Economia

Dies enrera hem assistit a diverses declaracions davant el jutge Fernando Andreu que és el jutge encarregat del cas judicial obert per constatar si van haver irregularitats i responsabilitats legals per l´enfonsament del banc Bankia. A aquestes alçades, no cal fer una repassada de la situació en què es troba el mercat financer de l´estat espanyol ni del nivell de confiança que ens tenen als mercats internacionals. Cada dia els mitjans venen plens i en un sector tan a l´ombra com és el bancari, cada notícia que surt és motiu perquè ens fiquem una mica més les mans al cap (en tot cas només aquells que tenien alguna confiança). Jo em vull centrar en la declaració d´una figura que es considerava molt important per poder saber el perquè un banc amb el volum i influència de Bankia se´n va a fer punyetes. Era la declaració de l´expresident i exministre Rodrigo Rato. Sempre crec que malgrat els grans personatges i el sistema es pensa que el públic en general és rematadament idiota, tindran una certa decència per no caure ja en un cert estat de menyspreu. Però arriba. Jo no crec que, per molta manca de cultura o ignorància en la forma en què el sistema funciona, n´hi hagi cap persona que pugui pensar que un president d´una companyia o d´un banc com és el cas, no tingui cap responsabilitat sobre els aconteixements que passen a l´empresa, ¿no?. Doncs bé. Ara arriba el sr Rato, i diu que la culpa i responsabilitat de tot està en el president del Banc d´Espanya, la exministra d´Economia del govern sortint i sobre l´actual ministre d´economia. Segons aquest home, l´expresident del Banc d´espanya té responsabilitat per obligar a fer una fusió bancària, l´exministra Elena Salgado per fer sortir a borsa l´entitat (que per altra banda ell mateix diu que pensava fer) i a l´actual ministre pels continus canvis de legislació i provisions (com si ell no ho hagués fet quan era ministre).

És impressionant. No puc entendre com som tan poc seriosos en aquest país i posem a més de quatre a la garjola. Pensar que ens poguem empassar que "Jo no en sabia res" o "Jo no tinc cap culpa", és brutal. No se ni com el jutge no l´imputa per tonto. Aquí no volíem saber si n´hi ha més responsables, que segur, sinò  quina era la responsabilitat seva, que indubitadament ha d´existir en tant que president de la companyia. Em recorda molt al Sr. Serra quan va anar a declarar per les caixes, i també com a president de Caixa de Catalunya resulta que tampoc no tenia cap responsabilitat, perquè no es podia preveure, perquè si el mercat, si tal cosa o tal altre. Em recorda als senyorets de la CAM, que deien que ells anaven però que no entenen. Deixaré de banda els adjectius que tots aquests em provoquen. Però no puc entendre que arribats a aquest punt en què un país sencer es veu abocat a una situació d´enorme fragilitat i amb un panorama econòmic que influeix de forma extraordinària sobre el nostre futur i el d´algunes de les generacions posteriors, no es prengui nota, NOTA en majúscules, per fer una regulació i una legislació que posi fil a l´agulla sobre qui, com i de quina manera les entitats financeres han d´actuar, responsabilitats, i pes de les decisions i determinacions dels governants d´un país. És ara l´oportunitat. No se si cal exigir-los que tornin calers o responsabilitat subsidiàries, però sí que no es pot engegar un país a una situació tan difícil i anar-se´n cap a casa amb un "Jo no he sido". Quanta mediocritat, per Déu!.

Au siau