Excursions

Com és habitual quan tens l´oportunitat de fer una excursió, sortida o viatge en què has gaudit força, resta a la boca la sensació de saber-te a poc. És com una necessitat de continuar disfrutant d´algunes de les bones coses que ens dóna la vida: el contacte amb la natura, un cel diàfan ple d´estels, el goig d´un raig d´aigua quan estàs assedegat, la xerrada amb el company d´excursió, la convivència amb els altres, veure l´ajuda d´uns envers els altres en determinats moments, la boira matinal a la muntanya, respirar l´olor d´herba, aconseguir el repte d´arribar fins el final...Sí es veritat que no tot és tan bonic i també tens altres moments no tan idíl.lics, però sembla que tot allò que t´omple, que t´agrada, et serveix de medicina. Ahir a la nit vaig tenir l´oportunitat de parlar amb un home que ja està als setanta i llargs anys, que ha fet diversos cops el camí de Sant Jaume i altres excursions. És curiós veure els seus ulls quan parla de les seves sortides. No necessita roba tècnica ni calçat gore-tex. El seu ànim és fabulós i gaudeix de les coses senzilles i petites, principi i valor que el fa fugir de totes les falses necessitats que ens anem creant les persones. És sempre il.lustratiu parlar amb aquestes persones. S´aprèn més del que sembla.

Tinc "mono" de sortida. M´hauré d´inventar alguna cosa...

Au siau