Capten per primer cop una imatge de la xarxa còsmica que manté lligat l´Univers

Gran notícia la que recullen avui els mitjans. Són notícies que avancen en el coneixement de nosaltres, en la cerca permanent del nostre origen i de la nostra posició a l´univers. N´hi ha molta gent que encara no arriba a entendre la gran tasca que s´està fent per arribar a conéixer el començament de la vida i què fem aquí enmig de la nostra galàxia. De mica en mica anem comprenem que lluny d´aquelles teories que feien del nostre planeta i de nosaltres mateixos sers superiors i únics, el centre de l´univers, el coneixement que segle rera segle i ara any rera any, ens aporta llum sobre nosaltres mateixos. La foscor de la ignorància es va tornant llum sota la implacable música de la ciència que mica a mica, lentament, va obrint-nos les cortines perquè entri la llum a les nostres cases i a la nostra ment. Coneixem ja que són tants milers de milions els estels a l´univers, que pensar que estem sols, és temerariament covard. Arribem a Mart, arribarem d´aquí a no res a Plutó i sondes llençades per la humanitat observen de més a prop el moviment dels astres, de la seva llum, de la seva energia, del seu passat. Ara, en un pas més per intentar comprendre la complexitat de 

l´univers, se suggereix que cada element és part d'un tot orquestrat, format en un model convencional de formació estructural que porta als científics a la hipotesi que les galàxies estan unides per una espècie de xarxa còsmica, xarxa que està composta en un 84% de matèria fosca. Astrònoms de la Universitat de Califòrnia, van descobrir un llunyà quasar il·luminant una nebulosa que comprèn una porció de la monumental xarxa de filaments que forma aquest vast mantell d'interconnexió galàctica. Aquesta porció va ser captada des del Telescopi *Keck 1, situat en l'Observatori W. M. *Keck, a Hawaii, i registrada en una fotografia. El professor d'astronomia i astrofísica de la universitat californiana, J. Xavier Prochaska, va advertir sobre el descobriment: "Aquest quasar està il·luminant gas difús en escales que van molt més enllà del que fins ara havíem documentat, la qual cosa ens permet capturar la primera imatge de gas entre galàxies. La imatge proveeix una increïble pista per entendre l'estructura general de l'univers". Arriben temps meravellosos per la ciència, temps de continuar el camí de la saviesa i d´anar trobant respostes d´aquest gran mosaic de trencaclosques que som. Llàstima no poder viure el suficient per saber com acaba la pel.lícula!

Què gran i què bonic!

Au siau!

Més a prop d´arribar a Plutó

La nau espacial més ràpida mai llançada a l'espai, la New Horizons de la NASA, s'aproxima a la seva destinació, Plutó. Els experts i la NASA ha començat el compte enrere per a l'arribada a Plutó, preparada per d´aquí a 11 mesos. New *Horizons va ser llançada el 2006 i travessa el Sistema Solar a 1,5 milions de quilòmetres al dia. La intenció de l'equip és que el primer acostament es produeixi al gener de 2015 i prengui fotografies amb el seu processador d'imatges de Reconeixement de Llarg Abast. Es faran servir les imatges per precisar la distància de Plutó. Les imatges que prendrà New Horizons de Plutó en el seu major acostament superaran les millors fotografies de Hubble, "La humanitat no ha tingut una experiència com aquesta, en una trobada amb un planeta, des de fa molt temps", ha assenyalat Alan Stern. De fet, Stern ha comparat aquest projecte amb la missió que va sobrevolar Mart al 1965. "En aquest moment, moltes persones a la Terra, fins i tot alguns científics, van pensar que el planeta vermell era un món suau, amb aigua i vegetació que ajudava a la formació de vida. En canvi, el Mariner 4 va revelar una superfície resseca d'inquietant bellesa". "Estem volant cap al desconegut i no se sap el que ens anàvem a trobar", ha conclòs.

¿No us sembla meravellòs? Arribar a Plutó!!. Veure Plutó! Plutó està de la Tera a 7.529.000.000 quilómetres!!!. Som increíbles!. Ho gaudirem!

Au siau!

A favor dels drets de les dones a ser

L'actriu Nadia Granados, La fulminante, coneguda per fusionar sexe, política i denúncia, ha reventat les xarxes socials amb un vídeo dedicat específicament als polítics i sectors més conservadors que donen suport a la lllei de l´avortament. El video és magnífic, dur, impactant, amb una força visual com feia temps que no veia, i amb un argumentari també molt ben estructurat. Com no pot ser d´una altra manera els temes polèmics on les posicions es situen molt enfrontades, el tema de l´avortament no deixa indiferent. I aquest vídeo ha estat ben treballat per respondre d´una forma força contundent a la contundència amb la que l´altre posició defensa tot el contrari. La propaganda emprea sempre la màxima expressió per arribar allà on vol, però és veritat que aquest vídeo està molt aconseguit. Defensa clarament el dret de la dona a decidir i d´una forma realment diàfana i molt reflexionada. Jo m´he posicionat sempre al costat de les dones, així que no fa falta que em posicioni. És molt interessant veure´l perquè aporta un punt de vista transgressor i real de la vida de les dones. La reflexió, arriba al cervell de tothom, retrògrades i progressistes, demòcrates i no tan demòcrates. Youtube, malgrat tenir centenars de vídeos publicats on es veu com decapiten a persones, per exemple, ha retirat el vídeo, coses de la seva política reaccionària amb qüestions de sexe. No us ho penseu. Mireu, reflexioneu i tingueu la vostra opinió.

http://www.dailymotion.com/video/xl1bm0_maternidad-obligatoria_webcam

Au siau!

Gran hermano!!

És realment indignant el nul respecte del poder per les persones, pel ser humà en general. No tot val. No es pot defensar tot amb els argumentaris de la por. L´agència nacional de seguretat americana ha col·locat programari en 100.000 ordinadors a tot el món que li permet realitzar la seva vigilància massiva i, d'aquesta forma aquest conjunt d'equips podria convertir-se en una autopista digital per realitzar ciberatacs. A més, ha emprat una tecnologia secreta, sembla ser antiga ja, que fins i tot li permet entrar en ordinadors que no estan connectats a Internet, segons experts informàtics. La tecnologia porta en ús des del 2008 i es basa en un canal encobert d'ones de radi transmeses des de minúsculs panells de circuits i targetes USB inserides en secret als ordinadors. A Alemanya, també s´han fet ressó de la notícia i el diari Der Spiegel ha avançat diversos documents del catàleg utilitzat pels agents per dur a terme l'espionatge electrònic fins i tot en equips que es troben desconnectats de les xarxes informàtiques . La tecnologia de radiofreqüència ha ajudat a resoldre un dels problemes de les agències d'intel·ligència americanes: entrar en computadores que adversaris, i alguns socis, han intentat fer impenetrables a l'espionatge o ciberatacs. El giny de radiofreqüència ha de ser inserit físicament per un espia, un fabricant o un usuari. El programa va aconseguir plantar programari en xarxes militars russes i xineses, mexicans i de càrtels del narcotràfic, institucions comercials de la Unió Europea i aliats com Aràbia Saudita Índia i Pakistan. Però si ens pensem això, som uns necis, uns babaus. El control de tot és total. El nul respecte per la privacitat i pels drets bàsics de les persones i el respecte a les comunicacions personals és escandalosament inexistent. Ningú hi veu un problema. La pèrdua de drets que es viu avui en dia és de tal magnitud que cal fer una autèntica reflexió. No n´hi ha dret al tracte total d´un sistema, que deixa molt darrera les prediccions orwellianes a 1984. Por. Molta por. 

Au siau!

La Filosofia a la corda fluixa

Professors i filòsofs responen a aquestes preguntes: a qui se li ocorre relegar el pensament en l'ensenyament? Quina repercursió té aquesta absència en l'aprenentatge de la vida?

Interessant article als mitjans sobre la desaparició de les llengues, les lletres i el pensament, de les matèries que els escolars, nens, joves i futurs adults han d´estudiar. La pregunta clau que es fan els filòsofs, pensadors i professors és "a qui serveix que el pensament es relegui entre les matèries que formen part de l'aprenentatge de la vida?" Xavier Serra, professor de Filosofia i Ètica i responsable de Filosofia en l'Institut Salvador Espriu de Girona deia aquests dies: "En realitat, cal dir que la Filosofia en si està en plena forma, que la gent —els ciutadans reflexius, sensibles als valors, conscients de la seva responsabilitat...— segueix pensant amb profunditat filosòfica. El que està molt malament és la classe política, que fica la seva urpa en la capacitat crítica i l'autonomia mental dels ciutadans permetent, sense immutar-se, la telebasura i la pobresa mental en l'àmbit públic”. Serra creu que “la filosofia s'ensenya almenys des de l'Acadèmia de Plató fa 2.500 anys, i una generació de personatges pendents solament dels vots, dels resultats PISA i de moure's per seguir surant, la pretenen aniquilar”.

El filòsof Ángel Gabilondo, que va ser ministre d'Educació i que segueix sent catedràtic de Metafísica a la Universitat Autònoma, diu: “La filosofia és determinant per impulsar el camí cap a un pensament crític, racional i raonable. És indispensable conèixer no solament la història de les idees, també la història del pensament, la generació de determinats conceptes, la visió que procuren, els seus efectes i el seu funcionament. Pensar no és una mera activitat mental, comporta tota una manera de fer i de procedir. I requereix coneixement”. 

Antonio Campillo, president de la Xarxa Espanyola de Filosofia, creu que la reducció dels estudis de Filosofia respon a raons ideològiques”. “Importa més el mercat de treball” es queixa professor Manuel Cruz. No hi ha una norma comuna en tota Europa. Hi ha països que inclouen la formació filosòfica fins i tot des de l'educació primària, com França o Finlàndia, perquè l'entenen com una manera d'aprendre a pensar des de la infància, i hi ha altres països que, per contra, prefereixen potenciar-la a la Universitat, incloent títols mixts d'Economia i Filosofia, o Dret i Filosofia, etcètera, com en el Regne Unit. No obstant això, hi ha una preocupant tendència a identificar la societat del coneixement amb la trinitat R+D+I, de manera que s'està imposant una concepció cada vegada més *tecnocrática i mercantilista del coneixement, amb la consegüent devaluació dels sabers artístics i humanístics...”.

Debat obert i real a l´acadèmia i a la societat. Porten les de guanyar qui té la paella. Molt d´esforç serà necessari perquè els nois sàpiguen el que era filosofar.

Au siau!

Treballar per ser pobres

M´ha causat sorpresa, no tant pel rerafons com per les força de la paraula,les declaracions del secretari general de la UGT a Catalunya que en declaracions als mitjans valorant les dades d´ocupació i econòmiques ofertes dies enrera. El titular diu així: "No volem treballar per ser pobres". Realment és bó com a titular. A més de la vessant lingüística en el contingut n´hi ha molt de veritat. La situació dels salaris és força clara, amb una estructura diferencial de sous molt elevada. Al diari Expansión, mitjà de referència en temes econòmics, es deia fa poc: "El sou mitjà anual dels treballadors amb contractes temporals va ser un 33% inferior al dels contractats de manera indefinida durant l'any 2011, mentre que el dels directors i gerents va superar en un 137,5% el salari brut mitjà d'aquest mateix any, d'acord amb l´Enquesta Anual d'Estructural Salarial de l'INE". Com es pot veure la diferència es molt gran. A més, pel sector jove el mateix estudi fa aquesta conclusió: "El salari mitjà anual el 2011 pels treballadors menors de 20 anys va ser de 8.148 euros (un 20,2% menys que el 2010), mentre que entre els de 20 a 24 anys va ser de 12.210,47 euros. El salari més habitual a Espanya ascendeix a 15.500 euros. Si a aquesta situació li afegim l´increment gradual dels preus en subministraments (aigua, llum, gas, transports, benzina) i dels preus privats -digui el que digui l´IPC-, ens trobem en una situació en què molts treballadors després d´atendre les despeses bàsiques, llar i hipoteca, alimentació, col.legis, no tenen ni capacitat d´estalvi ni possibitlitat de sortir del cercle viciós que suposa efectivament aixecar-se per anar a treballar i guanyar prou per sobreviure i així successivament sense poder sortir d´una situació de pobresa. A més, és veritat que el treball que es fa avui en dia és un treball temporal sense cap qualificació, situació que no ajuda a incrementar el poder, valor i possibilitats dels treballadors. Ha de ser motiu de reflexió per la gent, no pas per qui està amunt de la piràmide, doncs a aquests els fa ben bé igual la situació de la majoria de la societat. També és interessant de seguir la notícia de l´increment dels salaris al Japó, una economia que també ha passat un llarg cercle de crisi econòmica, i on el 17% de les empreses del país, faran pujades de sous als seus treballadors. És una altre forma d´entendre l´economia en el sistema actual, on disposar de millores salarials es pot entendre com una eina de revitalitzar el cercle econòmic: més reconeixement personal i més calers per alimentar el canal d´economia d´un país.

Primers candidats per anar a Mart

El projecte, proper a un reality show, busca financiació privada para afrontar viatges espacials sense retorn. La companyia holandesa Mars One ha anunciat una primera selecció dels candidats a viatjar a Mart. L'empresa privada, que busca finançament per al projecte encoratjat pel físic Gerard Hooft, ha triat a l'espanyol Juan José Díaz-Guerra d'un total de 200.000 aspirants. Queden 1.058 viatgers potencials per a un viatge sense tornada prevista pel 2024. La iniciativa de Mars One és un projecte privat dut a terme per l'investigador holandès Bas Lansdorp per establir una colònia humana permanent en Mart. L'objectiu és poder posar al planeta satèl·lits de comunicació el 2018 i portar en el 2024 la primera colònia permanent al planeta. Mars*One pot convertir l'assumpte en un reality xou en reservar espai en la missió a astronautes triats pel públic. El cost de portar als primers quatre astronautes es calcula en uns 6.000 milions de dòlars. Cadascun dels viatges posteriors, una vegada cada dos anys, costaria 4.000 milions de dòlars. La iniciativa de Mars One sembla més un gran projecte de màrqueting il·lusionant que una altra cosa però la veritat és que ha aconseguit atreure l'atenció de milers de persones disposades a abandonar el planeta sense perspectives de tornada. Díaz-Guerra s'ha mostrat esperançat després d'haver passat aquest primer sedàs. Segons ha indicat a l'agència Europa Press, Mars One ha anat canviant el nombre d'aspirants que passaran les diferents fases i ha modificat els terminis de selecció, de manera que desconeix quin serà el seu següent repte. Segons la pàgina web d'aquest projecte, finalment serà 25 les persones que viatjarien a l'espai i formarien part de l'assentament que es construiria a Mart. La companyia s'ha compromès al fet que, en els deu propers anys, construirà una colònia habitable i sostenible, dissenyada per rebre nous astronautes cada dos anys. A més, ha explicat que, per a ells, ha desenvolupat un pla realista basat enterament en tecnologies existents.

L´home, quan somnia, pot aconseguir el que vulgui. Estem al cas.

Au siau!