Problemes de futur

Aquests han tornat a aflorar a les notícies els greus problemes de retallades pressupuestàries a la ciència i a la investigació, retrocedint fins a nivells del 2005. Les diverses informacions destacaven que amb aquest panorama, és força segur que es perdrà tota una generació de científics i investigdors excel.lentment formats, el que alhora, suposarà problemes quant als llocs de treball i greus problemes respecte al normal relleu generacional. Aquest pronòstic no és nou ni diferent a la lògica real de no apostar per una part tant i tant important, i ha estat repetit un altre cop pel president de la comissió d´Investigació i Desenvolupament (I+D) de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), José Manuel Roldán. En aquests instants el perill és enorme, donat que el 60 % de la investigació i la invenció es desenvolupa a les universitats, principalment públiques. Tal com comentava Roldán, aquest país sempre ha dedicat molt poc recursos a la ciència, però l´esforç i la feina feta a les últimes dècades, havia pogut aconseguir un teixit científic de certa qualitat. Com ja va advertir al seu dia Juan Carlos Espín, professor d´Investigació del Consell Superior d´Investigacions Científiques (CSIC), les retallades porten directament al col.lapse científic i tecnològic. Va comentar en una sola frase, tot el secret real del tema: "Un país no investiga perquè és ric, sinò que és ric perquè investiga". És una gran frase i una veritat més gran que la lluna. Així, va rematar, està passant que amb la poca atenció en la ciència, es produeix una fugida de cervells i d´investigadors i experts en general, cap a altres llocs on n´hi ha més reconeixement i possibilitats. ¿Qui llavors se´n portarà els èxits de la seva formació? ¿Qui avançarà com a país? ¿Qui no aposta?. És absurd destinar calers per formar a aquests investigadors i després veure com se´n van a d´altres països per poder continuar formant-se o treballar.

Jo no crec que sigui tan difícil d´entendre ni de cercar solucions. És clar que apostar per la ciència o la investigació, suposa invertir uns calers, uns béns que en temps de problemes poden servir o necessitar-se per d´altres sectors. Però som conscients que al I+D+i, se l´ha dedicat poca atenció i pocs calers. No són la font de cap problema pressupuestari. En canvi els beneficis socials, econòmics, culturals i d´exportació i internacionalització del sector, són clars. És en aquest sentit, un altre ceguera de tots els que hi són amb responsabilitats. S´ha de créixer en conciència en aquesta matèria, per ajudar a que els nostres estudiants, puguin tenir la motivació necessària per apostar per la ciència, i fer atractiu el nostre país, no només per ells, sinò, ans al contrari, per importar investigadors d´altres. En joc, com sempre, el que som.

Au siau