Bons desitjos i positivisme

Arribem ja a l´últim dia de l´any. Al llarg d´aquests dies i dels dies vinents s´escriurà com cada any, pàgines i pàgines de resums de l´any, de les notícies més destacades i del que ens espera l´any entrant. El meu cap d´any serà tranquil, familiar. Només deixaré que una mica de la meva beguda preferica, un bon gin-tònic de Hendricks preparat amb molt d´amor, doni la benvinguda al 2013. Per la resta estaré amb Anita García Obregón i les seves campanades, o la nena que la substitueixi, que crec que s´ha jubilat ja, unes bones cançons (del tocata, no de la tele) i un gran petó per tothom.  

L´any que ens deixa serà recordat per oblidar amb força seguretat, segons el que hem pogut viure i veure al llarg del mateix. La crisi i les decisions col.laterals que han anat prenent els líders, s´han portat per davant una bona part de l´alegria i la il.lusió d´un bon grapat de persones. Siguin encertades o no les mesures, la realitat és avui força pitjor de l´1 de gener de l´any que deixem. Ens esperàvem dificultats, però potser no tantes i que s´emportès com la tramontana moltes coses per davant. Potser el millor desig per l´any que comença serà que l´energia positiva torni al cap dels governants del món, perquè torni a fluir a les seves taules noves idees, més imaginació, més treball de colzes per aconseguir treure´s del barret grans pensaments que facin avançar les regles, les normes, les societats, en el bon camí. Que les persones puguin tornar a recuperar part d´aquets somriures perduts. Ja ens avisen que l´any 2013 serà dur, difícil, complicat, amb més mesures difícils. Ens ho posen realment dur per mantenir l´esperit alegre. Però com deia Lorca, el més terrible de tots els sentiments, és tenir el sentiment de l´esperança mort. Per això, seguirem a Cervantes, quan deia que quan una porta es tanca, un altra s´obre. És veritat, com deia el científic Benjamin Franklin, que el que viu d´esperances, corre el risc de morir-se de fam. Però com deia Gramsci, el pessimisme és matèria de la intel.ligència, i l´optimisme de la voluntat. I aquí és on vull arribar. La voluntat. La voluntat de ser. La voluntat de mirar l´any que entra en positiu, sigui quina sigui la notícia o la situació què trobem o visquem. La volutat d´encarar des de l´inici el 2013 amb un somriure. Que res ens tregui l´actitud positiva. Hem de tenir prou valentia, i la motivació segur que serà molt diversa i amb objectius molt diferents, de cercar la felicitat i el somriure. Visquem una vida. Aprofitem el temps que estem aquí. I la millor manera d´aprofitar-la és caminar i caminar per la negativitat i la mediocritat, lluitant amb un somriure i cercant el positivisme com a bandera. Nem- hi doncs per ell!

Ah, i un consell de l´ALC (Associació de Llagostins Cuits: en aquestes dates n´hi han coses més importants que pelar… Bon Cap d´any i bona entrada el 2013!

Au siau

La humanitat imposada

Hem sabut que a la Xina, el Congrès Nacional del Poble de Xina ha aprovat una llei que obliga als fills adults a visitar als seus pares de forma regular quan els progenitors passin l´edat dels 60 anys. En cas que no sigui així, seran penats amb una multa económica. Segons han manifestat aquesta mesura, dins els canvis de la Llei de Protecció dels Drets i interessos de la gent gran, vol aconseguir tenir cura de la gent de més de seixanta anys i és producte de l´envelliment progressiu de la població xinesa. Segons diverses manifestacions, la política del fill únic ha propiciat un gran envelliment alhora que el creixement econòmic del país ha fet que una part important de la població s´hagi trasladat a les urbs i centres de producció industrial.
Els mitans de comunicació xinesos parlen d´un increment de les persones grans abandonades pels seus fills o que viuen en situació precària.
Naturalment aquest no és un problema xinès. És un problema d´humanitat. Tenim el problema molt proper, a la nostra societat, a les nostres ciutats, al nostre edifici, a la nostra família. En una societat deshumanitzada com la nostre, el continuar sent persona és un posicionament. I és veritat que amb el ritme que la societat imposa, el temps fuig de les nostres mans i el cerquem per nosaltres mateixos, no pas pels demès. I en aquest concepte dels demès, posem a dins els nostres pares i els nostres familiars, sense recordar que és per ells que estem aquí, que gaudim de la vida. El tradicional respecte oriental a la gent gran, que hem vist formant part de la seva cultura, hauria de ser principi rector del sistema. No es mereixen pas aquest abandonament ni la solitud. Hem d´entendre que forma part de la nostra responsabilitat i valor com a persona, tenir cura dels nostres. A la Xina, no han trobat més mitjà que la multa. Què trist, però que real i actual!!. És un símptoma més del que som com a espècie. Esperem que els nostres líders no en prenguin nota, ja que amb la facilitat en què en aquests últims temps es posen taxes, impostos i multes, no es descartable un recàrrec així. Potser una mica d´educació, no estaria de més. Però és tan cara....
Un reflexe més: una persona propera, ja gran, m´ho diu des de fa temps: "No; jo aniré passant a una residència d´aquestes on vas a morir; jo no vull molestar...". És una enorme pena que aquest sigui un pensament que passi com a normal o racional. Reflexionem sobre això.
Au siau

Sabem una mica més de casa nostra

Un equip cíentífic de la NASA ha determinat amb força precisió l´edat de l´Univers i la densitat de la matèria no atòmica a més de l´època en que els primers estels van començar a ser. Les observacions de la sonda WMAP són milers de vegades més precises que les investigacions realitzades fins ara, avançant en l´estudi de l´univers. El WMAP ha fet un mapa còsmic en els nou anys de missió que ha dut a terme i ha creat una imatge de l´univers que ha fet servir per precisar el que va passar fa milers de milions d´anys des dels seus origens. 

Les dades treballades donen suport a les teories cosmològiques basades en el Big Bang que teoritza sobre la progressiva expansió i refredament continu posterior a la gran explosió. També es conclou que la teoria de la inflació, per la qual l´univers va patir un dramàtic període inicial d´expansió amb un creixement de més d´un bilió de bilions de vegades en una infinitèssima part de segon, és veraç i així al llarg d´aquesta expansió es van generar fluctuacions que van donar lloc amb el temps a la gènesi de les galàxies.

La sonda també confirma que l´univers obeeix les regles de la geometria euclidiana per les què la suma dels angles interiors d´un triangle sumen 180 graus. Per altra banda les dades han proporcionat que els primers estels van començar a ser i a brillar quan l´univers tenia 400 milions d´anys.

La investigació sobre la nostra casa, continua

Au siau.

I finalment, emnbolica que fa fort!

Estem al 2013. Però n´hi ha de vegades que no ho sembla. En no poder agafar la màquina del temps, no puc resoldre quina va ser l´espurna que va encetar aquest terrorífic tema del gènere. Aquell en que la dona és vista com un ser inferior, feble. On la dona és vista com un objecte que ha de ser empreat i manipulat pel mascle. Tothom tenim al cap les idees ultraconservadores que a l´Edat Mitjana formaven part del corpus ideològic de l´època. Però segurament hauríem d´anar-nos-en molt més enllà, potser al mateix moment en què els homínids van començar a ser. Independenment del moment en què s´originés, crec que avui en dia no té sentit defensar cap valor que no sigui el de l´igualtat. Se suposa que després d´anys i anys d´evolució, d´anys i anys de pensament i de filosofia i de creixement humà, haurien de ser suficients com per entendre les errades del passat i tenir cert sentit d´humanitat, que ve d´home, en genèric, d´espècie intel.ligent. És un debat perpetu, ja que les posicions que volen amparar un domini del mascle, són posicions amb una base forta, de segles i segles i que a sobre té com a complement tot allò relacionat amb el sexe i la sensualitat en què, aprofitant la indiscutible bellesa del cos femení, converteix a la dona en un objecte sexual. Dit tot això, els dos últims exemples coneguts són tan brutals que per mi es difícil saber si realment, tal com deia al començament, estem al 2013 o en quin any. El primer cas ha vingut de l´Índia i la notícia era la violació d´una nena de 23 anys a qui 6 homes van violar, van apallissar i van sodomitzar amb una barra de ferro. Després la van llançar del bus en què havia estat segrestada a ella i al seu nuvi, en marxa. A l´Índia es produeix una violació cada 18 hores. Això sí, el govern indi diu que crearà una comissió.
L´altre cas arriba de l´estimable Itàlia on el cura italià Piero Corsi ha acusat a les dones de ser en part culpables de la violència masclista per provocar Corsi, sacerdot de la localitat de Lerici, havia penjat una nota a la porta de l´església anomenada "Dones i violència de gènere", en què assenyalava que en diverses i múltiples vegades la premsa culpa a l´home, però argumenta que la violència masclista es deu a que les dones "cada vegada més provoquen, esw tornen arrogants i es creuen autosuficients i acaben per exasperar les tensions(...).¿Quantes vegades viem a dones i senyores madures caminar pel carrer amb vestits provocadors i cenyits!¡Quantes traicions es podrien evitar, ja que es deixen anar els pitjors instints i després arriba la violència o l´abús sexual! (sic)". Aquestes paraules són les de la nota del sacerdot. No tinc adjectius. No se que fa falta perquè les persones, independentment del seu gènere no protesti i demani les més altes penes davant aquestes acusacions, davant aquest pensament tan brutalment violent.
Molt bla, bla, bla, però s´accepten aquests comentaris i les conseqüències com un mal necessari.

A veure si espavilem!
Au siau

Investigacions

Aquests dies diversos mitjans s´han fet ressó d´un articule publicat en una revista d´investigació sobre els resultats d´uns experiments per retardar l´envelliment prematur que han dut a terme professors de la Universitat de Hong Kong. Les proves s´han efectuat amb ratolins de laboratori però sembla que aviat començaran a poder afrontar la seva prova d´adaptació a les persones. La investigació va arrencar el 2005 i recorden que la causa de l´envelliment es produeix per la mutació de la proteïna que envolta el nucli de les cél.lules humanes i que provoca que no es pugui reparar, fet que porta com a conseqüència l´envelliment.

Els científics xinesos han estat treballant per revertir el procés. Sembla ser que a les proves també es va recórrer a la substància del resveratrol, que es troba a la pell de determinades fruïtes com el raïm. A la malaltia degenerativa del síndrome de Hutchinson-Gilford, els nens no experimenten una alteració mental, peró sí de creixement amb símptomes d´envelliment tant a la pell com al cabell, rigidesa a les articulacions i facilitat pels problemes cardíacs. Normalment no arriben mai als 20 anys. Està bé que avancem en el camp de la investigació, però com tantes i tantes vegades en aquest camp, les qüestions de tipus ètic, sortiran a la superfície, ja que es tractarà d´evitar que es faci un mal ús de les resolucions i conclusions científiques que puguin extreure´s.

Au siau

Avui és Nadal 2013

 No és avui un dia més espcial que els altres per poder desitjar a tothom que tingui un bon futur, que estigui plé de felicitat, que vagi per la vida amb una actitud positiva, que tingui il.lusions i lluiti per aconseguir allò que vol, que s´imposi la justícia i la llibertat del ser humà, que poguem dialogar i comunicar-nos en un marc d´alegria i que l´amor sigui el nostre principi rector. No cal que sigui una determinada celebració, però sí avui també és bó manifesar-ho, aquí queda. Estimem-nos. Estime-vos. Visca doncs el Nadal i el nen Jesús i la mare que ens va parir!!. Que tinguem tots un fenomenal i fantàstic inici de festes

nadalenques i que ens apropi a un cap d´any

ple de desitjos i bones intencions.
Love.
Au siau

Economia

Dies enrera hem assistit a diverses declaracions davant el jutge Fernando Andreu que és el jutge encarregat del cas judicial obert per constatar si van haver irregularitats i responsabilitats legals per l´enfonsament del banc Bankia. A aquestes alçades, no cal fer una repassada de la situació en què es troba el mercat financer de l´estat espanyol ni del nivell de confiança que ens tenen als mercats internacionals. Cada dia els mitjans venen plens i en un sector tan a l´ombra com és el bancari, cada notícia que surt és motiu perquè ens fiquem una mica més les mans al cap (en tot cas només aquells que tenien alguna confiança). Jo em vull centrar en la declaració d´una figura que es considerava molt important per poder saber el perquè un banc amb el volum i influència de Bankia se´n va a fer punyetes. Era la declaració de l´expresident i exministre Rodrigo Rato. Sempre crec que malgrat els grans personatges i el sistema es pensa que el públic en general és rematadament idiota, tindran una certa decència per no caure ja en un cert estat de menyspreu. Però arriba. Jo no crec que, per molta manca de cultura o ignorància en la forma en què el sistema funciona, n´hi hagi cap persona que pugui pensar que un president d´una companyia o d´un banc com és el cas, no tingui cap responsabilitat sobre els aconteixements que passen a l´empresa, ¿no?. Doncs bé. Ara arriba el sr Rato, i diu que la culpa i responsabilitat de tot està en el president del Banc d´Espanya, la exministra d´Economia del govern sortint i sobre l´actual ministre d´economia. Segons aquest home, l´expresident del Banc d´espanya té responsabilitat per obligar a fer una fusió bancària, l´exministra Elena Salgado per fer sortir a borsa l´entitat (que per altra banda ell mateix diu que pensava fer) i a l´actual ministre pels continus canvis de legislació i provisions (com si ell no ho hagués fet quan era ministre).

És impressionant. No puc entendre com som tan poc seriosos en aquest país i posem a més de quatre a la garjola. Pensar que ens poguem empassar que "Jo no en sabia res" o "Jo no tinc cap culpa", és brutal. No se ni com el jutge no l´imputa per tonto. Aquí no volíem saber si n´hi ha més responsables, que segur, sinò  quina era la responsabilitat seva, que indubitadament ha d´existir en tant que president de la companyia. Em recorda molt al Sr. Serra quan va anar a declarar per les caixes, i també com a president de Caixa de Catalunya resulta que tampoc no tenia cap responsabilitat, perquè no es podia preveure, perquè si el mercat, si tal cosa o tal altre. Em recorda als senyorets de la CAM, que deien que ells anaven però que no entenen. Deixaré de banda els adjectius que tots aquests em provoquen. Però no puc entendre que arribats a aquest punt en què un país sencer es veu abocat a una situació d´enorme fragilitat i amb un panorama econòmic que influeix de forma extraordinària sobre el nostre futur i el d´algunes de les generacions posteriors, no es prengui nota, NOTA en majúscules, per fer una regulació i una legislació que posi fil a l´agulla sobre qui, com i de quina manera les entitats financeres han d´actuar, responsabilitats, i pes de les decisions i determinacions dels governants d´un país. És ara l´oportunitat. No se si cal exigir-los que tornin calers o responsabilitat subsidiàries, però sí que no es pot engegar un país a una situació tan difícil i anar-se´n cap a casa amb un "Jo no he sido". Quanta mediocritat, per Déu!.

Au siau 

Preparats per ser emocionats per Fofito

L´any passat va causar força comentaris un anunci de Campofrío pel Nadal, on el desaparegut humorista Gila compartia espai i somriures amb altres grans humoristes del panorama nacional. Vist el ressó que va tenir, aquest any l´empresa Campofrío ha decidit apostar per aquesta línia i fer un anunci destacant valors que omplen d´orgull i animar a tots a tenir molt present una sèrie de principis que ajuden a disfrutar de la vida. Surten cares conegudes com Malú, Luis del Olmo, Candela Peña, David Ferrer, Iñaki Gabilondo, David Summers, Chus Lampreave o Enrique San Francisco. Tots al voltant d´un únic protagonista, Fofito. Amb el títol "El Currículum de tots", tota la gent que surt intenta suggerir a Fofito quins aspectes ha d´incloure al seu currículum. En el fons, és el currículum de tothom. Així es parla de la solidaritat, el treball en equip, la creativitat, el ser valent, tenir humanitat, ser positiu,etc. Una oportunitat també per animar a la gent en un moment en què ho necessitem.

Jo no he vist l´anunci encara, però faré per veure-ho. Estem en un temps tan complicat, que calen emocions. Emocions de veritat que a més, segur sabrà transmetre Fofito. A mí sempre m´ha traslladat tendresa i reconeixement. Segur que com tothom ha de tenir coses que potser no formen part del nostre peril ideal. Però m´ha traslladat una sensació de treball, de feina, de aneguet lleig del grup, de bona persona, que el fa especial. Tant de bó que triomfi i repercuteixi en ell per bé.

Alhora també m´agradaria fer una última reflexió. Aquests anuncis de cap d´any o Nadal en què es fa tot una mica més maco, tothom és molt bó, s´aprofita per donar uns missatges de pau i amor, i se n´aprofiten de la nostra vulnerabilitat per deixar-nos a punt del psicoanalista, estan molt bé. Però millor seria que tota aquesta tendres i amor per la família, per la feina, per la solidaritat amb els altres, etc.  fossin part de la nostra manera de ser i el corpus i principis de país. ¿Per què no posen aquests principis com a capdevanters a la Constitució, ja que són tan importants? ¿Per què no li passen l´anunci 333.333 vegades als que més tenen? Per què aquests valors només són portats pels mitjans audiovisuals en aquestes dates i no la resta de l´any? Prefereixo no saber la resposta a aquestes preguntes. Potser no cal. Preferixo restar amb la imatge virtual de Fofito, un currante, una bona persona, un home senzill.

L´anunci s´estrena a totes les cadenes el dia 24. Sort Fofito.

Au siau

Avui, 21 de desembre, la fi del món

Detectat tèlex amb programa de 21 de desembre, arriba la fi del món.

3,10 hores: comencen a caure els primers meteorits del cel.

4,00 hores: col.lapse a autopistes i aeroports de tot el món. Els peatges s´han de pagar igual. El Govern decreta una nova taxa de maletes als viatgers de la T-1.

4,30 hores: Discurs radiofònic de la casa reial: Undargarín es queda a terra.

5,12 hores: La COPE informa que Rouco i el seu seguici tenen l´AVE segrestat i periodistes informen que es sentia "Le he dicho que a Lourdes".

5,45 hores: Les emisores de ràdio no ofereixen activitat. Kiko Rivera aprofita per fer de Dj amb "To me la zua i a mi ma tamién!", cançó interestelar.

7,00 hores: conexió amb Washington. Obama s´ha donat el piro. Al fons es veu a George Bush pare dient: "Se van a enterar estos rusos"

8,00 hores: L´alcalde de Marinaleda declara la comuna universal.

9,20 hores: T5 anuncia un especial Sálvame de luxe fins l´hora fatídica. S´anuncia que la Esteban ensenyarà els pits entre dos anuncis d´una marca coneguda de cola.

10.00 hores: La prima de risc s´enfila als 1500 punts mentre els últims aprenents de brookers del parket, ballen a ritme d´Alaska "A quien le importa...!"

10,50 hores: RTVE posa marxes militars.

11,15 hores: Rosell anuncia la renovació de Messi fins el 2050 per si un altre planeta el vol fitxar.

12,10 hores: Melendi continua plorant mentre trepitja amb el peu la Rosario que , pesada, continua amb "Votad a jorge, votad a jorge, ehpaña!"

13,33 hores: Putin diu que ja està bé, ara que anava a interverni usa.

14,54 hores: Berlusconi fa un bunga-bunga amb mitja Roma "Sono un grande amante". No queden entrades

15,10 hores: Montoro surt per la tele i diu que ningú s´en vagi del país sense abonar l´últim impost que va aprovar un consell de ministres en què només estava ell i amenaça clarament: "Mira que le meto otra a los polacos".

16,23 hores: Falsa alarma. Algú estava alertant d´un macrobotellón al Camino de Santiago,

17,14 hores: La premsa esportiva de madrid declara que el Barça havia fet trampa les últimes temporades i declara al Reial campió de tot el segle passat i d´aquest.

18,10 hores: Doña Manolita fa una declaració pels mitjans en què manifesta li queden encara dos sèries per vendre.

19,05 hores: Wert a Onda cero: "Yo, me quedo".

20,10 hores: La NBA comunica que Pau Gasol està desaparegut i que ho torna o el Kobe li farà un lleig. 

20,33 hores: Jose luis Nuñez es posa a fer la conga el primer a la Plaça de Catalunya, mentre la dona el persegueix. 

21,10 hores: Últims episodis de Bola de Drac ,GT

21,20 hores: Jorge Javier anuncia que a les 21, 30 hores tindrà una cosa molt important que dir-nos.

21,27 hores: Falten 3 minuts perquè Jorge Javier digui una cosa

21,30 hores: Jorge Javier diu que el que volia dir és que, és que..., és,.....Vaaaale, no se!

22,15 hores: Jesús Vazquez surt i diu que els maies li estan tocan els pebrots, que ell ha de començar La vos, i que què passa.

23,00 hores: Mitja Itàlia està al bunga-bunga

23,32 hores: "Algú pot obrir la llum?"

23,57 hores: Carmen Sevilla vol donar les uves des de la Puerta del Sol, hip!

23,59, 59'': iiiiiii.......................................

00, 00 hores: Totes les pantalles es queden amb la cara enfurismada de Fernando Fernán Gómez (el dragó està cagat d´enveja) i després de mirar-nos fixament a tot el món diu en un perfecte castellà: A la mierda!!

La imatge de la nostre fi

El Hubble ha aconseguit captar la imatge d´una nebulosa planetària, la NGC 5189 i es troba a l´última etapa de la seva vida deixant entreveure les seves estructures. Segons explicant fonts de la NASA, les nebuloses planetàries són una breu etapa al final de la vida de l´estel en què consumeixen l´últim combustible que tenen al seu nucli. L´estel expulsa gran part de les seves regions externes, part que s´escalfa i brilla intensament. La fotografia que ens aporten és especialment clara i mostra detalladament el final de les estructures i ens indica el final que el Sol tindrà, d´aquí a uns 5.000 milions d´anys.
De moment, gaudim d´aquesta fotografia espectacular del món i univers on vivim. O ho intentem. Això sí és bellesa! Això sí és un viatge!
Au siau

Temps de Nadal

Arriba com sempre un període especial. Aquest any serà diferent, per allò de la crisi i on a moltes llars hauran de fer un bon esforç per treure l´alegria a sobre de la taula i emborratxar-se d´ella. Malgrat tot és un temps especial on, com a cada any, sembla trobar-se una treva entre tanta mala notícia, entre tant conflicte, guerra i tristor, entre tanta grisor a la nostra rutina. Sembla que el temps s´omple d´aquesta il.lusió que els nens destil.len. La seva il.lusió, les seves ganes, la seva brillantor als ulls fa que les neurones del nostre cervell baixin uns esgraons l´alt nivell de nervis, d´estrès, de violència verbal i material. Després ja tornarà, quan els Reis d´Orient tornin a l´imaginari. Però mentre en gaudirem una mica d´aquest oasi, d´aquest forat temps-espai. Entre les diverses afirmacions d´aquests dies, m´ha agradat molt una que no per coneguda i certa, no deixa de remenar part del nostre pensament. És una frase del president de l´empresa Juguettos que té moltes botigues arreu dedicades a la venda de joguines. Deia una frase força contundent: "No n´hi ha millor regal per als nens que quan els seus pares juguen amb ells". És una reflexió coneguda, però por seguida sembla ser no només perquè hagi de ser recordada sinò per les declaracions  dels nostres nens. Comprem i comprem, consumim i consumim i portem una falsa il.lusió material que traspassem a les nostres generacions. Recordem que no cal tant, recordem que és més important la trucada per interessar-nos per la persona, recordem que l´escalfor dels valors i les virtuds pot més que l´últim regal tecnològic. És clar. L´amor és més fort que tot. Practiquem- ho. Valdrà la pena, per ells i també per nosaltres.

Au siau

AutoMan, el nou ordenador en Cap

L´investigador Daniel Barowy ha desenvolupat el seu invent AutoMan, el primer sistema automàtic per delegar tasques a humans mijançant un aistmea de crodsourcing o col.laboració oberta. El científic, investigador de computació a la Universitat de Massachusetts, vol automatitzar el procès per enviar tasques a altres, acceptar o rebutjar treballs que li presneti un empreat, i realitzar pagaments. Barowy ha assenyalat: "Es tracta de substituir als caps per un ordinador". AutoMan, que és com es diu l´invent, davant de la falta de resposta adient a una tasca, segueix enviant la mateixa tasca al lloc de treball fins estar segur que ha rebut el que esperava. És una nova forma de computar que canvia el tipus de coses que es poden fer, mitjançant una plataforma de treball col.laboratiu molt semblant al Mechanical Turk d´Amazon. Estableix un marc laboral diferent ja que no valora amb subjectivitat, no contempla d´entrada la part més emocional. El software AutoMan pot generar la força i impuls necessaris perquè el treball col.laboratiu s´expandeixi al següent nivell, ja que en ser una màquina informatitzada pot lluitar d´una altra forma més eficient amb l´entorn i les emocions, des de l´evaluació de la feina o l´assignació de tasques en diversos locals geogràfics o a diferentes hores. Segur que també tindrà moltes coses en contra. Les anirem coneixent. Però segur obrirà un nou debat sobre el futur de les relacions entre els humans i els robots, entre la màquina i l´home, entre l´ètica i la praxis. Falta una mica encara, però és ún món apassionant. Anem en compte: el teu proper cap, pot ser un ordinador.

Au siau

Educació i justícia

Un informe publicat aquests diesper la Fundació Ideas que tracta de la desigualtat econòmico-social, ha confirmat la informació que la igualdtat d´oportunitats a l´estat espanyol ha retrocedit fins a nivells de 1998. L´estudi analitza diversos indicadors com l´educació, els sous o els impostos i fa evident que al 2010, la igualtat d´oportunitats arriba a un 33%, quan el 2008 era del 70% aprox. Entre els factors analitzats, està l´ensenyament i manifesta que segons Eurostat, l´estat espanyol és el país amb la taxa d´abandonament escolar més alta amb un 26,5 %, mentre la mitja europea és del 14%. En despesa social és el penúltim país del rànking. Per acabar i veure fins a quin punt estem, respecte a la desigualtat d´ingressos entre els rics i pobres, estudi que és analitzat per l´índex Gini, l´estat ha aconseguit els 340 punts, empatada amb Níger.
El 2010, el 20 % més ric de l´estat espanyol té gairabé 7 vegades més ingressos que el 80% de la resta de la població. Això ho hem d´enfilar i connectar amb els comentaris que féiem l´altre dia en relació als resultats dels estudis de Pirls i Timss de comprensió lectora, matemàtiques i ciències a primària i que eren realment no només pobres sinò pitjors que els aconseguits l´any 1995 a matemàtiques i ciències. Una dada que ens convida a la total decepció és que les qualificacions d´"Excel.lent", suposen un 1%!!. Les conclusions que l´informe manifestava en relació a la puntuació de l´estat és que la falta d´adquisició de la comprensió lectora pot conduir a dificultats en l´aprenentatge de totes les matèries i al fracàs escolar. Per arrodonir la preocupació que a les entrades anteriors del blog ja comentàvem, el sociòleg en fracàs escolar, Mariano Fernández Anguita declara textualment: "És a l´escola primària, pressumpte regne de la igualtat i l´harmonia, on apareixen ja les dificultats dels alumnes i les insuficiències del sistema. S´imposa una actuació ràpida". Però per acabar-ho, la catedràtica Elena Martín considera els informes com un toc d´atenció, ja que a primària es construeixen els aprenentatges essencials i considera que s´ha de dedicar més atenció al que passa a la primària. Ja ho vàrem comentar: a Finlàndia els millors professors, els millors professionals de l´enesenyament, estan a Primària.
A veure si algú reacciona!
Au siau

Evolució

En general, aquelles notícies que són interessant i tenen que veure amb el món de la ciència i la investigació, les penjo o comento a http://fedequestions.blogspot.com.es/ . Però és veritat que quan toca un tema especialment d´interès pel contingut de la investigació o per la seva importància dins el terreny de l´estudi de l´home com a espècie o com a ser social, m´agrada comentar-ho aquí. És el cas. El cas és que fa uns dies s´ha donat a conéixer el treball d´uns investigadors que ha demostrat per primer cop que les aletes dels peixos zebra, un dels organismes que més es fa servir als laboratoris de ciència, poden transformar-se en estructures semblants a les potes dels tetràpods en incrementar l´activitat d´un gen denominat hoxd13. Els resultats del treball han estat publicats a la revista Developmental Cell i demostren aquesta teoria que és clau per entendre el pas dels animals aquàtics als animals terrestres. La transició des de l´aigua cap a la primera colonització a terra és una de les imatges de la història de l´evolució del ser viu i part clau de la nostra evolució. Aquest esgraó de l´evolució va tenir lloc fa uns 360 milions d´anys i semblar que aquest pas de l´aigua a terra i l´evolució d´un organisme d´aletes a potes i un anfivi amb membres de terra que surt del mitjà aquàtic cap al terrestre, va perllongar-se al llarg de 10 milions d´anys. Els autors de l´estudi consideren aquesta fase crítica ja que l´aparició d´estructures òssies que van formar els dits i apèndix precursors de les extremitats. La investigació ha estat realitzada pel Centre Andalús de biologia del desenvolupament, centre del CSIC i la Universitat Pablo de Olavide i han destacat els investigadors Jose Luis Gómez, Fernando Casares i Renata Freitas i les seves investigacions amb el gen hoxd13 ha fet incrementar l´aparició del teixit òssi semblant als dits en animals amb potes com nosaltres. Aquests gens són part d´una família de gens que són els encarregats de distingir les parts del cos al llarg del període embrionari i fonamentals per la formació dels dits i el canell. Les dades semblen confirmar que l´avantpassat evolutiu dels peixos i dels tetràpods tenia un gen preparat per l´adquisició progressiva d´elements que van incrementar els nivells de gens Hox que van permetre el desenvolupament de mans i peus.

És necessari conéixer d´on venim, com ens hem format i perquè així. El coneixement del nostre passat i dels nostres orígens forma part del calostre cultural que ens impregna i ens fa ser espècie. Mai és suficient per adquirir coneixements en aquest camp, que ens ajudarà sens dubte a ser millor espècie, algun dia.

Au siau

"La prueba del algodón", a l´Univers

Què bonic que és quan el ser humà es comporta com a tal! Les nostres preocupacions són terrenals: arribarem a fi de mes?, quan em podré comprar un iPad mini?, pujarà la prima de risc?, és Berlusconi incombustible?, algú va comprar preferents?, algú coneix algú que no coneixi gent corrupte?, quan vas fer l´amor l´última vegada?, Maika, guanyarà La Voz?. Són les nostres preocupacions rutinàries, no en parlem més.

Però..., de tant en tant ens arriba aire, oxígen, amor humà en comprovar que alguna de les nostres neurones es mou per ser digne de l´espècie que representem. És el cas.

Científics de la Universitat de Washington ha pogut construir una simulació informàtica de l´Univers per a comprovar si l´univers existeix realment. Només aquesta formulació, és ja per sí tot un fet que impressiona. Uns detalls: el treball, publicat a Arxiv. org planteja la hipòtesi de l´investigador Nick Bostrom de la Universitat d´Oxford que va plantejar la possibilitat que l´univers fos una recreació informàtica i l´home estigués visquent una realitat artificial (us sona d´haver vist alguna peli amb aquesta argumentació?). Els científics americans van entendre que la millor manera de constatar la veracitat de Bostrom, era construir la seva pròpia simulació de l´Univers i veure si era possible. La simulació ha fet servir una cromodinàmica quàntica que recrea el cosmos des de les lleis físiques que formen l´univers. La tècnica, (al.lucinem!!), ha pogut recrear petites parcel.les de l´univers, en una escala d´una bil.lionèsima de metre. Han investigat a més, el límit Greisen-Zatsepin-Kuzmin (GZK), una línia de partícules d´alta energia que es produeix quan partícules interrelacionen amb les ones còsmiques, perdent energia a mesura que viatgen llargues distàncies. L´investigador principal, Martin Savage, diu que caldran dècades d´evolució dels ordinadors per donar resposta a totes les qüestions plantejades per Bostrom. La idea del projecte és poder fer una simulació tan gran que serveixi per trobar a l´univers un detalla semblant al que s´hagi creat a la simulació. Segons el científic aquest detall que provaria que l´univers és una cosa virtual, artificial, inventada, podria ser una limitació a l´energia dels rajos còsmics, la radiació que arriba dels estels. Els rajos còsmics de més gran energia no podrian viatjar pels límits de la retícula artificial que simula l´espai-temps en un model informàtic sinò que hauria de viatjar en diagonal, i les seves interaccions no serien iguals en totes les direccions, com caldria esperar segons diu el científic. Savage apunta que si aquesta limitació antinatural es demostra, ja no n´hi hauria dubte que l´univers, és artificial. ¿No és flipant? Se sembla molt al que parleu o veieu a la tv cada dia?. Hem d´apostar per aquesta gent, per la cultura, per la investigació, per la ciència.

Au siau

Continuant amb l´ensenyament

Aquests dies hem estat centrats vient la batalleta de la llei d´educació i el soroll que al voltant seu s´ha escampat. També ens hem fet ressó dels resultats de les proves de competència de l´OCDE que han deixat en molt mal lloc l´educació i ensenyament a l´estat espanyol i a tota la comunitat educativa. Vull recordar que l´educació i l´ensenyament en primer lloc no és matèria exclusiva d´un professor. No senyor. Tampoc d´un ministre. No senyor. Estem tots implicats, professors, directors, gestors, i també pares, mares, tiets i tietes i els grans i poderosos mitjans de comunicació. Així que en tot cas, recordem-nos, que el suspens és per tots. I que no pensi un que el més gran percentatge el té el del costat, perquè tots tenim la nostra part de culpa en aquest desastre nacional. Avui afegeixo un altre: els rectors de les universitats. Aquests han estat denunciant aquests dies el panorama que els vindrà a sobre tant als campus universitaris com al futur del país, producte d´una retallada del 18% del pressupost per l´educació superior i de la baixada del 80% (sí, heu llegit bé, 80%!!) en despeses no financeres en I+D+i. Declaren que deixa a les universitats en una situació d´ofegament i de tendència destructiva que es notarà a mig i llarg termini. Però ja n´hi han dos efectes col.laterals que són ben presents: per un costat, i ja n´hem parlat, la fugida de molts becaris i investigadors, que hauran de cercar el seu futur lluny del nostre país amb el que això suposa de pèrdua competitiva a tots els nivells. Però a més es denuncia la pèrdua de professorat, uns 3.000 segons la presidenta de la Conferència de Rectors d´Universitats d´Espanya i que comportaran (ja que entre els professors, n´hi han associats i investigadors) la pèrdua del tren del desenvolupament tecnològic.

Jo ja he dit prou vegades que el meu interès per apostar per l´educació i l´ensenyament no és cap qüestió personal. És un tema de país, de fer una clara aposta pel futur d´una societat  i de les persones que la conformen, perquè els nostres nens i joves puguin aconseguir un coneixement superior a les anteriors generacions, per la cultura i la formació social, que fa créixer sens dubte la capacitat dels nostres homes i dones en ser millors persones i millors professionals, en aconseguir un benestar social, econòmic i de desenvolupament a la alçada dels temps que vivim. Però n´hi ha un problema: no ho veiem. I ho pagarem. No cal haver anat a la universitat per adonar-se´n. Quanta ceguesa!

Au siau (amb u d´universitari).

Apple tornarà a fer Mac´s a amèrica

Fa uns dies va sortir una notícia que, no essent la primera en relació a qüestions de tipus comercial i estratègic, sí comença a ser interessant per saber les tendències de futur. Apple, una de les organitzacions multinacionals més importants del món, començarà a prouir el proper any una línia d´ordinadors Mac a Nordamerica. El factotum d´Apple, Tim Cook, ha explicat que la companyia informàtica porta molt temps treballant per produir més i més al país. Ja ha comentat que tant el motor o el vidre de l´iPhone han estat produïts al país. El líder de l´organització vol significar així i respondres a les crítiques per ensamblar el gran volum dels seus productes fora del país. Això és diu proteccionisme, i diu la teoria, que no forma part del corpus del sistema actual de producció. ¿per què llavors tornem cap a aquestes passes? Es parla de la tasa d´atur, de les lògiques polítiques proteccionistes en temps de crisi. Però hem de recordar que no fa gaire altres empreses del sector automovilístic, que a Nordamerica són un autèntic lobby i canal d´opinió, també van tornar part de la producció cap al país. Potser, potser, estem assistint a un moment que barreja diversos factors, però al marge de tots aquells que tenen connexió amb la crisi, potser es deixa entreveure moviments que apropen un altre cop la manufactura i el teixit industrial als països, per evitar els costos de producció lluny dels seus estats. També ara que els costos de la mà d´obra han baixat ja que els sous i els costos de les empreses han baixat, són moments en què les empreses poden permetre´s tenir un exèrcit d´aturats i de persones amb pretensions molt baixes i alta qüalificació. No són coses aquestes que hagin de sorprendre però sí es simptomàtic d´una realitat: l´adaptació i acomodament del sistema a realitats difícils de portar amb aquest tipus de polítiques en què no prima ni la gestió ni l´interès comú.
Au siau

Continuem jugant amb l´ensenyament

Avui han estat notícia moltes coses. Una, que ara comentarem, també. Però demà ja no serà notícia o, si més no, ho serà poc, i demà passat ja estarem en una altra batalleta. Però la notícia de les proves realitzades per veure el nivell dels nostres infants i joves del país, hauria de ser portada dos anys, a veure si d´una vegada ens n´adonem d´allò que és realment important. El cas es que els alumnes de quart de Primària (amb 9 anys d´edat, senyors!) van realitzar unes proves de competències portades a terme per un organisme internacional, la IEA. Aquestes proves, molt semblants a les proves PISA, han estat realitzatdes a nivell internacional en 48 països en el cas de la Lectura i de 63 països en el cas de Matemàtiques i Ciències. Els resultats són magnífics: els alumnes de l´estat estan per sota de la mitja de la Unió Europea i de la mitja dels països de l´OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Económic), en les tres matèries: lectura, matemàtiques i ciències. En el cas de la lectura han estat avaluats 8.580 alumnes espanyols de 312 centres (a nivell internacional 255.000 estudiants) i en Mates i Ciències uns 4.183 alumnes espanyols de 151 centres (261.000 a nivell internacional). El més gran no és ja el resultat, sinò que a més a més tenim pitjor nota mitja que fa uns 15 anys, concretament l´any 1995, segons l´evolució dels diversos estudis que s´han dut a terme. En Lectura els resultats són igual que al 2006. En Matemàtiques l´any 1995 amb estudis fets amb estudiants de 8º EGB va donar 482 punts, igual que ara!! I en Ciències l´any 1995 va obtenir 517 punts i ara, 505!. En Matemàtiques per exemple la mitja de la Unió Europea ha estat de 521. A Hong-Kong, primera en puntuació, 602.
Nosaltres mentre, continuem amb les nostres batalles. Canviant legislatura sí, legislatura no, per una nova llei d´educació. Sense nord. Sense escoltar. Sense asseure als professionals i interessats. Sense visió de futur. Sense sentit d´estat. Així l´ensenyament no és més que una titella més i enviem el nostre futur, que són els nostres joves, literalment a sota les peülles dels cavalls. Ni així els nostres líders ni els tòtems de la comunitat educativa sentiran. Una pena!
Au siau

Amsterdam crea guetos

Amsterdam ha sorprès aquests dies amb una notícia que no sembla d´aquell país. La capital d´Holanda es prepara a partir de l´1 de gener del 2013, per crear guetos on allotjar les persones anti-socials. Aquests guetos que han estat anoemats llogarets excoria, pretenen ser àrees especials per tancar a aquells que siguin considerats problemàtics i estaran sota supervisió policial. Aquí també tindran cabuda aquelles famílies que tinguin problemes socials. El batlle de la ciutat ha presentat el plà d´un milió d´euros per enfrontar-se a les més de 13.000 denúncies que rep l´ajuntament. El plà és una proposta del líder d´un populista partit del país que proposava crear aquestes unitats especials per fer front a la "gent problemàtica". El crit ha estat "Posa junta tota la basura". De moment ja s´han ensinistrat uns quants funcionaris encarregats de trobar i allotjar a les primeres persones problemàtiques i els 10 primers containers en forma de caravana per allotjar els reincidents. ¿Qui posarà el límit? Què es considera persona problemàtica? Qui controlarà al controlador? No tinc gens clar que el sistema funcioni. Sí tinc clar que no es va intentar l´educació i la cultura per fer servir aquest tipus de mètdode on la persona és segregada i separada per ser tractada amb menys valor. Estem a Europa, però no ho sembla gaire. No anem bé, no.

Au siau 

La fi del món encara trigarà

Aquests dies enrera ha estat molt comentat als mitjans tota uns sèrie de notícies al voltant de les prediccions dels maies en relació a la fi del món. En un món com el nostre ben globalitzat i amb molts comunicadors disposats a dir la seva, la NASA s´ha vist obligada a parlar en rebre més de 5.000 sol.licituds de predicció en relació al pressumpte apocalipsi. Aquest affaire està relacionat amb una interpretació de les prediccions maies que interpretaven la fi del nostre planeta pel xoc contra la Terra d´un planeta el proper 21 de desembre del 2012. L´astròleg de la NASA, David Morrison, va aclarir que aquesta profecia prové de poemes sumeris en que apareix un personatge fictici i on Nibiru és un nom de l´astrologia babilònica associat al déu Marduk. A Internet però no s´ho acaben de creure i han acusat a la NASA d´amagar la seva existència. Fins i tot han sortit fotografies d´aquest planeta que l´astròleg manifesta són imatges falses de taques que es poden identificar. En relació a la civilització maia, continua Morrison que es tracta d´una maliciosa interpretació del calendari i va postular que la indicació que el calendari maia fa del 21 de desembre és només la referència a la data del solstici d´hivern, data en què finalitza un cicle i per tant els maies no es referien a aquest dia com especial o apocalíptic. Així que, de moment, haurem de continuar amb la nostra intensa rutina, on la crisi, els episodis paranoics dels comunicadors dels mitjans, i els terratrèmols causats per les notícies econòmiques o polítiques, ens porten al nostre dia a dia. Potser l´apocalipsi és allò que li ha passat a l´ex president de la CEOE, Díaz Ferran. El senyor dels empresaris que donava lliçons d´ètica a tothom, avui està a la presó. Però no ens enganyem: l´any 2010 segons les informacions dels mitjans, Hisenda li va tornar calers a la declaració de la renda. Im-pressionat! Estic estupefacte! Quin país!. Potser, potser, l´apocalipsi la tenim la resta dels ciutadans.

Au siau

Keep Calm and Speak Catalan

Zarrapastroso

"Zarrapastroso". Aquest és el terme amb què el director de l´Institut Cervantes, Víctor García de la Copncha, va qualificar el castellà que avui en dia es parla. Recorda Victor García que al segle XIX es va posar de moda parlar malament i l´Institut LLiure d´Ensenyament es va posar a fer una campanya per parlar amb correcció. L´Institut Cervantes, ha presentat el llibre "El libro del español correcto" i recorda que una de les primeres mesures que s´ha de prendre és canviar el llenguatge. Afegeix una idea molt enriquidora: "Somos lengua, un Estado es lengua, de ahí que la cultura no sea un adorno, si no algo que nos constituye y nos hace". Interessant reflexió.

És clar que avui en dia hem perdut tot l´enriquidor llenguatge de les paraules. Ja no es tracta d´arribar als temps de Quededo y Góngora, però no estaria de més apropar-nos. Potser si preguntem al carrer ens diran que són nous jugadors del Betis. Només sentint la televisió, només veient com parlen els grans conversadors i discutidors mediàtics, ens adonem que serà una feina feixuga. Si a més veiem quina mena d´educació es fa des de l´escoles, més val que posin una espelma a qualsevol sant si volen tenir èxit en aquest objectiu. Però senyors: és el preu a pagar per desterrar la cultura!!. Seguiu, seguiu apostant per la ignorància! L´art i la cultura a la tv? A la 2 de tv espanyola a mitjanit! ¿Teatre o cultura? 21% d´IVA!!. Poesia? Pa que sirve! A l´escola? Premiem la redacció fàcil!. Biblioteques? Per pilotes! Llegir? No apostem, ja llegeixo revistes del cor! Ja ho deia el Fernán-Gómez: ¡A la mierda!

Au siau

Intentem no deixar de ser humans

L´altre dia vaig estar veient la pel.lícula "300". Una de les primeres imatges d´aquest film -que intenta apropar-se a la seva manera a la Batalla de les Termòpiles i al mode de vida d´Esparta- és l´esguard del nounat Leónidas davant una barranquera on es diu llençaven els espartans als nounats que no eren sans o havien nascut amb problemes. Al llarg de la història han estat molts els patiments que han hagut de passar aquelles persones que per qüestions físiques o psíquiques, eren diferents. Sel´s ha maltractat i molt. Avui en dia la seva vida continua essent igual de dura i en molts països continuen patint la duresa d´una societat que els menysté i els mensprea. Ahir dilluns es va celebrar el Dia Internacional de la Discapacitat i en lloc de convertir-se en un dia festiu, va ser un nou crit de desesperació i ràbia per totes les retallades que cauen de tot arreu en un col.lectiu com el seu desprotegit i necessitat de suport permanent. L´OMS estima que arreu del món n´hi ha més de 1.000 milions de persones amb algun tipus de discapacitat, amb greus problemes per poder accedir en condicions d´igualdat a la sanitat, l´educació o la feina. El nombre de discapacitats a més, es va incrementant de forma progressiva davant l´envelliment de la població i de l´augment de malalties cròniques. A més les retallades estan fent que tot el personal i voluntariat que els fa costat i els ajuda en el dia a dia no poguin continuar oferint la seva tasca amb el risc que suposa per ells. Faríem bé a recordar que potser tots els que estem sans podem ser per qualsevol causa un discapacitat més. ¿Ens agradaria la seva situació?. Jo, per si de cas, ja he vist el meu futur arribat el cas a 300.

Au siau

El Curiostity segueix aportant dades

Bé. Finalment va arribar el 3 de desembre (felicitats per tots els Xavis) dia en què ens havien d´anunciar les troballes del Curiosity. No és un gran titular del tipus ´"n´hi ha vida a Mart", "trobats uns calçotets al planeta vermell",etc. Però és que té molta tela això. El Curiosity ja té preparades les anàlisi del sól marcià mercès al seu instrumental. O sia, que el rover, a més d´haver fet uns quants km pel mar estelar, d´haver arribat a una planeta com Mart i amb la seva tona de pes haver baixat fins a la seva superfície, té nassos per fer i lliurar per ones, les anàlisi de les mostres dels diferentes sóls que ha pogut estudiar. És impressionant. De moment les mostres revelen una química complexa, amb aigua, sofre i clor, malgrat que encara no ha trobat material orgànic, o sigui carboni. La notícia ´l´hem coneguda a la celebració del Congrès de tardor de l´American Geophysical Union (AGU) a San Francisco. Qui estigui decepcionat per la notícia que se´n vagi a pastar!

Visca l´aventura espacial! A veure si troben un planeta per fugir d´aquest. Ja ho contarem des d´on sigui!

Au siau

Aigua a Mercuri

Aquests dies enrera una gran notícia pels amants de l´astronomia i les informacions relacionades amb l´univers, ha estat portada a molts dels mitjans especialitzats: la NASA ha confirmat evidències de la presència de gel i material orgànic congelat als cràters del pol nord del planeta Mercuri, el planeta més proper al Sol. Els científics creuen que el material va ser dipositat al planeta fa milions d´anys per estels o asteroids que van col.lisionar amb Mercuri. Les evidències han estat trobades per la sonda Messenger que transmet rajos làser i recopila dades sobre la composició de la superfície. Els científics no creuen que al planeta n´hi hagi vida o hagi pogut ser habitada en el passat, però la troballa en un planeta tan proper al Sol pot ajudar a compendre com la vida es va originar a la Terra i com podria evolucionar en planetes externs al nostre sistema solar. El descobrimen és sorprenent ja que Mercuri en ser el planeta més propera al Sol té unes temperatures d´uns 400 graus; l´explicació de la troballa té a veure amb què s´han trobat als pols que el planeta té de forma permanent a l´ombra. Recordem a més que demà dia 3 de desembre és el dia que els responsables de la investigació del Curiosity a Mart, ens donaran una notícia que sembla tenir a tota la comunitat científica a l´espera, ja que pot suposar un replantejament d´algunes de les teories fins ara presents. Ho esperem amb ganes, ja que l´aventura de l´univers desperta els nostres somnis i interès per saber i poder algun dia contestar a algunes de les preguntes que més ens fascinen sobre l´evolució del nostre món, del nostre entorn i de l´espècie humana al sí de l´univers. Demà doncs, la resposta.

Aprofito aquesta entrada per donar les meves més grans felicitacions i el meu gran respecte pel Toni Duart i per l´Alessia Bartolino, Ale. Aquesta parella amants del nòrdic walking i de l´esport en general, porten molt de temps ajudant a descobrir l´esport, la natura i el nòrdic a tots aquells que vulguin. http://nordicwalking-calafell.blogspot.com.es/ . Esportistes i grans competidors, acaben de tornar de la seva última gesta: participar al Ironman Cozumel 2012, un triatlón de resistència celebrat a Cozumel, Mèxic amb uns 3.000 competidors que s´han enfrontat amb 3,8 km de natació, 180 km de bicicleta i una marató de 42,2 km per finalitzar: ahí queda eso!!. Doncs en Toni i l´Ale han acabat amb menys de 12,30 hores. Im-pressionants! Moltes felicitats parella!. Ja ens ho contareu i benvinguts!

Au siau

L´hora de Raimon

Raimon, com tants i tants cantautors, no deixa indiferent. És ben veritat que n´hi ha molta gent que no només se l´estima, sinò que l´idolatra per allò que ha significat al terreny de la cultura, de les arts i en aspectes socials, en un temps de canvi i de lluita. També és veritat que com a cantautor, produeix el rebuig de qui entén la música com un altre concepte. Sigui com sigui, crec que això sí Raimon és dels autors que aplega un valor: el treball. És un pencaire i un treballador esforçat que porta des de fa molts anys als escenaris la cançó, el sentiment, valors, la seva llengua i la cultura de tants i tants poetes i autors, molt de treball... Fan malament aquells qui pensin que només té una o dues cançons. Aquests dies els carrers recollien un aconteixement a Barcelona en el seu honor: la commemoració dels 50 anniversari del seu debut a Barcelona. I ahir, el públic que el va voler acompanyar al Teatre del Liceu, va assistir a un gran recital: dues hores de concert, amb cançons que va cantar aquell desembre del 62 i temes més recents. Raimon va recordar el concert el primer recital a Barcelona i les cançons que va interpretar. El repertori d'ahir fou antològic, lògic tenint present el gran recorregut d´aquest artista incansable (l´any passat, amb 71 anys, va presentar el seu últim treball, Rellotge d´emocions). M´agrada el seu esperit tranquil, la seguretat i fermesa amb què defensa els seus principis, i aquestes ganes de treballar i treballar per fer-nos arribar cultura i cultura. Estaria bé que féssiu un volt per la seva obra. Bon xicot el de Xàtiva!

Au siau

On està el límit?

Una parella de 80 anys s´ha tret la vida perquè no volia ser una càrrega per als seus fills. L´home ha disparat un tret a la seva dona i després s´ha tret la vida. Els fets han passat a Pinos Puente, localitat de Granada. Segons la Guàrdia Civil personats al lloc dels fets, han trobat una nota en què deia que estaven farts de ser una càrrega per als seus fills.

En llegir la notícia m´he quedat KO. Aquestes coses sí són per reflexionar, sí són importants.

Ni puc, ni vull afegir res més: la notícia ho pot tot.

Au siau

Privatitzant la salut pública

Ens hem assebentat que per primer cop una empresa privada, el grup Eulen, gestionarà un CAP (Centre d´Atenció Primària). El Departament de Salut de la Generalitat ha adjudicat la gestió del centre de la població de l´Escala i set consultoris més de la zona al grup Eulen, gran multinacional dedicada a la neteja, a la seguretat i que des de fa uns quants anys s´ha dedicat al sector de la dependència i la gent gran. És curiós que va aconseguir el concurs per davant de la Fundació Salut Empordà, entitat sense ànim de lucre que gestionava fina ara l´àrea bàsica de salut de la zona. Es fa estrany que es pugui guanyar un concurs quan, per molt bó que facis les coses, siguis d´un sector totalment aliè al sector sanitari de xarxa bàsica. I és que és la primera vegada que un àrea bàsica de referència per als ciutadans i municipis resta en mans d´una empresa privada externa a l´atenció primària. Jo no entenc de sanitat. Una mica més de gestió. Estarem d´acord que tots els sectors del país requereixen una gestió correcta, de qualitat i eficient. És correcte que s´han de trobar fòrmules per aconseguir-ho. Estarem també d´acord, encara que no és motiu ara de la meva reflexió que, posats a trobar àrees on millorar la gestió, evitar el forat econòmic, etc, tots veuríem altres sectors on ficar la mà. Dit això, s´haurà d´estar alerta de la privatització de la sanitat. Que s´hagi de millorar la gestió o que s´hagi de començar a veure com procedim a apropar la despesa als serveis oferits és una cosa. Ara bé. Els ciutadans neixem i vivim molt de pressa, amb molt estrès i poc temps per viure, pagant i molt car el fet de viure amb els nostres impostos, perquè quan arribem al temps de la nostra vida, després d´anys i anys treballant, no podem gaudir d´uns mínims en relació als serveis sanitaris que ens mereixem. No tothom roba, no tothom demana percentatges i fa xantatge. Molta gent només es dedica humilment a treballar i a intentar viure. I en compte! Privatitzar no vol dir bó sempre, o millor gestió. Tots coneixem massa casos d´empreses i gestions privades desastroses. ¿Qui garantirà aquests mínims? ¿Qui garantirà que sigui just i social? Anem en compte, perquè si ens despistem gaire, ens quedarem amb una mà davant i una darrera. 

Au siau 

Els grans trust amenacen Internet

Vinton Cerf , nascut a Connecticut al 1943 és llicenciat a matemàtiques per la Universitat de Stanford i doctor en Informàtica a UCLA. Als anys 70 va començar a treballar amb Robert Kahn en els protocols informàtics TCP/IP (Transfer Control Protocol/Internet Protocol), que permetrien connectar els ordenadors entre sí amb independència del tipus de connexió (ràdios, satèl.lits i línies telefòniques) per la xarxa militar ARPANET. Als anys 80 va dissenyar el MCI MAIL, primer servei comercial del e- mail que es conectaria a Internet. Avui treballa a la creació d´una xarxa interplanetària anomenada InterPlanetNet per extendre Internet a l´espai exterior. Aquest home, ja presentat, creador i pare d´Internet, tem que els governs acabin amb la llibertat d´expressió i la igualtat arreu. El dilluns 3 comença a Dubai la Unió Internacional de Telecomunicacions, dependent de l´ONU. Cerf té sospites, després que en el seu moment van cedir la soberania sobre la xarxa, que les empreses de telecomunicació intentin encarir l´accés a Internet. Manifesta que un altre gran perill que pot provocar aquesta conferència és imposar una revisió de l´estructura de les telecomunicacions, que s´arribi a canviar l´arquitectura de la xarxa per poder controlar-la. Com a més treballa amb Google, aquesta plataforma ha creat una campanya anomenada Take Action, www.talkaction.org/ per invitar als internautes a promoure una petició a favor d´un Internet lliure i sense restriccions. Com sempre, ja ho veieu, la llibertat d´expressió en perill. Hem de defensar-la.

Au siau

Julian Barnes

M´ha sobtat força les reflexions de l´escriptor Julian Barnes a partir de la presentació de la seva última novel.la "El sentit d´un final". Barnes ha estat a Barcelona i ha intervingut al cicle Converses a La Pedrera i ha estat explicant la gènesi d´aquesta última obra. Comentava que tot va començar amb una discussió amb el seu germà sobre la memòria. Afirmava el seu germà, filòsof, que els records són falsos, construccions artificials, mentre l´autor opina que els records són certs, fiables. Així, el protagonista de la seva obra, madur als 60 anys reflexiona sobre el mateix tema per concloure que potser la nostra vida no és la nostra vida, sinò la història que acabem explicant d´ella, una història relatada més pensant en nosaltres mateixos que en la resta, potser passant sense pena ni glòria i fent que n´hi hagi finalment una gran distància i diferència entre allò que volíem ser i allò que dissortadament acabem essent...o provocant en la resta. Acaba pensant el protagonista que potser això passa per culpa de la memòria, ja que el seu poder és limitat a impressions, i segurament som això, impressions. 

Crec que són magnífiques reflexions. ¿Qui no s´ha parat a pensar si realment estem vivint certament el que passa al nostre voltant? ¿Qui no ha deixat volar un tant la imaginació per pensar que potser no vivim realment la vida? ¿Quantes vegades hem tingut moments de déjà vu i vivim situacions ja viscudes...o no? ¿Som realment el que pensem que estem fent?. És un tema interessant aquest perquè en aquest món a més on s´estimula la ficció i l´engany i amb la velocitat impossible de seguir, no saps mai on comença la veritat i la mentida de la gent, de la societat en sí. Les noves tecnologies a més ajuden a sentir aquesta impressió en estar darrera d´una màscara. Potser val la pena calibrar si som qui diem ser o vivim el que vivim. ¿Potser valdrà la pena de llegir el llibre de Barnes? Crec que sí. Ho comentarem.

Au siau 

Destrucció

M´han colpit les imatges d´un reportatge que comentava la situació que viu Haití. Aquest país, un dels països més pobres del món, va patir un terratrèmol l´any 2010. Ara, el pas de l´huracà Sandy, ha portat una situació més compromesa a una població ja castigada. Al moment de viure el terratrèmol, la comunitat internacional va fer un cant de sirena, apropant-se i afanyant-se a ajudar al país. D´això ja ha passat temps, però la situació és dramàtica. Jo m´imagino que no ha de ser fàcil després d´un desastre com aquest, en un país a més amb un grau de corrupció i delinqüència elevat. És un exemple més del que val l´auctoritas internacional. El mateix es viu a la República Democràtica del Congo. De la seva guerra van ser testimonis milers d´imatges demostrant l´horror del conflicte i fins on és capaç d´arribar el ser humà en la seva malícia i capacitat de destrucció. Diuen que es va arribar a traspassar el milió de morts i que el genocidi va prendre una forma realment fora de l´enteniment. Anys més tard, aquesta setmana, veiem que continuen les batusses, les morts, els segrestos, la batalla entre les forces del govern i un grup rebel amb suport de països veïns. ¿Però, què ha de passar perquè el ser humà reaccioni?. Jo no se, però malgrat que ens donin explicacions i arguments per intentar manifestar el per què d´aquestes situacions, a mi se´m fa coll amunt entendre-ho. Més que res perquè ha arribat un moment en què al marge dels localismes i els senyors del poder del país, al marge que coneixem el trist i desgraciat paper i respecte que ofereix l´ONU, hauria la comunitat internacional de cercar altres formes de resolució total del conflicte. No pot ser que la gent es mori o es mati de forma impune i brutal en llocs on la comunitat internacional s´ha compromès. Les dones i nenes no poden ser violades sistemàticament, els nens convertits en treballadors o explotats sense que ningú digui res, l´educació tirada a terra i els governants visquin d´esquenes a la realitat. Quan vol, la comunitat fa i pressiona. Ja sabem que aquí no n´hi ha de petroli, però la vergonya que genera és magnífica. Coneixíem aquestes darreres setmanes els avenços que es fan en astronomia i la descoberta de nous planetes, alguns amb esperances de vida o ambient pel desenvolupament de la vida. No m´extranya que si n´hi han extraterrestres i tot això ho veuen, no vinguin!, Pandilla chalaos de terrícolas!

Bona jornada electoral i que continui tranquil.la i madura.

Au siau