sábado, 16 de marzo de 2013

Cap a on caminem

He de reconèixer que en Fernando Ónega està fi. És un periodista que no es mossega alhora de tractar la situació del país. Tampoc s´ha tirat enrera quan es tractava de donar les seves opinions i això fa que se´l respecti força en el món periodístic i polític. No li falta raó a les seves queixes, perquè n´hi ha força contradiccions entre el diktat actual i la realitat i ell no fa més que ser notari, que comentar-ho, sense que rebi una argumentació convincent. Comenta al seu espai a La Vanguardia http://www.lavanguardia.com/  que les dades econòmiques en relació bàsicament als sous i la nostra capacitat adquisitiva són demolidores: a l´ultim trimestre del 2012 els sous van baixar un 4% , a sumar a les baixades anteriors de l´any. O per exemple que ja el 10% dels treballadors cobren el salari mínim. Que la CEOE ha demanat als seus socis que baixin sous o els congelin. Però alhora ens dóna més informació. Com per exemple que els directius de les empreses de l´Ibex 35 guanyen un 23% més que abans de la crisi. O per exemple que el benefici dels bancs no baixi d´uns nivells immorals (comenta que un sol banc, ha repartit ara, ARA, 30 milions d´euros)Per tant tal com diu ell, i la dita popular (ben antiga, per cert), la crisi la paguen els de sempre, la gent d´abaix. És tan evident que així ho comenta el pripi Ónega: 
 "Com voleu que no s´ampliïn les diferències socials? Si a una classe selecta li creixen els ingressos amb tota la barra i la classe més desprotegida els perd, es crea un abisme, s´enriqueix la casta dels privilegiats i s´estén la base dels exclosos. És tan pervers que sembla que algú hagi planificat la sembra del malestar".
De pur evident, fa mal. ¿On queden els principis de igualtat i protecció de les persones? ¿On queden els discursos d´una societat més justa? Que s´ho facin mirar, tu. Aquí, ja ho hem vist. Ja sabem el que ens espera. Cal pensar. Com diu el meu pare, no portem el cap només per portar cabell.
Au siau!

No hay comentarios:

Publicar un comentario