Llegia aquests dies enrera una interessant entrevista a Jorie Graham, la poeta més llegida en parla anglesa i que fa poc va estar a Barcelona, participant al Festival de Poesia de la nostra ciutat. Convençuda del poder dels sentits, comentava que ha dedicat mitja vida a demostrar que els sentits no diuen mentides i que l´única manera de saber si una emoció o una idea es genuïna o falsa, és sotmetre-la a la prova dels sentits, convidant als seus alumnes a fer-los servir. Em va copsar una afirmació molt interessant de Graham:  "Als meus alumnes els ensenyo a fer servir els sentits: què veieu?, què oloreu?, què força sentiu? (...). Si li preguntes a persones de diverses cultures, totes sentiran el mateix, però si els demanes què entenen per justícia o llibertat, llavors et donaran una interpretació diferent. Per això les noves tecnologies ajuden a suprimir el cos". Interessant.

Per última va relatar una anècdota per donar un exemple de com ens allunyem de la natura i de la vida que ens envolta, reclamant una nova relació amb la naturalesa: "Un cop vaig citar els mes alumnes a les quatre de la matinada perquè sentissin com aprenien a cantar les cries dels ocells. Al començament, encara que allò era quelcom semblant a la Filarmònica de Berlín, no sentien res. Després van començar a sentir els cants dels ocells. Els alumnes van ser molt feliços".

Grans moments i grans reflexions. Finalment Jorie Graham va estar parlant de la seva gran passió, la poesia i en parla manifestant que la poesia està escrita per un cos que parla a un altre cos, un mitjà que comunica emocions, que sent, que toca al cor i que finalment arriba a la ment. Bona minyona, la Graham.

Au siau!

Un futur no tan llunyà

Un androide desenvolupat per millorar la salut física i mental d'una persona podria ser unaajuda per solucionar el problema de la cura a la tercera edat. Japó, on hi ha més vells investiga aquesta possibilitat des de fa anys. Robots o cases intel·ligents, molts científics nipons dediquen avui els seus coneixements a això. Jake Schreier es va documentar sobre aquests avanços en robòtica aplicada i ha escrit "Frank & Robot",  Premi del Públic al Festival de Sitges i Premi al festival de Sundance. El film reflexiona sobre l´atenció a la gent gran i a la forma en què ens relacionem amb la tecnologia. "Els robots estan entre nosaltres, formen part de la nostra realitat, gens d'això és ciència-ficció", ha dit el director. "Quan siguem vells ens cuidarà un robot, això no és ciència-ficció, és una possibilitat real. Christopher Ford (el guionista) i jo vam estar investigant sobre els avanços en aquest camp realitzats a Japó. I encara que no han arribat encara al punt de la pel·lícula, segueixen treballant en això".Ambientada en un futur proper, la pel·lícula explica la història de Frank, un vell solitari, que es relaciona gairebé exclusivament amb Jennifer, la bibliotecària del poble on viu. Ell està perdent la memòria i els seus fills viuen i treballen lluny, així que un d'ells decideix regalar-li un robot desenvolupat per cuidar a persones grans. El que sembla la pitjor idea del món es converteix en un cop de sort per a Frank, que troba en el robot a un col·lega a qui, a més, pot ensenyar les seves antigues habilitats com a lladre refinat. Frank i el robot són la versió de Quixot i Sancho Panza. A poc a poc, l'un i l'altre es van apropant i creant una relació: Frank està perdent la memòria i això és alguna cosa al que ell concedeix molta importància, mentre que el robot no es cansa de dir-li que la memòria per a ell no significa res. No cal tenir por al futur ni estar a la defensiva amb els avanços tecnològics, creu el director Jake Schreier. "La tecnologia millora moltíssimes coses del nostre dia a dia", assegura el director. Tal com anem efectivament el director té força raó: el futur és imposat i finalment la solitud ens porta a cercar formes diferents de comunicar-nos. La robòtica, que començarà com un intent de millorar la nostra existència, serà al futur quelcom més important del que ens pensem, impregnant la nostra forma de ser i d´entendre el món.

Au siau!

Pilar del Rio a l´atac

Fa uns dies vaig estar llegint una entrevista que li havien fet a Pilar del Río, escriptora, vídua, secretària i amiga de Jose Saramago, el Premi Nobel de literatura portuguès. Ara a més de continuar la seva tasca professional, estar al  capdavant de la Fundació que porta el nom de l'escriptor. Em va xocar el llenguatge directe i contundent, clar, de la situació actual al món i respecte les persones que sortia de la seva veu i dels pensaments i opinions del nobel. Vull reproduir sense tocar uns quants moments de l´entrevista, com a reflexió només, d´un dels grans de la literatura contemporània i de qui l´acompanyava: 

"-Saramago va denunciar que la crisi econòmica es devia a una profunda crisi moral. Pot parlar de la vigència de l'Assaig sobre la lucidesa?-L'Assaig sobre la lucidesa no es pot entendre si no s'ha llegit abans l'Assaig sobre la ceguesa. Si el món està així és perquè estem cecs. Però en compte, no estan cecs només els que manen. Aquí hi ha molta gent que inexorablement va decidir habitar en la caverna, és a dir, confondre, com en el mite, la realitat amb les sobres que ens projecten.
-…
-Ahir vaig llegir que tant a Madrid com a Barcelona han tancat una sèrie de cinemes per fer centres comercials. La gent prefereix els centres comercials perquè entre ciutadà i consumidor prefereix ser consumidor. Si oblidem els grans valors estem cecs. Vivim en un món on la majoria de la gent acabarà sent exclosa, el consum serà només per als privilegiats. La resposta que Saramago proposa davant aquesta situació és la lucidesa, que la ciutat es faci càrrec. O tu, ciutadà, et dónes comptes que ets protagonistes de la teva història o estàs perdut. Si penses “bastant tinc amb treballar i treure a la meva família avanci”, estàs perdut.

-Tornant als Estats. Què li sembla la situació econòmica que viu el sud d'Europa?-El terrible és que injectessin a la sang la necessitat de consumir, de comprar una casa que hipotecava per a tota la vida. En els 80, les idees per les quals havíem lluitat, van desaparèixer i va tornar la família com a gran troballa, la fidelitat, la posada de llarg, el vi de marca… i comprar cases i cremar-nos a pagar crèdits. I ara diem que són els polítics, però els polítics són votats per nosaltres.

-…
-Per saber llegir fa falta tenir cultura. És necessari no estar cec. Estan construint societats de consumidors cecs. Ens lleven els cinemes per posar-nos centres comercials. Volen consumidors cecs que ni llegeixin ni pensin. Aquest és el futur. S'està preparant el terreny per a una dictadura. Ja la hi ha, que és la dictadura dels diners.

“Algú no està complint el seu haver de. No ho estan complint els Governs, ja sigui perquè no saben, ja sigui perquè no poden, ja sigui perquè no volen. O perquè no l'hi permeten aquells que efectivament governen, les empreses multinacionals i pluricontinentals que el seu poder, absolutament no democràtic, ha reduït a una pela sense contingut el que encara quedava de l'ideal de la democràcia. Però tampoc estem complint amb el nostre deure els ciutadans que som. Ens va ser proposada una Declaració Universal de Drets Humans i amb això vam creure que ho teníem tot, sense adonar-nos que cap dret podrà substituir sense la simetria dels deures que li corresponen. El primer haver de serà exigir que aquests drets siguin no només reconeguts, sinó també respectats i satisfets. No és d'esperar que els Governs realitzin en els propers cinquanta anys el que no han fet en aquests que commemorem. Prenguem llavors, nosaltres, ciutadans comuns, la paraula i la iniciativa. Amb la mateixa vehemència i la mateixa força amb què reivindiquem els nostres drets, reivindiquem també el deure els nostres deures. Tal vegada així el món comenci a ser una mica millor.” (Tros del brindis que Saramago va pronunciar en el sopar commemoratiu del Premi Nobel en 1998).

Au siau!.

Mor George Moustaki

Dies enrera ha mort George Moustaki. Com és habitual en aquests casos, ara tota la mass media, i l´aparell públic ret homenatge al poeta i músic, a la persona. Va ser un artista amb majúscula, senzill, honest, compromès, lluitador; d´aquells que en general molesta, que solen ser els millors. D´aquells que el personal "normal", bufa quan l´escolta. Va néixer a Alexandria i va arribar a París el 1951 i va acaba essent un referent de la cançó francesa, de la cançó malanomenada protesta i ha marcat diverses generacions arreu del món. Com totes les persones compromeses, no va defugir opinar i combatre el seu temps i el seu moment. Era l'expressió de la cultura, de la humanitat. Va oferir  el seu últim concert el gener de 2009 a Barcelona, que no va poder finalitzar a causa de la seva dolència. Allunyat dels escenaris els últims anys, seguia dibuixant, pintant i escrivint. El 2012 va publicar el seu Petit abécédaire d’un amoureux de la Chanson, un himne a la seva passió per la cançó francesa. Va arribar a París adolescent el 1951. Va viure un temps venent porta a porta llibres de poesia i ràpidament va descobrir a Georges Brassens, qui li va transmetre la vocació per la cançó i de qui va prendre el nom de Georges. Brassens va ser l'encarregat d'introduir-ho amb èxit al món musical. Va conèixer i va treballar amb tots els grans de l'època, com Édith Piaf, i Barbara.  Va escriure més de 300 cançons per a gent com Yves Montand, Juliette Gréco, Dalida o Serge Reggiani. Es va revelar com a intèrpret amb Li Métèque (1969), cantada primer per Pia Colombo, i que va donar la volta al món.

Conegut també per ser un home d'esquerres, des del seu suport a la revolta juvenil de Maig del 68, no va dubtar a recolzar a Philippe Poutou, candidat del partit esquerrà Nou Partit Anticapitalista. “La meva sensibilitat s'apropa als llibertaris, als vaguistes. No a una ideologia ni a un moviment. No tinc ni la vocació ni la missió d'imposar les meves idees”, va explicar.

Deixem unes paraules seves de la cançó "A la Mediterrània":

En aquesta conca, on juguen
Des enfants aux yeux noirs, Els nens amb ulls negres
Il ya trois continents Hi ha tres continents
Et des siècles d´histoire, I segles d'història,
Des prophètes des dieux, Profetes de Déu
Le Messie en personne. El Messies mateix.
Il ya un bel été Hi ha un gran estiu
Qui ne craint pas l´automne, Qui no témer la caiguda
En Méditerranée. A la Mediterrània.

Il yal´odeur du sang Es yal'odeur sang
Qui flotte sur ses rives Surant en les seves ribes
Et des pays meurtris I masegat país
Comme autant de plaies vives, Com tantes ferides obertes,
Des îles barbelées, Illes de pues
Des murs qui emprisonnent. Les parets que empresonen.
Il ya un bel été Hi ha un gran estiu
Qui ne craint pas l´automne, Qui no témer la caiguda
En Méditerranée. A la Mediterrània.

Il ya des oliviers Hi ha oliveres
Qui meurent sous les bombes Morir sota les bombes
Là où est apparue Quan va aparèixer
La première colombe, La primera colom,
Des peuples oubliés Els oblidats
Que la guerre moissonne. Recull la guerra.
Il ya un bel été Hi ha un gran estiu
Qui ne craint pas l´automne, Qui no témer la caiguda
En Méditerranée. A la Mediterrània.

Adéu Moustaki, adéu.

Pendents d´una gota

Científics i personal sense miraments, estan pendents de la caiguda d'una gota. L'esdeveniment, sembla ser que fins i tot serà retransmès en viu, ja que succeeix sols un cop cada 10 anys i en una desena de segon. És l'experiment més llarg de món. Aquest experiment de la gota de brea va ser iniciat el 1927 pel professor de Física Thomas Parnell  de la Universitat de Queensland, Austràlia, per demostrar als alumnes que els materials més ordinaris poden tenir propietats sorprenents. Per demostrar-ho va abocar una mostra de brea molt calenta en un embut amb el coll segellat i així ho va deixar durant tres anys, fins que va tallar el coll de l'embut perquè la brea fluís cap avall. La brea és un líquid molt viscós -100.000 milions de vegades més que l'aigua-, tant que sembla sòlid. A temperatura ambient, flueix molt a poc a poc i li porta diversos anys formar una sola gota. La primera gota de l'experiment va caure el desembre de 1938 i l'última, l'octava, el 28 de novembre de l'any 2000. Ara, 86 anys després de l'inici de la prova, els científics creuen que la caiguda de la novena gota és imminent i ningú vol perdre´s un moment així. L'experiment, que es mostra al públic a l'escola de matemàtiques i física del campus de Queensland, és custodiat pel professor John Mainstone i és vigilat per diverses càmeres en directe. Els científics també ho tenien tot preparat per gravar l'anterior gota, però les seves intencions es van truncar per una fallada tècnica.
Thomas Parnell va ser condecorat el 1990 amb el Premi Ig Nobel, que un grup d'entusiastes atorga cada any a les recerques científiques més absurdes i imaginatius. Las gotas de brea han caigut així: el desembre de 1938, la primera gota; el febrer de 1947, la segona gota, l´abril 1954, la tercera gota; el maig de 1962, la quarta gota; l´agost de 1970, la cinquena gota; l´abril de 1979, la sisena gota; el juliol de 1988, la setena  gota i el novembre del 2000, la vuitena gota. Tal com està el món... i així estem!

Au siau!

Enfonsant el futur

La falta de places per a investigadors a l´estat espanyol que té molt a veure amb la ceguesa total del país des de fa segles respecte als joves, als investigadors, i a la gestió del nostre coneixement i del nostre potencial és un fet cada vegada més punyent. L´altre dia en parlàvem del cas del gallec Diego Martínez Santos, físic premiat a nivell internacional però que se li denega la beca al pais. Ara ha sortit l´informe Innovacef, que diu literalment que el 20 % dels joves científics a l'estranger no es planteja tornar al país.  L´estudi, realitzat per la Universitat a Distància de Madrid i el Centre d'Estudis Financers, diu que el percentatge d'investigadors a l´estranger que poden tornar en dos anys o en finalitzar la seva actual relació laboral s'ha reduït 10 punts des del 2012. L´autor de l´informe, Pedro Aceituno, diu que l´estat s´enfronta a un greu problema estratègic. JA!. ARA!. S'està perdent un capital humà que hauria de poder col.laborar a la tasca de país. Encara i tot, s´és tan poc responsable que el mateix autor de l´informe diu que pot haver esperança ja que als països on són ara el nostre jovent i potencial, poden crear organitzacions de científics espanyols que amb el temps podria ajudar a mantenir els vincles amb Espanya. Sincerament, quina poca alçada de mires, tu! Quina solució! Per a la gent que s´en va els principals factors per escollir continuar en altres països són, el salari, el finançament, el reconeixement social, l'estabilitat laboral i la carrera investigadora, per aquest ordre. Una dada clau té a veure amb la satisfacció amb la carrera investigadora que se'ls ofereix: el 80 % dels científics espanyols a l'estranger mostren expectatives favorables, per solament un 34 % dels quals treballen a l´estat. Som realment patètcis i cecs. És el nostre potencial i els que poden ajudar a fer créixer el teixit productiu, a fer creació d´empreses, d´ocupació i d´innovació. Però clar, se´ls ha de deixar créixer i apostar per ells. Potser serà massa tard quan els bla-bla-bla actuïn. O ja ho és.

Au siau!

Insectes

Aquests dies ha estat notícia un estudi portat a terme que ha conclòs que els insectes són aliments altament nutritius i saludables amb un alt contingut en proteïnes i ajudarien a combatre l'obesitat i la manca d´aliments per la quantitat de persones que poblaran el nostre planeta d´aquí uns anys. Per Yolanda Card, menjar insectes podria ser la solució al gana al món, encara que als països desenvolupats pot provocar rebuig cultural en no ser part dels aliments que formen part de la nostra dieta. La FAO (Organització Mundial per a l'Agricultura i l'Alimentació) insisteix en un document que menjar insectes podria ser la solució al gana al món, l'obesitat dels països desenvolupats i al medi ambient. Pels autors de l´estudi, l'any 2050 hi haurà sobre el planeta nou mil milions d'habitants i per alimentar aquesta població caldrà duplicar la producció  d'aliments. Tal com està la Terra, augmentar la superfície cultivable no seria una opció sostenible i a més la situació dels recursos marins també tremola, per la sobreexplotació dels recursos. Només hem de pensar per veure la magnitud del problema, que avui en dia uns mil milions de persones pateixen gana en diferents nivells. Per trobar solucions al problema que ens ve a sobre, la FAO considera necessari revaloritzar alguns aliments, i entre aquests, els insectes, que tenen a més un alt contingut en proteïnes, vitamines, fibres i minerals. Els insectes són part de la dieta diària de milions de persones a l´Àfrica, l´Àsia i Amèrica, que mengen més d'1.500 espècies. Els més consumits són els escarabats, les erugues, les abelles i formigues, la llagosta, llagostes i grills i fins i tot les mosques. La FAO subratlla que l'elecció de menjar insectes podria ser una opció econòmica al món occidental, i aconseguiria limitar l'ús de pesticides a l'agricultura.
Molts naturalistes recolzen a la FAO, com David George Gordon, científic que afirma que "la nostra cultura occidental és una de les poques que els rebutja. Potser som nosaltres els que ens equivoquem".

No se si serà la solució als problemes futurs del planeta. El que sí se clarament que d´insectes, ens sobra. De quatre, sis, vuit o cent potes....i de dos. De dos en tenim molts. Sort.

Au siau!

Saskia Sassen, una investigadora a seguir

L'holandesa Saskia Sassen, sociòloga especialitzada en la societat de la informació i en el plantejament urbà i la globalització, ha estat guardonada amb el Príncep d'Astúries de les Ciències Socials. És professora d´Universitat a Columbia i responsable del terme "ciutat global", que va encunyar a la seva obra "La Ciutat Global" (1991), en referència a les grans urbs. Sassen és l'única dona que apareix entre els deu primers científics socials del món. Experta en la dimensió social, econòmica i política de la globalització i la sociologia urbana. Dedicada a la docència i la recerca, les seves principals obres són “Mobilitat del treball i capital", "La ciutat global", "Territori, autoritat i drets: dels assemblatges medievals als assemblatges globals" i "Una sociologia de la globalització". En totes elles es veu clarament un factor comú: l'empobriment de les classes mitjanes i les seves dificultats d'accés a les telecomunicacions, la qual cosa determina desigualtats socials i segregació social. També li serveix de plat per presentar la seva teoria que el global i el nacional no són conceptes excloents i que, com a conseqüència de la globalització, territori, autoritat i drets no sempre coincideixen amb els espais nacionals. Bones referències dels estudiosos per entendre cap a on el sistema ens fa trontollar.

Au siau!

Envelliment

El Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC), l´Obra Social “la Caixa” i la Fundació General CSIC han analitzat els reptes científics per a l'envelliment. L'acte ha comptat amb tres experts: la investigadora Ana María Martínez Gil, el catedràtic Roberto Hornero, i el fundador de l'Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB, Joan Subirats. Un dels grans reptes que ha d'afrontar la nostra societat és el creixent envelliment de la població, un èxit de la nostra societat, i una oportunitat per plantejar noves estratègies pel benestar de les persones grans i la seva integració.
Els cinc projectes engegats promocionen la ciència, dos d'ells aborden estudis psicosocials i els altres aspectes de les tecnologies.
Videojocs per a l'envelliment positiu, que té com a finalitat analitzar el disseny, desenvolupament i avaluació d'un prototip de jocs on line per a les persones majors; l´aplicació de sistemes Brain Computer Interface a l'entrenament cognitiu i al control domòtic que tradueixen les intencions de l'usuari en comandaments de control; Les pensions i l'educació, per analitzar els moviments de recursos que es donen entre els diferents grups d'edat i determinar el paper que exerceixen empresaris, polítics i institucions en el desenvolupament de polítiques socials; envelliment actiu, ciutadania i participació, amb la valoració de les aspiracions, necessitats i estratègies de velles i noves generacions de persones grans; i biomaterials per modular la inflamació produïda per la degeneració macular associada a l'edat , que proposa desenvolupar una nova classe de biomaterials híbrids capaços de contrarestar alguns dels processos que contribueixen a l'envelliment del teixit de l'ull.
Molt necessitats està la gent gran de projectes i plans per poder tenir una vida millor. Nosaltres som ells en passat; ells som nosaltres en futur.
Au siau!

Ser quelcom en aquest país

Magnífiques notícies pels emprenedors i pels científics espanyols!. Són

d´aquelles notícies que fan veure les ganes que tenim de donar suport al nostre jovent, a la gent que sobresurt, d´oferir possibilitats a tots aquells que tenen molt que aportar pel creixement d´una societat. Doncs bé, la comissió que avalua als candidats a beques del programa Ramón y Cajal, que pretén propiciar la repatriació a Espanya d'investigadors d'alt nivell, comissió que pertany a algun òrgan administratiu de poder, va denegar la seva sol·licitud a Diego Martínez Santos al·legant com a gran indicador "la seva falta de lideratge internacional” (comparable al nostre potser??). Després d´una argumentació tan peregrina, al mateix temps la Societat Europea de Física atorgava a aquest científic gallec de 30 anys el premi..... al millor físic del continent!!!!!, ni més, ni menys. Aquest jove, de Foz (Lugo), ha estat 3  anys al Laboratori Europeu de Física de Partícules (CERN), a Ginebra, on ha realitzat tasques de reconeixement dels físics. Ara està contractat per l'Institut de Física de Partícules d'Holanda.

Martínez Santos va estudiar en la Facultat de Físiques de la Universitat de Santiago, on també es va doctorar. La seva trajectòria li va servir per aconseguir un contracte de tres anys en la institució amb seu en Ginebra, on els seus treballs en el Gran Colisionador d'Hadrons sobre una partícula coneguda com a Fonda B li han servit ara per aconseguir el reconeixement de la Societat Europea de Física. El mateix dia que li comunicaven el rebuig a la seva sol·licitud a Espanya s'assabentés també que li reconeixien com el millor físic jove d'Europa. D´impressió, amics, d´imprssió! Ole, ole, ole. Encara algú justificarà el fet.

Au siau!!

El Barça guanya la Lliga

Barcelona es va vestir de blaugrana per celebrar el títol de Lliga, el 22. Prop de mig milió de persones van acompanyar la rúa de la plantilla blaugrana, que anava acompanyada per l'equip femení de futbol, també campió de Lliga. El club ja va manifestar en diverses ocasions el desig de celebrar el títol de Lliga, donant el valor que té a aquest títol. A les últimes setmanes mitjans i declaracions han intentat minimitzar la conquesta de la Lliga, restant valor a l´esforç fet per l´equip. És evident que n´hi havia força il.lusió per poder conquerir la Champions o haver fet un millor paper davant el Madrid a la copa. Però el fet de no haver pogut triomfar en aquestes competicions no li resta en cap cas mèrit a la temporada. A més, el fet d´haver hagut de lluitar amb factors extraesportius, com la malaltia d´Abidal o la del propi entrenador, amb el que suposa per la normalitat de l´equip, fa que s´hagi de donar per tothom el respecte a la temporada: a falta d´uns partits, lliga guanyada amb 10 punts d´aventatge sobre el segon classificat. Potser val la pena recordar els anys i anys en què l´aficionat blaugrana ha hagut d´anar-se´n a Can Pistraus, veient com altres equips guanyaven la Lliga i altres competicions. Potser cal exigir allò just i necessari, essent una mica equilibrats en les exigències. Ara, sempre crítics amb els demés, se senten veus criticant la forma en què alguns jugadors van celebrar el títol, potser per aquestes veus, massa festiva. A pastar, home!! Són jugadors alguns que no arriben als 20 i la majoria de 20 a 30 i tota una ciutat aplaudint al seu pas ¿que han de estar tristos o seriosos? ¿No diem que és una celebració important? A veure si som una mica més madurs. Visca el Barça i esperem continuïn amb aquesta línia, oferint molts títols a l´afició. Felicitats Barça!

Au siau!

Chris Hadfield

Quina sana envenja m´ha donat aquest home! Quan vaig veure les imatges de Chris Hadfield, acomiadant-se de la seva casa a l´espai amb la cançó Space Odisey de Bowie, vaig al.lucinar. Un 10 home, un 10!!. Aquest xicot, ha estat un privilegiat, que a més d´ajudar a conéixer una mica més el nostre comportament a l´espai i fer experiments, ha estat al llarg de cinc mesos a l´espai intentat fer-nos entendre de forma més que didàctica com és el comportament i la vida allà dalt. Chris Hadfield, durant la seva estada a l'Estació Espacial Internacional ha gravat vídeos i responent a moltes curiositats. Contra tot pronòstic Chris Hadfield va aconseguir el seu somni d´anar a l´espai el 1992: més de cinc mil canadencs van presentar la seva sol·licitud per a quatre places d'astronauta, i el nostre protagonista va ser un dels triats. Llicenciat en Enginyeria Mecànica i coronel retirat de Canadà, té un currículum ple títols. En tots aquests anys va saber preservar l'essència del nen il·lusionat que mirava els estels. En aquest tercer viatge a l´espai ha assumit el
comandament de l'Estació Espacial Internacional: "És una cosa molt improbable en la vida i m'emociona d'una manera absoluta" va declarar. Al llarg d´aquests cinc mesos a l´espai, Hadfield s'ha convertit en l'astronauta més popular gràcies a les seves precioses fotografies de la superfície terrestre, els seus vídeos sobre la vida quotidiana en l'estació i la seva presència a les xarxes socials, el centenar d'experiments i els estudis de cèl·lules mare embrionàries.

Felicitats Chris per complir el teu somni!! Tú sí que vales, coi!!

Au siau!

El ser humà com animal

Informacions recents parlen que unes 50 clíniques de l'extingida República Democràtica Alemanya van fer servir com a cobais a 50.000 ciutadans per provar els efectes d'un nombre aproximat de 600 medicament sense el consentiment de les persones afectades, per encàrrec d'empreses farmacèutiques d'Alemanya occidental. Les informacions tenen documents desclassificats del servei d'espionatge de la RDA i del Ministeri de Salut de la RDA. Segons el reportatge, dos pacients van morir en una clínica de Berlín oriental després de ser tractats amb un producte de la farmacèutica Hoechst i altres dues, a Magdeburg després de rebre medicaments del consorci Sandoz, avui dins la farmacèutica Novartis. Una clínica de Berlín també apareix a les informacions: metges de la clínica van provar la substància Erytropoetina (la coneguda Epo) en 30 nounats per encàrrec d´una farmacèutica. I també es va provar Nipodipin, un fàrmac que millora la circulació de sang en el cervell en gent amb problemes d´alcoholisme i amb trastorns mentals. Tot sembla haver-se fet a canvi de sumes ingents de marcs alemanys.

Això som el que signifiquem moltes vegades pels grans monopolis. Així es comporta el gran poder econòmic. El ser humà en el més pur sentit de la barbàrie. Qui sap què més coses es porten de cap.

Au siau!

On som

Els astrònoms situen la Terra en el lloc correcte del Cosmos, enigma que ens ha inquietat des del principi dels temps. Ha estat un llarg camí però sembla que comencem a veure el camí correcte. La Terra és rodona. Pitàgores va dir que la Terra era una esfera, perquè és la figura geomètrica més perfecta. Ho va demostrar Eratòstenes quan a Asuan, va notar que en el solstici d'estiu, quan el Sol està en tot l'alt, els objectes verticals no projectaven ombres, però a Alexandria sí ho feia. Fins el 1961 no va veure l'home que el planeta era rodó amb Yuri Gagarin. Copèrnic va situar el Sol al centre del Sistema Solar, encara que aquesta idea va ser ja d'Aristarc de Samos: així doncs sabem que oficialment la Terra no és el centre del Sistema Solar, sinò que estem desplaçats. Tampoc som el centre de la Via Làctica. La nostra galàxia és com una immensa platja i el nostre sistema solar seria només un gra de sorra, la resta dels grans són altres estels. La nostra Galàxia és una illa en l'Univers, amb cent mil milions d'estels. Però existeixen altres cent mil milions de galàxies similars. La Via Làctica és com un disc amb unes dimensions de 100.000 anys llum: un raig de llum trigaria a aconseguir l'altra punta de la galàxia 100.000 anys viatjant a 300.000 km/s. L'astrònom Harlow Shapley, va observar que els cúmuls globulars, grups esfèrics d´un milió d'estels  que giren al voltant de la galàxia, ho feien cap al centre d'ella, que és on hi ha més força de gravetat: això indica que el Sistema Solar estava molt lluny del centre de la galàxia, a uns 30.000 anys llum d'ell. El grup Local de galàxies és un cúmul de galàxies, les més properes a la Via Làctica, incloent aquesta. Té més de 50: la major d'aquestes galàxies és la d´Andrómeda, el doble que la nostra i amb el doble d'estels. La segona en grandària és la Via Làctica, amb més de 20 galàxies satèl·lits que giren al nostre al voltant, sent les més famoses els Núvols de Magallanes. Uns 100 cúmuls de galàxies com el nostre cúmul, el Grup Local, conformen una macroestructura de 200 milions d'anys llum de diàmetre, el Supercúmul de Virgo, amb més de mil galàxies. Qui domina el nucli d'aquesta estructura, és la supergalàxia M 87, amb un bilió d'estels i una grandària cinc vegades major que la Via Làctica.

El conjunt dels supercúmuls propers conformen una altra megaestructura denominada l´Hipercúmul de Virgo. La Gran Muralla és la segona major estructura còsmica coneguda. Es compon d'alguns hipercúmuls de galàxies, entre ells el nostre, l´Hipercúmul de Virgo. La Muralla de Sloan és la major estructura coneguda de l'Univers, descoberta el 2003 amb una extensió d'1.400 milions d'anys llum (1.400 milions multiplicat per 9,6 bilions seria el resultat de la grandària en km.). Un altre dels grans misteris de l'Univers és el denominat Gran Atractor, una força descomunal, que fa que milers de galàxies, inclosa la nostra, es dirigeixin cap a ell.
L'Univers és com una esponja, rodona, que s'infla com un globus a cada moment que passa. En uns buits habita la Matèria Fosca, matèria que existeix, però que no es veu i es deixa notar per la seva força de gravetat. En realitat només veiem el 10 per cent de la matèria de l'Univers la resta és matèria fosca. Mentre, l'Univers s'expandeix i les galàxies, se separen. Amb el temps, els estels s'apagaran, les galàxies deixaran d'existir i l'Univers desapareixerà, almenys el nostre, encara que és probable que existeixin altres universos.
És el que hi ha...., de moment.

Au siau!

Explotació a Bangladesh

Ha estat notícia aquests dies l´enfonsament d´un edifici a BanglaDesh amb un resultat provisional de 600 morts, 400 desapareguts y uns 2000 ferits. Com sempre, els pobres paguen la cara trista de la moneda. Mentre uns treballen i viuen en unes condicions deplorables, de vegades costa dir-li vida amb totes les lletres, el món desenvolupat es fa el sord i fa com que sent la notícia, com que es queda trista. Ara uns quants titulars, sortiran dos desgraciats perquè siguin la cara de la culpa i els empresonin, un altre titular per dir que algun organisme prendrà mesures i au!, “a otra cosa mariposa”. Ens posaran un altre gran titular perquè Bangladesh surti dels titulars igual que va entrar, com sense voler-ho. Tornarem a parlar d´un altre xorrada, i allà al inframón, tornarà el dia a dia, amb la pobresa, l´explotació, la misèria, la por i la mort. La indústria requereix produir a baix cost i alimentar un consum massiu perquè a Europa i Estats Units puguem vestir a la moda per pocs diners. S´ha tornat a posar en evidència la creu del sistema, amb unes condicions laborals, econòmiques i de seguretat en les quals treballen els empleats de la indústria tèxtil que des dels països pobres proveeix a les cadenes internacionals de roba. Els equips que treballen en el desenrunament de la zona recuperen entre 30 i 40 cadàvers més cada dia. L'organització Setem Hego Haizea, que representa la Campanya Roba Neta a Euskadi, va informar que cinc marques havien confirmat que estaven produint en alguna de les fàbriques sinistrades: Bon Marxi, El Corte Inglés, Primark, Mànec i Joe *Fresh i també s´havien trobat etiquetes de Benetton, Cato Fashions, Children's Plau i Carrefour.
La situació de la indústria tèxtil de Bangladesh, en la qual treballen més de quatre milions de persones, no és una excepció dins d'un ampli grup de països que produeixen per a multinacionals, però destaca perquè ara mateix és un dels productors amb costos laborals més baixos i està captant una gran part de la producció deslocalitzada. Les empreses europees deslocalitzen la producció a Àsia -Sri Lanka, Índia, Xina, Cambodja o Indonèsia-, i el Nord d'Àfrica. No estaria de més que tots els que vivim al món desenvolupat ens fessin passar encara que fos una setmana amb les mateixes condicions. Segurament en prendríem una mica més de conciència del que parlem i de l´existència de l´inframón.
Au siau!

La vacuna de la malària

Interessant i brutal història la del científic Manuel Patarroyo, científic

colombià que porta anys desenvolupant una vacuna contra la malària. Els interessos que envolten la producció de vacunes i la indústria farmacèutica, ha fet que des de nordamerica es boicotegi el seu treball. Lluny de caure en el desànim, Patarroyo va continuar la seva tasca, perfeccionant la seva vacuna i fent que servís no només per a la malària, sinó també per a altres malalties infeccioses. Després d´això, un grup ecologista el va acusar de tràfic il·legal de micos (com si la resta de laboratoris i de centres d´investigació no treballés amb animals, curiosament) i aconsegueixen aturar la seva investigació des de fa tres anys. Ahir Manuel Patarroyo va estar a l'Aula Magna de la Universitat d'Oviedo, explicant aquesta història. Tothom n´ha sentit a parlar, però com és habitual en aquest món d´interessos on el mercantilisme ho pot tot, no importa la quantitat de morts que mentre es van produïnt. Al món altre gent com el mateix Bill Gates, destinen finançament a trobar la vacuna contra la malària. ¿Quants milions deuen estar darrera d´aquesta lluita absurda? No ho sabem, però l´Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que només la malària mata unes 660.000 vides a tot el món, en la seva majoria menors de 5 anys de l'Àfrica subsahariana, i afecta cada any 200 milions de persones. Patarroyo va manifestar que si fos aplicada de forma universal a uns 3.500 milions d'habitants de les àrees menys desenvolupades, el cost de cada dosi de la immunització seria d´una tres cèntims d'euro. Sembla poc segurament pels dòbermans del mercat. Un nou exemple de l´estupidesa humana i la manca de principis on només els calers marquen la línia entre la vida i la mort, la intel.ligència o l´absurd, la col.laboració o la manca de funcionament, els principis o la rampinya. Sort Patarroyo!

Au siau!

Compartint

Interessant iniciativa l´anunciada per la filial espanyola de Philips. Interessant si no sabéssim que en general darrera de moltes de les idees de participació i col.laboració s´amaguen interessos mercantilistes. Malgrat tot mereix comentari, ja que Philips va presentar a Madrid una plataforma digital qu es diu “Comparteix innovació” que segons es comenta neix amb l´objectiu de crear un lloc on els professionals, organismes i el sector pugui compartir experiències i coneixement. Es diu més concretament que “La innovació no pot partir d'una sola empresa; cal promoure la innovació col·laborativa”. La directora de Relacions Externes de Philips ha manifestat que es tracta de generar debat, de proposar solucions tecnològiques en quatre àmbits: innovació urbana, innovació sanitària, innovació per al benestar personal i la innovació sostenible. S´ha dissenyat amb la intenció de que sigui fàcil compartir continguts i contribuir al projecte, amb aprenentatge i com a plataforma de sortida i creació de projectes.
També es vol que les empreses intentin aprendre dels seus clients, habilitant els mitjans per parlar amb ells. aprenent i innovant a partir del que fa molta gent. L'empresa va anunciar que el 10 de juny llançarà a la plataforma el projecte Geolocalització de la innovació, que permet als usuaris situar geogràficament iniciatives, projectes o idees per tot el territori.
Com veim la idea està bé. Experiències anteriors ens han demostrat que aquestes idees acaben finalment en el marc del benefici per la pròpia empresa, deixant molt de banda o de forma testimonial el benefici social que el títol “compartir innovació” semblaria recomanar. ¿Que és millor això que res? Sí. ¿És bó que n´hi hagi iniciatives d´aquest estil? També. Però potser estaria millor que es patrocinés des del poder social, polític i econòmic, un autèntic i real sistema per procurar fer portar a la superfície les capacitats de tothom. Hem vist notícies molt properes de com es tracta realment el camp de la innovació, del i+D, o les aventures d´alguns emprenedors, que finalment han d´exportar les seves idees o projectes per manca de suport al país. D´això es tracta. De potenciar i creure en els nostres emprenedors, com plataforma de sortir cap endavant. I això no es fa amb paraules, sinò amb fets, fent una aposta valenta per tots aquells que aporten riquesa d´idees per millorar el nostre sistema, el nostre benestar o la nostra competitivitat.

Au siau!

Pensions i pensadors

No vull fer un gran comentari sobre el tema de les pensions de jubilació perquè suposo que serà terreny de grans i futurs combats de totes les parts interessades. De tant en tant però van sortint notícies que mai saps si valorar com el típic globus sonda o són l´avançament d´una preparació mental pel desastre. I això és perillòs, perquè juga amb la vida de gent que ha estat treballant al llarg de la seva vida i no es mereix un final trist i difícil. Una d´aquestes notícies que ha estat també comentada aquests dies en diversos mitjans a partir de la fórmula que ara s´han inventat anomenada “factor de sostenibilitat”, diu que la quantia de les futures pensions haurà de reduir-se fins a en un 45% si es vol garantir la supervivència del sistema públic de protecció social. La frase i conclusió no és una invenció periodística, sinò que forma part d´un informe de l'Institut d'Estudis Fiscals.
Segons les primeres conclusions de l'informe les mesures que ja s´han posat en marxa, com l´increment de l'edat de jubilació o l´ampliació del període de cotització no seran prou per garantir el futur de les pensions públiques i que només serviran per retardar uns anys la fallida del sistema. La conclusió principal de l´estudi és que si es vol mantenir el sistema públic de pensions tal com ho coneixem avui l'aplicació del factor de sostenibilitat haurà de retallar la quantia de les pensions de forma molt significativa, ajust que afectaria a les pensions dels espanyols que aconseguiran l'edat de jubilació en el futur. Si el factor de sostenibilitat triat té en compte l'esperança de vida dels ciutadans, l'ajust exigiria una reducció de la pensió mitjana del 22%, respecte a la qual es percebria sota les condicions actuals. Si el factor té present el nombre de cotitzadors a la Seguretat Social (ingressos) i nombre de pensionistes (abonaments), l'ajust en la prestació seria del 45%.  Diu el mateix estudi, més que res perquè és impossible d´amagar, que malgrat que s´aconseguís una relativa sostenibilitat financera del sistema, seria a costa de generar importants borses de pobresa entre la població pensionista.
Sincerament no se què cal perquè els estudiosos incorporin tots els elements a sobre la taula. El primer hauria de ser el respecte per la nostra gent gran, entenent que el fet que s´allargui la vida de la gent és producte d´una societat millor. Els podem matar també, però crec que estem parlant seriosament. Si és així, no entenc que es plantegi que la gent gran pugui viure amb una reducció de les pensions qüasi d´un 50%!!! en una societat on la vida puja cada any ¿Quin tipus de vida els espera, ens espera?. La lluita entre ser persona o ser economicista està servida. La lluita entre els respecte als nostres grans que han deixat més de mitja vida treballant i el mercantilisme ferotge està servida. Potser també els pensionistes els tocarà emigrar i així ho tindrem tot: els joves a Alemanya o Canadà, els iaios a Tanzània o Gabón i el Saez amb una pensió de 88 milions d´euros a casa seva. Sí senyor. Bona pensada!

Au siau!

Meditant

Segons un estudi de ressonància magnètica cerebral les persones que practiquen meditació tenen millor salut. S´ha comparat a l´estudi deu persones d'un monestir budista amb altres deu sanes. L'estudi ha estat realitzat per Nicolás Fayed cap de servei de diagnòstic per imatge d'Hospital Quirón de Zaragoza, Yolanda López de l'Hoyo, del departament de sociologia i psicologia de la Universitat de Saragossa i Javier García-Campayo de psiquiatria de l'Hospital Miguel Servet. Amb la meditació tenen lloc canvis, com l´augment de la plasticitat cerebral, que poden millorar la coordinació entre les connexions dels circuits cerebrals, i químics com la disminució de l'activitat metabòlica neuronal i augment de la immunitat. La conclusió doncs és que la meditació millora la coordinació entre les neurones i altera els circuits cerebrals, la qual cosa pot induir a canvis permanents i positius, influint de manera positiva en la salut i el benestar, essent de gran ajuda en aquelles malalties que produeixen alteració en l'atenció, depressió, ansietat, conducta o estrès.
Tal com mostren aquest i altres estudis de recerca, hi ha una clara relació entre les nostres neurones i les emocions ha assenyalat Fayed, qui ha dit que altres treballs en pacients amb estrès han demostrat canvis cerebrals en tan sols vuit setmanes després de començar la meditació. Tal com estan els temps, pot ser un bon remei abans de sentir les notícies, quan sentim les notícies i just després de sentir les notícies. Ens donaran igual, però això sí, estarem amb una salut de ferro.
Au siau!

Els espanyols són els que més objectes es porten dels hotels d´Europa

El 35% dels hostes que visiten hotels admeten que es porten objectes com tovalloles, sabó o barnussos dels que disposen a la seva habitació a casa. Segons una enquesta que ha dut a terme Hoteles.com les coses favorites dels clients per portar-se a casa solen ser llibres, revistes, roba de llit o les tovalloles de bany.
Aquests objectes, són productes dels quals disposen els clients perquè la seva estada sigui més plaent i amena, però alguns es queden amb ganes de més. L´estudi ha demostrat que els turistes danesos són els més honests quant al seu comportament durant les vacances. En canvi, els espanyols es troben entre els què més coses i complements es porten de les habitacions. Un 88% dels viatgers danesos assegura que mai ha sostret cap objecte de la seva habitació. D'altra banda, un 64% dels turistes espanyols afirma no haver-se portat mai cap objecte. ¿Educació? ¿Jo no he sigut? Com sou!!
Au siau!

Descobrint l´interruptor de l´envelliment humà

Està localitzat en l'hipotàlem i regula la inflamació crònica que s'associa a moltes malalties. Un dels aspectes de l'envelliment és la seva progressió coordinada en tots els sistemes de l'organisme. Durant molt temps s'ha sospitat que el cervell intervé en aquest procés de declivi físic i psicològic, però fins ara no hi havia proves en mamífers. Sí sap que en alguns invertebrats, com la mosca de la fruita o el cuc transparent el declivi associat a l'edat està regulat per neurones sensorials que capten informació de l'entorn referent a la disponibilitat de menjar o factors estresants. Investigacions de la Facultat Albert Einstein de la Universitat Yeshiva de Nova York demostren que en ratolins la coordinació dels processos que donen lloc a l'envelliment té lloc en l'hipotàlem, una estructura equivalent a aquestes neurones sensorials dels invertebrats, que també controla funcions essencials per al manteniment de la vida, com la regulació de l'a alliberament d'hormones, la gana, la temperatura o el somni. En concret han descobert que en els rosegadors hi ha una activació crònica del factor nuclear kB que actua com un interruptor que pot accelerar o disminuir la velocitat de l'envelliment.
De fet, la inflamació crònica està implicada en patologies com l´arteriosclerosi, l´artritis, el càncer, l´Alzheimer i moltes altres afeccions relacionades al pas dels anys. La interrelació entre envelliment i inflamació és tan característica que s'utilitza el concepte inflammageing, un terme derivat d'inflamació i envelliment. A l'article publicat a la revista Nature els dos investigadors ressalten que el treball marca un nou punt en l'estudi de l'envelliment, ja que demostra que en ratolins la inflamació associada a l'envelliment està coordinada en l'hipotàlem, on s'integren les respostes hormonal i immune.Treballant i investigant, passem del passat al futur. I finalment la ciència ficció serà una realitat.

Au siau!