo de él. (im-pressionant, de Bernard Shaw www.epdlp.com/escritor.php?id=1466  ). Per reflexionar
Au siau

o caminho non me laxa

Feia díes que no parlava; no era per mandra, no era per ganes. La superfície no em deixava, però torno al camí.
Passen els díes i tens la seguretat de perdre el temps. Vols aturar el maleït rellotge però és cosa de herois. Sóc humà, per tant permeable, per tant finit. Més val que escrigui i quelcom regui els camps. No estic pas llunyà, només enyorat. I retorno
allà on no hagués de sortir.
Corre la meva ànima i no la puc seguir; però continuaré corrents rera la seva petjada. Aniré, ja ho saps.

camina o revienta

Aquest serà el meu proper títol del blog del Camino de Santiago. Em sembla un bon títol per la nostra aventura. És potser una mica una paràbola de la nostra pròpia vida. No sortim d´una...que ja estem a la següent; i així anem rodolant, sense saber ben bé a on ni perquè, deixant pel camí coses a mig fer. Això no retreu avançar però; això sí, ens fan faltes algunes vides més per viure un tant més aquesta vida. Mentrestant, mira endavant..., i avança!

Benvingut 2011

Ha arribat el 2011. Sóc feliç. L´últim dia de l´any és una festa que mereix celebrar-se. Ja és prou arribar i molt més creuar l´any per tornar a lluitar. Com som com Goku, lluitarem. Estem preparats i farem el que calgui per viure. Arriben nous propósits: els meus són ambiciosos, perquè són personals. Ho aconseguirem.