Què bonic que és quan el ser humà es comporta com a tal! Les nostres preocupacions són terrenals: arribarem a fi de mes?, quan em podré comprar un iPad mini?, pujarà la prima de risc?, és Berlusconi incombustible?, algú va comprar preferents?, algú coneix algú que no coneixi gent corrupte?, quan vas fer l´amor l´última vegada?, Maika, guanyarà La Voz?. Són les nostres preocupacions rutinàries, no en parlem més.
Però..., de tant en tant ens arriba aire, oxígen, amor humà en comprovar que alguna de les nostres neurones es mou per ser digne de l´espècie que representem. És el cas.
Científics de la Universitat de Washington ha pogut construir una simulació informàtica de l´Univers per a comprovar si l´univers existeix realment. Només aquesta formulació, és ja per sí tot un fet que impressiona. Uns detalls: el treball, publicat a Arxiv. org planteja la hipòtesi de l´investigador Nick Bostrom de la Universitat d´Oxford que va plantejar la possibilitat que l´univers fos una recreació informàtica i l´home estigués visquent una realitat artificial (us sona d´haver vist alguna peli amb aquesta argumentació?). Els científics americans van entendre que la millor manera de constatar la veracitat de Bostrom, era construir la seva pròpia simulació de l´Univers i veure si era possible. La simulació ha fet servir una cromodinàmica quàntica que recrea el cosmos des de les lleis físiques que formen l´univers. La tècnica, (al.lucinem!!), ha pogut recrear petites parcel.les de l´univers, en una escala d´una bil.lionèsima de metre. Han investigat a més, el límit Greisen-Zatsepin-Kuzmin (GZK), una línia de partícules d´alta energia que es produeix quan partícules interrelacionen amb les ones còsmiques, perdent energia a mesura que viatgen llargues distàncies. L´investigador principal, Martin Savage, diu que caldran dècades d´evolució dels ordinadors per donar resposta a totes les qüestions plantejades per Bostrom. La idea del projecte és poder fer una simulació tan gran que serveixi per trobar a l´univers un detalla semblant al que s´hagi creat a la simulació. Segons el científic aquest detall que provaria que l´univers és una cosa virtual, artificial, inventada, podria ser una limitació a l´energia dels rajos còsmics, la radiació que arriba dels estels. Els rajos còsmics de més gran energia no podrian viatjar pels límits de la retícula artificial que simula l´espai-temps en un model informàtic sinò que hauria de viatjar en diagonal, i les seves interaccions no serien iguals en totes les direccions, com caldria esperar segons diu el científic. Savage apunta que si aquesta limitació antinatural es demostra, ja no n´hi hauria dubte que l´univers, és artificial. ¿No és flipant? Se sembla molt al que parleu o veieu a la tv cada dia?. Hem d´apostar per aquesta gent, per la cultura, per la investigació, per la ciència.
Au siau
No hay comentarios:
Publicar un comentario