La humanitat imposada

Hem sabut que a la Xina, el Congrès Nacional del Poble de Xina ha aprovat una llei que obliga als fills adults a visitar als seus pares de forma regular quan els progenitors passin l´edat dels 60 anys. En cas que no sigui així, seran penats amb una multa económica. Segons han manifestat aquesta mesura, dins els canvis de la Llei de Protecció dels Drets i interessos de la gent gran, vol aconseguir tenir cura de la gent de més de seixanta anys i és producte de l´envelliment progressiu de la població xinesa. Segons diverses manifestacions, la política del fill únic ha propiciat un gran envelliment alhora que el creixement econòmic del país ha fet que una part important de la població s´hagi trasladat a les urbs i centres de producció industrial.
Els mitans de comunicació xinesos parlen d´un increment de les persones grans abandonades pels seus fills o que viuen en situació precària.
Naturalment aquest no és un problema xinès. És un problema d´humanitat. Tenim el problema molt proper, a la nostra societat, a les nostres ciutats, al nostre edifici, a la nostra família. En una societat deshumanitzada com la nostre, el continuar sent persona és un posicionament. I és veritat que amb el ritme que la societat imposa, el temps fuig de les nostres mans i el cerquem per nosaltres mateixos, no pas pels demès. I en aquest concepte dels demès, posem a dins els nostres pares i els nostres familiars, sense recordar que és per ells que estem aquí, que gaudim de la vida. El tradicional respecte oriental a la gent gran, que hem vist formant part de la seva cultura, hauria de ser principi rector del sistema. No es mereixen pas aquest abandonament ni la solitud. Hem d´entendre que forma part de la nostra responsabilitat i valor com a persona, tenir cura dels nostres. A la Xina, no han trobat més mitjà que la multa. Què trist, però que real i actual!!. És un símptoma més del que som com a espècie. Esperem que els nostres líders no en prenguin nota, ja que amb la facilitat en què en aquests últims temps es posen taxes, impostos i multes, no es descartable un recàrrec així. Potser una mica d´educació, no estaria de més. Però és tan cara....
Un reflexe més: una persona propera, ja gran, m´ho diu des de fa temps: "No; jo aniré passant a una residència d´aquestes on vas a morir; jo no vull molestar...". És una enorme pena que aquest sigui un pensament que passi com a normal o racional. Reflexionem sobre això.
Au siau