Drets dels homosexuals

Com és habitual en totes les qüestions que generen debat, les persones ens posicionem en pols extrems sense escoltar l´altre i sobre tot sense gaire elements d´objectivitat. Al nostre país això no és que sigui així com a la resta del món. No, nosaltres ho fem amb escreix, amb ganes, amb passió. Això està passant les últimes hores a partir de la sentència del Tribunal Constitucional que ha fallat finalment avalant el matrimoni homosexual. És discutible a aquestes alçades veure en el tribunal un punt de tots aquells valors que s´ha de reconèixer al món jurídic i d´aquí que tantes i tantes vegades se li hagi acusat d´estar polititzat. Sorprèn però la majoria folgada amb que ha portat la sentència endavant: 8 vots contra 3. Les reaccions tant als mitjans com al carrer són de tot tipus, però afortunadament comencen a quedar lluny de les reaccions que podríem veure fa uns anys enrere. Es va avançant. Jo l´únic que vull dir en el tema, és que negar es pot negar tot, la realitat fins i tot -tampoc no és pas d´estrany en els temps que ens toca viure-. Però n´hi ha una evidència que és, irrefutablement. Està al carrer, a les cases i a les famílies. La homosexualitat existeix. No és cap monstre ni malaltia ni cap cosa rara. És un sentiment, una emoció, una estimació real davant el mateix sexe. És un fet real que s´estén arreu del món, amb milions de persones. Pensar que pel fet de no tenir el mateix sentiment que el que alguns creuen "oficial", no tenen els mateixos drets que tothom, és una gran errada, una gran espifiada. Són persones, només faltaria, i per tant han de tenir els mateixos drets que tots. Però a més, és que justament això és la vida: poder fer-la i compartir-la amb aquell amb qui vols. Innegablement hagués dit el que hagués dit el tribunal, els gais i lesbianes tindrien exactament els mateixos drets i possibilitats de sentir i viure. És un bon dia per ells. Felicitats.

Esperem que mica en mica la normalitat amb què la vida i el carrer respira, s´imposi també al poder.

Au siau