Camí de Montserrat

Avui sortiré a fer la Caminata a Montserrat. Aquesta és la Xª edició de la Caminata a Montserrat organitzada pels salesians de Rocafort. Montserrat és un destí normal dins la comunitat excursionista i de grups de senderisme i també religiosos. També és un destí clàssic, fet que es comprova fàcilment pel nombre de persones d´edat que han fet aquesta caminata (mon pare l´ha fet segons diu en quatre o cinc ocasions). Sortim avui a les 17.30 hores i seguint una ruta travessant Collserola, Sant Cugat i Terrassa, arribem al mont sant sobre quarts de deu del matí. Per tant ens passarem aquests bonics 55 kilòmetres caminant de nit (això és nou per mi). Crec que serà una bona experiència per conèixer el camí i és una agradable excusa per retrobar-se amb la natura, el camí i la conversa. Demà us ho contaré encara que tinc un dia també atapeït.

Au siau...i buen camino!

Fira de Sant Miquel

Des d´avui fins el 2 d´octubre es celebra a Lleida la 57ª Fira Agrària de Sant Miquel www.firalleida.com/ . Aquesta important fira agrícola és un referent d´aquest sector per la cura també amb que la capital del Segrià ha tractat tot el relacionat amb la pagesia i la ramaderia. Amb un ple extraordinari d´expositors i un ampli ventall d´activitats (75, 38 d´elles dedicades a qüestions tècniques i altres 28 relacionades amb el Congrès Lleida Qualitat) es confirma com un punt de referència al panorama econòmic i de debat d´aquest sector. Al marge de les paraules sempre manides, s´ha de dir que no pot ajornar tampoc gaire més temps el debat de la pagesia. Avui mateix a la tv, sortien representants dels pagesos explicant que ens els últims anys, més de 18.000 pagesos han abandonat la seva ocupació al camp per culpa de la penositat i exigència d´una feina poc reconeguda i que té més entrebancs i obstacles que mai. Hem de recordar que per molt que el món es globalitzi i surtin més barats productes d´altres contrades, hem de potenciar-lo, no només pel que dóna, sinò pel que representa per un territori: presència, cura dels boscos, revitalitzar la terra, cura dels pobles, etc. S´ha de trobar la fòrmula per ajudar. Fets.

Gaudiu de la festa.

Au siau

Les coses del destí

Feien una entrevista a Julia Gomez Cora -Directora General de Stage Entertainment España-, sembla ser que en part responsable de la moda dels musicals a l´estat espanyol. Comenta la seva vida i el seu punt de partida és que la van fer fora del banc en què treballava i li va sorgir una oferta per anar a Mèxic que no va desaprofitar treballant en els negocis del teatre i dels musicals. El seu èxit la va fer tornar a espanya i que la gent hagi distrutat de musicals com Mamma Mia, Cabaret, La bella i la bèstia, etc. Al marge de la seva història, m´han agradat les seves últimes paraules en què manifesta que davant una casualitat pots passar de llarg o aprofitar-la per la qual cosa val la pena estar alerta amb el que ens passa i el que passa al voltant. Reprodueixo la seva fòrmula de l´èxit:  "Ser autèntic, estar obert i atent, connectar amb les teves emocions. Aprendre dels errors, escoltar el que més en sap, treballar de valent, envoltar-se d´un bon equip i sentit comú".  Positivisme. Val la pena encarar la vida així; bastant més que la negativitat permanent que ens envolta i en què nosaltres també participem.

El victimisme catañol

Com ja anunciava la pròpia polèmica generada, l´assumpte dels braus ens haurà de passar la ja esperada factura. La caverna ens va tractar a les ones de la ràdio de "chusma" i "basura nacionalista". Sembla que molesta ser diferent, no pensar igual que ells. La crispació no s´aturarà. Aquests dies enrera ja s´han fet ressó de la mala maror al sector sanitari català (efectivament les mesures anunciades són difícils de digerir malgrat la necessitat; segurament fa falta més entesa, més diàleg). Sembla que a d´altres zones no els fa falta res de tot això. Deuen anar bé caixa. Braus, immersió lingüística, sanitat: ¿alguna cosa més?. Sí. Ara arriba el cinema parlat en català. Els posa tristos que s´hagi arribat a un acord amb el sector (la caverna diu que es que posem diners a sobre la taula i clar per això no, home!), ja que es podrà veure pel.lícules doblades...en la nostra llengua! Inaudito!!!! Veure a Catalunya pel.lícules en català, qui ho havia de dir!.

Jo crec que tot esforç per fer sentir la veu, està bé. També crec que no podrem aconseguir convèncer a qui no vol veure. Com sempre la via del temps i la raó fan la seva feina. Mentre, ja basta de victimisme, de parlar de sentir-se atacat. Continuem treballant amb el sentiment, l´orgull i la responsabilitat que ens caracteritza.

Au siau

S´acaben els toros

Com era de preveure la notícia del dia ha estat (i estarà, tal com la caverna promocionarà, ja ho veureu), l´última corrida de braus a La Monumental de Barcelona. Ja se sentia soroll (al cartell Jose Tomás, rètol de Miquel Barceló, presència de la caverna mediàtica, etc.). Ha estat notícia als telediaris (es veu que ha de ser més notícia que la crisi, l´atur, els desnonaments, la pèrdua de l´estat del benestar,etc). Tothom sembla d´acord que a la Monumental al marge de quatre nostàlgics, la poca gent que anava eren tots turistes portats per les agències (ja sabem que tot el que ensuma a estat espanyol s´acaba convertint en un pack de barret mexicà, paella, sangria,castañuelas, jamón ibérico i....braus!). Ho puc assegurar perquè entro a Barcelona per la Gran Via, just davant de la plaça de braus i veig el nombre d´autocars i turistes fent cua. Sembla que aquí és igual si el començament va ser amb una recollida de signatures de milers de persones, si forma part d´una llei aprovada pel Parlament, si a la plaça no hi va ni déu. La qüestió és que com surt a Catalunya, s´ha d´estar en contra i formar part del debat identitari (sic). Jo penso que podríem deixar pel carrer els braus. Ja que sembla que a uns quants els molesta la decisió de tancar aquest macabre espectacle, podríem deixar anar els braus pels carrers. Com un Sanfermín permanent. Jo aposto pel toro Ratón, aquest que porta dos o tres morts corrent per la Gran Via. A la Diagonal podríem fer això que fan a Valladolid (maten un brau amb llances perseguint-lo pels carrers i després de clavar-li unes quantes). Tots aquests que els agrada tant, que es calcin unes bambes, i a córrer davant d´un. És molt bonic.

Festes de la Mercè

Són les festes de la Mercè a Barcelona. És veritat que l´organització d´actes festius a una ciutat com Barcelona no serà una feina fàcil, ja que ha d´intentar compatibilitzar l´activitat dels ciutadans i comercial amb les activitats lúdiques. És veritat també que la programació entre concerts, activitats pels petits a Ciutadella i Montjuic, i els castells, gegants, cercaviles,etc és interessant. Però des de fa temps em fa la impressió que el gran repte és engrescar la ciutat. O bé s´intenta fer una programació que arribi a la gent, o s´intenta habilitar els espais emblemàtics de la ciutat perquè gaudeixi la ciutat en un entorn o accions més participatives, més engrescadores. És ben cert que semblen més festa les del barri de Gràcia o de Sants que la pròpia festa de la ciutat. Igual que en l´àmbit social i polític, crec que ens falta gent en posicions de responsabilitat i decisió que tinguin noves idees, que siguin capaços d´il.lusionar més a la gent i moure una ciutat com Barcelona que té empenta en l´art, la cultura, la festa,etc. A veure.

Au siau

Baralles de nens dins de gàbies

Mira que intento anar comentant notícies positives. Però el món ens ho posa difícil. I el món, som nosaltres que consti (per si algú volia mirar cap un altre lloc). Resulta que a Youtube n´hi ha penjat un vídeo de fa dues setmanes, que mostra imatges a un club laborista de la ciutat anglesa de Preston, on es veu dos nens de vuit i nou anus lluitant dins d´una gàbia. Al seu voltant uns 250 adults criden, aclamen, els encoratjan a lluitar i de pas aposten diners. La notícia en sí ja és prou esgarrifosa; però, com deia Bugs bunny: "no se vayan todavía; aún hay más!". La policia diu que no hi ha cap motiu per intervenir ja que és una activitat regulada i que els pares donen el consentiment; la mànager del club diu que no és per tant i, atenció, un dels pares diu textualment "no va estar en perill -el fill- en cap moment, i les seves llàgrimes eren de tipus nerviós i emocional perquè encara no havia perdut mai".

Davant de tanta barbàrie, un es queda sense paraules. Estem al segle XXI, estem a Europa, estem a la Gran Anglaterra, estem parlant d´autoritats públiques i privades i de nens engabiats donant-se estomacades per gaudiment d´adults. ¿Crisi? ¿what crisi? deia el títol de Supertramp. Realment el que hi ha és una humanitat que deixa de ser-ho a enorme velocitat i uns infants que haurien de ser el pròsper futur i cada vegada més al món son només carn.

Fastigós.

Au siau