On som

Els astrònoms situen la Terra en el lloc correcte del Cosmos, enigma que ens ha inquietat des del principi dels temps. Ha estat un llarg camí però sembla que comencem a veure el camí correcte. La Terra és rodona. Pitàgores va dir que la Terra era una esfera, perquè és la figura geomètrica més perfecta. Ho va demostrar Eratòstenes quan a Asuan, va notar que en el solstici d'estiu, quan el Sol està en tot l'alt, els objectes verticals no projectaven ombres, però a Alexandria sí ho feia. Fins el 1961 no va veure l'home que el planeta era rodó amb Yuri Gagarin. Copèrnic va situar el Sol al centre del Sistema Solar, encara que aquesta idea va ser ja d'Aristarc de Samos: així doncs sabem que oficialment la Terra no és el centre del Sistema Solar, sinò que estem desplaçats. Tampoc som el centre de la Via Làctica. La nostra galàxia és com una immensa platja i el nostre sistema solar seria només un gra de sorra, la resta dels grans són altres estels. La nostra Galàxia és una illa en l'Univers, amb cent mil milions d'estels. Però existeixen altres cent mil milions de galàxies similars. La Via Làctica és com un disc amb unes dimensions de 100.000 anys llum: un raig de llum trigaria a aconseguir l'altra punta de la galàxia 100.000 anys viatjant a 300.000 km/s. L'astrònom Harlow Shapley, va observar que els cúmuls globulars, grups esfèrics d´un milió d'estels  que giren al voltant de la galàxia, ho feien cap al centre d'ella, que és on hi ha més força de gravetat: això indica que el Sistema Solar estava molt lluny del centre de la galàxia, a uns 30.000 anys llum d'ell. El grup Local de galàxies és un cúmul de galàxies, les més properes a la Via Làctica, incloent aquesta. Té més de 50: la major d'aquestes galàxies és la d´Andrómeda, el doble que la nostra i amb el doble d'estels. La segona en grandària és la Via Làctica, amb més de 20 galàxies satèl·lits que giren al nostre al voltant, sent les més famoses els Núvols de Magallanes. Uns 100 cúmuls de galàxies com el nostre cúmul, el Grup Local, conformen una macroestructura de 200 milions d'anys llum de diàmetre, el Supercúmul de Virgo, amb més de mil galàxies. Qui domina el nucli d'aquesta estructura, és la supergalàxia M 87, amb un bilió d'estels i una grandària cinc vegades major que la Via Làctica.

El conjunt dels supercúmuls propers conformen una altra megaestructura denominada l´Hipercúmul de Virgo. La Gran Muralla és la segona major estructura còsmica coneguda. Es compon d'alguns hipercúmuls de galàxies, entre ells el nostre, l´Hipercúmul de Virgo. La Muralla de Sloan és la major estructura coneguda de l'Univers, descoberta el 2003 amb una extensió d'1.400 milions d'anys llum (1.400 milions multiplicat per 9,6 bilions seria el resultat de la grandària en km.). Un altre dels grans misteris de l'Univers és el denominat Gran Atractor, una força descomunal, que fa que milers de galàxies, inclosa la nostra, es dirigeixin cap a ell.
L'Univers és com una esponja, rodona, que s'infla com un globus a cada moment que passa. En uns buits habita la Matèria Fosca, matèria que existeix, però que no es veu i es deixa notar per la seva força de gravetat. En realitat només veiem el 10 per cent de la matèria de l'Univers la resta és matèria fosca. Mentre, l'Univers s'expandeix i les galàxies, se separen. Amb el temps, els estels s'apagaran, les galàxies deixaran d'existir i l'Univers desapareixerà, almenys el nostre, encara que és probable que existeixin altres universos.
És el que hi ha...., de moment.

Au siau!