Un futur no tan llunyà

Un androide desenvolupat per millorar la salut física i mental d'una persona podria ser unaajuda per solucionar el problema de la cura a la tercera edat. Japó, on hi ha més vells investiga aquesta possibilitat des de fa anys. Robots o cases intel·ligents, molts científics nipons dediquen avui els seus coneixements a això. Jake Schreier es va documentar sobre aquests avanços en robòtica aplicada i ha escrit "Frank & Robot",  Premi del Públic al Festival de Sitges i Premi al festival de Sundance. El film reflexiona sobre l´atenció a la gent gran i a la forma en què ens relacionem amb la tecnologia. "Els robots estan entre nosaltres, formen part de la nostra realitat, gens d'això és ciència-ficció", ha dit el director. "Quan siguem vells ens cuidarà un robot, això no és ciència-ficció, és una possibilitat real. Christopher Ford (el guionista) i jo vam estar investigant sobre els avanços en aquest camp realitzats a Japó. I encara que no han arribat encara al punt de la pel·lícula, segueixen treballant en això".Ambientada en un futur proper, la pel·lícula explica la història de Frank, un vell solitari, que es relaciona gairebé exclusivament amb Jennifer, la bibliotecària del poble on viu. Ell està perdent la memòria i els seus fills viuen i treballen lluny, així que un d'ells decideix regalar-li un robot desenvolupat per cuidar a persones grans. El que sembla la pitjor idea del món es converteix en un cop de sort per a Frank, que troba en el robot a un col·lega a qui, a més, pot ensenyar les seves antigues habilitats com a lladre refinat. Frank i el robot són la versió de Quixot i Sancho Panza. A poc a poc, l'un i l'altre es van apropant i creant una relació: Frank està perdent la memòria i això és alguna cosa al que ell concedeix molta importància, mentre que el robot no es cansa de dir-li que la memòria per a ell no significa res. No cal tenir por al futur ni estar a la defensiva amb els avanços tecnològics, creu el director Jake Schreier. "La tecnologia millora moltíssimes coses del nostre dia a dia", assegura el director. Tal com anem efectivament el director té força raó: el futur és imposat i finalment la solitud ens porta a cercar formes diferents de comunicar-nos. La robòtica, que començarà com un intent de millorar la nostra existència, serà al futur quelcom més important del que ens pensem, impregnant la nostra forma de ser i d´entendre el món.

Au siau!