Retrobament i....cap a Mart!!

Ens retrobem un altre cop després d´uns quants dies de silenci. No és que no hagi pensat, però he estat treballant en un altre blog que ja he cret pels nois de l´Infantil C del Sants. N´hi ha molt bona gent i bons nois a l´equip i es mereixien tenir un bon espai per poder veure els seus gols, les seves accions i reaccions, veure com son i fer partíceps als pares d´aquestes coses. Ha estat i està essent molt maco i un tant cansat. Però la vida de pare és així. Torno doncs, i ho faig amb un dels meus temes preferits, l´astronomia l´univers i la capacitat del ser humà per continuar cercant el nostre lloc. La NASA confirma haver superat una de les més importants fases per fer el vol a Mart, el desenvolupament d'un nou sistema de coets gegants, els tècnics en biologia humana estan segurs que la letargia induïda podrà ser la fórmula que permeti als viatgers arribar 180 dies després d´haver sortit minimitzant el pes de la càpsula. La inducció al somni profund mitjançant l'alimentació intravenosa, permetria mantenir als astronautes, de la mateixa manera que estan alguns pacients a les unitats de teràpia intensiva. Ara, la durada del temps de permanència en aquest estat es limita a una setmana, però la ciència serà capaç de tenir disposat el sistema d'inducció per períodes més perllongats para quan es defineixin els primers viatges, al 2020. La tripulació veurà exigida molt més que qualsevol anterior missió les seves condicions de vida, però la pèrdua del pes de la nau a gairebé la meitat, i la disminució de les funcions vitals dels astronautes, permetran que l'odissea tingui èxit. A més la NASA disposarà el 2018 dels llançaments de prova del seu sistema de cohets super-poderosa, que permetrà aconseguir objectius molt més enllà dels actuals amb tripulació, incloent a Mart. La tecnologia ja disponible permet en principi transportar a l'espai per remetre-ho a través del Sistema, a un vehicle de gairebé 150 tones, la qual cosa s'aproxima molt a la realitat necessària perquè dos astronautes arribin a Mart. Com veiueu, l´aventura continua!!!!!

Au siau!

Seny i diàleg davant el terror

"No són musulmans. Són monstres i els donarem caça". Aquesta és la frase amb la qual s'ha despatxat el premier anglès Cameron després d'una nova atrocitat del grup Estat Islàmic, en decapitar a un nou ciutadà occidental. És terrible el sentit i l'extrem al que pot arribar l'ésser humà. Els grups extremistes ja són coneguts, però no se si ajudarem a la unitat i a la recuperació d'un gran contingent de persones, d'un continent com l´africà i l´orient mitjà, tan influenciat per la religió, amb el tipus d'afirmacions realitzada per Cameron. És veritat que el que es viu ara mateix és terror pur al camp de batalla, terror que hauria d'arribar al Tribunal de l'Haia com a crims de lesa humanitat. Però és també cert que hauria tothom de preguntar-se com s'ha arribat fins a aquí. Perquè hi ha una realitat clara: els països europeus amb la seva política colonial del segle XIX tenen molt a veure. Però per venir més a prop, algú els dóna les armes, no?. Algú els dóna suport i és conegut, no?. No val el tacticisme davant l´horror. Ja està bé de jugar amb la vida de les persones i amb les cultures. Cal aprofundir en l'arrel del problema -difícil ara la solució a curt termini amb la gran influència de la religió-, però cal treballar per al respecte de les cultures, de les persones i dels estats. Ha de dialogar-se i evitar la gran hipocresia de donar armes i beneir morts per després queixar-se. Menyspreu total a la violència com a forma d'expressió. Però això es fa amb fets, no amb paraules. I si es parla, per favor, que estiguin a l'alçada. 

Au siau!

Dia d´avui a Barcelona

Imatge de la Gran Via de Barcelona fa una hora i escaig 

Mor Miguel Pajares, el missioner infectat de l´ebola

Mal dia avui pels valors. Ha mort el religiós Miguel Pajares, missioner que s´havia infectat del virus de l´ebola fent la seva tasca a l´Àfrica. Tota pèrdua humana és un desastre, però encara ho és més quan allò que la portat a la mort ha estat el ser persona. Al marge de les conviccions religioses de cadascú, totalment respectable, mai es significa la gran tasca humanitària que fan aquestes persones. Missioners, religiosos, voluntaris, que deixen darrere una vida de comoditats i allunyada de riscos personals i socials, per anar a ajudar a persones, pobles i societats que ho necessiten. Val a dir, que ho necessiten perquè el primer món, és a dir nosaltres i els nostres gestors, no fem res per aliviar ni ajudar, ben al contrari: enviem armes o persones corruptes per continuar amb els interessos d´alguns i fer més riques les butxaques d´alguns. Mentre poblacions tan riques com Nigèria són en realitat una bomba social amb milions i milions de pobres. Mentre, com si de colònies es tractessin, països com Costa d´Ivori, Libèria o Sierra Leona, es debaten com a poble i com a cultura entre la vida i la mort. Només surten, com Etiòpia o el Sudán, quan ens arriben imatges plenes d´horror i de mort i algun periodista no té res més que treure al telenotícies o al diari de torn,. Mentre nosaltres continuem mirant cap a un altre costat, gent com en Miguel Pajares, que avui i demà tothom recordarà, però que porta tota una vida d´ajut als demés, deixa la seva vida plena d´exemple i de principis. 

Cal recordar-lo amb ell, i a la gent com ell, la seva tasca i els seus valors. Gràcies Miguel. Fins d´aquí a no res. 

Au siau!

Rosetta ha arribat

Rosetta ha arribat a la seva trobada amb el cometa 67P/Churyumov–Gerasimenko després d´uns 10 anys de viatge des que va ser llançada a la Terra el 2004. La sonda està ara al costat del cometa, a uns 100 quilòmetres de la superfície, entre les òrbites de Mart i Júpiter. Junts, viatgen cap al Sol a una velocitat de 55.000 quilòmetres per hora, segons l'ESA. El cometa segueix una òrbita el·líptica al voltant de l'estel que triga sis any i mitjà a complir. L'europea Rosetta és la primera nau espacial de la història que ha complert una trobada amb un cometa, una fita en l'exploració. La Rosetta ha d'executar complexes maniobres fins a posar-se seguint una trajectòria de forma triangular. La trobada de la nau i el cometa culmina la fase d'una desena de maniobres que van començar al maig per ajustar la trajectòria i velocitat de la primera amb el segon. Una fallada en aquest crític procés hauria suposat la pèrdua de la missió perquè la sonda hauria passat de llarg. Les imatges preses entre finals d'abril i principis de juny amb la càmera Osiris a bord de la nau van mostrar una activitat variable del cometa. Els cometess poden ajudar-nos a respondre preguntes sobre la formació del Sistema Solar, la procedència de l'aigua terrestre i fins i tot sobre l'aportació de molècules prebiòtiques al nostre planeta. A més amb les dades que vagin prenent els instruments científics de Rosetta, els científics podran anar determinant els millors punts per al descens de la sonda Philae a la superfície del cometa, prevista pel mes de novembre. Bona sort!

Au siau!

Festes de San Lorenzo a Osca

Avui s´encenten un altre any més, les festes de San Lorenzo a Osca, que al llarg de 7 dies portaran a la ciutat, la seva gent i aquells que se n´apropin a un bon festival de rauxa, festa, balls, tradicions, juerga i bon ambient. S´ajunta la seva gastronomia, enologia, bous, penyes, alcohol i gin-tònics i el caràcter festiu de la setmana, amb les parts més típiques del món tradicional. És un bon lloc per passar uns dies i per viure i veure com viure la festa sense fer ni prendre cap mal. Bones festes, als altaragonesos i als que hi vagin!! Viva San Lorenzo!!

Au siau!

La sisena extinció massiva

Ha estat notícia dies enrere la informació del dany que l´home està causant al nostre planeta i a les espècies que en ell habiten. Al llarg de la seva història la Terra ha sofert cinc grans extincions massives , producte d´esdeveniments naturals i canvis climàtics que van transformar el planeta. Ara, la majoria dels científics estan convençuts que el món es troba a la seva sisena onada d'extinció, però a diferència de les anteriors aquesta extinció no té caues alienes ni externes, sinò que té com a protagonista el gran depredador, l´home. Segons explica un grup d'investigadors d'universitats i institucions científiques de diferents països -entre ells, Stanford o Califòrnia- a la revista Science, l'activitat humana ha accelerat la fi de diverses espècies animals per mitjà de la destrucció de terres salvatges, la seva caça per convertir-los en productes de luxe o la seva persecució. Ens aporten una xifra destructora brutal, tenint present el que significa temporalment i en quantitat l´extinció d´una espècie: en els últims 500 anys, un total de 322 espècies de vertebrats s'han extingit mentre que en els invertebrats en la meïtat de temps, el seu nombre va descendir gairebé a la meitat. Els científics criden aquest fenomen, la "defaunació de l´Antropocè", terme que empreen per definir l'actual època. 

Encara que les espècies més grans i carismàtiques com els tigres, rinoceronts i óssos panda reben la major atenció, recorden que la desaparició de l'escarabat més petit pot alterar els ecosistemes dels quals depenen els humans. Insectes, aranyes, crustacis, bavoses i cucs resulten fonamentals per a la pol·linització, el control de plagues en els cultius, la descomposició i el cicle dels nutrients, la qualitat de l'aigua (la desaparició d'amfibis genera que augmentin les algues i les aigües residuals) o la salut humana.

És possible fer marxa enrere? En un altre article el zoòleg Philip Seddon, de la

Universitat d´Otago (Nova Zelanda), creu que la lluita contra la pèrdua de biodiversitat pot passar per crear noves àrees salvatges en les quals es poguès reintroduir animals i plantes perquè estableixin noves poblacions i es restaurin els processos biològics. Això pot incloure la polèmica pràctica del reemplaçament ecològic, on s'allibera una espècie substituta adequada per restaurar una funció ecològica perduda amb l'extinció de l'espècie original. Mala peça al teler, que diríem, doncs estem jugant a ser déus en un camp, on la natura sempre es comporta amb la paciència i la saviesa de qui se sap guanyador. Ningú pot amb la ciència, el sentit de la vida i el seny que despren la pròpia natura. Però per molt que investigadors i científics ens ho apropin, crec que el ser humà està destinat a la seva pròpia autodestrucció en un futur que no podem precisar encara a mig o llarg termini. Mentre, continuarem gaudint d´allò que resta o dels documentals de la televisió de divulgació per veure que es va fer d´aquell món, d´aquella espècie i d´aquell depredador anomenat home en els seus inicis. 

Au siau!