Raimon, com tants i tants cantautors, no deixa indiferent. És ben veritat que n´hi ha molta gent que no només se l´estima, sinò que l´idolatra per allò que ha significat al terreny de la cultura, de les arts i en aspectes socials, en un temps de canvi i de lluita. També és veritat que com a cantautor, produeix el rebuig de qui entén la música com un altre concepte. Sigui com sigui, crec que això sí Raimon és dels autors que aplega un valor: el treball. És un pencaire i un treballador esforçat que porta des de fa molts anys als escenaris la cançó, el sentiment, valors, la seva llengua i la cultura de tants i tants poetes i autors, molt de treball... Fan malament aquells qui pensin que només té una o dues cançons. Aquests dies els carrers recollien un aconteixement a Barcelona en el seu honor: la commemoració dels 50 anniversari del seu debut a Barcelona. I ahir, el públic que el va voler acompanyar al Teatre del Liceu, va assistir a un gran recital: dues hores de concert, amb cançons que va cantar aquell desembre del 62 i temes més recents. Raimon va recordar el concert el primer recital a Barcelona i les cançons que va interpretar. El repertori d'ahir fou antològic, lògic tenint present el gran recorregut d´aquest artista incansable (l´any passat, amb 71 anys, va presentar el seu últim treball, Rellotge d´emocions). M´agrada el seu esperit tranquil, la seguretat i fermesa amb què defensa els seus principis, i aquestes ganes de treballar i treballar per fer-nos arribar cultura i cultura. Estaria bé que féssiu un volt per la seva obra. Bon xicot el de Xàtiva!
Au siau
No hay comentarios:
Publicar un comentario