Pendents d´una gota

Científics i personal sense miraments, estan pendents de la caiguda d'una gota. L'esdeveniment, sembla ser que fins i tot serà retransmès en viu, ja que succeeix sols un cop cada 10 anys i en una desena de segon. És l'experiment més llarg de món. Aquest experiment de la gota de brea va ser iniciat el 1927 pel professor de Física Thomas Parnell  de la Universitat de Queensland, Austràlia, per demostrar als alumnes que els materials més ordinaris poden tenir propietats sorprenents. Per demostrar-ho va abocar una mostra de brea molt calenta en un embut amb el coll segellat i així ho va deixar durant tres anys, fins que va tallar el coll de l'embut perquè la brea fluís cap avall. La brea és un líquid molt viscós -100.000 milions de vegades més que l'aigua-, tant que sembla sòlid. A temperatura ambient, flueix molt a poc a poc i li porta diversos anys formar una sola gota. La primera gota de l'experiment va caure el desembre de 1938 i l'última, l'octava, el 28 de novembre de l'any 2000. Ara, 86 anys després de l'inici de la prova, els científics creuen que la caiguda de la novena gota és imminent i ningú vol perdre´s un moment així. L'experiment, que es mostra al públic a l'escola de matemàtiques i física del campus de Queensland, és custodiat pel professor John Mainstone i és vigilat per diverses càmeres en directe. Els científics també ho tenien tot preparat per gravar l'anterior gota, però les seves intencions es van truncar per una fallada tècnica.
Thomas Parnell va ser condecorat el 1990 amb el Premi Ig Nobel, que un grup d'entusiastes atorga cada any a les recerques científiques més absurdes i imaginatius. Las gotas de brea han caigut així: el desembre de 1938, la primera gota; el febrer de 1947, la segona gota, l´abril 1954, la tercera gota; el maig de 1962, la quarta gota; l´agost de 1970, la cinquena gota; l´abril de 1979, la sisena gota; el juliol de 1988, la setena  gota i el novembre del 2000, la vuitena gota. Tal com està el món... i així estem!

Au siau!