M´ha sobtat força les reflexions de l´escriptor Julian Barnes a partir de la presentació de la seva última novel.la "El sentit d´un final". Barnes ha estat a Barcelona i ha intervingut al cicle Converses a La Pedrera i ha estat explicant la gènesi d´aquesta última obra. Comentava que tot va començar amb una discussió amb el seu germà sobre la memòria. Afirmava el seu germà, filòsof, que els records són falsos, construccions artificials, mentre l´autor opina que els records són certs, fiables. Així, el protagonista de la seva obra, madur als 60 anys reflexiona sobre el mateix tema per concloure que potser la nostra vida no és la nostra vida, sinò la història que acabem explicant d´ella, una història relatada més pensant en nosaltres mateixos que en la resta, potser passant sense pena ni glòria i fent que n´hi hagi finalment una gran distància i diferència entre allò que volíem ser i allò que dissortadament acabem essent...o provocant en la resta. Acaba pensant el protagonista que potser això passa per culpa de la memòria, ja que el seu poder és limitat a impressions, i segurament som això, impressions.
Crec que són magnífiques reflexions. ¿Qui no s´ha parat a pensar si realment estem vivint certament el que passa al nostre voltant? ¿Qui no ha deixat volar un tant la imaginació per pensar que potser no vivim realment la vida? ¿Quantes vegades hem tingut moments de déjà vu i vivim situacions ja viscudes...o no? ¿Som realment el que pensem que estem fent?. És un tema interessant aquest perquè en aquest món a més on s´estimula la ficció i l´engany i amb la velocitat impossible de seguir, no saps mai on comença la veritat i la mentida de la gent, de la societat en sí. Les noves tecnologies a més ajuden a sentir aquesta impressió en estar darrera d´una màscara. Potser val la pena calibrar si som qui diem ser o vivim el que vivim. ¿Potser valdrà la pena de llegir el llibre de Barnes? Crec que sí. Ho comentarem.
Au siau
No hay comentarios:
Publicar un comentario