Destrucció

M´han colpit les imatges d´un reportatge que comentava la situació que viu Haití. Aquest país, un dels països més pobres del món, va patir un terratrèmol l´any 2010. Ara, el pas de l´huracà Sandy, ha portat una situació més compromesa a una població ja castigada. Al moment de viure el terratrèmol, la comunitat internacional va fer un cant de sirena, apropant-se i afanyant-se a ajudar al país. D´això ja ha passat temps, però la situació és dramàtica. Jo m´imagino que no ha de ser fàcil després d´un desastre com aquest, en un país a més amb un grau de corrupció i delinqüència elevat. És un exemple més del que val l´auctoritas internacional. El mateix es viu a la República Democràtica del Congo. De la seva guerra van ser testimonis milers d´imatges demostrant l´horror del conflicte i fins on és capaç d´arribar el ser humà en la seva malícia i capacitat de destrucció. Diuen que es va arribar a traspassar el milió de morts i que el genocidi va prendre una forma realment fora de l´enteniment. Anys més tard, aquesta setmana, veiem que continuen les batusses, les morts, els segrestos, la batalla entre les forces del govern i un grup rebel amb suport de països veïns. ¿Però, què ha de passar perquè el ser humà reaccioni?. Jo no se, però malgrat que ens donin explicacions i arguments per intentar manifestar el per què d´aquestes situacions, a mi se´m fa coll amunt entendre-ho. Més que res perquè ha arribat un moment en què al marge dels localismes i els senyors del poder del país, al marge que coneixem el trist i desgraciat paper i respecte que ofereix l´ONU, hauria la comunitat internacional de cercar altres formes de resolució total del conflicte. No pot ser que la gent es mori o es mati de forma impune i brutal en llocs on la comunitat internacional s´ha compromès. Les dones i nenes no poden ser violades sistemàticament, els nens convertits en treballadors o explotats sense que ningú digui res, l´educació tirada a terra i els governants visquin d´esquenes a la realitat. Quan vol, la comunitat fa i pressiona. Ja sabem que aquí no n´hi ha de petroli, però la vergonya que genera és magnífica. Coneixíem aquestes darreres setmanes els avenços que es fan en astronomia i la descoberta de nous planetes, alguns amb esperances de vida o ambient pel desenvolupament de la vida. No m´extranya que si n´hi han extraterrestres i tot això ho veuen, no vinguin!, Pandilla chalaos de terrícolas!

Bona jornada electoral i que continui tranquil.la i madura.

Au siau