Continuant amb l´ensenyament

Aquests dies hem estat centrats vient la batalleta de la llei d´educació i el soroll que al voltant seu s´ha escampat. També ens hem fet ressó dels resultats de les proves de competència de l´OCDE que han deixat en molt mal lloc l´educació i ensenyament a l´estat espanyol i a tota la comunitat educativa. Vull recordar que l´educació i l´ensenyament en primer lloc no és matèria exclusiva d´un professor. No senyor. Tampoc d´un ministre. No senyor. Estem tots implicats, professors, directors, gestors, i també pares, mares, tiets i tietes i els grans i poderosos mitjans de comunicació. Així que en tot cas, recordem-nos, que el suspens és per tots. I que no pensi un que el més gran percentatge el té el del costat, perquè tots tenim la nostra part de culpa en aquest desastre nacional. Avui afegeixo un altre: els rectors de les universitats. Aquests han estat denunciant aquests dies el panorama que els vindrà a sobre tant als campus universitaris com al futur del país, producte d´una retallada del 18% del pressupost per l´educació superior i de la baixada del 80% (sí, heu llegit bé, 80%!!) en despeses no financeres en I+D+i. Declaren que deixa a les universitats en una situació d´ofegament i de tendència destructiva que es notarà a mig i llarg termini. Però ja n´hi han dos efectes col.laterals que són ben presents: per un costat, i ja n´hem parlat, la fugida de molts becaris i investigadors, que hauran de cercar el seu futur lluny del nostre país amb el que això suposa de pèrdua competitiva a tots els nivells. Però a més es denuncia la pèrdua de professorat, uns 3.000 segons la presidenta de la Conferència de Rectors d´Universitats d´Espanya i que comportaran (ja que entre els professors, n´hi han associats i investigadors) la pèrdua del tren del desenvolupament tecnològic.

Jo ja he dit prou vegades que el meu interès per apostar per l´educació i l´ensenyament no és cap qüestió personal. És un tema de país, de fer una clara aposta pel futur d´una societat  i de les persones que la conformen, perquè els nostres nens i joves puguin aconseguir un coneixement superior a les anteriors generacions, per la cultura i la formació social, que fa créixer sens dubte la capacitat dels nostres homes i dones en ser millors persones i millors professionals, en aconseguir un benestar social, econòmic i de desenvolupament a la alçada dels temps que vivim. Però n´hi ha un problema: no ho veiem. I ho pagarem. No cal haver anat a la universitat per adonar-se´n. Quanta ceguesa!

Au siau (amb u d´universitari).