Sempre intento veure optimisme en la nostra espècie. Considero que l´humanitat és el règim animal que ha aconseguit la més alta distinció per mèrits propis, després d´una evolució llarga i complexe. També considero que si fos capaç de ser humana la nostra conducta i el nostre pensament, podríem arribar lluny. Però ens ho posem nosaltres mateixos massa difícil. La història està plena de barbàries i l´actualitat no convida gaire a que estem en disposició de saber redreçar el nostre camí. Quan un creu que la monstruositat ja ha arribat al límit, sempre surt un altre que deixa petit moltes de les coses que la humanitat ha hagut de viure. I llavors torno a dubtar.
Ara ens assebentem que el règim nord-coreà del monstre aquell, ha arribat ja a nivells de paranoia col.lectiva difícil d´imaginar en el ser humà. Resulta que s´han inventat un sistema de classificació de les persones ja abans que neixin, amb la qual cosa neixen ja amb el seu destí ja marcat. La classificació està en funció de la fidelitat dels pares o avis al règim i al seu líder. És el Songbun, un sistema de castes amb què classifiquen als 23 milions de persones. Així es divideix als ciutadans en tres grans castes hereditàries en funció de la seva lleialtat al règim. Pyongyang ordena a tots entre "lleials", "vacil.lants" i "hostils", subdividint-los en 51 categories que marquen la seva vida.
Així uns tenen dret i prioritat als programes de benestar, treball o aliments, i d´altres no. Uns treballaran en feines no feixuges i els altres sí. Uns tindran millor aliments i els altes no. I els vacil.lants, que estan al mig, no són rebuts ni de la casta alta, no seran els pitjors, però sí sospitosos i per tant permanentment vigilats.
És tan brutal, tant ciència ficció, que he hagut de llegir-ho diverses vegades. Em fa venir ganes de vomitar.
L´home realment no té límit en la seva malícia.
Au siau
No hay comentarios:
Publicar un comentario