Dos nenes de l´India, violades en grup i penjades

Que l´home som un ser destructiu i que tots els actes no es poden justificar en raó d´arguments com la ignorància o la cultura, són dos veritats com un temple. Ens arriba la informació que dos adolescents de la casta dels intocables, l'últim escalafó en el sistema de castes del país, van ser violades en grup per diversos homes que després les van penjar en un arbre en el nord de l'Índia. Eren dues nenes, cosines, de 14 i 15 anys. Com en anteriors casos, la policia encara està per deixar-se veure i per moltes protestes que n´hi hagi i declaracions, és un episodi més que deixa a les clares quin tipus de cultura té aquest pais, i el valor de la vida, i en concret de les dones. Infomen, per més inri, que la policia durant hores va declinar investigar el parador de les noies, la desaparició de les quals va ser denunciada la nit anterior. La perplexitat arriba de les declaracions de la pròpia directora de la Comissió Nacional per a les Dones de l'Índia que va anunciar l'enviament al lloc del succés d'un comitè de recerca per recaptar informació i estudiar si s'adopten mesures. Sí, ho heu llegit, "per veure si s´adopten mesures". Acaben de violar i matar dues nenes, i igual, no s´adopten mesures?. Inceíble. Jo, sincerament, començo a dubtar molt de les bondats de la cultura i filosofia oriental i hindú. Ja val de dir que aquests episodis tenen que veure amb fenòmens puntuals o són producte del nostre sistema actual. Ja ho deia, Fernando Fernán Gómez clarament: "A LA MIERDA!!!". 

Arriba aquesta notícia dies després de la mort al Pakistan d´una dona que s´havia casat amb l´home que estimava i no era el que la seva família volia. En represàlia, abans d´ahir, quan anava al jutge a declarar, el pare, germà i el pressumpte nuvi amb qui volia la família que es casés, la van matar a cops de totxo al cap sota la mirada dels demés. Crimen d´honor, li diuen. A LA MIERDA!

Ni cultures, ni humanitat. Merda. És el ser humà també. No us amagueu.

Au siau!

Les famílies aporten 50 cops més impostos que les grans empreses

Impressionant informe dels responsables d'Oxfam Intermón sobre el tema de les polítiques de fiscalitat i la desigualtat al nostre país. Segons l´informe presentat l'actual sistema fiscal suposa que les famílies aporten gairebé 50 vegades més a les arques públiques que les grans empreses. És una de les conclusions de l'informe sobre el sistema tributari espanyol que han presentat avui en roda de premsa. Naturalment n´hi haurà una pluja de opinions contràries des de tots els aparells mediàtics interessats, per intentar vendre que clar, que han de saber aquests morts de fam!. Però la realitat d´avui al carrer és força crua perquè alguns ens intentin confondre. Cavero ha incidit que el sistema tributari a Espanya recapta poc, i el gruix prové del treball i consum dels ciutadans i no de les rendes del capital ni dels beneficis de les empreses. Les famílies aporten al voltant del 90% de la recaptació i les empreses la resta, el 10%, i d'aquest percentatge menys del 2 % correspon a les grans companyies, segons l'informe. Les dades són totalment brutals. Només cal pensar en els beneficis que es declaren i en allò que es va trobant a les informacions que van sortint (preferents, banquers, comptes corrents, casos de corrupció, declaracions d´empreses que diuen haver pagat a ..., etc) 

per saber que això serà així sens dubte. L´organització ha demanat al Govern, que corregeixi el sistema i els desequilibris, i això ja serà més difícil. Pagar qui més té hauria de ser una eqüació fàcil, però aquest sistema ja porta de fàbrica les seves pròpies regles. Com a exemple, l´organització ha manifestat que al 2007, l'impost de societats era del 30% per a les grans empreses i del 25% per a les pimes, no obstant això el tipus efectiu que van pagar sobre els seus beneficis, és molt inferior. En 2011,amb l'aplicació d'exempcions i mecanismes de planificació fiscal, els grups de grans empreses van pagar de mitjana un 3,5% sobre el seu resultat comptable i un 17% els grups no consolidats i les pimes. AHI ES NADA!!!

Bones dades per saber la nostra realitat del dia a dia i la quantitat de barbaritats que hem de patir. 

Au siau!

Més a prop del contacte amb els extraterrestres

L´institut SETI ( Científics de l'Institut de Cerca d'Intel·ligència Extraterrestre) ha comunicat amb enorme seguretat avui dimarts que en 20 anys es trobarà vida extraterrestre. L´afirmació ha agafat a tothom realment de sorpresa. No perquè no es cerqui, ni s´estiguin fent esforços per trobar algun vestigi. Ni perquè la ciència ficció, el cinema, la tv i la nostra curiositat humana no ho vulgui, sinò per la contundència i seguretat amb què s´ha dit. L'institut SETI observa diversos milions de sistemes estel·lars a la recerca d'una altra civilització intel·ligent. Un 100% de possibilitatsha estat la resposta que donen prestigiosos científics per en el futur trobar vida extraterrestre a l'Univers. Sostenen a més que aquesta troballa serà possible en uns 20 anys. Els astrònoms d'EUA asseguren que trobarem vida alienígena en la nostra galàxia i han qualificat de molt improbable que el nostre planeta estigui sol a l´Univers. A la revista Nature World News l'astrònom va assegurar que: “En el sistema solar hi ha almenys mitja dotzena d'altres mons que podrien tenir vida”.

Werthimer accentua que la pregunta no és si hi ha vida en l'univers, ja que “és molt possible que així sigui”. Per a Donen Werthimer la veritable pregunta és si existeix una altra vida intel·ligent convivint a la nostra galàxia, o una altra galàxia llunyana. Tan sols a la nostra galàxia hi ha al menys un bilió de planetes, i d'ells més de mil milions tenen condicions que permetrien l'existència de vida en ells. Ja queda menys per poder contactar amb algun tipus de vida extraterrestre i fer-nos la pregunta realment important que no és com es comportaran ells en veure el nostre planeta, sinò com ens comportarem nosaltres?. Matarem directament abans de preguntar, que és el tarannà humà? Ja ho veurem. O no.

Au siau!

Japó deixa anar aigua de Fukushima al sól

El desastre de la humanitat no té espai ni fronteres ni lògica ni res. Al Japó, que va patir de primera mà el desastre de la central nuclear de Fukushima el 2011, per frenar l'acumulació d'aigua radioactiva i la falta d'espai per seguir emmagatzemant-la, no sel´s ha acudit res més que l'abocament a l'oceà d'aigua subterrània de la planta amb nivells de contaminació inferiors al límit legal. Greenpeace ha qüestionat la mesura, lògicament. Com la central està en un lloc on a més rep aigües del voltant, unes 400 tones cada dia entren als soterranis dels edificis dels reactors on es barregen amb aigua molt radioactiva, no saben com fer-ho per desprendre´s de l´aigua. Però els tancs que contenen l'aigua més radioactiva estan gairebé plens, i la solució del problema és clau per poder avançar en el procés de desmantellament de la central, que durarà 30 o 40 anys. L´empresa Tepco, companyia propietària de Fukushima, diu que l´aigua que deixa anar " compleix nivells de contaminació més estrictes que els que dicta el Govern japonès". Com ens podem creure a qui va mentir de forma tan alarmant?. Com pot ser una solució llençar tones i tones d´aigua menys contaminada, però contaminada en fi, a la nostra reserva de hidrogràfica que és el mar i els oceans?. Per què serveixen els sous milionaris d´una companyia que ha tret immensos beneficis?. Diuen que és una mesura dolorosa però necessària. Li han preguntat als peixos? Li han preguntat a la natura? Li han preguntat al planeta? Li han preguntat a tots aquells que es contaminaran? Vindrà el primer ministre i el propietari de la companyia cada dia a nedar i a veure´s un got d´aigua de l´oceà? “Ja des de l'accident, ha estat escapolint-se de la instal·lació de Fukushima aigua radioactiva al mar”, explica la responsable d'assumptes nuclears de Greenpeace a Tòquio. Així som la humanitat. Després, quan la destrucció dels béns que formen part del planeta faci inviable la seva continuïtat, aquests bèsties no apareixeran a la llista de persones responsables de la desaparició. Faríem bé en recordar-ho.

Au siau!

Alfaguara celebra 50 anys

La prestigiosa i veterana editorial Alfaguara, va celebrar els seus 50 anys amb un acte en què tres grans escriptors van dialogar: Javier Marías que va confesar la seva admiració per Shekespeare, Arturo Pérez-Reverte per Conrad i Mario Vargas Llosa per Flaubert i Faulkner. La passió dels tres per l'ofici d'escriptor, va quedar palès i van parlar i encomanar a la gent de la importància que van tenir per a ells les lectures de la seva infància, dels seus començaments en la literatura, de la inseguretat que sol acompanyar a aquest ofici i dels autors que han anat envellint amb ells. Aquests tres escriptors són referents de la literatura hispànica, estan traduïts a multitud d'idiomes. La trobada és una bona excusa per saber que estem envoltats de bons autors en llengua hispànica, però sobretot per recordar la importància de la lectura i de la necessitat d´alimentar l´intel.lecte. Justament avui, en la nostra societat, on la lectura i les lletres estan tan desprestigiades i on s´intenta dir que es fomenta la lectura i la cultura, no essent veritat. No interessa, ja ho sabem, que la gent sàpiga, que la gent pensi, que la gent faci servir una mica el cap. Llástima. És una batalla molt difícil d´afrontar. Però la cultura té tans valors i sempre resulta finalment tan necessària per recordar-nos que som humans, que hem de confiar en ella. 

Mentre tot això passa, moltes felicitats a Alfaguara, una editorial de sobresalient, que ha enriquit i enriquirà moltes i moltes neurones.

Au siau!

Setmana de la Poesia Barcelona 2014

Dins el cicle dijous concert i emmarcat a la Setmana de la Poesia a Barcelona 2014, avui dijous concert amb poemes de Salvador Espriu, Margarit, Martí i Pol, Sagarra, Salvat Papasseït, Teixidor i Torres acompanyats de música de A. Codina, J.Codina, M García Morante, C. Guinovart, Ribas i T. Roig. Els intèrprets seran Eulàlia ARa, Salvador Parrón, Eugènia Gasull i M. Rosa Ribas, Eulàlia González, Eulàlia Nosàs, Eduard Sánchez. El concert a l´Auditori del Conservatori al carrer Bruc 112. A més, conferència sobre Joan Vinyoli al Palau de la Virreina, acte a la Biblioteca de catalunya sobre els grans poetes a les 19 hores, lectura de poemes a la Casa Amèrica a les 20 hores, concert de Bikimel al Museu Frederic Marès a les 21.30 hores i Premis Carles Riba a les 19.00 hores a la Biblioteca Jaume Fuster. Gaudiu de la poesia. 

"Estas lágrimas son gotas de sentimientos, que provienen del centro de mi corazón, gotas que derraman mis ojos al contemplar la imagen de quien llena mi ser de ternura, mi corazón se estremece tanto al verte, que lo único que puedo hacer es reconocer lo frágil que soy ante ti. Sabes... tus caricias encuentran mis mas ocultos sentimientos, y derriten mi mas pequeña frialdad, ante ti no conozco otro sentimiento más que el de amar, no existe otra forma de pensar, otra manera de reaccionar, otra razón para sonreír. Te Quiero.... Por eso lloro..".(poemes anònims)

Au siau!

Científics creen nou ADN amb components no existents a la natura

Un estudi publicat a la revista Nature, confirma que un grup de científics de l'Institut de Recerca Scripps de Califòrnia ha incorporat dues noves lletres a l'alfabet genètic en desenvolupar un bacteri l'ADN del qual inclou dues bases nitrogenades que no es troben a la naturalesa. Els investigadors van aconseguir que les cèl·lules del bacteri "Escherichia coli" resultant de la modificació genètica es repliquessin amb normalitat. "La vida a la Terra en tota la seva diversitat està codificada només per dos parells de bases d'ADN, A-T i C-G", va explicar el líder del projecte, Floyd Romesberg. A més d'aquestes quatre bases nitrogenades, components de l'ADN que s'agrupen a parells els investigadors nord-americans han afegit al bacteri un tercer parell de bases no natural. Aquestes dues bases, denominades d5 SICS i dNaM, van ser inserides a les cèl·lules del bacteri amb l'objectiu que aquestes repliquessin aquest ADN semisintètic. El major obstacle va ser que els components d'aquestes bases no es troben de forma natural a les cèl·lules, i, perquè es repliqués l'ADN van haver de proporcionar-los de forma artificial a les cèl·lules, així com les molècules que els transporten. Una vegada aconseguit, els científics van comprovar que el material genètic es replicava amb velocitat i precisió, no dificultava el creixement de les cèl·lules del bacteri i no mostraven signes de perdre els seus parells de bases no naturals."Aquests dos avanços també ens proporcionen control sobre el sistema. Les nostres noves bases només poden entrar a les cèl·lules si aportem la proteïna 'transportadora de bases'. Sense aquesta transportadora o sense les noves bases, la cèl·lula tornarà a les A, T, G, C i les d5SICS i dNaM desapareixeran del genoma", va afegir Malyshev. Els científics esperen seguir creant molècules artificials que permetin el desenvolupament d'aminoàcids (components de les proteïnes) no naturals que permetin confeccionar proteïnes per a funcions terapèutiques o de diagnòstic i es plantegen aplicar tècnica a nanomaterials. 

Au siau!