El poeta, dramaturg i assagista Agustín García Calvo ha mort als 86 anys d´edat. Havia estat Premi Nacional d´Assaig al 1990 per la seva obra Hablando de lo que habla, i és autor de moltes obres.
Ha estat també al llarg de la seva vida guardonat amb el Premi de Literatura Dramática el 1999 i el Premi de Traducció al conjunto de la seva obra el 2006. Nascut el 1926 es va doctorar a Filologia Clàssica per la Universitat de Salamanca. Va ser un dels catedràtics represalitats el 1965 i apartat de la seva càtedra.
Ha escrit obres molt destacades al món del pensament com Lecturas presocráticas, Lecturas presocráticas II. Razón común. Edición crítica, ordenación, traducción y comentario de los restos del libro de Heráclito, Contra el tiempo y De Dios y Contra la Realidad. Agustín García va ser escriptor que va intentar donar veu al sentir del carrer, rebutjant el poder. Va denunciar constantment la Realitat, amb majúscula, una idea que es presenta com reflex fidel "del que hi ha", quan de fet és una construcció abstracta en que les coses són reduïdes per la força a idees. Segons l´autor, la gent resta organitzada en individus, però sotmesos a una doble exigència contradictòria: cadascú ha de ser individual però alhora han de ser suma del conjunt d´una massa numérica. Segons García Calvo del progrés del poder arriba a dalt de tot amb les societats democràtiques, sistemes aquests que administren la mort, l´únic cert del futur; el poder anticipa el futur mitjançant la necessitat de plans o propòsits constants, que la única cosa que fan es apropar la mort sense viure la vida.
És interessant el pensament de García Calvo, i com a mínim ens convida a reflexionar sobre la nostra existència, cosa que sens dubte no ens farà gens de mal, ans al contrari. Espero.
Au siau
No hay comentarios:
Publicar un comentario