Pensions i pensadors

No vull fer un gran comentari sobre el tema de les pensions de jubilació perquè suposo que serà terreny de grans i futurs combats de totes les parts interessades. De tant en tant però van sortint notícies que mai saps si valorar com el típic globus sonda o són l´avançament d´una preparació mental pel desastre. I això és perillòs, perquè juga amb la vida de gent que ha estat treballant al llarg de la seva vida i no es mereix un final trist i difícil. Una d´aquestes notícies que ha estat també comentada aquests dies en diversos mitjans a partir de la fórmula que ara s´han inventat anomenada “factor de sostenibilitat”, diu que la quantia de les futures pensions haurà de reduir-se fins a en un 45% si es vol garantir la supervivència del sistema públic de protecció social. La frase i conclusió no és una invenció periodística, sinò que forma part d´un informe de l'Institut d'Estudis Fiscals.
Segons les primeres conclusions de l'informe les mesures que ja s´han posat en marxa, com l´increment de l'edat de jubilació o l´ampliació del període de cotització no seran prou per garantir el futur de les pensions públiques i que només serviran per retardar uns anys la fallida del sistema. La conclusió principal de l´estudi és que si es vol mantenir el sistema públic de pensions tal com ho coneixem avui l'aplicació del factor de sostenibilitat haurà de retallar la quantia de les pensions de forma molt significativa, ajust que afectaria a les pensions dels espanyols que aconseguiran l'edat de jubilació en el futur. Si el factor de sostenibilitat triat té en compte l'esperança de vida dels ciutadans, l'ajust exigiria una reducció de la pensió mitjana del 22%, respecte a la qual es percebria sota les condicions actuals. Si el factor té present el nombre de cotitzadors a la Seguretat Social (ingressos) i nombre de pensionistes (abonaments), l'ajust en la prestació seria del 45%.  Diu el mateix estudi, més que res perquè és impossible d´amagar, que malgrat que s´aconseguís una relativa sostenibilitat financera del sistema, seria a costa de generar importants borses de pobresa entre la població pensionista.
Sincerament no se què cal perquè els estudiosos incorporin tots els elements a sobre la taula. El primer hauria de ser el respecte per la nostra gent gran, entenent que el fet que s´allargui la vida de la gent és producte d´una societat millor. Els podem matar també, però crec que estem parlant seriosament. Si és així, no entenc que es plantegi que la gent gran pugui viure amb una reducció de les pensions qüasi d´un 50%!!! en una societat on la vida puja cada any ¿Quin tipus de vida els espera, ens espera?. La lluita entre ser persona o ser economicista està servida. La lluita entre els respecte als nostres grans que han deixat més de mitja vida treballant i el mercantilisme ferotge està servida. Potser també els pensionistes els tocarà emigrar i així ho tindrem tot: els joves a Alemanya o Canadà, els iaios a Tanzània o Gabón i el Saez amb una pensió de 88 milions d´euros a casa seva. Sí senyor. Bona pensada!

Au siau!